Butll. Inst . Cat. Hist . Nat., 58 ( Sec. Zool ., 8): 87-98. 1990

EL POBLAMENT DELS GRANS MAMIFERS A CATALUNYA.1. CARNIVORS : DISTRIBUCIO I REQUERIMENTS AMBIENTALS

Jordi Ruiz-Olmo * Rebut: abril de 1988

SUMMARYThe great mammals of Catalonia . I. Carnivores : Distribution and environmental

requirements

This study deals with the present distribution and environmental requirements of

twelve species of Carnivores of Catalonia: Ursus arctos, Vulpes vulpes, Mustela nivalis,

M. erminea, M. putorius, M. vison, Martes martes, M. foina, Metes metes, Lutra lutra, Fe-

its silvestris and Genetta genetta. Also information about Lynx sp. and Canis lupus is

given.

RESUM

El present estudi tracta de la distribucio actual i dels requeriments ambientals de

dotze especies de carnivors a Catalunya: Ursus arctos, Vulpes vulpes, Mustela nivalis,

M. erminea, M. putorius, M. vison, Martes martes, M. foina, Metes metes, Lutra lutra, Fe-

lis silvestris i Genetta genetta. Es recull la informaci6 sobre les dades de Lynx sp. i Canis

lupus existent.

INTRODUCCIO guns dels factors (lisiogratics, climatics i

ecologies) quc les determinen. En el pre-

Fins al present, el coneixemcnt de la sent treball s'exposa quin cs el coneixc-

distribucio i cls rcqucriments ambientals ment actual d'ambdos aspectes, donat quc

dels carnivors a Catalunya es molt deli- el gran de cobertura ja cs satisfactori.

dent i es limita a uns pocs estudis refe-

rents a algunes especies en concret (PAR-ue, 1984; RI:Iz-OLMO, 1985 i en prcrosa; AREA D'ESTUDI

Ruiz-Oi.xio & GOS:1LB8z, 1988; Rt'IZ-OLMo

el al., en prcrosa). Catalunya es on pals de quasi 30.000

Des de )'any 1982 es du a terme un es- quilomctres quadrats, marcat per una se-

tudi sobre el conjunt dcls carnivors en ric dc forts gradients orogral ics (RIBA,

aquest territori per determinar, amb pre- 1976) i climatics quc originen una gran

cisio, tant les arces dc distribucio com al- varietal en el paisatge. Des dun punt do

Scrvci do Protcccio do la Natura. Dirccciu Gcncral del Mcdi Natural. Curscra, 329, sc. 08037 Bar-

celona.

87

Fiu. 1. Regions fisiografiques que componen l'a-rca d'estudi (modificat de Sore I SAB1RIS at al.,1958): (AP) Alt Pirineu; (RT) regio de tramunta-na; (PP) Pre-Pirineu; (RC) recid continental;(ROH) regid oriental humida; (AC) altipla cen-tral; (LM1) litoral mediterrani. Les arecs barradescorresponen a la Cataluny'a humida.Phesiographical reeions in the study area (modified fromSol[ I Sissai.s et al., 1958): (AP) High Pyrenees; (RT)Tramuntana region; (PP) Pre-Pcrenees; (RC) Continentalregion; (ROIl) eastern humid region; (AC) Central Pla-teau; IL\ll Mediterranean littoral Striped areas corres-pond to the humid Catalonia.

vista biogcografic, en aquesta area cs Bo-na la transicio cntrc l'Europa atlantica ila meditcrrania.

Si be existeixen importants difercnciestermiques entre els diferents territorisque componen F"11-ea d'estudi, son les plu-ges les quc determinen mes directamentel paisatge (P,1y:1RFDA & Nt ET, 1976); descl'aqucst punt de vista, horn pot distingirentre una Catalunva humida i una Cata-lunva Seca (fig. 1 ). La primera es carac-teritza per una rnitjana anual de precipi-lacions superior als 600 mm, clue deter-mina una major cobertura vegetal a totscis nivells, mentre quc a la segona les pre-cipitacions no assoleixen el valor esmen-tat, fet pcl qual la vegetacio tendcix aesser principalment xerofitica. Atenent aaquestes caracteristiques, So1.E I S:IBARISet al. (1958) estableixen set regions fisio-

grafiques (fi(y. 1), utilitzades posterior-ment per BOLOS (1962) i SoL1 I SABARis(1964). GOSALBEZ et al. (1985) demostrenque talc divisions s'adegiien a la distribu-cid dcls petits mamffers.Des d'un punt de vista huma, factor

clan per a la comprensio de I'estati,s d'al-Runes de les espccics aqui estudiades, eltcrritori aqui tractat prescnta tambc mar-cats desequilibris. Amb una dcnsitat mit-jana duns 200 hab./km' algunes zones(principalment les terres dc Ponent, dclPirineu i les mcs meridionals) son moltdespoblades (mcnvs de 5 hab./km2), entant quc cl'altrcs (les terres litorals) pre-senten desenes de milers d'csscrs humansper km2. L'activitat turistica, de gran im-portancia al litoral, ha anat tamb6 cnaugment i ha aparegut en d'altres zones,principalment a l'Alt Pirincu. Quant a lesactivitats agropecuaries, aquestes han mo-dificat notablement el paisatge do ics ter-res baixes, especialment els ultims deccn-nis. No obstant aixO, l'abandonamcnt delcs arccs rurals, cspecialment de les demuntanva, ha permcs una progressiva re-cuperacio dc les arces forestals nomes al-terada per les activitats silvfcoles. L'asse-cament de zones humidcs i els plans dereg tambc han modificat la potencialitathidrica, i han comportat una tcndenciageneral a la dessecacio. La important ac-Iivitat industrial, de gran tradicio a lazona, ha originat 1'a1teraci6 de grans ex-tensions i alts nivells de contaminaciO,taut quimica com organica, en una granpart del territori estudiat.

