40UNIVERSITAT DE BARCELONA juliol-setembre 2007 Any XI 2,4 ¤www.ub.edu

10 anys, 40 portades

Parts de la nostra història

La comunitat universitària de la UB, el sistema universitari i la societat catalana en general, commemorem aquests propers mesos diverses efemèrides que, conjuntament, constitueixen una part de la nostra història més recent. Tot just al mes de juny hem celebrat al Paranimf

de l’Edifici Històric els 30 anys de creació del Consell Interuniversitari de Catalunya, iniciativa dels tres rectors de les tres universitats exis-tents aleshores (UB, UAB, UPC) i l’acte d’homenatge al rector Josep M. Bricall amb motiu de la seva jubilació en complir els 70 anys. D’altra banda, el nou curs acadèmic s’inaugurarà amb el reconei-xement a l’aprovació del primer Estatut de l’etapa democràtica de la Universitat de Barcelona i amb l’acte d’agraïment de la institu-ció al rector Antoni M. Badia i Margarit i a tota una generació que va lluitar per transformar la Universitat. Seguint amb aquesta cronologia, a l’inici de curs, tot el sistema universitari català tindrà l’oportunitat de rememorar els 75 anys de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que va fer possible la redacció i aprovació, al seu torn, del nou Estatut de la que va ser Universitat Autònoma de 1933.I finalment, aquestes pàgines tenen també el seu propi motiu de celebració. Durant 10 anys la Universitat de Barcelona ha pogut pre-sentar-se puntualment a la societat per mitjà de la seva revista insti-tucional la universitat, creada el 1997 durant el rectorat del malaura-dament perdut rector Antoni Caparrós. Durant 10 anys, cada número s’ha acostat, ens ha acostat, a una personalitat pública formada a les nostres aules, 40 personatges que, en 10 anys, han contribuït a fer d’aquesta tradició institucional un senyal d’identitat. Així, doncs, a tothom que ha fet possible la universitat durant tots aquests anys, moltes gràcies!

Màrius RubiraltaRector

Editorial

10 anys, 40 portades ............................................................................ 4

Dona i universitat ........................................................................ 18Joaquim Coello ................................................................................... 26president del Consell Social de la UB: «El segle xxi és el segle de la Universitat»

Publicacions ................................................................................................. 46

Agenda ....................................................................................................................... 47Som UB ...................................................................................................................... 48

Sumari núm.40

3

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Rela­cions

Instituciona­ls, Comunica­ció i Política­ Lingüística­; Ernest Trias, ca­p de comunica­ció.

Editada pel Gabinet de Premsa. Direcció: Ester Colominas; Sotsdirecció: Núria

Quintana; Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz i Marta Casellas.

Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Administració: Montserrat

Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357.

premsa@ub.edu Amb la col·laboració de: Serveis de Comunicació del Parc

Científic de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera i Corporació Sanitària Clínic

IDIBAPS. Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Disseny original: Primer

Segona serveis de comunicació. Tiratge: 17.000 exemplars. Distribució: Interpàs,

Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès en paper ecològic

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Política

Set polítics, dos sociòlegs, qua­tre representa­nts del món universita­ri, cinc professiona­ls de la­ sa­lut, un jutge, un gestor cultura­l, cinc escriptors, dos cinea­stes, dos a­ctors, qua­tre comunica­-dors, tres representa­nts del món de l’esport i qua­tre de l’econòmic. Qua­ra­nta­ persona­lita­ts de rellevància­ socia­l que ha­n esta­t en a­lgun moment, com a­ a­lumnes o com a­ professors, vincu-la­ts a­ la­ Universita­t de Ba­rcelona­, ens ha­n a­compa­nya­t a­quests primers deu a­nys de revista­. Amb ells hem pa­rla­t de ciència­, de cultura­, d’economia­, de sa­lut… En les nostres pàgines ha­n

10 anys, 40 portades

4

Núm. 0. Abril de 1997

Josep Piqué, ministre d’Indústria del Govern espanyol

«En contra de certes percepci-

ons, molt esteses –a més d’in-

teressades–, la política de pri-

vatitzacions és una més de

les polítiques del Ministeri

d’Indústria i Energia i de ben

segur no és la més important.

Penso, per exemple, en la

política de suport a la inno-

vació tecnològica o a la segu-

retat i qualitat industrials, o

de desregularització del sec-

tor elèctric, que ja estem

enllestint i que tindrà un

impacte molt positiu en la

nostra economia. [...] Prete-

nem enfortir les empreses

que ara estan sota l’òrbita del

sector públic i que volem

que passin a disposar d’una

estructura accionarial que

superi les seves limitacions.

S’ha de fer amb molt de

compte, ja que cada empresa

és un cas diferent. [...] estem actuant sobre totes, en un procés molt ambiciós de redefinició del paper del sector públic en una eco­nomia moderna i cada cop més globalitzada com la nostra.»

Núm. 7. Abril de 1999

Jordi Pujol, president de la Generalitat

«Durant els últims anys

Catalunya ha millorat molt, i

ara ens trobem en una cruï-

lla, i amb un nou repte. Si

com crec el resolem bé,

d’aquí a l’any 2010 Ca­talunya farà un nou salt endavant. El creixement de

la nostra competitivitat en

l’entorn internacional no vol

dir que haguem assolit el

nivell necessari. I sobretot

trobo que ens manquen uns

quants grans equipaments

científics. Durant els propers

anys, omplir aquest buit serà

un dels objectius de la Gene-

ralitat.»

En aquests deu anys l’entrevista ha triplicat l’extensió inicial incorporant nous apartats, com ara qüestonaris breus i bitllets d’opinió de diversos autors

En aquests deu anys l’entrevista ha triplicat l’extensió inicial i ha incorporat nous apartats, com ara qüestonaris breus i bitllets d’opinió de diversos autors

5

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

ma­nifesta­t les seves inquietuds sobre els esdeveniments polítics i socia­ls del moment, ha­n va­lora­t drets i responsa­bilita­ts de la­ ciuta­da­nia­, ha­n revisa­t el pa­ssa­t i formula­t pronòstics de futur i s’ha­n constituït, en definitiva­, en la­ prova­ més contundent que la­ Universita­t és i es fa­ en societa­t.Els deu a­nys que a­ra­ celebrem ens donen peu a­ resca­ta­r a­lgunes de les seves decla­ra­cions i comprova­r que moltes, ma­lgra­t el pa­s del temps, enca­ra­ són vigents.

Text:

Ester Colominas10 anys, 40 portades

Núm. 19. Març de 2002

Jordi Solé Tura, cappare de la Constitució

«Quan ets una de les set persones que es tanquen en una habitació i se’t diu “redacteu la Constitució del país”, saps que si ho fas malament és la catàstrofe històrica. Nosaltres en vam

ser conscients i vam fer com

una mena de pacte que no

està escrit enlloc. Per exemple,

vam dir que no volíem presi-

dent. Cadascun dels set faria

de president un dia. També

seria el que parlaria amb la

premsa, i abans de parlar-hi

ens posaríem d’acord tots.

Això va funcionar. També vam

dir que no tenia sentit que

ens comportéssim com a ene-

mics, i això va fer que entrés-

sim en una espècie de relació

que nosaltres mateixos, cons-

cientment o inconscientment,

anàvem creant.»

Núm. 30. Desembre de 2004

Josep Bargalló, conseller en cap de la Generalitat

«Si el tripartit no beneficia el país, tampoc no beneficiarà els qui som al Govern. Plantejar-se

un benefici polític que no benefi-

ciï el país és estúpid. I la fórmula

beneficiarà el país perquè, en pri-

mer lloc, és progressista, i el país

necessitava un govern progressis-

ta després de vint-i-tres anys de

no tenir-lo. En segon lloc, és una

fórmula molt plural perquè el país

ho és i necessitava un govern que

ho reflectís. I, en tercer lloc, té sen-

sibilitats molt diferents, igual que

el país.»

6

REPORTATGE

Núm. 39. Abril de 2007

Pasqual Maragall,president de la Generalitat

[Sobre l’Estatut] «Tot va començar amb unes

converses amb Francisco Rubio Llorente,

la persona a la qual José Luis Rodríguez

Zapatero encarrega un estudi de la reforma

de la Constitució. Les reformes previstes de

la Constitució són el tema de la successió i

l’enumeració de les comunitats autòno-

mes, que no s’hi detallen amb el seu nom.

Si més no, a la Constitució s’ha de dir qui-

nes són, i jo crec que a més s’ha de dir què

són. Les converses amb Rubio Llorente es

referien a l’article 2 de la Constitució: allà

on diu “la nación española” s’hi hauria

d’afegir: “de la qual formen part les nacio-

nalitats històriques de Catalunya, Euskadi i

Galícia”. Aquestes reformes són bàsiques i,

algun dia s’hauran de fer. [...] Espanya té

regions i té nacionalitats. Això també passa

al Canadà, i bé que troben solucions més

sofisticades. [A Espanya] Això no progressa i

l’únic que continua és la conlleva­ncia­. Amb l’escenari Zapatero­Maragall va sem­blar que podríem trobar la fórmula… canònica, la fórmula constitucional, estatutària. Però som on som. Aturats.»

Núm. 35. Abril de 2006

María Teresa Fernández de la Vega,vicepresidenta del Govern espanyol

«Estem impulsant reformes que con-

solidin i millorin el nostre sistema

polític, que és la Constitució del 78 i

que ens ha permès viure els millors

trenta anys de la nostra història des

del punt de vista de la pau i el benes-

tar dels ciutadans. L’objectiu és conso-

lidar el model que hem construït els

espanyols, tots els espanyols. Després

de trenta anys, és lògic que necessiti

adaptar-se a les coses que han passat,

que han estat moltes. Aquest país ja

no és el mateix. Avui a Europa es pre-

nen moltes decisions, perquè hi ha

hagut un fort procés de descentralit-

zació. Cal portar aquestes qüestions

als estatuts, a les normes, sense que

per això calgui canviar res del model

que ens hem donat, i procurant que

aquest model funcioni millor, com a

mínim durant els pròxims trenta anys.

[...] Sovint en el debat, del soroll es

confonen les coses. Nosaltres estem d’acord amb les reformes territo­

rials, només hem dit que havien de complir un seguit de requisits. Quins eren aquests requisits? Que se

situessin en el marc de la Constitució,

que no trenquessin el model, que el

milloressin, que es fessin per ampli

consens i que donessin resposta als

interessos dels ciutadans. “Consens, Constitució i ciutadania”.»

La premsa escrita i digital s’ha fet ressò d’algunes de les entrevistes, com les que s’han fet a Joan Laporta o, en el darrer número, a Pasqual Maragall

7

REPORTATGE

Núm. 9. Octubre de 1999

Manuel Castells,sociòleg

«L’essencial és educació,

educació i educació, perquè

l’educació és allò que crea la

font de treball, que és la font

essencial de productivitat en

una economia informacional,

on la productivitat depèn de

la capacitat mental dels tre-

balladors. Al mateix temps,

l’educació és el principal instrument de correcció

de les desigualtats soci­als. En una societat on la

gran disparitat social es ma-

nifesta entre els que exercei-

xen un treball interessant i

remunerat perquè tenen la

capacitat professional per

fer-lo i els que no, el fet que

tothom tingui accés a un alt

nivell d’educació és absolu-

tament essencial.»

Núm. 38. Gener de 2007

Salvador Giner, sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans

«La mesura de la democràcia

no la donen els partits polí-

tics. Els partits polítics, l’opi-

nió pública lliure i el respec-

te a la Constitució (encara

que aquesta no ens agradi,

que l’haguem de millorar)

són crucials per a la demo-

cràcia. Però, tot i això, a mi

no em preocupa tant que en

unes eleccions generals,

autonòmiques o el que sigui,

vagi el 55 o el 59 % dels elec-

tors a votar. No és aquesta la

mesura de la democràcia.

Això és fonamental, però la veritable mesura [de la de­mocràcia] la dóna la quan­titat i la qualitat d’altru­

isme que hi ha en una societat. [...] Aquí hi ha

molt de nacionalisme i poc

patriotisme.»

Núm. 12. Juliol de 2000

Andreu Mas-Colell, comissionat d’Universitat i Recerca de la Generalitat

Universitats

Societat

«És un fet relativament nou a

la història de la universitat, en

els seus mil anys, que aquesta

institució s’hagi convertit en

un motor econòmic. Si un

pensa en la revolució indus-

trial, no era aquest el cas. Les

universitats eren fonts de

pensament, de pensament

molt important. A les universi-

tats escoceses hi havia Adam

Smith, Hume… Però els empre-

saris escocesos no sortien

d’escoltar aquestes classes.

Això ha canviat, aquests dar-

rers anys i a tot arreu la uni­versitat s’ha convertit en un motor econòmic. En el

nostre país ho necessitem

més això, encara no és prou

important. Com es pot incen-

tivar? Hi ha diversos procedi-

ments: tota l’àrea de transfe-

rència de tecnologia i de cen-

tres tecnològics. Amb això

hem fet algunes coses i n’hem

de fer més.»

8

REPORTATGE

Núm. 33. Setembre de 2005

Màrius Rubiralta,rector de la Universitat de Barcelona

Núm. 6. Gener de 1999

Martí de Riquer,romanista, catedràtic de la UB

Núm. 16. Juny de 2001

Joaquim Molas,filòleg, catedràtic de la UB

Els entrevistats afirmen tenir bons records de la seva època universitària

«El docent és una peça d’un engra­natge, per més personalitat que tin­gui. A mi uns senyors m’han ense­nyat, i jo ensenyo uns altres. [...] Sobre

el nivell actual dels estudiants cal dir que

en el meu curs, quan hi havia el districte

universitari de Balears i Catalunya amb

una sola universitat i una sola facultat de

filosofia i lletres, érem uns noranta. Entre

aquests noranta, n’hi havia cinc o deu

que eren bons, i els altres, normalets. Ara

la proporció és la mateixa, però el que

mana és la gran massa; abans la minoria

dominava el conjunt. Tota la massificació

comporta una baixa de qualitat.»

«En un congrés que va tenir lloc aquí a

Barcelona es va posar de manifest la

manca de vocacions científiques que

s’estava detectant, no només en l’àmbit

català, sinó a tot Europa. Aquesta manca

de vocacions té una raó de ser: d’una

banda, la sobrevaloració que fan els

joves de cert tipus de progrés social en

què sembla que de seguida es faran

milionaris i, de l’altra, que tot es pot

aconseguir sense gaire esforç. Aquesta

situació està provocant que els estudi-

ants de secundària no triïn segons qui-

nes carreres. Només hi haurà un crit

d’alerta quan arribi la “sequera de voca-

cions”, com ha passat ara, que tothom

s’alarma, mentre que, quan calia fer una

gestió correcta de l’aigua, ningú se’n

recordava. [...] Cal fer un senyal d’aten­ció sobre la gestió de les vocacions

que a la societat li convé mantenir per arribar a un sistema econòmic, de coneixement i de ciència equilibrats. Si això no es fa, no sé pas quins seran els

efectes. [...] Aquelles societats que ho

sàpiguen valorar i promoure com cal,

seran més riques, més avançades; la resta

acabaran sent, simplement, societats

de serveis. Catalunya pot escollir si vol

ser un país avançat o no.»

escoltar-me no conei-

xen l’assignatura millor

que jo, qui haurà fra-

cassat seré jo. Perquè la

docència no és una

cosa que resti aturada,

té un dinamisme. Això

és evident en físiques,

en químiques, però

també en matèries humanístiques hi ha un progrés. Si sem­

pre el mestre fos superior als alum­nes, encara seríem al temps d’Aristòtil. Qui

aprèn més a classe és

el professor perquè ha

d’ordenar matèries,

estructurar uns ense-

nyaments, posar al dia

una bibliografia... La

docència t’obliga a una

investigació constant.»

«La meva reflexió interna el

primer dia de classe era la

següent: si d’aquí a deu

anys, quatre o cinc d’aquests

nois que ara comencen a

9

REPORTATGE

Núm. 2. Gener de 1998

Joan Corbella,psiquiatre

Núm. 13. Octubre de 2000

Santiago Dexeus,director del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Institut Universitari Dexeus

Ciència i salut

«En l’àmbit de les relacions home-dona encara hi

ha problemes, més conflictes dels que s’acostuma

a reconèixer. [...] L’altra àrea de conflictes és

l’adaptació a aquest món competitiu, exigent. [...]

Finalment hi ha el problema de l’envelliment de

l’edat de la població, que canvia moltes coses.

És un fet del qual encara no en sabem les conseqüències, però que tindrà un efecte molt important.»

Núm. 8. Juliol de 1999

Jorge Wagensberg,director del Museu de la Ciència de la Fundació “La Caixa”

«La ciència és segurament la forma de coneixement que més impacte té en la vida de cada dia i en el nostre futur i la que

menys estímuls provoca en el ciutadà. Això és una

contradicció d’ordre democràtic: com és possible

que el que més influeix en el futur sigui al ma-

teix temps el que menys coneixem?»

«En el futur, la clonació serà inte­ressantíssima. Es pretén veure si podem ampliar les possibilitats d’èxit de la reproducció assistida

amb la clonació. Hi ha potser un

moment en què s’obrirà la mà per a la

investigació en preembrions i comen-

çarem a investigar coses que tinguin

interès extraordinari amb vista al

futur. Aquí estem en un nivell ètic que

potser és discutible, però quan puguis

dir-li a una persona que aquell Alzhei-

mer es curarà o es podria curar si

sabéssim o poguéssim reformar cer-

tes cèl·lules del teixit neuronal, potser

ens dirà que no està en desacord amb

segons quines investigacions. Són

investigacions summament comple-

xes, però jo estic molt animat amb el

potencial del nostre país, el canvi qua-

litatiu de la medicina...»

Núm. 23. Març de 2003

Eduard Estivill,pediatre i neurofisiòleg

«Espanya és encara un país curt de son. Hem fet

un estudi molt seriós sobre aquest tema i hem compa-

rat la situació amb Alemanya, França i Anglaterra. Els

hàbits socials fan que ens n’anem a dormir més tard

però ens llevem a la mateixa hora que, per exemple, els

alemanys. És a dir, que dormim una mitjana de qua­si quaranta minuts menys que la resta d’Europa.»

10

REPORTATGE

Núm. 17. Setembre de 2001

Guillem Vidal, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Núm. 34. Gener de 2006

Moisès Broggi, cirurgià

«A la vida, el tracte amb les persones és fona-

mental en tot. En medicina, encara molt més. Si el malalt té confiança en el metge, té molt de guanyat perquè la mentalitat té influèn­cia en totes les coses materials, i, en molts casos, les malalties estan mediades per l’aspecte mental. Avui la medicina és més efi-

caç: es cura molt més que abans. En canvi, la

relació amb el metge s’ha anat perdent. El met-

ge, més que del tracte, es refia dels resultats de

les proves, les anàlisis, les radiografies, etc. Tot

això l’aparta de la relació amb el pacient.»

Núm. 25. Setembre de 2003

Marta Corachán, presidenta de la Creu Roja a Catalunya

«Cada dia hi ha 30.000

persones que es mo-

ren per problemes que

serien evitables i això

és una mala herència

que deixarem als nos-

tres fills. Es tracta d’una

responsabilitat dels

governs. Els atemptats

de l’11 de setembre van

ser horrorosos, hi van

morir 3.000 persones.

Però, qui va dir que

aquell mateix dia se

n’estaven morint 30.000

de gana? [...]

Si el món no s’igua­la, no parlem d’un món global. La glo­balització ha de ser que tots tinguem cobertes les necessi­tats mínimes.»

Justícia

«Els assumptes han de començar en

una primera instància en una justícia

molt propera al ciutadà, molt “de barri”.

Després han de tenir una segona ins-

tància a les audiències provincials, i

després ha d’haver-hi el recurs de cas-

sació autonòmic. Crec que el pacte per

a la justícia entre PP i PSOE és bastant

sensible envers aquesta idea, però és

un punt de sortida, no d’arribada. [...]

Em sembla molt important el fet que s’hagin assegut en una taula els dos partits polítics amb capaci­tat de governar i hagin dit aquí tenim un problema: la justícia; com ho podem arreglar? La idea és impor-

tant; ara bé, s’ha de desenvolupar. És un

pacte de línies bàsiques i a partir d’aquí

ha d’haver-hi els “subpactes” i comença

la responsabilitat dels partits.»