MATERIAL I MtTODES

Donada la manca inicial de Jades i ladilicultat que suposa l'obtencio d'algunesd'clles, horn ha utilitzat totes les fontspossibles d'informacio : bibliografia, in-formacions orals i prospcccio de camp.

a) IFufor111acions bibliogrdfiques

Els estudis quc aporten dades sobre ladistribucio dcls carnivors a Catalunya sonmolt escassos i les informacions acostu-men a scr disperses. Els trcballs consul-tats han estat: ALLOVER (1983), ARRFZABA-1.AGA et al. (1986), BLAB-ARFTFO (1970), BOA-OA (1986), BROS et al. (1981), DELlBla (1981,1984), DELIBES & CALLEJO (1985), GOSALBEZ

88

(1977a, 1977b), GOS\LBEZ et al. (en premsa),

JORniiN & Rurz-OLIITO (en premsa), MASSIF

(1983), PARDE (1984), RIFRA & Bonne (1972),

Rutz-OLuo (1985, 1987, en premsa), RuTz-

& GosnLSEZ (1988); RuTZ-OLATO &

JORIN (1987), Ruiz-OL\to et al. (1988) i

WRICAn (1970).Donat que determinades especies ma-

nifesten una variaci6 (expansi6 o regres-sio) en la seva area de distribuci6 (espe-cies de tipus A), mentre que d'altres hanmantingut I'area durant els darrers decen-nis (especies de tipus B), les diferentsespecies no han estat tractades de la ma-teixa forma. Les informacions referents ales especies de tipus A (Mustela putorius,M. visor, Martes foina, Lutra lutra, Felissilvestris i Ursus arctos) unicament hanestat considerades des dc 1982 fins a1986. Quant a les de tipus B (Mustela ni-valis, M. erminea, Martes martes, Melesmeles, Genetta genetta i Vulpes vulpes),hom ha considerat la totalitat de dadesconegudes des dc I'any 1950.

Malgrat tot, si hom dcixa do banda elsestudis referents a la Iludriga, el vis6 ame-rica o la marta, les dades existents previa-ment al present treball no arriben, ni de

Ilunv, al 5 °o de la informac16 aqui presen-

tada.

h) Informacions orals

Horn ha enqucstat personalment sobrcla presencia de les diferents especies une)evat nombre de persones: naturalistes,cagadors, paranyers, taxidermistes, guar-des We reserves nacionals dc caga i depares naturals), pastors i agrieultors. Aix6no obstant, a causa de les exageracions,confusions i imprecisions que s'acostumena presentir, hom ha exigit la demostraci6de la capacitat dels diferents observadorsper a distingir les diferents especies.

D'entre el total d'informacions recopila-

des, s'ha realitzat una selecci6 segons el

metode descrit a Rulz-OLnto (1985). En

aquest es valoren les informacions segons

tres mvells:

- Printer ordre. Si el comunicant es lapersona que observa, detecta, caga o hatingut a les seves mans l'exemplar, senseque Ics informacions hagin passat per capintermcdiari.-Scions ordre. Si el cornunicant ha

rebut la informaci6 d'un informador do

primer ordre.

.

.. .. .. . ...so-

•I 1• tL I I)r 1 I.1^1.1.I'1 1 I I I t 11I,`I1.I•I.1!1•1.1.1)1 11.1.1.1IT 11.1 I I YI

X• is:* 12101w I a I.1itil' I I.1.1 1 •-I OA 1-F]

1Fi(;. 2. Eslorc de la prospeccio de camp. Punt

petit, 1 o 2 dies; quadrat, 3-10 dies; punt gran,

Ines de 10 dies.Survey effort on the field. Small clot, 1-2 days; square,

3-10 days; big clot, more that 10 days.

- Tercer ordre. En el cas que la infor-maci6 passi, almenys, per dos intermedia-ris abans d'arribar al comunicant, o si estracta d'una creenga popular.

Per a les especies de tipus A tan solshorn ha considerat Ics informacions deprimer ordre quc han estat comprovades.Per a les de tipus B, hom ha considerat, ames, Ies de segon ordre, tambe comprova-des. En cap cas no s'han considerat les detercer ordre.

c) Prospecci6 de camp

Enirc 1982 i 1986 hom ha visitat perso-

nalmcnt 241 quadricules (fig. 2), un 61,3 °o

de Ies que componen I'area d'estudi (n =393). Moltes d'elles han estat visitades enmes d'una ocasi6; en total, 668 quadricu-les per jornada, es a dir, visites a les dife-

rents quadricules en diferents dies. En el

camp s'han buscat indicis de la presencia

dc les diferents especies: dejeccions, pet-jades i rastres. Acostumen a ser, general-

met-ft, ben diferenciables, sigui per la for-

ma, aspecte, olor i/o disposici6. Determi-nades especies, per6, presenten problemes

89

0 PL

^•iwiI 01 616141 I I WI

air t-IT• •'• • • n n

.•.••.••.