11

REPORTATGE

Art

Núm. 21. Setembre de 2002

Daniel Giralt-Miracle, comissari general de l’Any Internacional Gaudí

Cultura

Literatura

«Gaudí és el pare de les arts modernes a Catalunya. No

era conscient que estava fent

unes noves arts, ell estava expe-

rimentant unes formes de fer.

Crec que una de les caracterís-

tiques més interessants de

Gaudí és la llibertat que va

adquirint en el moment de dis-

senyar. No se sent deutor

d’unes solucions preexistents,

sinó que cada vegada es va fent

més agosarat, més atrevit, més

capaç d’experimentar-ho tot,

en els metalls, en la fusta…

Incorpora el pòrtland, els vidres

de Murano per recobrir els

pinacles de la Sagrada Família,

el ciment armat… perd la por a la tradició i agafa el corat­ge de la innovació.»

Núm. 5. Octubre de 1998

Rosa Regàs, escriptora

«La gent s’ha desentès en general del que és el seu propi criteri tot pensant que hi ha uns senyors més importants que els ho diran, sense adonar-se

que la vertadera cultura

l’hem de fer tots. [...] Qualse-

vol persona que vagi a la

universitat té més possibili-

tats de tenir una actitud crí-

tica enfront d’allò que rep.»

Núm. 20. Juny de 2002

Manuel Vázquez Montalbán, escriptor

«Així com en el cinema hi ha

hagut dues grans pel·lícules

[al voltant de la gastronomia]

La­ gra­nde bouffe o El festí de

Ba­bette, en literatura ens

n’hem d’anar a El Roda­ba­llo,

de Günter Grass, que més que

un llibre de gastronomia és

una visió simbòlica del paper

que aquesta cuina té en l’he-

gemonia de la burgesia prus-

siana. Como a­gua­ pa­ra­ choco-

la­te ja té un aspecte diferent,

un element lúdic molt impor-

tant. En la literatura espa­nyola crec que el primer cas d’utilització sistemàtica de la cuina com a ingredi­ent literari és la sèrie Car-valho. Et pots trobar excepci-

ons magnífiques però, en

general, hi ha una certa pru-

dència quan es topa [la litera-

tura] amb la gastronomia.»

En aquests deu anys, la revista ha tingut en portada vuit dones i trenta-dos homes

12

REPORTATGE

Núm. 22. Desembre de 2002

Josep Maria Espinàs,escriptor

«M’agrada l’ofici d’escriptor perquè el trobo

molt democràtic. Jo faig un llibre i depenc que

hi hagi 1.000, 2.000 persones desconegudes

que cadascuna pel seu compte entri en una lli-

breria i triï entre 3.000 llibres el meu. I tu no saps

qui és. La carrera literària depèn que hi hagi un senyor desconegut que es gasti 2.000 pessetes en el teu llibre i un altre faci el mateix, i un altre… He de donar les gràcies a

tot de desconeguts que no sé qui són.»

Núm. 27. Març de 2004

Javier Tomeo, escriptor

«Ser retòric és el gran defecte de la literatura espanyola. Cal fer una literatura que digui coses, si no se’ns morirà. Una novel·la més

concisa, practicar l’economia del llen-

guatge, dir les coses, no paraules. I

aconseguir que la paraula tingui un

valor en si mateixa, que sigui transpa-

rent, que suggereixi mons.»

Espectacles

Núm. 31. Març de 2005

Albert Sánchez Piñol,escriptor

«Durant molt de temps la literatura

catalana ha tingut un dèficit que és

haver volgut fer una literatura molt divi-

na, per dir-ho d’alguna manera, molt

sofisticada, molt enrevessada. Crec que

el subconscient dels escriptors cata­lans era: “Consolidem una literatura d’elit i així consolidarem una cultu­ra d’elit, amb la qual cosa no tindrem

problemes com a país”. I és un recurs fals, em sembla a mi.»

Núm. 10. Gener de 2000

Rosa Vergés,directora de cinema

«Lamentablement els últims vint anys el cinema ha estat la ven­tafocs de la cultura catalana. Probablement perquè les sales esta-

ven en mans de les multinacionals

americanes i es va donar per perdu-

da la batalla. La indústria s’ha debili-

tat tant que ha anat desapareixent i

en queda una mena d’illetes que

funcionen independentment de la

indústria i que són més aviat una

mena de fets culturals. Si no hi ha

una política cultural que a cada país

doni suport a la seva pròpia expres-

sió i la seva identitat a través del

cinema i l’audiovisual, aquest país

no es dóna a conèixer. No és una

qüestió de protegir una cosa per-

què no desaparegui, sinó que la

qüestió és que quan un administra

un país també ha d’administrar els

drets culturals que tenen tots els ciu-

tadans.»

13

REPORTATGE

Espectacles

Núm. 11. Abril de 2000

Adolfo Marsillach, actor i director de teatre

Núm. 14. Gener de 2001

Montserrat Carulla, actriu

«Crec que anar a la universitat em va

enriquir profundament; em va donar

un rigor, un sentit de la disciplina que

després he usat en la meva professió

teatral. [...] A mi em passa una cosa

molt curiosa, que en part està bé i en

part no. No sé per què els meus col-

legues i la gent que m’ha de contractar

han decidit que tinc aspecte d’intel-

lectual. Suposo que en això hi ha con-

tribuït la meva interpretació de Cajal i

també la meva formació universitària.

Jo formo part d’allò que s’anomena la

intel·lectua­lita­t espa­nyola­. Quan hi ha un professor, un savi, un investiga­dor, un conferenciant… en una obra de teatre immediatament es pensa en mi.»

«S’ha d’apostar pels autors novells del

país, corrent el risc que no arribin al

públic o no agradin, però quan anem

destriant el gra de la palla segurament

veurem que hi ha alguna cosa que val

la pena. Al Teatre Nacional hauria d’haver­hi una sala exclusivament per a autors joves, on les obres

duressin vuit, deu dies, com a mínim…

però on es pogués ensenyar què ens

diuen i com ens ho diuen. I segura­ment tindríem sorpreses.»

Núm. 28. Juny de 2004

Isabel Coixet, directora de cinema

«Jo sempre dic que un director de cinema

ha de tenir una formació humanística

important. Ha de saber qui és, en quin món

es troba, quin és el pes de la història darre-

re de moltes pel·lícules. És una cosa molt

intangible, però penso que aprofitar els

anys de la universitat per aprofundir en

una sèrie de qüestions és una cosa que

t’ajuda a la vida. [...] A tots ens preocu­pen [les xifres d’espectadors], fins i tot als directors que diuen que passen d’això. El que sí que trobo és que quan

vaig començar en el món del cinema, les

recaptacions i el nombre d’espectadors

eren coses completament secundàries. En

canvi, ara, hi ha una obsessió pel nombre

d’espectadors, si tal pel·lícula el primer cap

de setmana ha fet no sé quants milions de

dòlars als Estats Units… Encara que aquí

sigui a una escala més petita, sembla que

ja no n’hi ha prou que als crítics i a deter-

minats espectadors els agradi la teva pel-

lícula, sinó que ha d’agradar a molta gent,

perquè si no la teva continuïtat com a

director no està assegurada.»

14

REPORTATGE

Núm. 4. Juliol de 1998

Tomàs Molina, físic i home del temps de TV3

«Sempre he tingut voca-

ció de fer arribar la cièn-

cia als mitjans de comu-

nicació. [...] Catalunya, i Barcelona en particu­lar, s’estan convertint en un pol en meteoro­logia en l’àmbit es­panyol i europeu. [...]

La universitat ha de tre-

ballar amb les empreses,

amb la societat. La bona

investigació és la que es

vincula a les coses que

passen. [...] Crec que amb

la meteorologia això s’es-

tà fent molt bé, amb l’Ad-

ministració pública, la

universitat, la televisió i

les empreses.»

Mitjans de comunicació

Núm. 1. Octubre de 1997

Joaquim M. Puyal, filòleg i periodista

«La universitat no ha arribat encara al

punt d’incidència que li pertoca en el

conjunt de la societat. La institució i

els seus símbols haurien de ser més

presents en l’activitat social i civil. Per

prestigi i [...] perquè s’hauria de posar

en certa manera “de moda”. [...] El que diu el rector o un professor desta­cat és important i aquesta veu s’ha de sentir més sovint i amb més força als mitjans i als fòrums d’opinió. A més, quan dic que s’hau-

ria de posar de moda, vull dir que

aquesta incidència en la societat hau-

ria de seguir un camí semblant al

que ha fet el Barça, per exemple. Ja

sé que la comparació pot semblar-li

inadequada a algú, però per més

títols que guanyin els Celtics de Bos-

ton tothom sap què és la Universitat

de Harvard. Oi que m’entén?»

Núm. 29. Setembre de 2004

Júlia Otero, filòloga i periodista

«La primera matèria de la

comunicació és gent que

parla, explica o fa coses.

[...] M’agrada parlar amb

gent de la qual pugui

aprendre alguna cosa.

Entrevistar, que és un

gènere que m’agrada i

que crec que és molt difí-

cil, sempre és un repte. Hi ha un petit enfron­tament entre dues per­sones, una que vol pro­tegir­se i una altra que vol arribar tan lluny com pugui.»

Núm. 26. Desembre de 2003

Joan Barril, periodista

«La universitat i el coneixe-

ment han de sortir cap

enfora. Potser s’ha arribat

una mica tard i en un

moment en què els mitjans

estaven “colonitzats” pels

periodistes, que sempre

s’havien sentit de segona di-

visió. Aquests de segona

divisió tenien, però, l’avan-

tatge de saber com fer dia-

ris, com fer ràdio, televisió, i

aleshores es prenen una

certa revenja dient: “Vine

aquí, però amb les meves

normes”. [Entre la univer­sitat i els mitjans de co­municació] No hi ha ha­gut la fusió que sí que es produeix en altres països,

com ara França: és a dir,

l’existència de comunica-

dors, gent que sap coses i

que disposa de tècniques

suficients per divulgar-les.»

15

REPORTATGE

Esports

Núm. 32. Juny de 2005

Ángel, Pichi, Alonso, entrenador de la selecció catalana de futbol

«Als jugadors catalans no

els pots posar entre l’espa-

sa i la paret. El dia que Catalunya pugui compe­tir oficialment serà el moment per dir­li al juga­dor: farem una federació

que tingui una selecció que

sigui molt competitiva [...],

en aquell moment sí que és

quan els has de preguntar si

volen jugar amb Catalunya

o amb Espanya.»

«Va haver-hi un entrenador

que va dir que es notava

molt la gent (no ho deia

només per mi) que havia

estudiat una carrera o s’havia

dedicat a una altra activitat

d’aquest tipus. Deia que

tenen una altra manera d’en-

focar les coses. I és possible.

L’adquisició de coneixement

no està mai renyida amb

altres activitats. Crec que se-

ria bo que els nanos que co-

mencen i els professionals

que estan jugant a bàsquet

es dediquessin a altres activi-

tats que no fossin aquest

esport. Penso que estudiar enriqueix i et serveix per assolir un equilibri perso­nal quan ets jugador pro­fessional.»

Núm. 36. Juliol de 2006

Joan Laporta,president del Futbol Club Barcelona

«El Barça i la UB som veïns. En

el Pla director de les Corts, tant el Barça com la UB tenim la capacitat per liderar la transformació urbanística de les Corts, que pot ser la transformació més im­portant de Barcelona des­prés dels Jocs Olímpics i del Fòrum, i, per tant, conjunta-

ment amb els veïns, hem

d’aconseguir que sigui una

actuació urbanística de refe-

rència mundial. […] Crec que

l’Ajuntament té clar que es

tracta d’una actuació important,

de gran magnitud, i que tots

–Ajuntament, veïns, UB i Barça–

farem els possibles per tal que

es dugui a terme d’una manera

harmonitzada i que beneficiï

els interessos de tots.»

Núm. 18. Desembre de 2001

Nacho Solozábal, exjugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona

El fet que la UB sigui la Universitat més antiga de Catalunya fa que el seu planter d’antics alumnes i, per tant «d’entrevistables», sigui molt ampli

16

REPORTATGE

Núm. 15. Abril de 2001

Leopoldo Rodés, president de Media Planning Group

«El problema que hi ha empreses que instal·len

la seu a Madrid i no a Barcelona [...] és real, basat en xifres. No es

pot negar que existeix, ni

dir que els que pensem

així som uns provincians i

uns malaltissos com algú

ha dit. Es tracta d’una rea-

litat: cal resituar Barcelona,

que torni a ser capdavan-

tera en molts terrenys,

entre els quals l’econò-

mic. [...] Això es relaciona-

ria també amb tot el tema

de l’aeroport i la necessi-

tat d’ampliar-lo.»

Economia

Núm. 24. Juny de 2003

Salvador Alemany, conseller delegat d’Abertis Infraestructuras

Núm. 3. Abril de 1998

Anna Birulés, directora general de Retevisión

«L’estructura università-

ria encara és massa rígi-

da. L’estructura i el funcionament de la universitat, dels dife-

rents actors que hi parti-

cipen, encara està massa allunyada de la

dinàmica i la manera de funcionar del món empresarial, laboral, professional… Avui,

en aquest sentit, és en-

cara una illa amb unes

regles de joc massa dife-

rents.»

Núm. 37. Novembre de 2006

Josep Oliu, president del Banc Sabadell

«Espanya ha tingut una

gran sort amb la política

econòmica, que ha estat

sempre la mateixa, a

grans trets, indepen-

dentment que gover-

nessin els uns o els

altres. [...] L’economia va bé i enguany tin-

drem superàvit entorn

de l’1%. Possiblement

l’any vinent tindrem

dèficit perquè els polí-

tics de seguida s’apun-

ten a gastar diners, per-

què de ganes, no els en

falten. La política eco­n ò m i c a e s t à p e r damunt dels partits, afortunadament.»

«Barcelona té un port potent, una

xarxa viària també bastant potent…

Sí, hi ha alguns punts objecte de

crítica. Pel que fa a la qüestió ferro-

viària, encara que amb un retard

d’un o dos anys, ara tothom visualit-

za que tindrem la connexió del tren

de gran velocitat (TGV) amb Madrid

i França. [...] Un altre dels aspectes

que em preocupa és que no tenim

resolt, no tenim solucions estructu-

rals per al tema de l’aigua. [...] Final-

ment, no es pot deixar d’esmentar

la temàtica de l’aeroport, que és de

solució política. En definitiva, la qüestió se centra en qui deci­deix quin ha de ser el paper de l’aeroport de Barcelona: si ha de ser una part d’una xarxa d’aeroports estatals o ha de ser un aeroport que es gestiona individualitzadament per donar sortida a la força econòmica de Catalunya.»

18

REPORTATGE

El comissari de Ciència i Recer-ca de la UE Janez Potočnik ha manifestat que «no hi ha lloc per a la discriminació de gène-re» si Europa vol assolir la fita del 3 % del PIB destinat a recerca i desenvolupament. Aquest objectiu significarà in-crementar en 700.000 el nom-bre d’investigadors en el con-tinent, una «massa crítica» difícil d’assolir sense la parti-cipació de la meitat de la població femenina, aproxima-dament un 53 %. Davant d’aquesta realitat, les adminis-tracions han començat a apli-car mesures per pal·liar la dis-criminació de gènere als cen-tres de recerca i a les universi-tats; la Generalitat de Catalu-nya, per exemple, recull aques-ta perspectiva de gènere en les directrius del Pla de recerca i innovació 2005-2008. Aques-ta preocupació dels governs palesa, si més no, que institu-cions en què ha de prevaler l’objectivitat i la promoció per mèrits, com ara les universitats,

semblen patir de sexisme, i que es tracta d’un problema que afecta negativament el desenvolupament i la innova-ció de la nostra societat.Si seguim amb dades del con-text europeu, les dones repre-senten el 29 % de la comunitat científica del continent, segons s’extreu de l’informe She figures 2006 (un estudi estadístic im-pulsat pel Grup de Hèlsinki sobre Dones i Ciència, creat per la Comissió Europea consulta-ble a http://ec.europa.eu/rese-arch/science-society/pdf/she_figures_2006_en.pdf ). De fet, aquest percentatge del 29 % de dones en aquest sector és força inferior al de la presència de dones en el conjunt de la força de treball europea, en què la població femenina re-presenta un 44 %.En el cas concret d’una uni-versitat pública, com ara la Universitat de Barcelona, el percentatge sembla estar més equilibrat. El conjunt del per-sonal docent i investigador

ja comença a assumir la ten-dència inversa: a mesura que analitzem categories més altes de personal docent i investigador els homes esde-venen majoria. Quan s’arriba al nivell de catedràtic, el major grau dins la carrera acadèmi-ca, constatem que a la UB els homes representen aproxi-madament un 80 %. Concre-tament hi ha 102 catedràti-ques, enfront de 476 catedrà-tics; és a dir, que la situació de

està integrat per un 41,3 % de dones (dades de l’any 2006), encara que val a dir que aques-ta xifra varia molt segons el centre: des de gairebé un 80 % de dones en el PDI d’Inferme-ria, fins a menys d’un 20 % a Física. De tota manera, aquest percentatge global del 41,3 % femení no mostra la realitat de la situació de les dones en la comunitat acadèmica de la Universitat.El veritable biaix per temes de gènere és el que denota la infografia d’aquestes pàgines. Veiem que les dones repre-senten una majoria important en començar la llicenciatura, posició que mantenen fins a acabar aquests estudis de pri-mer i segon cicles (67 % de titu-lades). Ara bé, quan comença l’etapa de doctorat i s’inicia la carrera d’investigador amb les primeres beques de recer-ca, aquestes xifres varien fins a igualar-se al 50 % el percen-tatge entre homes i dones. I a partir del doctorat, l’evolució

En la categoria de catedràtic, a la UB els homes representen un 80 %

Text:

Núria QuintanaRosa Martínez

Fotos:

Marta CasellasJosep M. Rué

Dona i universitat

19

REPORTATGE

Aquest gràfic, conegut per la comunitat científica com l’esta­dística­ de les tisores, es repeteix en el conjunt d’universitats. Mostra com les dones són majoria a l’hora de començar estudis superiors, peró que en arribar als llocs més alts de la carrera acadèmica han esdevingut minoria.

100%

80 %

60 %

40 %

20 %

0 %Estudiants

1r i 2n ciclesTitulats Beques predocto-

rats FI, FPI i FPUTítols

doctorProfessors TU i CEU*

Catedràtic d’universitat

Les tisores del gènere a la UniversitatDistribució en les posicions de la carrera acadèmica. Dades UB, 2005

63,7 %67,1 %

51,3 %50,1 %

40,7 %

17,6 %

36,3 %32,9 %

48,7 % 49,9 %

59,3 %

82,4 %

Dones Homes

Les a­dministra­cions esta­n prenent mesures per evita­r la­ discrimina­ció de gènere a­ les universita­ts. Sembla­ que en a­questes institucions, on ha­ de preva­ler l’objectivita­t i la­ pro-moció per mèrits, ta­mbé existeix el sexisme i a­ixò dificulta­ que la­ societa­t pugui disposa­r plena­ment del ca­pita­l humà femení en ta­sques de desenvolupa­ment i innova­ció.Dona i universitat

pectes. La catedràtica de Dret Civil de la UB Encarna Roca –primera dona que esdevé magistrada de la sala primera (civil) del Tribunal Suprem– assenyalava en una conferèn-cia sobre la situació de la dona a la UE que va impartir, convi-dada pel Colegio de España, que «l’accés a fons de recerca és majoritàriament masculí; a Catalunya per exemple sola-ment el 16 % dels grups con-solidats tenen com a investiga-dora responsable una dona».