,

FIG. 3. Gran de cobertura de I'area d'estudi.Punt gran, satisfactori; quadrat, intermedi; puntpetit, deficient.Coverage of the study area. Large dot, satisfactory; squa-re, medium; small dot, bad.

de determinacio, ja que poden csser con-foses entre si o els senyals no es podendiferenciar clarament. S'han considerattan sols les que han estat totalment se-gures.Les dades han estat expressades segons

el sistema de representacio cartograficaU.T.M., utilitzant corn a unitats les quadri-cules de 10 x 10 km. A la fig. 3 hom re-presenta el grau de cobertura. Es disposad'alguna informacio en 323 quadricules(82,2 %) i es satisfactoria en 89 (22,6 °o),intermedia en 110 (28 °o) i deficient en 124(31,6 %). En determinades especies de po-blaci6 molt precaria no ha estat represen-tada ]'area de distribuci6 (6s bru, Iludriga)i, en d'altres, tan sols s'ha representat enquadricules U.T.M. amb una precisi6 de20 x 20 km.

RESULTATS I DISCUSSI0

F. Ursidae

Ursus arctos L., 1758

L'os bru es una de les especi.es mesamenacades de Catalunya. La seva area de

distribucio s'ha vist reduida les darreresdecades corn a consegiiencia de 1'alteraci6del seu habitat i de la persecuci6 directa.En el cas de 1'os, les principals causes dcdesaparicio van csser, fonamentalment, ]acaca i la utilitzacio de verins, afegida auna important deforestacio del principatdurant cls segles anteriors al xx. D'unaforma natural, 1'6s es distribuia origina-riament per tot el principat, tal i coin esdespren de la toponimia i d'alguns escritsantics (M.ADOZ, 1848, per exemple), cluel'ubiquen fins i tot als Ports de Tortosa

(BAYERRI, 1935). Si be a mitjans de seglees distribuia per una gran part de ]'AltPirincu, actualment nomes ocupa algunaarea molt concreta (DENDALETCHE, 1982;PARDE, 1984). Actualment, presenta una po-blaci6 molt exigua i fragmentada. A] Piri-neu central, algun exemplar hi aecedeixregularment des de Franca.

L'os roman fixat a habitats de caracteris-tiques ben definides, fluctuant la seva uti-litzacio en funci6 dels recursos trofics ide les possibilitats de cobertura. Viu pre-ferentment entre els 1.000 i 2.000 m, mal-grat que hom tc constancia de la sevapresencia fins als 2.800 m (PARDE, 1984).Actualment, aquesta especie troba en elbosc subalpf i en el caducifoli (principal-ment de Fagus svlvatica, Quercus petreaei Corvlus avellana) ]'habitat mes propici,encara que amb predileccio per les zonesen clue alterna amb clarianes, siguin bar-disses, falgueres o prats.

F. Caniclae

Canis lztptts L., 1758

El flop es extingit a Catalunva, malgratque inicialment es distribuia per la tota-litat del seu territori. GRANDE (1984) indicaque aquesta especie va desapareixer de]'area d'estudi durant els primers anus delpresent segle, pero la desaparicio va sertries tardana. Aixf, al Museu de Zoologia deBarcelona existeixen dos exemplars cacatsa I'Horta de Sant Joan (la Terra Alta) el1924, FERN:iNDEZ & REAL (1985) citen infor-macions personals de M. Boada, el qualassenvala la seva presencia, malgrat queexcepcional, al massis del Montsenv el1914-15. D'altra banda, les informacionsdo determinades persones indiquen la- sevapresencia al Pre-Pirineu gairebe fins a ladecada dels anus 30, a les serres de Bou-

90

•-T•

•

•0

RI

S:lz

•••? T•ToTT?ST TI• s ti•••i

FF-

^̂ri ^t Y • i '̂oNN^?'-^•r• t ; y 4!« x•1_100 14'1• •'•

Fu,. 4. Distribucio de la guincu (Vulpes vulpes)a Cataluna.1 os distribution in Catalonia.

tra Banda, cs notable la seva abundancia ales arees substepiqucs de les regions con-tinental i de l'altipla central; en aquestes,els marges de camps do conreu, aixi comles escombraries a les rodalies de pobla-cions li proporcionen abundants possibili-tats alimentaries i d'amagatall. A la restade Catalunya la seva abundancia es tambeconsiderable, fins i tot a les zones humi-des, ja que cria amb regularitat al delta de1'Ebrc i es abundant als aiguamolls do1'Emporda.Aquesta especie presenta un elevat grau

d'antropofilia. Aixi, no solament abundaen zones d'abocament de deixalles i escom-baries, sind que utilitza constructions hu-manes deshabitades com a caus, realit-za incursions a les habitades a ]a r(!cercad'aliments (sovint animals domestics) ifins i tot accedeix a les rodalies i barrismes propicis de les grans ciutats.

F. Mustelidae

Mustela nivalis L., 1766

mort i del Port del Comte. En qualsevol

cas, la darrera citacid de Hop a Catalunya

data de l'anv 1935 als Ports de Tortosa

(BAITRRI, 1935). Sens dubte, el factor prin-

cipal que va determinar l'extincid del flop

a Catalunya va ser la seva persecucid mit-

jan4ant in caca i, cspeciafinent, 1'enveri-

namcnt.

l "ul pes vial pes L., 1758

D'entre totes lcs cspecies do carnivors

que poblen Catalunya, la guincu o guilla

es la mes abundant i es distribueix per ]a

totalitat del territori estudiat (fig. 4). Es-

pecic d'habits gcneralistes, tant pcl que fa

al comportament i la seleccid d'habitat

com als seus habits trofics, s'ha vist molt

beneficiada cn ambdds sentits: per 1'em-

pobriment general dels ecosistemcs (que

inclou la desaparicid dels depredadors queregulaven les sexes poblacions i/o amb els

quals competia) i per ]a capacitat que to

de convertir-se en comensal de ]'home.Present des del nivell del mar fins a

I'estatge alpi, fins i tot durant I'hivern, ]a>uineu assoleix grans densitats en practi-cament tot tipus d'habitats; VERTCAD (1970)la cita al cim del Marbord (Osca) a 3.200 ind'altitud, i a ]'area d'cstudi sc 1'ha localit-zat fins a 3.404 m, al cim de 1'Ancto. D'al-

A la fig. 5 es representen lcs quadricu-les en les quals es coneix la presencia do]a mostela. Tambe aqucsta especie cs dedistribucid general, essent present des delnivell del mar fins a l'estatge alpi. L'altitud

Fit. 5. Distribucio de la mostela (Mustela niva-lis) a Catalunva.Weasel distribution in Catalonia.

91

T99• •

FIG. 6. Distribucio de Termini , Mustela enninea(punts ) i del vise america, M. visors ( estels) a Ca-talunya.Stoat ( dots) and Mink (stars ) distribution in Catalonia.

maxima on horn la troba .)s a 2.000 m(Tessa d'Alp, la Cerdanva). VERICAD (1970)cita la seva presencia a] refugi de Goriz(Pirineu d'Osca) a 2.200 in. Als prate alpinese ]'acostuma a trobar estretament lligadaa construccions humanes. En general, pre-fereix zones amb abundant estrat arbustiu,matolls, bardisses o falgueres, on trobames amagatalls i mcs nombre de preses;per aquesta causa, tambc acostuma a estarassociada sovint ass curses o masses d'ai-gua o a zones de rogues. Es tambc abun-dant a zones hurnides corn els deltes delLlobregat i de 1'Ebre i els aiguamolls de1'Emporda, on indrcts de vegetacio detipus helofftic i psammofil. A la regio con-tinental no es tan abundant, acostuma aestar associada a curses d'aigua (continueo no), murs de pedra i habitacles humans.Presenta tambc una certa antropofflia, isovint viu prop de Theme i tambc on po-bles (Masstp, 1983 i obs. pers.) i ciutats.

Mustela ernunea L., 1758

L'ermini es distribueix per tot ]'Alt Pi-rineu excepte ass massissos del Cadi i delMoixero (fig. 6). L' absencia de I'especie enaquesta idtima area , malgrat que es tro-

ben Ies caracteristiques ambientals neces-saries, no pot weer explicada de moment.En general, Termini viu a Catalunya ass

cstatges aipi i subalpf, oscillant la sevapresencia coneguda entre cis 700 m (laVail d'Aran) i els 2.400 m (Meranges, ]aCerdanva). A] verssant sod, I'altitud maxi-ma on horn el troba es a 1.400 m (Vilaller,]'Alta Ribagorca). En la majoria dels casesapareix Iligat a zones d'alta muntanya, onarees de pmts alternant amb rogues i/oblocs disperses, preferentment associate azones humides, wens, llacs, rierols, torbe-res o ullals. Aixo no obstant, tambc ocupaboscos, majoritariament subalpins de coni-feres (Pines enemata i Ahies alha) i,menus frequentment, caducifolis; a lee zo-nes boscoscs, i sovint fora d'aquestes, 1'er-rnini viu en tarteres, on abunden els micro-mamifers. A la Vail d'Aran, la de caracte-ristiques mcs atlantiques de Catalunya,l'espectre d'habitats ocupats es considera-blement major; malgrat que manse la sevapredileccio pets prate, on troba innombra-bles preses (1'area es especiahnent rica onarvicolids), l'ermini ocupa tot tipus deboscos en aquest indret, aixi corn bardissesi falgueres.

Mustela praetors L., 1758

El turn cs, dels carnivore que poblenCatalunya, el d'estattls mcs desconegut.Present on la practica totalitat d'aquestterritori a mitjans de se-le (BLAs-ARrrto,1970), actualment tan sots es abundant ala regio de tramuntana i on alguns indretsdel Pirineu oriental (la Cerdanva) i de laregio oriental humida (la Garrotxa) (fig. 7).Tambc se's troba, encara que molt locaht-zadament, a la meitat septentrional de laconca del riu Llobregat, al Maresme, onalgunes zones muntanvoses poc alteradesde ]'area mediterrania i en alguns puntaillat del Pre-pirineu tie Llcida. L'altitudmds gran on se l'ha trobat cs a 1.550 m aGirult, la Cerdanva (X. Parellada, corn.pers.) i tambc cs present al nivell del mar.Aquesta especie ocupa preferentment lee

vores de lee masses d'aigues, prate inunda-bles i aiguamolls, malgrat que horn desco-neix la seva presencia, antigament, al deltade 1'Ebre (GOS\LBEZ, 1977 a). La dessecacioi alteracio c]'aquestes arees es una de leecauses del see actual estates. No cs rarque cntri a granges per capturar animalsdomestics o visiti lee rodalies de lee pobla-cions (HERREynscItMIDT, 1982).

92

h rt ^ i ^II

Flhl^m

1•ii • •1

m rTZit

ITT 11 I 1 1 1 I)1 I 111 IT l 1 I I I Y1f 1 I 1 1 1 1 I Il` ? I I I l l i -i 1 ii

^r

Frn,. 7. Distribucio del turn (Mustela putorius) a Fie. 8. Distribucio de la marta (19aries tttartes)

Catalunva. a Catalunva.Polecat distribution in Catalonia . Pine marten distribution in Catalonia.