D’altra banda, afegeix que les investigadores són les que tenen majoritàriament con-tractes de curta durada. Es pot concloure, doncs, que la comunitat acadèmica és mas-culina i que la dona és consi-derada massa sovint «com una intrusa», i existeix un pro-blema de reconeixement de la seva contribució al coneixe-ment científic, en paraules de la catedràtica d’Història Con-temporània Mary Nash. La in-vestigadora planteja que l’in-

forme ETAN de la UE va de-mostrar que hi ha una infrau-tilització de les dones en la recerca en general i en espe-cial en Ciència i Tecnologia mentre que les investigadores tenen un accés molt menor als recuros d’R+D.Quines són les causes que la comunitat acadèmica tingui aquest caràcter majoritària-ment masculí? Una primera evidència és que, en el gràfic de les tisores, el punt d’infle-xió en què els homes investi-

l’inici, de l’accés a la Universi-tat, s’ha capgirat amb escreix a favor del sexe masculí.Si ho analitzem des de la pers-pectiva europea, el She figures 2006 mostra que en el conti-nent només hi ha un 15 % d’investigadores en les escales més altes de la carrera acadè-mica. Aquesta preeminència masculina en els llocs princi-pals de la comunitat acadèmi-ca, l’anomenat sostre de vidre que pateixen les dones, es reflecteix en molts altres as-

* TU: titulars d’universitat. CEU: catedràtics d’escola universitària.

20

REPORTATGE

gadors passen per davant de les seves col·legues femeni-nes coincideix amb el mo-ment biològic de la materni-tat i l’establiment d’una famí-lia. «Les dones triguen més temps a desenvolupar una carrera investigadora; són les que tenen cura no només dels fills sinó d’altres mem-bres de la família», apunta la professora de Filosofia de la UB Fina Birulès. En concor-dança amb aquests argu-ments, la catedràtica Encarna Roca assenyala: «Les dificultats en l’assistència en les tasques relacionades amb fills parents, ancians, etc., són tradicional-ment i culturalment assigna-des a les dones i això no millo-ra, atesa la feblesa d’un estat del benestar obtingut a Espa-nya molt tardanament». Ara bé, aquest problema de la conciliació entre la vida perso-nal i la carrera acadèmica no sembla, ni molt menys, ser l’únic factor. Fins i tot, la cate-dràtica Mary Nash apunta que «no és tan important com habitualment s’ha dit.»Mary Nash creu que les prin-cipals dificultats de les dones

1. Les discriminacions per raó de gènere apareixen en la majoria de col·lectivitats, encara que no sempre se’n tingui consciència, i les empreses no en són una excepció. La discriminació, quan és visible, es combat mitjançant lleis i normatives que intenten defensar totes les persones per igual, però moltes vegades la discri-minació no és visible: unes vegades per manca de sensibilitat de qui discrimina i per resignació de la persona discriminada, d’altres perquè la discriminació s’amaga sota formes subtils, en processos que en aparença semblen neutres però que aca-ben produint un resultat negatiu i perjudicial en un col·lectiu. En aquests darrers casos, el més habitual és que ni la persona que discrimina ni la que és discriminada en siguin conscients.Guia­ per a­l disseny i la­ implementa­ció d’un pla­ d’igua­lta­t d’oportunita­ts a­ les empreses. Institut Català de les Dones, 2006. continua a la pàgina 24 >>

seny i la implementació d’un

pla d’igualtat d’oportunitats a

les empreses.1

Un estudi que va il·lustrar

davant la comunitat científica

internacional la subjectivitat a

l’hora d’avaluar el treball de

recerca d’homes i dones és el

que Christine Wenneras i

Agnes Wold van publicar a

Na­ture. Concretament les auto-

res analitzaven els mecanis-

mes d’avaluació del Swedish

Medical Research Council

(una de les principals agènci-

es sueques per a la recerca en

biomedicina). Després de dur

a terme una recerca estadísti-

«Faltatècnica»Representenel75,62%dels

futurs metges, el 78,31 %

delsfuturs farmacèutics i el

74,25%dels futursodontò­

legs.Sónel60,90%delsfuturs

advocats i el 52,73 % dels

queadministraranidirigiran

les nostres empreses. Seran

més del 90 % dels mestres

–excepte en l’especialitat

d’EducacióFísica– imésdel

67%delsfilòlegs,el77,78%

dels arqueòlegs i el 73,83 %

delsantropòlegs.Arribarana

mésde lameitat,o lameitat,

delsbiòlegs(68,62%),bioquí­

mics(66,67%)igeòlegs(50%).

Iésquelesdonesconstituei­

xenel62%de l’alumnatde

primerisegonciclesalaUB,

i,unamicamés,el66,6%del

ques’arribaallicenciar.

Enparaulesd’AntoniVallès,

vicerector d’Estudiants «les

noiessónmajoriaen41dels

75 ensenyaments de la UB

i també obtenen els millors

resultats.» En aquest sentit,

afegeix: «Tradicionalment

en tots elsnivells educatius,

lesalumnesacostumenaser

qualificadescomamésestu­

dioses, disciplinades i cons­

tants.Tradicionalment,també,

s’handecantatpelsestudisde

lesàreesd’humanitats, salut

i educació, mentre que han

demostratmenyspredisposi­

cióaaccediracarrerespura­

menttècniques.»

Iésenaquestàmbitonhiha

mésdiferències.EnEnginyeria

Electrònica,EnginyeriaGeo­

lògica,ienEnginyeriaTècnica

d’InformàticadeSistemes,les

alumnesnoassoleixenel10,el

15iel25%,respectivament,ia

Físicatotjustfreguenel30%.

Amb percentatges més ele­

vats,peròencarapersotadel

50%,sesituenlesquecursen

CiènciesActuarialsiFinance­

res;EstudisImmobiliariside

la Construcció; Enginyeria

Química;Estadística,iMate­

màtiques,peròtambéestudis

decaràcternotècniccomara

Filosofia, l’anteriorment

esmentadatitulaciódeMes­

tre­especialitat d’Educació

Física,Geografia,Història i

InvestigacióPrivada.

per accedir i promocionar-se en la comunitat científica per-tanyen a «un àmbit cultural». Recorda que fins al final del segle xix no es considerava necessari que la dona s’instru-ís «fins i tot es veia com una amenaça». Progressivament les dones comencen a rebre una formació sobretot en aquells camps vistos com a més femenins, com ara edu-cadores o cuidadores de malalts. Com a dades, es pot assenyalar que fins al 1910 les dones no podien anar a la universitat i fins al 1947 no van poder ingressar a Cam-bridge. «De fet, fins als anys seixanta-setanta les dones no accedeixen a la universitat a Espanya de manera majorità-ria», afirma Mary Nash. Fina Birulès considera que «hi ha un masclisme en els hàbits de selecció dels investiga-dors», mentre que la catedrà-tica Nash fa referència a «la composició de tribunals des-equilibrada», amb majoria masculina. Continua dient que «hi ha mecanismes més o menys inconscients que menystenen la recerca feta per dones en un tribunal d’homes». Fins i tot en un camp tan «objectiu» com és el de la recerca sembla que hi hagi lloc per als prejudicis i la subjectivitat. Aquests meca-nismes més o menys soterrats de discriminació de gènere són objecte de reflexió a la guia elaborada per l’Institut Català de les Dones per al dis-

La conciliació entre la vida personal i la carrera acadèmica no sembla, ni molt menys, ser l’únic factor de discriminació

21

REPORTATGE

Juliana Morell(Barcelona, 1594-Avinyó, 1653)

Ésl’únicadonaqueapareixcita­

daalParanimfdelaUniversitat

de Barcelona, el seu nom està

inscritenelfrissuperior,entre

elspersonatgesdestacatsperles

diferentsfacultats.Alssetanys

coneixia el llatí, el grec i l’he­

breu.Alsdisset,parlava, llegia

i escrivia en catorze idiomes

(àrab,sirià,italià,francès,etc.).

Ambunaexcepcionalcapacitat

d’aprenentatge, Julianaobtéel

graudedoctoraenLleisl’agost

del1608,peròelseuparelipre­

parava un casament amb un

home de bona nissaga.Als 14

anys,Julianaingressaalmones­

tir de les monges dominiques

deSantaPràxedesaAvinyóper

dedicar­seexclusivamental’es­

tudiialmóndelconeixement.

Formada en dret civil i canò­

nic, filosofia i ciència, és un

casexcepcionalenl’Europade

l’època.Finsitot,LopedeVega

livadedicarunsversosenelseu

tractatLaureldeApolo.

Maria Elena Maseras Ribera (Vila-seca, 1853-Maó, 1905)

Primeradonaqueaccedeixales

aulesuniversitàriesperestudiar

Medicina.Ambunpermísespe­

cial del reiAmadeu de Saboia,

emprènestudisde segonense­

nyament iel1872ingressaa la

FacultatdeMedicinade laUB.

Esva llicenciarel25d’octubre

de1882,perònolivanpermetre

fereldoctorat.ElsjardinsElena

Maseras, situats en una illa de

l’Eixample a prop de l’Hospi­

talClínicdeBarcelona,sónun

homenatgeal seucaràcterpio­

ner en el món universitari. A

laFacultatonvaestudiar,avui

dialesdonesrepresentenprop

del 20 % del personal docent

i investigador i el percentatge

d’estudiantsde1ri2nciclesés

del74,67%.

Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-Barcelona, 1913)

Éslaprimeradonaquefal’exa­

men de grau per obtenir una

llicenciatura (1882) –seguida

perMartinaCastellsiM.Elena

Maseras– i laprimeradoctora

atotl’Estatespanyol(1882).Va

haverdesuperarfortesreticèn­

ciesdelsestamentsperestudiara

laFacultatdeMedicinadelaUB

ipoderexercircomametgessa.

ElprofessorJoanGinéiPartagàs,

undelsprincipalsmodernitza­

dorsde lamedicinaaEspanya,

varesultarclauenaquestprocés.

SiDolorsAleus’haguésllicenciat

elcursanterioralaFacultatde

MedicinadelaUB,formariapart

del70,28%delesestudiantsque

vansuperarelscrèditsperobte­

nirlatitulació.

Margarida Comas i Camps(Alaior, 1892-Exeter, 1973)

PrimeraprofessoradelaFacultat

dePedagogiadelaUB,defenso­

ra de la innovació pedagògica,

la igualtat social i els drets de

les dones. El 1925 acaba la lli­

cenciaturaenCiènciesalaUB,

idel1931al1933dirigeixl’Es­

cola Normal de la Generalitat

durantelnourègimrepublicà.

Participacomacientíficaipeda­

gogaactivamentenelSeminari

dePedagogiadelaUB,iel1933

és nomenada professora de

BiologiaInfantildelaseccióde

PedagogiadelaUB.Lesprofesso­

resiinvestigadores,alaFacultat

dePedagogiaactual,representen

un61,43%.Lesestudiantsilli­

cenciadesassoleixenel87,15%i

el89,92%.

Creu Casas i Sicart(Barcelona, 1913-Barcelona, 2007)

Primeradonaqueesva incor­

porar com a membre de ple

dret a l’Institut d’Estudis Ca­

talans a través de la Secció de

Ciències Biològiques (1978).

Farmacèutica,expertaencripto­

gàmiaibriologia,haviaestatpro­

fessoraadjuntadeFanerogàmia

a laFacultatdeFarmàciade la

UBdel1949al1967,iagregada

de Fitogeografia a la Facultat

deBiologiadesdel1967finsal

1971.Vaexercircomacatedrà­

ticadeBotànicaalaFacultatde

Ciències de la UAB durant el

període1971­1983,d’onn’era

professora emèrita. Va rebre

la Medalla Narcís Monturiol

delaGeneralitatdeCatalunya

el1983,elPremiFundacióCa­

talanapera laRecerca2002 i

elPremiCríticaSerrad’Or.El

2006,aFarmàciaiBiologiaala

UB,lesdonesdocentsiinvesti­

gadoresarribenal58,49%iel

38,23%, i lesestudiantsrepre­

sentenun78,59%iun67,45%,

respectivament.

Hi ha dones que van ser pioneres en els seus àmbits de coneixe-ment trencant motlles en la seva època. En aquesta pàgina pro-posem alguns exemples històrics d’investigadores i acadèmiques, totes elles relacionades, d’una manera o altra, amb la UB.

Pioneres a la Universitat

Foto

:IE

C

22

REPORTATGE

Carmina Virgili (Barcelona, 1927)

DoctoraenGeologiaperlaUB,haestatuna

de les primeres dones catedràtiques de tot

l’Estat (Universitatd’Oviedo,1963).Degana

de la Facultat de Geologia de la Universitat

Complutense de Madrid, secretària d’Estat

d’UniversitatsiRecercaidirectoradelCol·legi

d’EspanyaaParís.Presidentade laFundació

Pablo Iglesias (1977­87) i senadora per

Barcelona(1996­2000).MembredelaComissió

d’EstratigrafiadelPermiàipresidentadeladel

Triàsic de la Unió Geològica Internacional.

És, així mateix, membre del Programa

Internacional de Correlació Geològica de la

IUGS­UNESCO. Ha estat distingida amb el

grau oficial de l’Orde Nacional de la Legió

d’HonoraFrança, l’OrdeCivild’AlfonsXel

Savi,MedallaNarcísMonturioliCreudeSant

JordidelaGeneralitatdeCatalunya.

Per què el món de la recerca és sobretot masculí? Carmina Virgili: No és un pro-blema exclusiu del món de la recerca. El poder, des de sem-pre, ha estat dels homes. Les dones som actualment el 50 % de la humanitat, però som com «la cara oculta de la lluna». Cal prendre-hi mesures actives, ja que no s’arreglarà només amb el pas del temps. És com el canvi climàtic: cal compensar-ne els efectes negatius al pla-neta, aprendre a viure amb menys coses i repartir millor els recursos. Recordo que de les tres primeres catedràtiques d’Espanya, una era de Pedago-gia i les altres dues érem de Geologia, una nova especialitat que es va crear aleshores. Érem pioneres, ens van «colar» per les escletxes del sistema. Ens miraven amb simpatia, potser, amb benevolència, com si fos quelcom excepcional, i les excepcions sempre juguen amb avantatge. La generació actual de dones ho té més difí-cil: no són una excepció, són una majoria, i volen entrar al món de la recerca per la porta, no pas per una escletxa!

Isabel Cacho: Avui dia, el nom-bre de dones estudiants supe-ra el d’homes. En alguns casos, hi ha més dones fent el docto-rat que homes. Pero és en el pas següent, en les estades postdoctorals, on es comencen a marcar les diferències. Aques-tes estades impliquen un des-

Isabel Cacho (Barbastro, 1969)

Investigadora Ramón y Cajal del Grup de

RecercaconsolidatdeGeociènciesMarinesde

laFacultatdeGeologia,ésexpertaenl’estudi

delscanvisclimàticsdelpassatmitjançantl’anà­

lisidesedimentsmarinsprofunds.Llicenciada

idoctoradaalaUB,vatreballartresanyscom

a investigadorapostdoctoral a laUniversitat

deCambridge(Anglaterra)ihafetestadesen

centresdelsEstatsUnitsiAlemanya.Ésmem­

bre del comitè científic de SOLAS (Surface

OceanandLowerAtmosphereStudy),undels

projectescentralsdelWorldClimateResearch

Programma(WCRP), ihaparticipatenvint

campanyesenvaixellsoceanogràficsienvint­i­

nouprojectesderecerca–n’hacoordinatset–a

mésdepublicartrenta­quatrearticlescientí­

ficssobrepaleoclimatologia.Formapartdela

ComissióperlaIgualtatdeGèneredelaUB.

Visions sobre el món de la ciència i la donaCa­rmina­ Virgili i Isa­bel Ca­cho són dues geòlogues i representen dues genera­cions diferents de dones que ha­n fet front a­ diferents obsta­cles en el món de la­ recerca­. En l’entrevista­, a­na­litzen a­mb perspectiva­ de gènere diverses qüestions cla­u a­l volta­nt de la­ discrimina­ció de la­ dona­ en el món de la­ ciència­ i la­ tecnologia­.

23

REPORTATGE

plaçament a un país estranger i les circumstàncies personals et condicionen. És freqüent el cas d’homes que es desplacen acompanyats de la parella, però en el cas de les dones, és més excepcional que aques-tes arrosseguin l’home en la seva decisió professional. Pot-ser això són barreres educaci-onals, culturals, de la relació home-dona, entre d’altres, perquè en teoria l’accés a les beques o als contractes post-doctorals és igual per a homes que per a dones.

Conciliació familiar i laboralCarmina Virgili: És un proble-ma bàsic pendent de resoldre. Caldria disposar d’ajudes soci-als, com ara més llars d’infants i assistència als malalts i fer ho-raris compatibles amb la famí-lia, repartir entre la parella les responsabilitats i que l’home acceptés que la carrera de la dona és tan important com la seva. Cal que la maternitat es vegi com a servei a la comu-nitat, perquè ho és. En el currí-culum professional, s’hauria de tenir en compte el temps que una dona dedica al permís de maternitat, i hauria d’haver-hi ajuts per recuperar-lo un cop es reincorporés a la feina. A Espa-nya, hem viscut un problema de regressió social després de la Guerra Civil: la meva mare, per exemple, va estudiar a l’es-

tranger als anys vint, però fer-ho als anys quaranta era im-pensable. La meva mare va estudiar Farmàcia, en canvi per a les dones de la meva genera-ció, accedir al món universitari era gairebé absurd. S’entenia molt bé que una dona sortís al camp amb un cistell per portar el dinar als segadors, però no amb un martell de geòloga. Això ni tan sols es plantejava!

Isabel Cacho: Actualment, està ben vist que la dona estudiï a la universitat però quan acaba la carrera, no té tantes possibili-tats de professionalitzar-se. Per a la societat, el treball de la dona és secundari. La feina principal és normalment la de l’home, i aquest factor cultural té pes encara avui dia. Són punts on cal actuar amb mesures actives. En el context espanyol, el temps

dedicat a la maternitat no es valora, i això influeix negativa-ment en la teva carrera. Quan et presentes a beques, con-tractes, etc., no està contem-plat el temps de maternitat, i això és com una discrimina-ció indirecta. Els homes han de fer canvis culturals per assumir tasques domèstiques i donar suport a la carrera de la dona. El paper de la dona en la societat, la flexibilitat horària, el fet de poder atendre els fills quan es posen malalts, etc., tot això ho ha d’entendre la societat i donar-hi solucions.

Discriminar en positiu?Carmina Virgili: Als tribunals, on els homes són majoria, hi ha una certa inèrcia de «clan» i la visió que tenen és una mica esbiaixada. No es tracta que hi hagi paritat de catedràtics i catedràtiques, però sí d’equili-brar millor els òrgans de decisió.

Potser és hora de començar a fer les coses d’una altra manera. Per a molta gent, una discri-minació positiva vol dir crear una desigualtat, i en canvi és una recerca en pro de la igual-tat, és donar-li més possibilitats a qui en té menys. No es tracta de regalar res, sinó de donar suport a les dones per superar les situacions de discriminació.

Isabel Cacho: En tribunals, comitès, etc., potser no hi ha un sexisme conscient, però inconscientment és real. Per això, les institucions i estruc-tures de govern han de pro-moure composicions més mixtes. La discriminació posi-tiva no és la millor via però de vegades és una eina per mo-dificar actituds de «clan». Sovint, la paritat s’entén com un problema d’igualar esta-dístiques i això és només una simplificació del problema

En tribunals, comitès, etc., potser no hi ha un sexisme conscient, però inconscientment és real

Isabel Cacho:

La generació actual de dones ho té més difícil: no són una excepció, són una majoria, i volen entrar al món de la recerca per la porta, no pas per una escletxa!

Carmina Virgili:

24

REPORTATGE

>> ve de la pàgina 20

real. El que cal és activar me-sures per garantir un volum suficient de dones ben prepa-rades i amb capacitat d’assu-mir càrrecs de responsabilitat en universitats, governs, em-preses, etc., si no podríem arri-bar a fer polítiques que van en

contra de les mateixes dones. Amb polítiques molt radicals, podríem també deixar de banda homes molt capaços, i això no és convenient. En el cas de les dones, cal també molta autoeducació i conèixer bé quines són les nostres pos-

sibilitats i ser conscients de les obligacions reals i els límits que s’han de marcar.

Amb més dones en el món de la ciència, canviarien els valors socials o acadèmics? Carmina Virgili: La incorpora-ció de les dones a la societat comporta una nova visió de les coses. Tot grup uniforme acaba esgotant-se ell mateix: el mestissatge sempre és posi-tiu i representa una riquesa per al grup. La presència de la dona en les esferes de decisió és un element de guany per a tots, però això no sempre s’ha entès així. A més, diria que la dona accepta molt més fàcil-ment «l’altre», i aquesta acti-

tud és un valor fonamental en el món d’avui.