Mustela visors Schrebcr, 1777

El viso amcrica forma part de la fauna

de Catalunva d'una manera estable des de

comencaments de la decada dels 80, a

partir dun ccrt nombrc d'exemplars quc

van acceclir a la Ilibertat. Actualment, horn

concix amb precisio la seva distribucio

(R('iz-Oi.nto, 1987), quc es complementa

en aquest treball amb noves dadcs (fig. 6).

M. visor viu estretament lligat a cursos

i masses d'aigua, malgrat que acostuma a

allunvar-sc'n principalment per anar a

granges on hi ha animals domestics. Pre-

scnta una marcada prcdileccio pels cursor

mitja i baix dels rius tot i que se l'ha tro-

hat a Ics capcalcres. Horn l'ha detectat en

punts del riu Tordcra amb l'aigua forta-

mcnt contaminada (quimicament), la qual

cosa sembla quc, do moment, tolera.

Manes martcs L., 1758

La distribucio etc la marta ha cstat cstu-

diada rcccntmcnt (R( iz-Oi.xio et al., 1988).

En el present treball cs completa amb

noves dadcs (fig. 8). Si be inicialmcnt

se la considcrava restringida a I'Alt Pi-

rincu, actualment hum ha constatat quc

es distribucix per Ics dues terccres parts

del Pre-pirineu. El factor limitant a la pre-sencia d'aquesta especie sembla que es elnombre dc dies que, durant l'any, cl terraesta cobert per la ncu. Corn s'exposa encl trcball abans esmentat, la marta es aCatalunva una especic marcadamcnt fores-tal, amb uns requcriments curosibcriansforta estrictes, malgrat quc horn ha cons-

tatat que presenta una ccrta versatilitat,pcncrant en determinats habitats dc carac-tcristiqucs submediterranics.

Martes /oina Erxlcbcn, 1777

A la fig. 9 es rcpresenta la distribucio de

la fagina o gorja blanca a Catalunya. L'es-

pecie es troba a gaircbe Iota I'area d'cstu-

di, cxceptc a Ics zones humides, corn cis

dcltes dc I'Ebrc i del Llohrcgat i gran part

dcls aiguanu>IIs do I'Emporda. Present

tambd inicialmcnt cn la major part do la

rcgio continental, la fagina ha csdcvingut

molt escassa a les arecs dc monoconrcu dc

cereals mds extenses. Viu des dcl nivcll

del mar fins, ocasionalment i sobrclot du-

rant I'cpoca favorable, mes cnlla dcl limit

superior ctrl bose. La major altitud a quc

horn I'ha trobat as a 2.300 in (Port dcl

Corn tc ).

93

,010 0'6110 Simla 1 1 r-,•T .,•• • • • ••

00t •

FIG. 9. Distribucio de la fagina (Martel lonta) aCatalunya.Stone marten distribution in Catalonia.

La fagina no es troba necessariament

tan Iligada al bosc corn la marta i es fre-gi-ient que ocupi zones deforestades, degarriga i maquia. D'altra banda, manifestauna gran estima per les zones de rocam,aixi com pels boscos de ribera i vores derius. Malgrat tot, presenta una marcadadicotomia: ubigiiista i amb tcndencia an-tropofoba a l'area mediterrania i princi-palment Iligada a les zones baixes, zonesdeforestades i habitacles humans (habitatso no) a 1'area eurosiberiana, on coincideixamb la marta. Aixo sembla el reflex d'unarelacio de competencia d'ambdues espe-cies congeneriques (WAECHTER, 1975; DE-LIBES, 1981).

Meles meles L., 1758

El toixo es una altra cspecie de distribu-cio general a Catalunya (fig. 10), abundantdes del nivell del mar fins a les arees mesmuntanyoses. A 1'Alt Pirineu ocupa pre-ferentment les Eons de vall, sovinteja 1'es-tada als voltants dels rius i ics parts mesbaixes dels vessants, malgrat que des delperfode pre-estival a] postestival accedeixhabitualment als prats subalpins i alpins.L'altitud maxima a que hom 1'ha trobates de 2.300 m (la Cerdanya).

FIG. 10. DistribuciO del teixo (Meles meles) a Ca-talunya.Badger distribution in Catalonia.

M. ttteles es mostra corn una cspeciecl'amplics possibilitats ecologiques, fct pelqua] as possible trobar-la en tot tipus d'ha-bitats, essent mes abundant en formacionsmedioeuropees. Es present en zones humi-des (Alt i Baix Emporda) i, malgrat queGOS:ILBEZ (1977) la considera excepcionalal delta de l'Ebre, des de 1983 hom co-neix ]a seva presencia mes o menys con-tinua en indrets amb vegetacio psammo-fila i hclofitica. Aquesta especie sovintejal'cstada a les zones de conreu, les quals,sovint, queden afectades per la seva pre-sencia. No e's rar que visiti granges i elsvoltants dels pobles.

Lutra lutra L., 1758

La 1l6driga es el carnivor d'estatus i re-queriments ambientals mes ben conegutsa Catalunya (RuIZ-OLMO, 1985; RuIZ-OLNIo& GOSALBEZ, 1988; RUTZ-OLMO et al., enpremsa), i tambe es coneix amb precisiola seva area de distribucio. Especie d'ha-bits aquatics, tan sols presenta poblacionsestables a 1'arca pre-pirinenca i en algunssistemes muntanyosos de l'area mediter-rania. A la recta del territori, les pobla-cions de L. lutra son fluctuants; Ia sevapresencia es esporadica o es tracta de po-

94

Mvpw

A-K

ll^L11I'3_L_I1 I11I PI

^1111]

Fu.. It. Distribucio del gat salvatge (Fells sil-t ectris) a Catalunva.\Vild cat distribution in Catalonia.

blacions relictes i aillades, de desaparicioimminent. Les altituds on es troba messoviet son entre 250 i 1.250 m, tot i quehorn la coneix fins als 2.300 m.Actualment, els habitats ocupats per la

lludriga a Catalunya es redueixen, quasicxclusivament, a cursor d'aigua amb proucobertura vegetal i/o rocosa i bones pos-sibilitats troliqucs, fonamcntalment do ci-prinids i salmonids (Rutz-OLVIO, 1985).