Isabel Cacho: La dona és més adaptable a situacions noves, canviants i pot ser molt innova-dora pel que fa a plantejar solu-cions. Tradicionalment hem acceptat rols potser no tan llu-ents, no destacats, perquè ens adaptem o acceptem millor les circumstàncies tal com vénen. Estem parlant d’una qualitat que també hi juga en contra: per exemple, si de vegades ens fa acceptar situacions que no ens beneficien i perdem l’espe-rit de lluitadores. Amb això, també perd tot el sistema, per-què no s’enriqueix amb les nos-tres aportacions.

L’altracarrerauniversitària«La funció pública és per a

la dona» –constata Dolors

Baena,capdelaUnitatd’In­

formació, Avaluació i Pros­

pectiva,davantunescampall

dexifresitaules.Ihoexplica:

«Dels2.130membresdelPAS,

1.387, més de la meitat, són

dones.Aquestamajoriaéses­

pecialmentaccentuadaentre

elPAS funcionari,enquè81

decada100 treballadors són

dones.»Sónmoltes!però,ar­

ribenacàrrecsderesponsabi­

litat?Semblaquesí.«AlaUB

podríemparlard’unaplantilla

dePASocupadamajoritària­

mentperdones–afirmaMarta

Borau, directora de Personal

i Formació Corporativa– i

ocupemcàrrecsentotselsni­

vells.»Borauposal’exemplede

lamateixaGerència«onhiha

elmateixnombrededones i

homesquehiocupenuncàr­

rec» i lesadministracionsde

centre,«gairebé totesocupa­

desperdones.»Baena,amés,

destacaunadadasignificativa:

«lamajorpartdefuncionàries

ambcàrrectenenentre55i59

anys.IésquelacarreradelPAS

funcionariésdellargrecorre­

gut:potiniciar­sealajoventut

des dels nivells més inicials,

per exemple, com a auxiliar

administratiuinteríianarsu­

perantlesdiferentsoposicions

aadministratiu,gestió, itèc­

nic,finsarribaralsnivellsmés

elevats.»

El PAS laboral no segueix

la mateixa progressió: «En

aquest col·lectiu –compara­

l’ascensenl’escalalaboralés

méslimitatperlesespeciali­

tatsdelesplaces:arquitectes,

advocats,economistes,perio­

distes,etc.queaccedeixenjaa

lafunciópúblicaapartird’un

certnivelliregistren,pertant,

variacionsmenyssignificati­

vesalllargdelasevatrajectò­

ria.»Enaquestcas,lamajoria

dedonesdelgrup1(nivellmés

alten l’escala laboral) tenen

entre40i44anysqueés,d’al­

trabanda,lafranjad’edatque

mésrepresenta lesdonesdel

PASdurantel2007.

Quelesdonessónmajoriaal

PASdelaUBtambéesreflec­

teix en els òrgans de repre­

sentació sindical: les dones

doblenelshomes,tantenla

JuntadelPASFuncionari(14

donesi7homes)comalCo­

mitèd’EmpresadelPASLa­

boral(36donesi17homes).

Raonsdemogràfiques,canvis

deroldinslasocietat,condici­

onsdetreball,proporciódeti­

tuladesuniversitàries...,poden

seralgunesdelesraonsqueen

determinatsmomentsocasos

han incentivat l’accés de la

donaalafunciópública; ial

fetques’himantingui,ajuden

potserelshorarisielcompli­

mentdemesuresdeconcilia­

ciódelavidalaboralifamiliar,

unaresponsabilitatquesocial­

ment,araperara,recautambé

majoritàriamentenlesdones.

ca, van arribar a la conclusió que una dona havia de tenir una productivitat científica 2,5 vegades superior a la mit-jana masculina per rebre la mateixa puntuació pel que fa a la seva competència. (C. Wenneras i A. Wold, Na­ture 387: pàg. 342-343, 1997).Birulès també apunta que la discriminació es reflecteix sovint en el fet de menystenir àrees de recerca en què habi-tualment investiguen les do-nes. Destaca que «les línies de recerca transmeten una cultu-ra determinada, la qual deixa a banda l’element femení» i posa com a exemple la discrimina-ció que sovint pateix la recerca en temes de gènere. Birulès creu que un percentatge més elevat d’incorporació de les dones a la investigació enriqui-ria el tipus de recerca, ja que s’obriria a investigar àmbits que històricament s’han deixat de banda perquè no han inte-ressat als homes.

25

REPORTATGE

i a la UB...El març del 2007 es va constituir a la Universitat de Barcelona la Comissió de la Igualtat de Gènere, presidida per Elena Lauroba, i integrada per Josefina Birulès, Núria Casamitjana, Isabel Cacho, M. Carme Giménez i Mercè Adell, amb l’encàrrec d’elaborar el Pla d’acció per la igualtat entre homes i dones de la Universitat de Barcelona. Aquesta tasca s’inscriu en el compromís assolit per les universitats catalanes d’elaborar plans d’acció per la igualtat abans del 31 de desembre de 2007 i també es vincula a l’entrada en vigor de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva entre homes i dones.

L’elaboració del Pla s’ordena en dues etapes. La primera se centra en la recollida de dades i d’indicadors desagregats per gènere i s’està duent a terme amb el suport de la Secretaria General, de la Unitat d’Informació, Avaluació i Prospectiva i del Vicerectorat de Professorat. Es pretén, doncs, obtenir una radiografia de la situació

2. A una escala més general, s’ha de esmentar la Llei orgànica per a la igualtat efectiva entre homes i dones de 2007 i les tasques del Departament d’Acció Social i Ciutadania adreçades a elaborar una llei integral d’igualtat d’oportunitats, tenint presents els treballs duts a terme en la legislatura anterior. Precisament, el Govern de la Generalitat en la relació d’acords de 5 de juny d’enguany analitza l’assoliment dels objectius del Pla 2005-2007, assigna determinades quanties i explicita les línies d’actuació pendets (http://www.gencat.net/acordsdegovern/20070605/index.htm).

3. Una universitat que sàpiga garantir una situació d’igualtat d’oportunitats per a tothom on no hi hagi obstacles ni limitacions al desenvolupament professio-nal de cap dels seus membres ni col·lectius és, sense dubte, més capaç d’assolir l’excel·lència acadèmica, tant en la recerca com en la docència.Guia­ per a­l disseny i la­ impla­nta­ció d’un pla­ d’igua­lta­t d’oportunita­ts a­ les universita­ts. Institut Català de les Dones, 2006.

real de la UB. La segona etapa, un cop analitzades les dades i estadístiques, s’adreça a formular el Pla amb una relació de mesures per fomentar la igualtat efectiva d’oportunitats i per sensibilitzar la comunitat universitària.

La Comissió també pot fer i està fent propostes per a qüestions específiques i sobre la possible configuració de la futura Unitat d’Igualtat (disposició addicional dotzena de la Llei orgànica 4/2007, que modifica la LOU).

* Si voleu adreçar-vos a la Comissió de la Igualtat de Gènere, envieu un correu electrònic a: comissio.igualtat@ub.edu

Actualment està en construcció un espai d’aquesta Comissió al web de la UB.

Davant de tota aquesta situa-ció desequilibrada que mos-tren les xifres i l’avaluació de catedràtiques amb una llarga trajectòria, s’obre el debat sobre si cal emprendre les mesures anomenades de dis-crimina­ció positiva­ envers les dones i quines serien les po-lítiques més adients. Les ad-ministracions han aprovat diferents normatives i estan ela-borant i implementant plans d’actuació per pal·liar la dis-criminació de gènere. En l’àm-bit estrictament universitari, la Llei orgànica 4/2007 –que mo-difica la LOU– incorpora una sèrie de mesures per superar la discriminació, com ara la par-ticipació equilibrada d’homes i dones en els òrgans de go-vern, la composició equilibrada de les comissions d’acreditació o de selecció de places, i la crea-ció d’unitats d’igualtat. 2

En tot cas, en aquest àmbit apareix un ampli ventall de possibilitats, des de fixar una paritat en tribunals d’avalua-ció i comitès universitaris, a

mesures per facilitar la concili-ació entre la vida familiar i la carrera investigadora (la cate-dràtica Mary Nash defensa per exemple el concepte d’eda­t a­ca­dèmica­ que suposa no comptabilitzar en el currícu-lum investigador els anys dedicats a la cura dels fills o a altres assumptes familiars).Amb vista al futur, ens podem formular la pregunta de si

una major presència de do-nes en la comunitat universi-tària canviaria també els me-canismes i els mètodes de treball en aquestes institu-cions, i aportaria alhora nous valors (en les enquestes sem-bla, per exemple, que les do-nes valoren especialment una relació satisfactòria amb el seu alumnat). Fins i tot l’Insti-tut Català de les Dones apun-

ta que una universitat amb més igualtat d’oportunitats és més capaç d’assolir l’excel-lència acadèmica.3 En tot cas, del fet que s’aconsegueixi incorporar plenament les dones a la comunitat cientí-fica depèn que la societat pugui gaudir de les aporta-cions d’aquesta meitat de la població en temes de recerca i en el món acadèmic.

L’entrevista té lloc justament el dia que els diaris fan públi-ca la intenció del president de Caixa de Catalunya, Narcís Serra, d’aglutinar un grup català per comprar Applus+. Demanar-li què n’opina és obligat, i la resposta és clara i concisa: «A banda de dir que crec que el procés de venda serà ràpid i que per a l’empresa és impor-tant, no tinc res a comentar. Jo no sóc el venedor; els vene-dors són els accionistes. Jo el que faig és ajudar els accionis-tes a estructurar la documen-tació, a fer-la entenedora i sis-tematitzar-la. Naturalment,

quan arribi el moment, acaba-rem parlant amb el o els pos-sibles compradors, però a mi no em pertoca comentar els moviments accionarials o empresarials que hi pugui haver en aquests moments. Sí que puc dir que Applus+ és una empresa que té un llarg recorregut i un gran projecte.»

En el discurs de presa de possessió com a nou presi-dent del Consell Social de la UB va manifestar l’obses-sió per fer el màxim amb el mínim, per l’eficiència. Tots els empresaris, i més si són enginyers, tenim la mateixa

obsessió. Miri, l’enginyeria són dues coses: una, tenir idees i transformar-les en coses; l’altra, millorar l’eficiència dels proces-sos per aconseguir-ho. És a dir, «el màxim amb el mínim», o fer el que es pot fer amb el mínim de despesa. Aquest és l’objec-tiu. Evidentment, jo sé que a la universitat hi ha valors molt més importants que no pas, úni-cament, l’eficiència econòmica, però l’eficiència econòmica n’és un, i no té per què estar renyit amb l’eficiència universitària. Hi ha universitats absoluta-ment prestigioses que aconse-gueixen ser-ho, i situar-se a pri-mera fila a escala mundial, i

alhora aconsegueixen ser efi-cients. Una cosa és clara: el més important per al país és l’edu-cació i, per tant, no podem malmetre, en absolut, l’eficàcia de la nostra Universitat per una qüestió purament econòmica. Tot i entenent això, que la uni-versitat ha de proporcionar un servei social, el paràmetre eco-nòmic sempre és important, perquè és una mesura de la bona gestió de les institucions.

El preocupa aquesta qües-tió? Sí, però que una institució com la universitat, o com qual-sevol altra institució pública o

Joa­quim Coello i Brufa­u (Sa­la­ma­nca­, 1949) és des del pa­ssa­t 9 de ma­ig president del Consell Socia­l de la­ Universita­t de Ba­rcelona­. Enginyer na­va­l per l’Escola­ Tècnica­ de Ma­drid, ha­ esta­t director tècnic i comercia­l de l’Empresa­ Na­ciona­l Ba­zán; conseller director genera­l d’ITP, empresa­ especia­litza­da­ en la­ fa­brica­ció de turbines a­eronàutiques; director genera­l de Ga­mesa­ Eólica­; president de l’Autorita­t Portuària­ de Ba­rcelona­, i, des de gener d’engua­ny, conseller delega­t d’Applus+, compa­nyia­ interna­ciona­l de serveis tecnològics i de certifica­ció. En el seu currículum hi consten, a­ més, dues creus a­l Mèrit Na­va­l, una­ a­l Mèrit Aeronàutic, la­ Gra­n Creu de l’Orde d’Alfons X el Sa­vi, i el reconeixement com a­ millor esportista­ nàutic l’a­ny 1978. És membre numera­ri de la­ Reia­l Aca­dèmia­ d’Enginyeria­ i Arquitectura­.

26

nOTíCiEs

Joaquim Coello Brufau, president del Consell Social de la UB:

«El segle xxi és el segle de la universitat»

Text:

Ester Colominas

27

nOTíCiEs

privada, societat anònima o

ens administratiu, tingui un

problema de dèficit que hagi

de resoldre, a mi em sembla

altament estimulant. Hi havia

un empresari que deia: «Això

del compte de resultats, que

cruel, però que pràctic!». I jo

crec que és veritat. El fet que

en aquests moments tinguem

un problema de finançament

ens ofereix la possibilitat de

millorar. Òbviament, no vull

dir amb això que nosaltres

puguem arreglar aquest dèfi-

cit, perquè una part del dèficit

que s’ha de reduir és estruc-

tural, però sí que hem d’esta-

blir les mesures adients per

resoldre allò que està a les

nostres mans, a les mans de la

UB. I és això el que em sembla

estimulant, i no crec que per

aconseguir-ho haguem de

degradar el servei que ofereix

la Universitat, o bé reduir-lo, o

rebaixar el nivell de la docèn-

cia o de la recerca, de cap

manera. Em sembla perfecta-

ment compatible una cosa

amb l’altra. Diguem-ho així:

nosaltres tenim un examen, i

aquest examen l’hem d’apro-

var, de la mateixa manera que

l’estudiant treballa i s’esforça

per superar la prova que té al

davant. Com ho farem? Hi ha

tres grans vectors: el primer,

què és allò que es pot reduir

de la despesa sense afectar el

bon funcionament de la insti-

tució?; el segon, què és el que

podem reduir de la despesa

variant molt lleugerament els

serveis que proporciona? Per

exemple, si hi ha determina-

des llicenciatures en el siste-

ma català que tenen molts

pocs alumnes i ens surt molt

car, per què no intentem

agrupar-les en una sola uni-

versitat i tenim una massa crí-

tica? I el tercer vector, que

afecta qüestions més institu-

cionals, com, per exemple, el

Servei d’Esports, els Menja-

dors Universitaris, la Biblio-

teca, l’Edifici Històric… Si la

UB ofereix aquests serveis,

una de dues, o bé es contrac-

ta algú en règim de concessió

o bé es comparteixen els cos-

tos amb altres universitats

que també se’n beneficiïn. Si

un lloc com l’Edifici Històric

de la UB és significatiu, em-

blemàtic, de referència per a

la ciutat, vol dir que té un cost

complementari que algú ha

de pagar, i que segurament

en una estructura de restric-

ció de la despesa implicarà

buscar alternatives. És obvi

que la Universitat ha de fer

un esforç, i estic segur que el

pot fer. És això el que m’esti-

mula, perquè em sembla que

aquesta situació pot donar

lloc a determinades mesures,

des de la mateixa Universitat,

que redueixin la despesa i

millorin el servei.

Vostè afirma: «El client de la universitat és la societat, no pas l’alumne.»És el que crec. La universitat

produeix professionals per a

la societat, per a l’empresa,

per a la cultura, per al servei

de salut públic i privat, per

als serveis públics, per al que

vostè vulgui. El que la univer-

sitat produeix és l’alumne,

però el client, que és el que

«compra» el producte –i en-

tengui aquest compra­ en el

sentit més ampli de la parau-

la–, és la societat. I per tant la

universitat es deu a la socie-

tat, n’és una eina fonamental,

per a la llibertat de l’individu,

per a l’eficàcia econòmica,

per a la convivència… La uni-

versitat és, en definitiva, un

pilar fonamental per al bon

funcionament de la societat.

Deixi’m que li plantegi les

coses d’una altra manera. A

les meves filles els dic: «El

«El segle xxi és el segle de la universitat»

ElsanteriorspresidentsdelConsellSocial

El jurista i notari Josep M. Puig salellas (Girona, 1924-Barcelona 2007) va ser el primer presi-dent del Consell Social de la Universitat de Barcelona, càrrec que va començar a exercir al final del mandat del rector Antoni M. Badia i Margarit el desembre de 1985 i que va deixar durant el mandat d’Antoni Caparrós el 1999.

L’empresari i banquer Pedro Fontana (Bar-celona, 1952) va exercir el càrrec de presi-dent del Consell Social de la UB des del juliol de 1999 fins al maig de 2004.

El notari Juan-José López Burniol (Alcanar, Tarragona, 1945) accedeix a la presidència del Consell Social de la UB el 5 de maig de 2004 i hi roman fins al maig de 2007, en què es veu obligat a deixar el càrrec per motius de salut.

El Consell Social és l’òrgan de participació de la societat en la Universitat i l’òrgan de relació de la Universitat amb la societat. D’acord amb la legislació vigent, li correspon, entre altres funcions, supervisar les activitats de caràcter econò-mic i el rendiment dels serveis de la Universitat, i promoure la col·laboració de la societat en el seu finançament.

El Consell Social està format per nou membres representatius de la societat catalana i per sis membres representants de la comunitat universitària. La representació de la comunitat uni-versitària en el Consell Social està constituïda pel rector o la rectora, el secretari o la secretària general, i el o la gerent, com a membres nats, i per un representant del professorat, un membre de l’estudiantat i un membre del personal d’adminis-tració i serveis, elegits pel Consell de Govern entre els seus membres per un període màxim de quatre anys.

més difícil a la vida és saber què vols ser quan siguis gran. Tu, què vols fer a la vida? Vols passar-t’ho bé? Vols tenir una bona professió? Vols centrar-te en un àmbit professional específic?» Costa molt saber realment què es vol fer a la vida. Aquests conceptes tan

bàsics, tant de principi sem-pre són els més difícils. I com més bàsics i més de principi són, més difícils es tornen. Per això em sembla que és molt important que tinguem aquest debat, si és que l’hem de tenir. Estic convençut que la universitat està al servei de

28

nOTíCiEs

la societat i, per descomptat, dels alumnes com a part que són de la societat. Però la uni-versitat és, fonamentalment, un ens cabdal per a l’èxit de la societat, des de tots els punts de vista, no en tinc cap dubte.

Quin paper creu que té la universitat en la presa de decisions clau per al país? La universitat, en els debats socials, hi ha de ser com a

referència. I és que la recerca i el desenvolupament en aquest país estan bàsicament a la universitat, i això és fona-mental. I, per tant, què és el que hem de fer? Doncs que aquesta recerca i aquest des-envolupament s’estructurin millor, siguin més coneguts i accessibles per a les empre-ses i per a la societat. Som al segle de la informació i del coneixement; ja hem passat la Revolució Industrial, això va ser al segle xix i al xx! Ara estem vivint la revolució del coneixement i, què és la uni-versitat sinó coneixement? El segle xxi és el segle de la uni-versitat, sens dubte. En aquest sentit, la satisfacció del client de la universitat, que és la so-cietat, és una satisfacció com-plexa perquè no ha de res-pondre al primer impuls sinó a un impuls a mitjà termini, i, en aquest sentit, es requereix una certa dosi d’autoritat per part de la universitat per, si

L’antitertúliadel’enginyerAl pare de William F. Gibbs, enginyer naval responsable del disseny del transatlàntic SS United Sta­tes, no li agradava gaire la vocació del seu fill perquè considerava els enginyers persones «quadrades» amb un incert futur econòmic. El temps ha demostrat que, de vegades, la incer-tesa davant el futur és només un neguit passatger; pel que fa a la «quadratura» dels professionals de l’enginyeria, Coello no hi està gaire d’acord: primer la nega, després la posa en dubte i, finalment, en treu profit: «la capacitat de simplificar els problemes és important.» El supo-sat qua­dra­t s’arrodoneix durant l’entrevista i es transforma en una el·lipse fantàstica quan deriva en una conversa sobre el paper cabdal de la imaginació en el progrés de

les societats. Malgrat tot, Joaquim Coello no és gaire amant de tertúli-es: «Tertúlia­ vol dir parlar sense massa dades, sense rigor, i això està bé per passar l’estona, però no en determinades qüestions, profunda-ment tècniques. No es pot parlar a la ràdio, per exemple, de si la MAT –la línia de molt alta tensió– s’ha de fer per un lloc o per un altre perquè, permeti’m l’expressió “me lo pide el cuerpo”. Les opinions, totes, són acceptables, però en determinats ambients hi ha d’haver una base de coneixement. La tertúlia està bé per passar l’estona, però no per crear opinió. El que pot fer la universitat és “l’antitertúlia”, és a dir, presentar idees profundes, assenyades, docu-mentades, i actuar com a referència en els debats socials.»

vostè vol, educar la societat, que de vegades pot demanar certes coses que no són real-ment les que necessita.

Quin és, per acabar, el seu màxim objectiu al capda-vant del Consell Social de la UB?Col·laborar en la millora de la Universitat. Des del Consell Social creiem que és el nostre deure, i també és la nostra il·lusió. No em sembla que hi hagi d’haver grans revoluci-ons, però sí que hi hauria d’ha-ver evolucions, i, si en aquest sentit podem anar cap a una síntesi de les decisions i a as-solir més eficàcia econòmica, que serà la mesura de la qua-litat del sistema, doncs fan-tàstic! Reconec que ocupar-se de les «lleis físiques», acon-seguir una cosa que dóna servei al menor preu possi-ble, és molt més senzill que tractar amb el client, amb el mercat, perquè ja no es trac-

ta amb un objecte físic sinó amb una persona, que pensa i que té la gran virtut de ser imprevisible. I així succeeix a la universitat. La universitat no és una cadena de produc-ció en sèrie, no és una fàbrica de procés continu, és molt més complexa perquè al da-vant hi ha gent que pensa. I és per això que crec que per-què aquesta contribució del Consell Social sigui positiva és molt important que l’actitud de les persones sigui positiva i que vegin o almenys pressu-posin que tenim la bona vo-luntat d’intentar-ho. D’ini-ciatives en tindrem moltes, algunes de positives, d’altres potser no tant, però el punt de partida sempre serà aju-dar. Al capdavall, la universi-tat perdurarà i nosaltres hi estem de pas. Si durant aques-ta etapa podem avançar, haurà pagat la pena. El més impor-tant de l’horitzó és aproximar-s’hi cada dia una mica.

La universitat és fonamental per al bon funcionament de la societat

30

nOTíCiEs

El Campus Virtual de la UB entra en funcionament el setembre

El proper mes de setembre entrarà en funcionament el Campus Virtual de la UB, una eina destinada a transformar i millorar la qualitat de l’ense-nyament a la Universitat. Pos-sibilitarà la docència semipre-sencial i no presencial, millo-

La Casa Sagnier esdevé equipament públic de barriLa Casa Sagnier (Brusi, 51), que va ser cedida a la UB en la dècada dels setanta, ha esde-vingut ara un equipament públic del barri. El dijous 29 de març es va celebrar l’acte d’in-auguració de les obres de rehabilitació de l’edifici amb vista al seu nou ús. L’antiga casa senyorial de Sant Gervasi, que encara manté l’estètica del segle xix, era usada per la família Sagnier com a residència d’estiueig. Està envoltada de jardins i va ser renovada per l’arquitecte

Sagnier l’any 1894. Després de la Guerra Civil va ser ocupada per la Secció Femenina fins als anys setanta, en què va ser cedida a la UB. Ha estat seu del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB i d’UB Virtual, entre d’altres. Arran d’un conveni entre l’Ajunta-ment i la Universitat signat el 2006, actualment la Casa Sagnier ha esdevingut un equipament públic amb ser-veis, com ara un casal infantil, un punt d’informació per a joves, un punt d’informació i

atenció a les dones, a més d’aules d’informàtica, audio-visuals, espais per a tallers, exposicions, etc. L’acord del 2006 ha permès alhora que la Universitat disposi del solar on s’han edificat les noves instal·lacions del Col·legi Major Sant Jordi (Ricard Zamora, 48). El nou edifici del Col·legi Major també està ubicat a Sarrià-Sant Gervasi, de manera que es manté la presència i la col·laboració de la Universitat amb aquest dis-tricte de la ciutat.

Canvis en la direcció de l’IL3 i la Fundació Bosch i Gimpera

El catedràtic d’Economia Aplicada Ramon Ale-many ha estat nomenat director general de l’Ins-titut de Formació Contí-nua de la Universitat de Barcelona, IL3-UB, en substitució del catedràtic de Dret Financer i Tribu-tari Joan Francesc Pont. Paral·lelament, Carme Verdaguer ha estat no-menada directora gene-ral de la Fundació Bosch i Gimpera. Amb aquests nomena-ments, i la constitució el passat mes d’abril de la Fundació Institut de For-mació Contínua de la Universitat de Barcelona IL3-UB, culmina un pro-cés de reestructuració del Grup UB. Les Heures ha deixat de pertànyer a la Fundació Bosch i Gim-pera per crear, junta-ment amb UB Virtual, l’Institut de Formació Contínua de la Uni-versitat de Barcelona, ara ja amb personalitat jurídica pròpia. La Fun-dació Bosch i Gimpera, per la seva banda, cen-trarà la seva activitat en la promoció i gestió de la t ransferència de coneixement i tecnolo-gia generat en el con-junt de la UB.

rarà la implicació de l’estudi-ant, i permetrà, així mateix, el treball en equip i l’avalua-ció continuada, la utilització d’eines i recursos pedagògics innovadors, la creació de co-munitats virtuals, i una gran adaptació als reptes plante-

jats per l’espai europeu d’edu-cació superior. El Pla pilot del Campus Vir-tual de la UB ha estat funcio-nant durant aquest darrer any, i s’hi han impartit 230 cursos. Aplega 260 profes-sors i 9.000 estudiants, i s’hi han dut a terme 726 fòrums. Està format, a més, per 5.600 objectes publicats. S’espera que al llarg del 2007 s’assolei-xin les ràtios següents: 1.000 professors formats, 2.000 cur-sos i 20.000 estudiants. Es preveu que que l’any vinent l’Institut de Formació Contí-nua, IL3-UB s’incorpori al Campus Virtual.La tecnologia que s’utilitza al Campus Virtual està present a hores d’ara en més de 20.000 centres educatius d’arreu del món (entre els quals, quatre universitats catalanes), i per-met una gran adaptabilitat, el desenvolupament d’entorns multilingües i una àmplia autonomia del professorat.

31

nOTíCiEs

Oficina d’atenció al públic i pàgina web per informar sobre els màsters oficials europeus

La Universitat de Barcelona ha engegat un seguit d’iniciati-ves per tal de difondre la infor-mació sobre els màsters ofici-als que ofereix la UB d’acord amb el model de Bolonya. Con-cretament, s’ha posat en mar-xa la nova pàgina web i l’Ofici-na d’Informació dels Màsters Oficials (www.ub.edu/maste-roficial/), que atendrà les con-sultes tant de manera perso-nal com telefònicament o per correu electrònic.La nova Oficina d’Informació dels Màsters Oficials s’ubica al Pavelló Rosa, al Recinte de la Maternitat (Travessera de les Corts, 131-159), en el marc de la Unitat d’Organit-zació i Atenció a Estudiants i

Centres. El telèfon que s’ha habilitat per a consultes és el 934 034 400, i també es po-den fer per correu electrònic (master.oficial@ub.edu).Pel que fa al nou web, també es preveu activar un formula-ri que permetrà d’obtenir més informació i, així mateix, actuarà com a portal d’entra-da per efectuar tràmits admi-nistratius relacionats amb els màsters oficials, com per ex-emple, el procés de preins-cripció. A més, el web conté diversos apartats amb res-postes a dubtes freqüents sobre les noves titulacions universitàries en el marc de l’espai europeu d’ensenya-ment superior.

Acord amb la Diputació per actualitzar i ampliar les relacions patrimonials entre ambdues entitatsUn conveni signat pel rector de la UB Màrius Rubiralta, i el president de la Diputació de Barcelona Celestino Corba-cho, actualitza i amplia les diverses relacions patrimoni-als entre ambdues entitats. L’acord, firmat el passat abril, fa referència als equipaments de la UB del Palau de les Heures (al campus de Mundet); el recinte de l’Escola Industrial, al carrer d’Urgell, i els espais de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet. El conveni es va signar a la seu de l’Ajunta-ment de Santa Coloma de Gra-menet, ciutat en què la UB està desenvolupant actual-ment un dels seus projectes capdavanters, el campus de

l’Alimentació de Torribera, i amb la presència de l’alcalde de la població, Bartomeu Muñoz.Amb la finalitat de construir el campus de l’Alimentació de Torribera, la UB rep el dret d’usdefruit sobre un conjunt d’edificacions del recinte (pa-vellons Verdaguer, Gaudí i Marina, i l’hivernacle) i, alho-ra, continua gaudint dels es-pais que actualment ocupa la Fundació CESNID a la Masia Torribera. A més, el conveni obre la possibilitat de cons-truir en el recinte nous edifi-cis de caràcter acadèmic, docent, de recerca o de trans-ferència de coneixement, tecnologia i innovació. La

Diputació, així mateix, es compromet a redactar un pla especial en què es definiran els criteris d’ordre urbanístic, paisatgístic i ambiental per tal d’orientar la reordenació de l’espai i col·laborarà eco-nòmicament amb la Univer-sitat per a la construcció i/o rehabilitació d’edificis a la seu de Torribera.En el cas del Palau de les Heu-res, al campus de Mundet, l’edifici continuarà arrendat a la Universitat de Barcelona fins al 2019, si bé canvien algunes de les condicions d’aquest arrendament. En aquest sentit, la UB es com-promet a invertir 300.000 euros per a l’adequació i el

manteniment de l’edifici, per la qual cosa no haurà d’abo-nar el preu de l’arrendament fins al 2010. L’acord estableix igualment que la UB podrà dur a terme una nova edifica-ció al campus de Mundet, que completaria les necessi-tats del Campus.Pel que fa al recinte de l’Escola Industrial, on actualment s’ubi-ca el Col·legi Major Ramon Llull, s’avança al setembre de 2010 la data d’extinció de l’us-defruit de l’espai a favor de la UB (que segons un acord ante-rior no s’havia d’extingir fins al 2019). Com a contrapartida a aquest canvi de data, la Dipu-tació farà una aportació eco-nòmica a la UB.

32

nOTíCiEs

La Universitat i el món polític reten homenatge a Josep Maria BricallEl Paranimf de la UB va acollir el 19 de juny l’homenatge a l’antic rector de la Universitat de Barcelona Josep Maria Bri-call amb motiu de la seva jubi-lació, en un acte en què van intervenir el rector Màrius Ru-biralta; el catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Manuel Rojo; l’expresident de l’Associació Europea d’Universitats, Eric Froment; el conseller d’Econo-mia i Finances, Antoni Cas-tells; l’expresident del Consell Social de la UB, Juan-José López Burniol, i el president de la Generalitat, José Mon-tilla, que va fer la cloenda dels parlaments. Després que tots ells glossessin la figura de Bricall com a rector i artífex del sistema universitari, com a professor i mestre, i en ge-neral com a personalitat pú-blica, Bricall va rememorar la tasca feta al capdavant del govern de la Universitat i va enunciar algunes idees per als anys propers, que va qua-lificar de «decisius», i per als quals cal «constància» i evitar «les improvisacions.»Bricall va recordar episodis que va viure en el seu mandat com a rector, per exemple, la Llei de reforma universitària o

l’ampliació de la Universitat als nous campus. Va tenir, així mateix, un agraïment especial per a l’equip de persones que el van acompanyar en la ges-tió d’aquesta institució, «per-sones més eficaces que jo mateix.» Va assegurar que en aquell moment la Universitat sortia d’haver estat «empanta-negats per la dictadura, i haví-em d’anar cap a altres horit-zons.» D’aquesta experiència al capdavant de la Universitat, Bricall explica haver extret la lliçó que «cal trobar els projec-tes fora i després implantar-los aquí.» Durant la seva inter-venció, Bricall va mantenir la fina ironia que sovint el carac-teritza, tot afirmant, per exem-ple, que pertany a un país que sembla, a tall de paradoxa, «trobar satisfacció en les seves insatisfaccions.»Al final de l’acte Bricall va rebre un bust d’Ernest Lluch, obra del professor de la Facultat de Belles Arts Jordi Colldeforns, de mans del rector. Un cop es va cloure l’acte al Paranimf, Bricall va continuar saludant antics col·legues i deixebles de manera més informal en el decurs d’un refrigeri ofert al jardí Ferran Soldevila de l’Edi-fici Històric.

Informe d’una trajectòria

Josep M. Bricall (Barcelona, 1936), polític i economista, és doctor en Dret (1968) i Ciències Econòmiques (1975) per la UB. Ca-tedràtic d’Economia Política a la Facultat de Ciències Eco-nòmiques i Empresarials, va ser rector de la UB des del 1986 fins al 1992, i, al llarg de la seva carrera, ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili; la Universitat de Soka (Japó); la Universitat de Marne la Vallée i la Uni-versitat de París XII (França); la Universitat Babes-Bolyai de Cluj-Napoca (Romania) i la Universitat de Bolonya (Itàlia).Va ser, així mateix, secretari general de la Presidència (1977-1979) i conseller de Governació (1979-1980) de la Generalitat de Catalunya durant el mandat del president Tarradellas. Bricall ha desenvolupat una àmplia trajectòria en organismes internacio-nals d’educació superior. És autor, així mateix, del conegut Informe Universida­d 2000, conegut pel públic com a Informe Brica­ll, per encàrrec de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), com també del projecte del Consell de les Arts i la Cultura, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya (2004). A part dels estudis i anàlisis sobre el món universitari, també ha aprofundit en temes com ara l’economia de Catalunya durant la Guerra Civil i el creixe-ment, la industrialització i l’economia postkeynesiana.

Podeu accedir al vídeo de l’acte a: mms://vod.com.ub.es/uav/ActeBricall.wmv

33

nOTíCiEs

María Casado rep la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB

María Casado, directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Bar-celona (UB), ubicat al Parc Científic de Barcelona, ha estat distingida per l’Organit-zació de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) amb la con-cessió de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB. La crea-ció d’aquesta Càtedra suposa un reconeixement internaci-onal tant a María Casado com a l’activitat que desenvolupa l’Observatori de Bioètica i Dret, que duu a terme una línia de recerca i transferència de coneixement pluridiscipli-nària entorn de les implica-

cions ètiques, socials i jurídi-ques de la biotecnologia i la biomedicina.La finalitat de les càtedres UNESCO és enfortir la coope-ració interuniversitària. Se-gons consta en el conveni signat entre la UNESCO i la UB, la Càtedra de Bioètica de la UB té com a finalitat con-tribuir –en l’àmbit de la refle-xió universal sobre els drets humans– a un debat global, plural i pluridisciplinari sobre els principis i camps d’estudi de la bioètica, fomentar un sistema integrat d’activitats d’investigació, formació i di-vulgació en l’àmbit de la bio-ètica, com també facilitar la col·laboració entre investi-gadors d’alt nivell i profes-sors de reconegut prestigi d’universitats i institucions d’ensenyament superior. Un altre dels objectius és afavo-rir la transferència a països en desenvolupament de l’ex-periència adquirida per l’Ob-servatori.

El governador del Banc d’Espanya analitza a la UB els desequilibris econòmics«Les famílies no pregunten tant sobre el tipus d’interès, que només afecta un 30 o 40 %, sinó sobre si els seus fills, els seus parents o els seus amics estan treballant raonable-ment», va declarar el go-vernador del Banc d’Espanya, Miguel Fernández Ordoñez, en una conferència que va tenir lloc al Paranimf de l’Edi-fici Històric el passat 17 de maig. També va fer referència

a la salut de l’economia mun-dial, «que està vivint el mo-ment més dolç que pot somi-ar un economista», però que pateix alguns desequilibris, entre els quals, el fet de sobre-valorar en ocasions els actius financers, especialment de les borses. El col·loqui, que portava per títol «El contexto exterior de la economía española», era l’acte central de la I Confe-

Antoni Maria Badia i Margarit, president d’honor del Claustre de DoctorsL’Assemblea del Claustre de Doctors de la UB ha acordat el nomenament del catedrà-tic Antoni Maria Badia i Mar-garit com a president hono-rari del Claustre de Doctors. Amb aquesta distinció, que s’atorga per primera vegada, es pretén reconèixer la con-tribució a la Universitat per part d’aquest catedràtic, pri-mer rector de la UB en l’etapa democràtica.Antoni Maria Badia i Margarit ha exercit com a catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i de Llen-gua Catalana. Va ser rector de la UB del 1978 al 1986. Ha fet recerca en lingüística històri-ca i dialectologia. Així mateix, és autor, entre altres obres, de Gra­mática­ histórica­ ca­ta­la­na­ (1951, traduïda al català el 1981), Gra­mática­ ca­ta­la­na­ (1962), Llengua­ i cultura­ a­ls Pa­ïsos Ca­ta­la­ns (1964), La­ llen-gua­ dels ba­rcelonins (1969),

Gra­màtica­ de la­ llengua­ ca­ta­-la­na­ (1994) i Les regles d’es-quiva­r voca­bles i la­ «qüestió de la­ llengua­» (1999). Ha rebut els Premis d’Honor de la Fun-dació Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajunta-ment de Barcelona (1999) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003).

rència Anual Ernest Lluch, or-ganitzada per la Fundació que duu els seu nom i Caixa

Catalunya, amb la col·labo-ració de la UB i la Generalitat de Catalunya.

34

nOTíCiEs

Jack Steinberger, Premi Nobel de Física 1988, i l’astrofísic Félix Mirabel a la presentació de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB

Jack Steinberger, Premi Nobel de Física 1988 pels treballs que van conduir al descobri-ment del neutrí muònic, i l’as-trofísic Félix Mirabel, director científic i representant de l’Observatori Europeu Austral (ESO) de Xile, van participar en l’acte de presentació del nou Institut de Ciències del Cosmos de la UB que va tenir lloc el passat mes de maig a l’Aula Magna de les facultats de Física i Química. Van assis-tir-hi també els vicerectors de Recerca, Marçal Pastor-Angla-da, i d’Innovació i Programes Internacionals de Recerca, Josep Samitier, i el director i subdirector del nou Institut, que, són, respectivament, el professor Domènec Espriu i el professor Jordi Torra de la Facultat de Física. L’Institut de Ciències del Cos-mos (ICC) és un centre de re-cerca d’àmbit universitari

creat en el si de la UB per po-tenciar el protagonisme dels equips investigadors davant dels reptes científics del futur en l’estudi de la física del cos-mos i per dotar-los d’una ma-jor visibilitat i projecció inter-nacionals en projectes d’avant-guarda científica. L’Institut abasta dues seccions: Astrofí-sica i Ciències de l’Espai i Física Nuclear, de Partícules i Gra-vitació, i agrupa bona part dels professors i investigadors del departaments d’Astronomia i Meteorologia; d’Estructura i Constituents de la Matèria, i de Física Fonamental, adscrits a la Facultat de Física, a més de personal investigador d’al-tres facultats. L’ICC, que actu-alment és una unitat associa-da del CSIC, pretén ser l’ins-trument que reforci la pre-sència de la UB a l’Institut d’Es-tudis Espacials de Catalunya (IEEC) i que potenciï alhora la

participació de la Universitat en grans projectes europeus en el marc de la física del microcos-mos i l’astrofísica, en especial, els que requereixen l’ús de grans infraestructures cien-

tífiques o instal·lacions singulars nacionals o internacionals (Gran Telescopi de Canàries, CERN, GSI, ESA, ESO, Laboratori Subterrani de Canfranc, Obser-vatori del Montsec, etc.).

Jornades de reflexió estratègica universitàriaEl programa de les Jornades de Reflexió Estratègica Horitzó 2020, emmarcades en l’àmbit universitari, va incloure el mes de juny una taula rodona sobre equips docents, i una sessió sobre gestió i desenvo-lupament de polítiques de recerca i docència. El dia 5 de juny es va dur a terme la taula rodona «Equips docents: una forma diferent de

fer docència», moderada pel coordinador de la ponència sobre docència d’Horitzó 2020, Miquel Martínez, en la qual van participar Heather Fry (Centre for Educational Development, Imperial College, Londres), Lynn McAlpine (Universitat Mcgill, el Canadà) i Francisco Michavila (Càtedra UNESCO de Gestió i Política Universitària de la Universitat Politècnica de

Madrid). L’endemà, dia 6 de juny, va tenir lloc la sessió «Recerca i docència a la Uni-versitat. Les dues cares de la mateixa moneda», presentada pel rector Màrius Rubiralta. Des de la perspectiva de la docèn-cia, Heather Fry va oferir la po-nència «Connecting Worlds: the Convergence of Goals of University Professors, Faculty Development and Institutional

Educational Policy», i des de la perspectiva de la recerca, Sybille Reichert (Reichert Consulting, Zuric) va intervenir -hi amb la conferència «Re-search Strategy Development and Management at European Universities: Challenges and opportunities», presentada pel coordinador de la ponència sobre recerca d’UB Horitzó 2020, Enrique Pedroso.