F. Felidae

Fclis silrestris Schreber, 1777

Establir ]'area de distribucix del gat fero salvatge a Catalunya es vcu dificultat perla presencia del gat domestic, sigui enestat assilvestrat, sigui per la capacitatd'hibridacio d'ambdues formes, la qualcosa li determina una perdua de puresagenctica. L'existencia de tipus intermedis,segons els criteris de St M1NSKI (1962), haestat observada en un gran nombre depclls, atribuibles a exemplars hibrids enzones on fa molts anus que no es capturacl `gat lei- (massis del Montseny, per exem-ple). Tota aquesta problematica determinaque les informacions sobrc aixo haginct'esser considerades amb la maxima pru-

dencia. A la fig. 11 es representen les dadesde quc horn disposa. L'especie es distri-bucix fonamentalment per I'Alt Pirineu,Pre-pirineu i les seves cstribacions, eludintpracticament la regix oriental humida (al-mcnys amb seguretat la seva meitat sud).L'altitud maxima a que se l'ha detectat esa 2.250 m (Tor, el Pallars Sobira).Quant als sous requeriments ambicntals,

cl gat fer es manifesta corn una especieforestal que viu tambe a zones de vegeta-cio arbustiva; en aquest sentit s'ha d'indi-car que els ambients mixtos o en mosaic lison especialment favorables, pel fet queincrementen cl nombre i l'extensio dellecotons (mes rics en proses). Aquesta es-pecie es circumscriu estretament al limitsuperior del boss malgrat que horn ha tin-gut ocasio de constatar-ne ]a presencia finsa arees de prats alpins, fins i tot durantl'hivcrn (en aquest cas cls rastres sobreneu indicaven que es tractava d'un canvidc vessant; Setcases, cl Ripolles). A Cata-lunya, cl gat fer es distribucix per Ics zo-nes dc presencia humana feble. Scmblaque on dels scus requeriments presumiblc-ment rues estrictes es una presencia huma-ne baixa o moderada, lligada a un menornombre de molesties, menor pressix cinc-getica i menor possibilitat d'hibridacixamb gats domestics.

Lynx lynx L., 1758 -Lynx pardinaTemminck, 1824

La presencia del Jinx al Pirineu catala ials Ports de Bescit durant ]a fi del sc-gle xix i comcncaments del present es benconeguda (TRUTAT, 1878; Pi.ANTADA i Fo-NOLLEDA, 1903; CABRERA, 1914; AGUILAR-AnIAT, 1924; LAVAUDEN, 1930; VALVERDE,1963). Si be durant la segona meitat d'a-quest segle VERICAD (1970) es desconeix lapresencia d'aquesta/es especie/s als Piri-neus, DELIBES ( 1983 a) indica la possibili-tat quc el linx subsisteixi a la zona. El des-cobriment de la presencia del linx als Pi-rincus occidentals (NAVARRE, 1976 a, b,1979; CHIMITS , 1980; BESSON, 1979) ha in-

sinuat la possibilitat que sigui present ad'altres punts del Pirineu, entre ells elcatala. No obstant aixo , i malgrat queBEssoN (1979) i KL MPF et al. (1979) assenya-len la presencia (si be discontfnua) d'a-quest carnivor a moltes arees d'aqucstterritori , aquesta no es confirmada i estonamenta unicament en informacions in-

95

• FFTI

• COQ

itifii`•

F

FIG. 12. Distribucio de la gencta (Genetta ge-iietta) a Catalunva.Genet distribution in Catalonia.

directes. L'existencia actual del linx a Ca-talunya es mostra poc probable encara queno impossible; en cas afirmatiu, es trac-taria, indubtablement, d'una poblacio moltexigua i de futur compromes.

F. Viverridae

Gcuetta genetta L., 1758

La geneta, gat mesquer o mosqueta pre-senta requcriments ambientals de tipusmediterrani, malgrat que la seva area dedistribucio (fig. 12) s'endinsa a la zona docaracteristiques submediterranies i, fins itot, per be que molt rarament, en la docaracteristiques estrictament eurosiberia-nes. Aquesta especie ocupa la major partdel territori estudiat exceptuant cis estat-ges alpi i subalpi, zones humidcs corn eldelta de l'Ebre o cis aiguamolls de I'Em-porda i manca a gran part de la regio con-tinental (a les zones de monoconreu de ce-reals). Altitudinalment, en general es dis-tribueix fins als 1.500 m, malgrat que lo-calment ocupa altituds mes grans. Homl'ha trobat, per exemple, al cim de les Agu-des (massis del Montseny) a 1.703 m.