35

nOTíCiEs

En marxa el Dipòsit Digital de la UniversitatEl Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investi-gació (CRAI) de la UB ha posat en marxa el Dipòsit Digital de la UB informació a: www.bib.ub.edu/recursos-informacio/, un espai on es podran recollir totes les publicacions digitals en accés obert derivades de l’activitat docent, investigado-ra i institucional del professo-rat i altres membres de la co-munitat universitària de la UB. L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és preservar i difon-dre tots els documents creats en el si de la Universitat, ja que ofereix la possibilitat de cap-turar, indexar i emmagatzemar

qualsevol material digital creat per la UB. Pel que fa al programari, s’ha utilitzat DSpace, un programa de codi obert i d’ús molt ex-tens a escala internacional, elaborat per l’Institut de Tecno-logia de Massachussets (MIT) i l’empresa Hewlett Packard (HP), adaptant-lo a les necessi-tats específiques del projecte. En el Dipòsit Digital de la UB els documents es publiquen en col·leccions organitzades, a hores d’ara, en tres grans comunitats: «Docència», «Insti-tucional» i «Treballs dels alum-nes». Tots els documents con-tinguts al Dipòsit Digital de la

UB estan subjectes a les llicèn-cies d’ús Creative Commons.El projecte és obert a tot el col·lectiu de personal de la UB i, entre altres beneficis, el dipòsit pot ser una solució a la necessitat del professorat de publicar material docent, i així mateix, pot facilitar l’ac-cessibilitat a qualsevol tipus de material institucional i públic. En la mateixa línia d’incloure continguts d’accés lliure i gratuït a la xarxa, el CRAI de la UB participa també en el projecte RECERCAT –dipòsit institucional cooperatiu de documents digitals en matè-

Primera Junta de la Xarxa Internacional d’Incubadores UniversitàriesEl rector Màrius Rubiralta va participar el passat mes de maig a Santander en la pri-mera Junta de la Xarxa Interna-cional d’Incubadores Univer-sitàries, fundada el passat mes de desembre a iniciativa de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Santia-go de Compostel·la (USC) i Banco Santander i actual-ment integrada pels centres següents: Universitat de San-tiago de Compostel·la, Univer-sitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Madrid, Univer-sitat Complutense de Madrid, Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, Universitat Federal de São Paulo, Universitat Nacio-nal Autònoma de Mèxic i Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey. La Junta va nomenar el rector Màrius Rubiralta president de

la Comissió Directiva de la Xarxa.El nucli inicial de la Xarxa d’In-cubadores Universitàries està format per la bioincubadora que la UB desenvolupa al Parc Científic, i Uninova, la incuba-dora d’empreses de la USC, les quals, amb el suport de Banco Santander, tenen com a objec-tiu principal formar equips multidisciplinaris per tal de facilitar la transferència dels resultats de la recerca, en espe-cial en ciències de la vida.Així mateix, es posaran en marxa projectes conjunts que perme-tran la creació de 500 empreses derivades universitàries (spin-offs) els propers cinc anys.

Trenta anys de Consell Interuniversitari de Catalunya

El 13 de juny al Paranimf de la UB va tenir lloc l’acte de celebració dels trenta anys de la constitució del Consell Interuniversitari de Catalu-nya (CIC). Hi van participar el conseller d’Innovació, Uni-versitats i Empresa, Josep Huguet; la comissionada per a Universitats i Recerca, Blan-ca Palmada; el rector Màrius Rubiralta, i la secretària ge-neral del CIC, M. Àngels Ca-basés. També hi van assistir l’exrector de la UB, Antoni M. Badia i Margarit, i l’exrector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Julián Fernán-dez Ferrer, com també els rectors de totes les universi-tats catalanes.En el decurs de la sessió, el rector Màrius Rubiralta va destacar, en la seva inter-venció, l’evolució positiva

aquests darrers trenta anys del sistema universitari cata-là i va advocar per la creació d’una «marca» estratègica, que, segons la seva proposta, es podria anomenar Uni-versita­t de Ca­ta­lunya­, per tal d’assumir amb èxit els reptes d’innovació i competitivitat plantejats actualment. El Con-sell Interuniversitari de Cata-lunya és l’òrgan de coordina-ció del sistema universitari de Catalunya i de consulta i asses-sorament del Govern de la Ge-neralitat en matèria d’univer-sitats. Integra representants de totes les universitats pú-bliques catalanes i de les pri-vades reconegudes pel Parla-ment de Catalunya. L’objectiu principal que es proposa és facilitar la coordinació entre la comunitat universitària i l’Administració educativa.

Per a més infomació, visiteu: www.pcb.ub.es/homePCB/live/ct/o190.asp?nid=1604.

ries de recerca de les univer-sitats i centres d’investigació de Catalunya–, i en el Servei de Tesis Doctorals en Xarxa TDX. Totes dues iniciatives són projectes cooperatius del CBUC i CESCA.

36

nOTíCiEs

El 6 de juny es va presentar a la terrassa de l’Hotel Casa Fuster el llibre elBulli des de dins (RBA, també en versió en castellà), de Xavier Moret, guanyador del Premi Sent So-ví de Literatura Gastronò mica 2006 que atorguen Freixenet, la Universitat de Barcelona i l’editorial RBA. La presentació va ser a càrrec de l’escriptor Narcís Comadira que va consi-derar que «Ferran Adrià ha convertit la cuina en una cosa mental, és a dir, en un art», i van participar-hi el mateix Adrià i el periodista i escriptor Xavier Moret. A la presentació també hi van assistir el director d’RBA Oriol Castanys, el director general de Freixenet José Luis Bonet i el rector Màrius Rubiralta. Així mateix, també es va presen-tar Un dia­ a­ elBulli, de Juli Soler, un llibre –escrit al llarg de dos anys de feina– que il·lustra, amb gran profusió

Xavier Moret revela els secrets d’elBulli La UB rep el fons del periodistaXavier Vinader

Un total de 3.000 docu-ments sobre el franquis-me, la transició, el crim organitzat i els movi-ments radicals integren el fons Xavier Vinader, que acaba de rebre el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB. La biblioteca d’aquest fons consta de 150 cai-xes amb llibres, docu-ments originals, fotocò-pies, col·lecció de prem-sa, dossiers temàtics, fo-tografies i cintes d’àudio. Ocupa gairebé 11 metres cúbics i s’ha anat consti-tuint al llarg de la recone-guda trajectòria d’aquest periodista d’investigació. A hores d’ara s’està cata-logant el fons, i ja hi ha a disposició dels usuaris més de 500 títols de publicacions periòdiques i gairebé 200 títols de monografies. Xavier Vi-nader (Sabadell, 1947), periodista i membre de l’equip directiu del grup Zeta l’any 1978, ha estat president internacional de l’organització Repor-ters sense Fronteres fins a l’any 1993. És un dels professionals que més ha investigat sobre el fenomen terrorista al nostre país. Com a repor-ter ha cobert, entre d’al-tres, la guerra de l’Afga-nistan, la Revolució dels Clavells a Portugal i el fi-nal de la guerra entre Rússia i la Xina.

Els Viena, premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística

L’alumna Clara Mir i Maristany, estudiant de Filologia Catala-na a la UB, ha estat la guanya-dora del Premi de l’estudiant Carme Serrallonga d’enguany pel seu treball sobre el Mercat del Ninot. El Premi de l’entitat l’ha rebut Establiments Viena, S.A, per la seva contribució a la promoció del català en l’àmbit de la restauració. Així mateix, s’ha atorgat un premi secundari a l’estudiant Clara Mas i Solé, que ha estat qui

ha fet la proposta guanyado-ra. El guardó, organitzat per la Facultat de Filologia de la UB i amb el suport de la Institu-ció de les Lletres Catalanes, premia la qualitat en l’ús de la llengua en algun organis-me, entitat o establiment que faciliti al màxim els intercan-vis de comunicació i de conei-xement entre la ciutadania. Les organitzacions que opten a la distinció són proposades per estudiants de les univer-

sitats públiques de l’àrea de Barcelona i s’atorga un premi a l’estudiant que hagi pre-sentat la millor proposta. El guardó porta el nom de Carme Serrallonga (1909-1997), traductora de narrati-va i de teatre i professora de literatura i de dicció a l’Esco-la d’Art Dramàtic Adrià Gual, que va mantenir una actitud de resistència activa a favor de la llengua i la cultura catalanes.

Juli Soler, Xavier Moret, Albert i Ferran Adrià a la presentació dels llibres.

d’imatges, les 24 hores d’un dia al restaurant.En el seu parlament, el rector Màrius Rubiralta va celebrar la importància creixent del Premi Sent Soví, i va destacar la vin-culació entre gastronomia i ciència assolida per la cuina de Ferran Adrià. També va remar-car la voluntat de la UB de constituir un campus universi-tari dedicat a l’alimentació.El llibre, en paraules del seu autor, «explica per què elBulli

és el què és», tot narrant, sen-se estalviar anècdotes, l’ori-gen del restaurant, avui cone-gut arreu del món, des de l’inici a principi dels anys se-tanta a cala Montjoi (Alt Em-pordà) fins a l’actual boom mediàtic que comporta qual-sevol actuació del cuiner Fer-ran Adrià, com per exemple, la participació a la Documenta de Kassel d’enguany, una de les fires d’art més prestigioses del món.

38

APUnTs DE CiÈnCiA

Objectiu: lluitar contra la ràbia als països del nord d’Àfrica

La ràbia és una zoonosi emer-gent d’àmplia distribució mundial que afecta els mamí-fers. És una malaltia vírica mor-tal i causa aproximadament 55.000 víctimes anuals a tot el món, sobretot en àrees rurals d’Àfrica i Àsia, on representa un problema de salut pública. En aquests dos continents, la malaltia genera un elevat cost econòmic, sobretot pels tracta-ments de postexposició i per les pèrdues en ramaderia. Estudiar l’epidemiologia de la ràbia al nord d’Àfrica amb pro-tocols de caràcter epidemiolò-gic, ecològic i sociològic és l’objectiu de RABMEDCON-TROL, un projecte de la Unió Europea en què participen els investigadors Jordi Serra Cobo i Jacint Nadal Puigdefàbregas del Grup de Recerca Consoli-dat de Biologia de Vertebrats, del Departament de Biologia Animal de la UB i en el qual també col·labora el Parc Cien-tífic de Barcelona. El projecte, iniciat el 2006 i liderat pels ins-tituts Pasteur de Tunísia i de França, analitzarà l’epidemiolo-

gia de la ràbia al nord d’Àfrica, per aplicar els resultats en noves estratègies de vacuna-ció, identificar els factors clau per a la gestió de la malaltia i obtenir informació sobre l’evo-lució dels virus ràbics. «El projecte també estudiarà les possibles connexions amb l’epidemiologia de la ràbia als països del sud d’Europa. També s’hi ha inclòs Egipte perquè pensem que la vall del Nil és un corredor biolò-gic de connexió de la malaltia entre la zona de l’Àfrica sub-sahariana i la ribera sud de la Mediterrània», explica Serra Cobo. En algunes àrees habi-tades i rurals de l’Àfrica, el principal transmissor del virus ràbic a les persones és el gos, si bé els reservoris són en la fauna salvatge. Els rat-penats són un dels grups que més destaca com a reservori d’aquesta zoonosi. El projecte abordarà factors relacionats amb la fauna salvatge, l’etolo-gia i la cura dels gossos, a més dels hàbits sociosanitaris i culturals de la població.

Noves investigacions sobre l’ús de la teràpia gènica per lluitar contra l’obesitatPotenciar la recerca en el camp de la teràpia gènica contra l’obesitat és l’objectiu d’un conveni signat el 2007 entre l’empresa Amsterdam Mole-cular Therapeutics (AMT) i el Grup de Regulació Gènica de l’Oxidació d’Àcids Grassos i de la Cetogènesi, dirigit pel cate-dràtic Fausto García Hegardt del Departament de Bioquí-

mica i Biologia Molecular ads-crit a la Facultat de Farmàcia. La companyia holandesa AMT investiga l’ús dels vec-tors vírics adenoassociats per aplicar-los en la teràpia gèni-ca. Aquesta col·laboració per-metrà, doncs, l’ús en exclusiva d’uns vectors vírics adenoas-sociats d’interès potencial per combatre l’obesitat, en el

marc d’un programa investi-gador finançat pel Programa CIBER (Centres d’Investigació Biomèdica en Xarxa) de Fisio-patologia de l’Obesitat i Nutri-ció de l’Institut de Salut Car-les III de Madrid. Arran del conveni, els representants de l’empresa, Ronald H. W. Lorijn i Anthony J. Gringeri, van reu-nir-se a la Facultat de Farmà-

cia el passat 18 de maig amb els investigadors Fausto Gar-cía Hegardt, Guillermina Asins i Dolors Serra. En col·laboració amb hospi-tals dels Estats Units i del Ca-nadà, AMT està duent a terme les últimes proves clíniques d’uns adenovirus associats que contenen el cDNA de la lipoproteïna lipasa.

Recerques sobre el cerebelCientífics de l’Institut de Re-cerca Biomèdica (IRB Barcelo-na) han identificat l’interruptor molecular que determina la diferenciació de les neurones del cerebel, que és la regió del cervell que regula els nostres moviments. L’estudi podria tenir una potencial aplicació futura en l’àrea de la medicina regenerativa i s’ha publicat a la revista Proceedings of the Na­tio-na­l Aca­demy of Sciences of the United Sta­tes of America­. En la recerca hi han participat investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Bar-celona), del Departament de Biologia Cel·lular de la UB, de l’IMIM-Hospital del Mar, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Vanderbilt (Nashville, Tennes-see, EUA). Els principals autors del treball han estat les doc-tores Marta Pascual (IRB Bar-celona i UB) i Ibane Abasolo (IMIM-UPF). Recentment, la Fundació la Caixa ha subvencionat un pro-jecte de recerca que pretén explorar el potencial d’aquest gen per produir neurones de Purkinje en el laboratori. El projecte esmentat està codi-rigit pels investigadors i au-

tors del treball Francisco Real (coordinador de la Unitat de Recerca en Biologia Cel·lular i Molecular de l’IMIM-Hospital del Mar i professor de la UPF) i Eduardo Soriano (investiga-dor principal del Laboratori de Desenvolupament i Rege-neració Neuronal de l’IRB Bar-celona, i catedràtic de la UB).

Frenar la pèrdua de neuronesCientífics del Grup de Neu-robiologia del Desenvolupa-ment i Regeneració Cel·lular de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i del Grup de Bases Cel·lulars i Moleculars en Neurodegeneració i Neurore-paració de la Universitat de Barcelona (UB), dirigits per José Antonio del Río, han aconse-guit frenar la mort de neuro-nes del cerebel en ratolins que sobreexpressaven una forma truncada de la proteïna priòni-ca cel·lular (PrPc). L’estudi s’ha dut a terme amb la col·labo-ració d’Adriano Aguzzi de l’Ins-titut de Neurolopatologia de l’Hospital de Zuric, i els resul-tats s’han publicat a FASEB Journa­l, la revista oficial de la Societat Nord-americana de Biologia Experimental.

39

APUnTs DE CiÈnCiA

Com es van formar els cristalls gegants del jaciment de Naica?A la cova de los Cristales, a Naica (Mèxic), a 290 metres de profunditat, hi ha els cris-talls de guix més espectacu-lars del món, de fins a 11 metres de llargada. Ara, un equip on participa la profes-sora Àngels Canals, de la Facultat de Geologia, ha publicat a la revista Geology (de la Geological Society of America) un model que expli-ca com van formar-se.La cova dels Cristalls es troba a la mina de Naica, un jaci-ment explotat per l’empresa Peñoles al desert mexicà de Chihuahua. És una cova de 30 metres de longitud per 10 d’amplada, descoberta per atzar l’any 2000. Les condici-ons geològiques han propici-at la formació de cristalls gegants de selenita (sulfat de calci dihidratat) de dimensi-ons excepcionals. La cova arriba a temperatures d’uns 50 ºC i a més del 90 % d’hu-mitat, i són les bombes d’ex-

tracció de la mina, que extre-uen més de 55.000 litres d’ai-gua per minut de l’aqüífer, que n’eviten la inundació. Segons l’article, els cristalls van créixer en un rang molt estret de temperatura i com-posició química gràcies a un mecanisme estable d’autoali-mentació pel qual es dissolia part de l’anhidrita (sulfat de calci anhidre) que hi havia a la mina i es precipitava guix.Els cristalls gegants van for-mar-se en una cova inundada d’aigua en unes condicions d’una lleugera saturació de guix i també subsaturació d’anhidrita. En un punt pròxim als 58 ºC, s’arriba a igualar la solubilitat dels dos minerals; a major temperatura l’anhidrita es dissol i precipita el guix (selenita), i poden originar-se els macrocristalls. Per iniciar aquest procés, calia salvar una barrera energètica molt alta, i per aquest motiu hi ha pocs punts de nucleació. Dirigeix la

Els nadons poden distingir dues llengües pels gestos facials dels parlants

Investigadors del Grup de Recerca en Neurociència Cog-nitiva (GRNC) de la UB, ads-crit al Parc Científic de Bar-celona, han observat que els nadons són capaços de dis-tingir dos idiomes diferents tan sols observant els gestos

facials que fan les persones quan els parlen. Aquesta habilitat es manté amb el temps només en els nens que creixen en entorns bilin-gües, cosa que demostra que el bilingüisme afavoreix la retenció d’algunes capacitats

perceptives innates. El tre-ball, que han dut a terme Núria Sebastián Gallés, Salva-dor Soto-Faraco i Jordi Navar-ra en col·laboració amb inves-tigadors de la Universitat de la Colúmbia Britànica (el Ca-nadà) es va publicar a la revis-ta Science el dia 25 de maig.Per arribar a aquestes conclusi-ons, es va dur a terme un estudi al Canadà que consistia a mos-trar als nadons una sèrie de videoclips muts, en els quals

diversos interlocutors recita-ven frases extretes del conte El petit príncep en francès o en anglès. A Barcelona es va fer un estudi similar per com-provar la capacitat de discri-minació visual del llenguatge en individus adults monolin-gües i bilingües i fent servir en els tests el català i el castellà. Els resultats d’aquest primer estudi es van publicar el passat mes d’abril a la revista Perception a­nd Psychophysics.

recerca Juan Manuel García-Ruiz, de l’Institut Andalús de Ciències de la Terra, a Granada, i hi participen també Fermín Otálora (de la institució esmen-

tada), Carlos Ayora (de l’Insti-tut de Ciències de la Terra Jaume Almera, del CSIC) i Roberto Villasuso (de la com-panyia Peñoles, de Mèxic).

La professora Àngels Canals a la cova dels Cristalls.

40

APUnTs DE CiÈnCiA

La UB participa en l’Any Polar InternacionalEl passat mes de març es va inaugurar a París el IV Any Polar Internacional (IPY, en anglès), un programa de re-cerca a escala internacional que potenciarà, fins al 2009, l’estudi de les àrees polars del planeta, l’Àrtic i l’Antàrtida. Té com a precedents històrics les edicions anteriors de l’Any Polar Internacional (1882 i 1932) i de l’Any Geofísic Inter-nacional (1957). L’Estat espa-nyol participa per primer cop en la campanya, impulsada pel Consell Internacional per

a la Ciència (ICSU) i per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). El geòleg Angelo Camerlenghi és coordinador de SVAIS, un dels cinc projectes científics impulsats per l’IPY des de Catalunya. Camerlenghi és professor d’investigació ICREA i pertany al Grup de Recerca de Geociències Marines de la UB, dirigit per Miquel Canals a la Facultat de Geologia i al Parc Científic de Barcelona, i és, a més, expert en oceano-grafia geològica, geologia i

geofísica dels marges conti-nentals. A bord del vaixell BIO Hespèrides, entre els propers mesos de juliol i agost, estudi-arà el marge continental de les illes de Svalbard, a l’estret de Fram de l’oceà Àrtic, en el marc del projecte SVAIS.Les illes de Svalbard, situades a l’oceà Àrtic, gaudeixen d’una posició estratègica. Separades de Groenlàndia per l’estret de Fram, són la principal via d’in-tercanvi d’aigües oceàniques fredes de l’Àrtic i les de l’Atlàn-tic. SVAIS estudiarà els canvis

Primer article científic basat en microxips de DNA dissenyats a la UBUns microxips d’expressió de DNA (DNA microa­rra­ys) per als estudis genòmics de la mosca D. mela­noga­ster, dissenyats pel Grup de Biologia del Desenvo-lupament liderat per Mont-serrat Corominas i Florenci Serras del Departament de Genètica, són la base d’un arti-cle recentment publicat a la re-

vista Genome Biology. El treball explora com saben les cèl·lules d’un organisme els destins i les decisions durant el desen-volupament embrionari, i està signat per Sergi Beltran, Mireia Angulo, Miguel Pignatelli, Florenci Serras i Montserrat Corominas del Departament de Genètica.

La Plataforma Mixta de Trans-criptòmica (UB-PCB-IDIBAPS) ofereix dues de les metodolo-gies més acceptades i actuals per fer anàlisis de microxips de DNA. La Unitat de Genòmica de l’IDIBAPS disposa de la tecnologia comercialitzada per l’empresa Affymetrix, i la Unitat de Transcriptòmica dels

SCT-UB, ubicada al campus de Diagonal, està dotada d’equi-paments per fabricar micro-xips a la carta. És precisament en aquesta unitat on s’han fabricat els microxips d’ex-pressió citats a l’article de la revista Genome Biology, ara a disposició de tot el col·lectiu investigador.

Roger Urgelés i Angelo Camerlenghi, coordinador del projecte SVAIS.

climàtics i ambientals naturals als fons marins del sud-oest de les illes de Svalbard, a Noruega, des de fa uns tres milions d’anys fins a la desglaciació més recent, entre 20.000 i 10.000 anys. Els experts elabo-raran cartes batimètriques per conèixer la topografia del fons marí i s’aplicaran els criteris per localitzar dipòsits glacials. A SVAIS hi participa un equip de científics internacional i multidisciplinari format per geòlegs de la UB (Antoni Ca-lafat, Roger Urgelés, Isabel Cacho, etc.), la Universitat de Salamanca, l’Institut d’Investi-gacions Químiques i Ambien-tals de Barcelona (IIQAB), el CSIC, l’Institut Nacional d’Ocea- nografia i Geofísica Experi-mental (OGS) de Trieste, i les universitats de Svalbard i Tromsø (Noruega). A més del projecte SVAIS, altres investigadors de la UB col·laboren en els projectes SEDCLIM (Roger Urgelés), CLIMANT (Francesc Sabater) i EPPASOC (Emma Suriñach, Juan José Ledo, Pilar Queralt, Àlex Marcuello i Anna Martín), dirigits respectivament per Carlota Escutia, Enrique Isla i Jesús Galindo.

41

La carpeta UB per al curs 2007-2008 tindrà el disseny creat per les estudiants de Belles Arts Anna Aragonés, Teresa Cris-tóbal, Diana Hernández i Mar Montobbio. És la proposta gua-nyadora del concurs que s’ha convocat enguany per primer cop per decidir el disseny de la carpeta de la UB i al qual s’hi podia presentar l’alumnat de la UB matriculat en estudis de 1r cicle, 2n cicle, doctorat i

màsters oficials en centres propis.El jurat, format per membres de la UB i professionals de l’àmbit de la imatge i la comu-nicació, va seleccionar quatre propostes finalistes. D’entre aquests quatre dissenys selec-cionats, el guanyador s’ha deci-dit per votació electrònica. Podien votar tant l’alumnat, com el professorat dels centres i el personal d’administració i

serveis. La proposta guanyado-ra, que portava per títol «El que ens uneix», s’ha endut 1.409 vots dels 2.565 que van rebre entre els quatre finalistes. La resta de propostes finalistes van ser: «Fem créixer la UB» de Mireia Mas i Gibert (Belles Arts) amb 453 vots, «Fem la UB» de Luciano Ángel Torres (Belles Arts) amb 419 vots i Dies Ira­e de Judit Crosas Casalprim (Farmàcia) amb 284 vots.

Estudiants dissenyen la carpeta UB per al nou curs

L’IL3 formarà cuidadors de persones en procés de dependènciaLa Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya i l’Insti-tut de Formació Contínua, IL3-UB han elaborat el pro-jecte «Capacitació per a vet-lladors i cuidadors no pro-fessionals de persones en procés de dependència». El projecte esmentat té com a finalitat la formació adre-çada al col·lectiu de cuida-dors no professionals de persones que tenen al seu càrrec la cura de persones en situació de dependència per tal d’obtenir les eines necessàries per portar enda-vant la seva tasca diària. El projecte inclou, d’una ban-da, la formació a formadors en aspectes de docència i didàctica per tal que pu-guin impartir els cursos de manera homogènia i amb la màxima qualitat. Després tindrà lloc el disseny i l’ela-boració dels cursos de for-

mació per a cuidadors, es dissenyaran els materials per a la implantació del curs i s’elaborarà un pla d’implementació territorial que arribi al màxim nombre possible de cuidadors. Du-rant l’any 2007 es duran a terme un total de 40 cursos a Catalunya, amb què s’as-solirà la formació de 800 cuidadors i en un període de tres anys, es calcula arri-bar a 10.000 cuidadors for-mats que rebran un certifi-cat acadèmic.

Ramon Llull i el món musulmà

Tot coincidint amb l’estada –ara fa 700 anys– del filòsof Ramon Llull a la ciutat algeri-ana de Bugia, l’Institut Euro-peu de la Mediterrània (IEMed) ha organitzat l’exposició «Rai-mundus, christianys arabicus. Ramon Llull i l’encontre entre cultures», comissariada pel Centre de Documentació Ramon Llull de la Facultat de Filologia de la UB. La mostra va inaugurar-se a Algèria el passat mes de març en un acte en què va ser-hi present la reina d’Espanya. Posterior-ment l’exposició es va poder a veure a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a la Llotja de Palma de Mallorca.La mostra, a més de presentar una introducció al personat-ge i d’explicar les seves rela-

cions amb el món musulmà, permet de veure una col-lecció de manuscrits i impre-sos lul·lians antics, a la qual ha contribuït significativa-ment el fons de reserva de la Biblioteca de la UB amb di-versos impresos antics i dos manuscrits. Reuneix per pri-mer cop una col·lecció de quinze manuscrits lul·lians dels segles xiii-xv, un dels quals és molt probable que fos propietat del filòsof. L’ex-posició té com a comissari Albert Soler, professor de la UB i membre del Centre de Documentació Ramon Llull, que dirigeix la catedràtica de Filologia Catalana Lola Badia.

nOTíCiEs

42

nOTíCiEs

SEMBLANCES

Oriol de Bolòs, un referent per a generacions de botànics

El botànic Oriol de Bolòs, autor d’una obra científica de referència en els estudis de botànica a Catalunya i mestre de moltes generacions de botànics al país, va morir a Barcelona el passat 22 de març. Professor emèrit del Departament de Biologia Vegetal a la Facultat de Bio-logia de la Universitat de Barcelona, Bolòs va desenvo-lupar la seva tasca científica durant anys a la nostra Uni-versitat i a l’Institut Botànic de Barcelona, i va esdevenir un actiu defensor del patri-moni natural i de la gestió ra-cional i sostenible dels recur-sos biològics.

El Dr. de Bolòs era expert en estudis de florística i geobo-tànica dels Països Catalans i de bona part de la d’Europa meridional, de la regió maca-ronèsica i també del Brasil, i va desenvolupar la seva recerca en una època marcada per les agressions al medi natural a causa de l’expansió demo-gràfica, l’especulació immo-biliària i els hàbits de la socie-tat de consum. Molt crític amb la relació de l’home amb el medi natural, el científic va mostrar sempre una actitud militant i de denúncia davant la degradació de l’entorn na-tural. En el discurs «La conser-vació de la natura i els seus fo-naments», que va pronunciar l’abril del 1973 a la Delegació del Consell Superior d’Inves-tigació Científica de Barce-lona, Bolòs va afirmar que «els conflictes més difícils de resoldre són els que oposen els interessos immediats als de les generacions venidores, i els que enfronten motivaci-ons econòmiques amb altres de caràcter cultural. L’home,

dilapidant irracionalment les riqueses que la terra li ofe-reix, està posant en perill la seva supervivència o, si més no, la perdurabilitat de la societat pròspera que s’ha establert a les parts més afa-vorides del món.»La trajectòria científica i per-sonal del professor Bolòs es recull en llibres com ara Doctor Oriol de Bolòs: pioner en l’estu-di de la­ vegeta­ció, de Publi-cacions i Edicions UB (1998), o també Oriol de Bolòs: una­ vida­ dedica­da­ a­ l’estudi de la­ botàni-ca­, de Miquel Pairolí, editat en el marc de la col·lecció Biografies de la Fundació Catalana per a la Recerca (2001).En el discurs d’acceptació del premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (un dels nom-brosos guardons que va rebre) Oriol de Bolòs va insistir en el fet que «la humanitat s’ha d’adaptar a les regles de vida que imposa la realitat objec-tiva, però és probable que només ho faci després de dures crisis que ho imposaran per força.»

PREMIS

La Creu de sant Jordi ha estat atorgada enguany a diversos professors de la UB: el catedràtic d’Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l’Estat, Eduard Bajet; la professora de Di-dàctica de l’Educació Visual i Plàstica, Teresa Duran; el catedràtic de Dret Constitu-cional i professor emèrit de la

Josep M. Puig Salellas, primer president del Consell Social de la UB

El jurista i notari Josep M. Puig Salellas va morir el passat 26 de maig. Plenament convençut del paper crucial de la universitat en la construcció de la societat, va ser el primer president del Consell Social de la UB, càrrec que va començar a exercir al final del rectorat d’Antoni M. Badia i Margarit el desembre de 1985 i que va deixar durant el man-dat d’Antoni Caparrós el 1999.Especialista en dret civil i mercantil, era membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, de l’Acadè-mia de Legislació i Jurisprudència de Catalunya i de la de Ciències Econò-miques i Financeres, com també de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, i del Consell Social de la Llengua Catalana.En un article publicat al web de la UB, el també notari i antic president del Consell Social de la UB, Juan-José López Burniol, afirmava: «Aquest va

UB, Jordi Solé Tura, el profes-sor de Física Fonamental, Jorge Wagensberg, i la pro-fessora jubilada de Psicologia Diferencial Victòria Sau.

La historiadora Mariona Fernández ha obtingut el premi Josep Pijoan d’Histò-ria de les Arts, concedit per l’Institut d’Estudis Catalans, per la seva tesi doctoral Sa­lva­-dor Gurri i Coromines (1748-

1819), un escultor d’entresegles, di-rigida pel professor del Departa-ment d’Història de l’Art de la UB Joan Ramon Triadó.

L’article «El canvi climàtic i la precipitació als Països Catalans», del doctorand de la UB Joan Al-bert López Bustins, ha guanyat el Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives 2006 en la mo-dalitat de ciències bàsiques, de la salut, enginyeries i arquitectures.

La catedràtica Rosa M. Miró, del Departament d’Àlgebra i Geome-tria, és la guanyadora de l’edició de 2007 del Premi Ferran sunyer i Balaguer, concedit per la Fundació amb aquest nom, per la memòria Lectures on Determina­nta­l Idea­ls.

M. Teresa Galceran, catedràti-ca del Departament de Química Analítica, ha estat distingida amb el Premi de Química Analítica 2004 de la Reial societat Espa-

Foto

:FC

RI

43

nOTíCiEs

Lluís Argemí d’Abadal (1945-2007): tot recordant un somriure(Text dels ca­tedràtics Enric Tello i Ca­rles Sudrià)

El passat 14 de març va morir el nostre company i amic Lluís Argemí, catedràtic del De-partament d’Història i Institu-cions Econòmiques de la Uni-versitat de Barcelona, un dels màxims especialistes de la història del pensament eco-nòmic a les universitats cata-lanes i espanyoles.Durant una colla d’anys va compatibilitzar la docència com a professor interí a la Universitat de Barcelona amb les classes d’Economia a l’American College of Barce-lona de la Drake University, l’Institut Catòlic de Ciències Socials de Barcelona (ICESB), la Universitat de París IV (París-Sorbona) i ESADE, fins que el 1984 va guanyar la plaça de professor titular de l’Àrea de Pensament Econòmic i s’in-tegrà al Departament d’Histò-ria i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona dirigit per Jordi Nadal. Des-prés de ser secretari i vicedegà de la Facultat de Ciències Eco-

nòmiques i Empresarials durant el curs 1980-1981, el 1984 fou escollit degà amb un equip de professorat progres-sista agrupat entorn de l’ano-menat Moviment d’Alternativa Universitària (MAU), que va administrar la dita Facultat d’una manera col·legiada ben poc usual fins a l’any 1988. Algunes de les seves innovaci-ons, com ara la creació de la cooperativa que gestiona la lli-breria l’Economista, encara perduren avui. El 1997 guanyà la plaça de catedràtic d’univer-sitat i esdevingué, juntament amb Ernest Lluch, l’especialista en Història del Pensament Eco-nòmic més significat de la Uni-versitat de Barcelona.El seus coneixements d’agro-nomia i economia van orien-tar la seva recerca cap a les doctrines fisiocràtiques. L’obra escrita i la docència viscuda de Lluís Argemí ens han ense-nyat a entendre millor els eco-nomistes llegint-los en el con-text històric del seu temps, i a

nyola de Química (RsEQ) –patro-cinat per l’empresa Gomensoro– en reconeixement «a les seves aportacions en el desenvolupa-ment i aplicacions de metodolo-gia analítica, fonamentalment en l’àrea de cromatologia.»

Els premis Pensa d’assaig filo-sòfic han distingit enguany el tre-ball La­ influència­ de Kojève en el desenvolupa­ment intel·lectua­l de Jea­n-Pa­ul Sa­rtre, de Roger Pérez,

Josep M. Puig Salellas, primer president del Consell Social de la UB

ser, doncs, l’esperit Puig Salellas: importància cabdal de la universitat per al futur de Catalunya i transcen-dència decisiva de la voluntat dels universitaris per assumir els reptes del canvi inevitable, més enllà de les polítiques universitàries que es fan i es desfan en ministeris i conselleri-es.» I hi afegia: «S’ha de fer referència a quelcom que és tan important com l’esperit: el tarannà amb què va començar a treballar. S’ha de dir, d’entrada, que Puig Salellas va esti-mar la universitat i, en concret, la Universitat de Barcelona. Tant l’esti-mació com el respecte que sentia per aquesta institució el van donar a conèixer lentament, i van dotar de contingut un càrrec que podia des-pertar incomprensions, sinó ani-madversions, en un àmbit potenci-alment tan tancat com pot ser l’aca-dèmic. Es va guanyar el respecte dels universitaris dia rere dia.»

que ha obtingut el primer premi en la categoria de doctorat, i La­ dema­gògia­, essència­ de l’a­cte lingüís-tic, de Marta Vidal, que ha rebut un accèssit en la categoria de llicen-ciatura. Durant l’acte, el filòsof i director del CCCB Josep Ramoneda va impartir la conferència «Filosofia i ciutadania», inaugurant, així, un fòrum sobre aquest mateix tema, organitzat per la Facultat de Fi-losofia. La segona jornada d’aquest fòrum va consistir en una conferèn-

cia del Conseller d’Economia i Finances Antoni Castells.

HOMENATGES

El catedràtic emèrit del De-partament d’Estructura i Constituents de la Matèria Pere Pascual (sevilla, 1934-Barcelona, 2006) ha estat objecte de dos homenatges, un, a la Residència d’Estudiants

del CSIC, a Madrid, el passat mes de març i l’altre, a la Facultat de Física, el mes d’abril.

El professor emèrit José Costa López, fundador del Departa-ment d’Enginyeria Química de la UB i un dels introductors de la ciència i tecnologia forenses a l’Estat espanyol, va ser home-natjat en un acte institucional el passat mes de maig a la Facultat de Química.

Quadre a la Facultat d’Econòmiques de Lluís Argemí quan era degà amb el seu equip.

copsar millor la història eco-nòmica llegint-la amb els ulls dels seus economistes. Totes les persones que hem tingut la sort de tenir-lo a prop sem-pre recordarem que abans que res, ell oferia un somriure. Allò que més apreciava era sentir-se bé en companyia d’altres, i per això ajudava els altres a sentir-se millor al seu voltant. Potser això tenia algu-na cosa a veure amb la seva opció cívica i política en favor dels més desafavorits.

44

nOTíCiEs

La UB i la Fundació Carulla impulsen el Diccionari del català antic digitalitzatLa UB i la Fundació Lluís Carulla han signat un conve-ni per desenvolupar el Dic-ciona­ri del ca­ta­là a­ntic en format digital. D’una banda, la Universitat de Barcelona, a través del projecte del Ser-vei de Tractament Informa-titzat de Textos Catalans, de-

senvolupat al llarg de molts anys pel catedràtic Joaquim Rafel, que va culminar el 2004 amb el Dicciona­ri de textos a­ntics digitalitzat i, de l ’altra, la Fundació Lluís Carulla, com a propietària de l’Editorial Barcino, que ha reunit durant els darrers

anys un nombre important de versions digitals, publica-des en el marc de la col-lecció Els Nostres Clàssics, són les dues institucions ca-talanes que custodien el fons més ampli de textos catalans antics digitalitzats. L’objectiu, doncs, d’aquesta

col·laboració, que té una durada inicial de cinc anys, és el creixement del corpus que alimenta l’actual Diccio-na­ri de textos a­ntics de la UB, perquè esdevingui un veri-table Dicciona­ri del ca­ta­là a­ntic, consultable en línia i d’accés lliure i gratuït.

Radiografies del segle passat

‘El doctor Miracle’ al Pati de Lletres de l’Edifici HistòricL’opereta El doctor Mira­cle de Georges Bizet, representada per la Jove Companyia d’Òpe-ra del Conservatori del Liceu, en el marc del XX Cicle de Música a la Universitat, va om-plir el Pati de Lletres de l’Edi-fici Històric els passats 27 i 28 de juny.Carmen Bustamante es va en-carregar de la direcció artísti-ca, Daniel Mestre, de la direc-ció musical i Isabel Franco n’era la directora d’escena.Bizet va compondre aquesta opereta humorística quan

tenia 18 anys i el 1857, un any més tard, la va estrenar al Théâtre des Bouffes de París. L’obra narra com un podesta­t, un magistrat (baríton), casat en segones núpcies amb Veronique (soprano), desitja protegir la seva filla Laurette (soprano) de les atencions del capità Silvio (tenor). La Delegació d’Activitats i Patrimoni Culturals de la UB organitza, en el marc del Cicle de Música a la Universitat, un seguit de concerts repartits durant el curs acadèmic.

Una màquina de raigs X, tro-bada a la Finca Pedro Pons i datada dels anys vint del segle passat, ha estat res-taurada i instal·lada al cam-pus de Bellvitge. Actualment, es conserven poques màqui-nes de les característiques d’aquest aparell que, en canvi, era un model força habitual a l’època. Es poden diferenciar dues parts de la màquina: un generador i una taula que es podia col·locar de manera vertical o horitzontal, segons

les necessitats del pacient que es feia la radiografia. Ara se n’estan enllestint els dar-rers treballs de restauració i es preveu que a la tardor se n’inauguri oficialment l’exhi-bició al públic.La Finca Pedro Pons, situada a l’avinguda de Vallvidrera, ha-via de destinar-se a consultori del doctor Agustí Pedro Pons. Per aquest motiu, s’hi han tro-bat diversos aparells antics per a la pràctica de la medici-na. Després de la mort del Dr.

Pedro Pons, la finca va ser cedida a la Universitat i actu-alment acull l’administració de la Fundació Universitària

Pedro Pons el Centre d’Estu-dis Internacionals, el Claustre de Doctors i la Sindicatura de Greuges de la UB.