Al Pirineu, el gat mesquer es distribueixgeneralment per les zones de pluviositat

menor als 800 - 900 min anuals; en canvi,a la regio oriental humida es abundant enzones dc pluviositat molt mes gran. Aixosuggereix una influencia de tipus termicmes que pluviometric, com a factor limi-tant de la seva distribucio. G. genetta ten-deix a distribuir-se per les zones amb tem-peratura mitjana major o igual a 2 °C, elsmesos mes (reds. Aquest vivcrricl romanlligat prcferentment a les arees de cober-tura vegetal mes descnvolupada, amb pre-ferencia aquelles que son associades arocams, rius o rierols. Es precisament ala re-i6 oriental humida on presenta lesdensitats mes grans, pel fet que troba unescondicions trofiques i ambientals total-ment favorables. Presenta el seu habitatpredilecte a l'alzinar, tant de muntanyacom litoral, essent tambe molt abundant ales pinedes, la sureda (Quercus sober) imenys quantiosamcnt a les rouredes (Q.pubescens, Q. cerrioides). Per be que enuna quantitat mes petita, tambc se la tro-ba en fagedes (Fagus svlvatica). A les re-gions de tramuntana, altipla central i elssistemes de muntanya litorals i pre-litorals(Prades, Montsant, Beseit, etc.) la genetaocupa principalment l'alzinar, les pinedes(P. svlvestris, P. nigra, P. halepensis), gar-rigues i maquies. Al Pre-pirineu aquestaespecie presenta poblacions laxes, exceptelocalment (serra del Montsec, per exem-ple).La gencta viu tambe en arees de conreu,

especialment si es disposen en forma demosaic amb arees mes o menys forestades,amb zones de rocam o boss de ribera. A leszones on el medi es alterat per causa del'agricultura de forma considerable, laseva presencia es veu molt compromesa.Tambe se la troba en cases abandonades,s'endinsa en cases de pages i, fins i tot, endependencies poc fregdentades de caseshabitades si l'entorn cs poc modificat.Aquest es el cas d'urbanitzacions i habitat-ges de barris periferics de grans ciutats;en la darrera decada s'han capturar exem-plars a Horta i Pedralbes (el Barcelones).

AGRAIMENTS

Moltes persones han collaborat en larealitzacio del present treball, sigui apor-tant les seves observacions sigui partici-pant en Ics campanyes de prospeccid.A tots ells la meva gratitud, pcro especial-

96

meat a: M. Boada, A. do Juan, A. Escola,

J. Estrada, X. Ferrer, J. Garcia-Petit, J.Gosllbez, G. Jordan, M. J. Lupez-Fuster,

S. Manosa, A. Martinez-Vilalta, A. Motis,

J. Orta, X. Parellada, J. L. Romero-Romc-

ro i S. Ruiz-Romero.

BIBLIOGRAFIA

Act n . tic-Au xi, J. B . 1924. Dallas per un catalog(dais mamifers de Catalunya. Trab. Mts. Cienc.Nat., V11, 4.

Ai 'ovFR, A. 1983 . Contribucio al cor,eixirnent delsrnanri fcrs de Las Balears i Pitiiises. Tesi docto-ral. Univcrsitat de Barcelona.

Aizicizuiuu,a, A., MoxraGI u , E. & Gos :u.tir:z, J.1986. lritroducci(i a la Biologia i Zoogeografiadcls petits nuunifers (Insectivors i Rosegadors)del llonisenv, Catalurnva. CIRIT . Gcnerali!at deCatalunya. Barcelona.

Bt)tizizi , 1:. 1935. Historia de Tortosa v sit Co-rnarcq . 111. Biblioteca Balmes. Barcelona.

Bassos , J. P. 1979. Lc lynx clans Its Pyrenees. In:La Grande Faune Pyreneene . FIEP. Pau.

Baas-Aizrrto , L. 1970. Vida v costumbres de losntttsielidos espanoles . Scrv . Pesca Cont., CazaN P. Nac. Madrid.

BU117:A, M . 1986. Els Vcrtcbrats del Montseny. In:Fl Patrimoni biologic del Montseny . C'atdlegsde flora i fauna, 1: 151-171. Diputacio de Bar-celona, Barcelona.

Bizos, V., Mitzart . Es, J. & RE :u_, J. 1981 . La faunadel Vallcs Occidental . Sabadell.

Cv3kiazt , A. 1914. Fauna Iberica. Alainiferos.Madrid.

Cui'a i ts, P. 1980. Reste-t-il des lynx en France?Las Pyrenees , Bernier asilc. Pyrenees , 2: 13-19.

Di i.niEs, M., 1983a. Distribution and Ecology ofthe Spanish Carnivores : A short review. XVCong. Int. Fauna Cineg. y Stir., Trujillo: 359-378.

Di.i.iiirs, M . 1983b . Interspecific competition andthe habitat of the Stone Marten , Mantes foina(Erxleben , 1777) in Europe. Acta Zool. Fen.,174: 229-231.

Di:i.ti;r;s, M . 1984. La situation de la nutria Lutralittra L. an Espana (Julio-noviernbre, 1984). In-forms inedit.

Dei.nirs M. & CaEEUo, A. 1985. On the status ofthe otter in Spain . In: Otters: proceedings oftlrc first working meeting of the Otter Specia-list Group, Pararnaribo , Surinam , Mar It 1977( N. Duplaix & C. Kempf Eds.) UICN and NR.Merges.

Di:xu,v.vi cim, C . 1982. El Fondo cle IntervcncionEcopastoral cn Francia . Qnercns, 2 : 41-43.

Foss (\is: z, J. & Rear , J. 1985. Rccull sobrc l'evo-Iueio historica del flop Canis lupus al Vallcs.In: El A9edi Natural del Vallcs. 191-192. CEEM.Sahadell.

Gos'u . iii:z, J. 1977a. Herpetolauna i mastolaunaclef delta de l'Ebre. Treb . Inst. Cat. Hist. Nat.,8: 303-321.

Gosu . iii;Z, J. 1977b . La fauna clefs Paisos Catalans.In: Gcografia fisica dels Paisos Catalans. Kc-l i es. Barcelona.

Gosu.iti[Z, J., Ltitez-Frsri:R, M. J., Giirzrxs, G. &S ss-Cori. , V. 1985. El poblament dcls petitsmamifers a Catalunya. Requeriments ambicn-tals i distribucio gcografica. Bntll. Inst. Cat.Hist. Nat., 52 (Sec. Zool., 6): 209-230.

GOSALsrz, J., G1013CL0S:1, I., Fi i.lx, J., Golzi:ss, G.& Rt n., S. en premsa. Els mamifers de 1'Em-porda. Ketres. Barcelona.

Gis xur, R. 1984. El lobo iberico. Biologia yrnitologia. Blume. Madrid.

Hi.tozeyDscii.'atar, V. 1982. Note sur les deplace-inents ct Ic rythmc d'activite d'un putois,Music/a putorius L., suiyi par radiotracking.llanrntalia 46 (4): 554-555.

Joxuiy, C. & Rt iz-OLyto, J. en premsa. Vulpesrnlpes L. crianclo en una colonia do marmota(.llar meta rnarntota L.) cn cl Pirinco clc Lerida.Doilana, Arta Vcrlebrata.

Ki;ati'r, K. 1979. Evolution rccente des populationsde Ivnx en Europe. In: La Grande Faune Py-reneenme. FIEP. Pau.

Ktatt'i, K., BaEestizi:xi, A., Worscnttcosyski, U.& Fi;izyt;x, M. 1979. Chez lions le lynx? ;1lythesat realize. Les Guides Gesta. Paris.

Ltyatues, L. 1930. Essai sur 1'histoire ttaturelle(lit lynx. Allier. Grenoble.

Li \10N, E. J., Ctt.axix, P. R. F. & JEFFERIES,D. J. 1980. Otter Survey of England 1977-1979.Nature Conservancy Council. London.

Macuoxai.D, S. M. & Masox, C. F. 1983. Somefactors influencing the distribution of otter.Alan. Rev., 13: 1-10.

Mwoz, P. 1848. Dicciouario geogrdfico-estadistico-historico de Espana y sus colonias de Ultra-mar. Madrid.

Massm, J. M. 1983. Els Mamilers. Banyolcs, faunacomarcal. 1lonografies Centre Estudis Cornar-cals Ban voles. Banyoles.

P:1S.-1RED.,, J. M. & Nunr, J. 1977. El clima i Itsaigucs clefs Paisos Catalans. In: Gcografia Fi-sica dels Paisos Catalans. Ketres. Barcelona.

PARDE, J. M. 1984. Ecologic de /ours brim IUrsnsarctos L.) dan.s les Pyrenees Cerrtrales at Oriert-tales. Application a la conse'rration de scsbiotogas. Tcsis Doctoral. Universitd Paul Saba-tier, Toulouse.

Pi.ax'awa I FoxorreDA, V. 1903. Vcrtcbrats ctelVallcs. Bntll. Inst. Cat. Hist. Nat., III: 96-101.

Rnit, O. 1977. El relleu dcls Paisos Catalans. In:Gcografia Fisica dels Paisos Catalans. Ketres.Barcelona.

Rn.is , S. & Bo.tua, M. 1972. La fauna del Baitlloritsciiv (Aus i Alamtifers). Associacio La Salle.Sant Celoni.

Ri iz-Oi.ato, J. 1985. Disstr/hnc/dn, ra(jnerintientosecologicos y aloticritctcion de la rrutriu !Lotrctlutra L., 1758) an cl NL iberico. Tesi cle Llicen-ciatura. Univcrsitat do Barcelona.

Ruiz-Oi.yio, J. (1987). El vison americano, Music-la visors Schrabcr, 1777, an Cataluna. Doriana,Acta Vcrtebraia, 14: 142-145.

Rtiz-Oi.tiao, J. & Gosi.DEZ, J. 1988. Distributionof the otter, Julia lutrct L. 1758, in the NE ofthe Iberian Peninsula. Publ. Dept. Zool. Univ.Barcelona, 14: 121-132.

Ri iz-Oi.sto, J. & Joisn:ix, G. 1987. Evolucio i as-pecias aeolugies de Ia comunital da Carnivorsdels Massissos del Montseny i del Montne<gre.In: Jonrudct de Racerca Nctturalista al .110- 111-

c"v. 73-74. Diputacio do Barcelona.

Ruiz-O, 'o, J., Pvztai.aoa, N. & Oiriu, J. (1988).Sohrc la distribution v el habitat de la marta(ilartes metrics L.) an Cataluna. Pirimcos, 131:85-94.

97

SOLI? I S:%B:%Rfs, L. ci al. 1958. Geografia de Cata-lunva. I, II v III. Aedos, Barcelona.

Soot I SWARis, L. 1964. Ciclo de Geografia prdc-tica sobre los alrededores de Barcelona. Publ.Direc. Gen. Ens. Med. Madrid.

SLMIN5KI, P. 1962. Les caractcres de la formepure du chat sauvage Felis silvestris Schreber.Arch. Scienc, 15 (2): 277-296.

TRUTAT, E. 1878. Catalogue des mammiferes des

Pvrcnces. Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 12:95-122.

V,ALVERDE:, J. A. 1963. Informacidn sobre el linceespanol. Ministerio de Agricultura. Madrid.

VraicAD, J. R. 1970. Estudio faunistico y biologi-co de los mamiferos montaraccs del Pirinco.Publ. Cent. Pir, Biol, Exp., 4: 1-231.

W:LLCII H R, A. 1975. Ecologic de la fouine en Al-sace. Terre Vie, 29: 399-457.

98