45

nOTíCiEs

EL PAPiR DE DERVEni, DATAT AL sEGLE V AC i QUE

COnTé Un COMEnTARi D’Un POEMA òRFiC, és COnsi-

DERAT EL LLiBRE Més AnTiC D’EUROPA. Aquest papir,

que va ser objecte el mes de març d’un seminari a la Facultat

de Filologia de la UB, va ser descobert el 1962 prop de

Salònica. Es van trobar 226 petits fragments de papir cremat

a l’interior d’una gerra de bronze que també contenia una

corona d’or i altres objectes funeraris.

Sabíeu que...?Un LLiBRE RECULL LEs 76 PEL·LíCULEs Més REPREsEnTATi-VEs DE LA HisTòRiA DE LA CinEMATOGRAFiA EsPAnyOLA. Es tracta d’una obra editada pels membres del Centre d’Investi-gacions Film-Història del Parc Científic de la UB Josep M. Caparrós Lera, Magí Crusells i Rafael de España, amb el títol La­s gra­ndes película­s del cine espa­ñol (Ediciones JC Clementine). L’anàlisi filmogràfica recull pel·lícules com ara La­ a­ldea­ ma­ldita­ (1930), de Florián Rey, o Volver (2006), de Pedro Almodóvar, entre d’altres. Luis García Berlanga és l’autor del pròleg del llibre, que conté nombroses il·lustracions i les filmografies completes de tots els directors esmentats.

JA ARRiBA A 2.000 EL COnJUnT DE DiBUixOs QUE COnTé LA COL·LECCió sABATER Pi, A Més D’ALTREs FOnTs DOCU-MEnTALs DE GRAn inTERÈs CiEnTíFiC, COM ARA LLiBREs, REVisTEs, FOTOGRAFiEs, Un EPisTOLARi PROFEssiOnAL i OBJECTEs ETnOLòGiCs PROCEDEnTs DE L’ÀFRiCA. La col-lecció, que aplega un fons documental de l’obra de l’etòleg i catedràtic emèrit de la UB Jordi Sabater Pi i s’ubica al Parc

Científic de Barcelona, s’ha ampliat recentment gràcies a una nova donació de mate-rial del Dr. Sabater. Una part d’aquest nou llegat, com també del fons de la col·lec-ció, s’ha mostrat al públic a la Biblioteca Museu Víctor Bala-guer de Vilanova, que durant el mes de maig ha acollit l’ex-posició «L’ull de la natura. Jordi Sabater Pi». La mostra l’han visitada més de 1.300 persones.

RAsTREs EFíMERs DE LA nATURALEsA, COM ARA LA PETJA-DA D’Un AniMAL A LA MUnTAnyA O LA FULLA CAiGUDA D’Un ARBRE, PODEn QUEDAR FixATs En PAViMEnTs GRÀ-CiEs A UnA TÈCniCA PiOnERA DE MOTLLEs de la quasiem-presa OUROBOROS. Alguns treballs elaborats amb aquesta tèc-nica es van exposar, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, a Construmat, on es va presentar la recerca i els estudis de la UB en el sector de la construcció. A la fira es va mostrar la diversitat d’aquesta recerca, dividida en tres grans àrees: els projectes tèc-nics, com ara la domòtica, els nous materials i recobriments superficials resistents a medis agressius, la restauració del patri-moni monumental, el medi ambient i els estudis del subsòl; els estudis socioecònomics, i els diversos equipaments tecnològics relacionats amb el món de la construcció, com ara radars de sub-sòl, sismògrafs, microscòpics òptics, termobalances, etc.

TREs PARADEs DE LA LíniA DEL TRAMBEsòs ACULLEn DiVERsEs inTERVEnCiOns ARTísTiQUEs AMB LA inTEnCió DE sORPREnDRE i donar als usuaris d’aquest transport la possi-bilitat d’uns instants de reflexió o d’interrogació de caràcter per-sonal. Els treballs es poden veure a les parades d’Espronceda, Sant Martí de Provençals i Besós, i estan realitzats pels profes-sors de Belles Arts de la UB Lluís Doñate, Albert Valera i l’antiga alumna del centre, Maria Josep Forcadell. Els artistes, que ja havien fet una intervenció escultòrica el 2005 a la parada del TRAMbaix de Cornellà Centre, han elaborat ara un treball amb què es pretén dotar d’identitat i caràcter propi els espais mit-jançant la retolació de les parades, l’ús d’imatges i un text amb tipografies de gran format. El projecte és fruit d’un acord entre la Fundació Bosch i Gimpera, la Universitat de Barcelona i Tramvia Metropolità.

46

PUBLiCACiOns

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

El festí global. Petjada ecològica i tensions psicològi-ques derivades del sistema alimentari industrial

JordiPich

Enaquestaobras’analitzenlescaracterísti­

quesdel’alimentacióenl’actualmónglo­

bal.S’hitractentemescomaral’espaiagra­

riil’ecosistema(inclòsl’úsdelterritoriiel

consumderecursosolatransformaciódel

paisatge),larespostapsicològicaal’alimen­

tacióindustrial,lesactitudsalimentàriesde

lapoblacióolesestratègiesperpromoure

hàbitsalimentarissostenibles.

Los retos de la seguridad y la defensa en el nuevo contexto internacional

Diversosautors.HelenaTorroja(direcció),SòniaGüell(coordinació)

Elllibretécomaobjectiufacilitarelconei­

xementd’algunsdelsproblemesambquè

estrobalagestiódelaseguretatidefensa

enl’àmbitinternacional.S’hianalitzenla

política,lapràcticaieldretcontemporanis

alvoltantd’aquesttema.Elstreballsdels

diferentsautorsesbasenen lesopinions

expressadesendues jornadesqueesvan

duratermealaFacultatdeDretdelaUB

Òrgans a la carta. Cèl·lules mare, clonatge terapèutic i medicina regenerativaDavidBueno

Elllibredónarespostesaqüestionscom

ara quines són les aplicacions mèdi­

ques reals del clonatge, si es poden

crearòrgansdemanerapersonalitzada

persubstituir­nedemalmesos,oquè

són lescèl·lulesmare.En l’obras’ex­

posenelscontingutsdeformaamenai

entenedora,ambdibuixosexplicatiusi

unllenguatgeplaneriproperallector

noespecialitzat.

elsanys2004i2005amblacol·laboració

del’InstitutEspanyold’EstudisEstratègics

delMinisterideDefensa.

Arte, Arquitectura y Sociedad Digital (Llibre + CD-ROM)

LourdesCirlot,MariaJesúsBuxó,AnnaCasanovas,Alberto­TomásEstévez

Lapublicacióaplegaunconjuntd’articles

enquèelsautorsesproposenimpulsarla

reflexiósobrelesrelacionscomplexesque

uneixenl’artamblesnovestecnologiesen

l’àmbitdelaciutat.Elstextoss’hanelabo­

ratapartirdelesconferènciesidiscussi­

onsquevantenirllocenlesjornades«Art

iarquitecturaenlasocietatdigital:ciutat

actual, ciutat genètica», mentre que la

majorpartd’estudisiresultatss’emmar­

quenenelProjectederecercaart,arqui­

tecturaisocietatdigital.

Tiempo de política. Perspectivas histo-riográficas sobre la Europa moderna

XavierGil

El volum reuneix deu assajos de l’autor

sobrediversestransformacionsdel’Euro­

pa de l’edat moderna. S’analitzen temes

clàssics com ara l’Estat modern, l’abso­

lutisme o la Revolució i es fa un repàs

exhaustiudediversesperspectivesanalí­

tiques i conceptes. Es tracta d’una obra

útil tantperconèixer l’estatactualde la

disciplinad’història,comperposar­seal

diapelquefaalsdebatsenaquestàmbiti

orientarnovesrecerques.

Tot recordant Miquel Porter i Moix

PalmiraGonzález(coordinadora)

Catàleg de l’exposició amb el mateix

nom, en què es proposa un recorregut

sumaripelsdiferentsaspectesdel’activi­

tatpúblicadelcatedràticdelaUniversitat

deBarcelonaMiquelPorteriMoix.L’ex­

posiciópreténseruntestimonid’admi­

ració i reconeixement, gairebé un acte

familiar,enelrecinteuniversitariqueell

considerava la sevasegonacasa.Miquel

Porter i Moix va aconseguir el primer

doctorat en Cinematografia de l’Es­

tat espanyol l’any 1975. Professor de la

UBdesdel’any1969icatedràticdesdel

1992,vasermembredestacatdelsSetze

Jutges i impulsordel cineclubisme, i va

duratermeunaàmpliatascad’investiga­

cióenelterrenydelcinemacatalà.

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre l’octubre i el desembre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'Agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a: www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 934 035 357.

Agenda

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora. 47

ACTE d’INICI dE CURS 2007-2008L’acte d’inici del nou curs 2007-2008 tindrà lloc el 3 d’oc-tubre a les 12 h al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).

sETEMBRE

del dimecres 5 al divendres 7

• I Congrés Internacional «Noves

Tendències en la Formació Per-

manent del Professorat». Orga-

nitzat per l’Institut de Ciències de

l’Educació (ICE) i Grup de Recerca

de Formació Docent i Innovació

Pedagògica (FODIP) de la UB.

Lloc: campus de Mundet.

• Conferència d’Edgar Morín al

Paranimf, el dia 6 amb motiu

d’aquest congrés.

(http://ice.ub.es/congresformacio)

La societat dels ocells aquàtics

tracta l’hàbitat d’aquests ani-

mals arreu del món.

Lloc: Aula Magna, Paranimf,

aula Ramón y Cajal i jardí Fer-

ran Soldevila, ubicat a l’Edifici

Històric

nOVEMBRE

dimarts 6

• A les 20 h. Concert dins el XXI

Cicle de Música a la Universitat,

Joves Intèrprets.

Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

del dijous 8 al dissabte 10

• II Congrés d’Educació de les Arts

Visuals: «Creativitat en temps de

canvis».

Lloc: Edifici Històric.

Més informació i organitzadors a:

www.colbacat.cat/congres.html

dijous 15

• A les 20 h. Concert de tango

Camerata XXI. Enrique Tellería.

Dins el XXI Cicle de Música a la

Universitat.

Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

dijous 29

• A les 20 h. Concert de Piano.

J. Enrique Bagaria. Obres de D.

Scarlatti, J. Cervelló, R. Schumann,

M. de Falla, E. Granados i M. Ravel.

Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

del dijous 13 al dissabte 15

• IX Congrés Espanyol de Socio-

logia: «Poder, Cultura i Civilit-

zació». Organitzat per les uni-

versitats públiques catalanes, la

Federació Espanyola de Sociolo-

gia i l’Institut d’Estudis Catalans.

Lloc: Paranimf, Aula Magna i

l’aula Ramón y Cajal de l’Edifici

Històric (Gran Via, 585)

(www.fescongres.org)

del dimarts 18 al divendres 21

• Open Office Conference. Tro-

bada internacional amb motiu

de l’alternativa lliure i gratuïta

de l’Office de Microsoft.

Lloc: Paranimf, Aula Magna i

aula Ramón y Cajal de l’Edifici

Històric. (www.openoffice.org)

OCTUBRE

del dimecres 10 al dimecres 24

• Segona quinzena de la solidari-

tat. Organitzada per la Fundació

Solidaritat UB. Diverses activi-

tats, entre les quals, l’exposició

«Imatges per la dignitat».

Lloc: vestíbul de l’Edifici Històric

del dilluns 15 al divendres 19

• Congrés «International Con-ference on Quantum Infor-mation Processing and Com-

munication» a l’Aula Magna

de la Facultat de Biologia (Dia-

gonal, 645). Podeu consultar

els organitzadors i més infor-

mació a: www.icfo.es

divendres 19

• Diversitat i educació. Organit-

zat pel Grup d’Estudi de Llen-

gües Amenaçades de la UB.

Lloc: Aula Magna de l’Edifici

Històric

dijous 25

• A les 20 h. Concert de piano

i poesia. Dins el XXI Cicle de

Música a la Universitat organit-

zat per la Delegació d’Activi-

tats i Patrimoni Culturals de la

UB.. Oksana Norko: recitadora;

Anna Cabrera: piano. Obres: Les

esta­cions, de P. L. Tchaikovsky.

Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

divendres 26

• Diversitat i convivència. Or-

ganitzat pel Grup d’Estudi de

Llengües Amenaçades de la UB.

Lloc: Aula Magna de l’Edifici

Històric

del dimarts 30 al dissabte 3

• Waterbird Society Annual Me-

eting 2008 (www.wbs2007.org).

48

sOM UB

Campanya de difusióLa Universitat de Barcelona ha dut a terme durant els mesos de maig i juny una campanya ins-titucional de difusió de l’oferta de màsters oficials per al curs 2007-2008 que, sota l’eslògan «Amb la UB, tria la teva desti-nació», es proposa comunicar la diversitat i l’àmplia oferta de màsters, professionalitzadors i de recerca, de la UB.La campanya es va posar en marxa el passat mes de maig, coincidint amb l’inici del pe-ríode de preinscripció dels màsters, i ha estat àmpliament difosa en mitjans escrits, ràdio, suports exteriors i Internet. En el cas de les publicacions escri-tes s’han inserit diversos anun-cis en mitjans col·laboradors de la UB: La­ Va­ngua­rdia­, ADN, Metro News, L’Hiperbòlic, Món Empresa­ria­l, Club Màster i Revis-ta­ Sa­lir. També s’ha programat una campanya de falques radio-fòniques en emissores de ràdio, concretament, RAC1, RAC 105, 40 Principales i Flaixbac.La difusió es completa amb una campanya de cartelleria en suports externs (autobu-

sos, metro de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) i interns (car-tells en centres de la UB) i, a Internet, amb la inclusió d’un bàner en el portal universi-tari Estudia.cat de Vilaweb i amb l’enviament als estu-diants de darrer curs d’un correu electrònic amb infor-mació de l’esmentada oferta. Paral·lelament, s’han produït diversos models de postals publicitàries, amb informació genèrica de l’oferta de màs-ters, i específica del contingut dels cursos, que s’han distri-buït tant en circuits interns de la UB com externs (cinemes, teatres, biblioteques, gimna-sos, etc.).Finalment, s’ha editat un suplement que conté infor-mació de l’oferta de màsters oficials i dels programes de doctorat de la institució en el setmanari universitari Ga­-ceta­ Universita­ria­. Aquest es-pecial de vuit pàgines, editat en el marc d’un conveni de col·laboració amb Recoletos Grupo de Comunicación, pro-

El PAS i el professorat elegeixen els seus representantsRecentment han tingut lloc els processos electorals per reno-var els membres dels òrgans de representació sindical del PAS funcionari i laboral i del pro-fessorat funcionari. En total, s’han escollit 23 membres de la Junta de PDI en les elecci-ons que es van dur a terme el 26 d’abril, 21 membres de la Junta de PAS en les eleccions del 24 de maig i 23 del Comitè d’Empresa, el dia 13 de juny.A les tres eleccions, les candi-

datures que han obtingut un major nombre de representats han estat les presentades per CCOO.Així, a la Junta de PDI, CCOO ha obtingut el 50,7 % dels vots i 13 representants, CSI-CSIF ha obtingut 4 representants i UGT i CSC, 3 cadascuna.A la Junta de PAS funcionari, CCOO, amb un 44,6 % dels vots, ha obtingut 10 repre-sentants; UGT n’ha obtingut 6, CAU, 3 i CGT, 2.

Finalment, al Comitè d’Empresa de PAS laboral, CCOO ha obtin-gut 11 representants; CAU, 6, i UGT i CGT, 3, respectivament.La participació en aquestes eleccions s’ha situat al voltant d’un 32 % a les eleccions a la Junta de PDI, d’un 64 % a les de la Junta de PAS i d’un 55 % a les del Comitè d’Empresa.Podeu ampliar la informació des dels portals InfoPAS i EspaiPDI (apartats «Treballar a la UB - Re-presentació sindical»).

Solidaritat UB, més a prop La Fundació Solidaritat UB ha iniciat una xarxa de col-laboradors amb cadascun dels centres de la UB per tal d’acostar els projectes de la fundació al conjunt del pro-fessorat i del PAS.Properament rebreu més in-formació de les seves activi-tats des dels portals InfoPAS i EspaiPDI.

porciona informació d’utilitat als estudiants sobre els 88 màsters oficials de la UB (ob-jectius, nombre de crèdits, places ofertes, etc.) i va ser publicat el dia 18 de juny, a l’edició Catalunya de la pu-blicació.

L’oferta d’estiu de la UB tam-bé s’ha difós a través d’una campanya publicitària en els mitjans col·laboradors de la UB, per tal de donar a conèi-xer les diverses activitats que la UB organitza durant el pe-ríode estival.

49

Pla d’avantatges

Som UBEl carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d'avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB de Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB.

CAixA i AssEGURAnCEs

CAixA CATALUnyACaixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges finan-cers en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Prés-tec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB

sAnTAnDER CEnTRAL HisPAnOProtector Som UB ofereix a la comu-nitat universitària una àmplia gam-ma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equi-paments informàtics, préstecs hipo-tecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb asses-sorament personalitzat. Col·lectius: estudiants i personal UB

LA CAixAOfereix múltiples productes finan-cers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etcètera. Col·lectius: estudiants i personal UB

sELF TRADE BAnKBanc del Grup Société Générale especialitzat en inversions, amb operativa en línia. Fent un in-grés de 3.000 euros o un traspàs de cartera de valors per aquest import, regal de 300 euros en co-missions gratis durant tres mesos. Col·lectiu: Antics UB

REGAL AUTORegal auto, mitjançant Liberty Seguros, ofereix un 10 % de des-compte, a més d’un regal molt especial: un joc d’accessoris USB. Col·lectius: personal UB i Grup UB, Estudiants UB i Grup UB i Antics UB

sAniTAT

CLíniCA DEnTAL DAVOsAquesta clínica, amb més de vint

anys d’experiència, ofereix la pri-

mera visita gratuïta, 50 % de des-

compte en neteges bucals i 20 % en

la resta de tractaments (ortodòncia,

endodòncia, fundes, ponts, etc.). Col­lectius: estudiants i personal UB i Grup UB – Antics UB – Societat

insTiTUTs ODOnTOLòGiCs AssOCiATsAquest grup, amb vint clíniques

pròpies, ofereix serveis gratuïts

(consultes i revisions, fluoritzacions,

radiografies intrabucals, etc.), un

preu fix de 20 euros en extraccions

simples i el 20 % de descompte en

la resta de tractaments. Col·lectiu: Antics UB

LLEURE i ViATGEs

CEnTRE MUniCiPAL DE VELALa Federació Catalana de Vela, que

gestiona el Centre Municipal de Ve-

la de Barcelona, ofereix descomptes

en cursos sèniors de vela lleugera,

windsurfing, catamarà i creuer, com

també en cursos de titulacions

nàutiques per al govern d’embar-

cacions i en la quota de l’abona-

ment (sèniors i juvenils) al centre.

Col·lectius: estudiants i personal UB i Grup UB ­ Antics UB

CAixA FòRUM50 % de descompte en les seves

activitats (cicles de conferències,

jornades socials, lectures de po-

esia, jornades d’art multimèdia,

tallers educatius infantils, etc.) i

visites guiades gratuïtes a les ex-

posicions i a l’edifici modernista de

Josep Puig i Cadalfalch (divendres

de 16 a 17 h, amb inscripció prèvia).

Col·lectius: estudiants i personal UB ­ Antics UB

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web

www.ub.edu/somub

ViATGEs BARCELóDescompte del 7 % en paquets turístics de majoristes propis (Tra-velPlan i Costa Creuers) i del 5 % en paquets de la resta de majoristes preferents, tant catàlegs com ofer-tes. Col·lectiu: personal UB

MERiDiÀ ViATGEsEL Club Català de Viatges ofereix viat-ges a diferents destinacions europees i, ara, també d’arreu del món, amb un

7 % de descompte en la programa-ció del Club Català de Viatges i un 5 % en programacions de majoristes. Col·lectiu: personal UB i Grup, Estu­diants UB, Antics i Societat

FUTBOL CLUB BARCELOnAA partir de l’1 de juliol ofereix un 16 % de descompte en l’entrada a la pista de gel del FCB (preu sense descompte: 10,50 €). Col·lectiu: estudiants UB i Grup UB

COsMOCAixADescompte del 30 % en la visita general al museu, com també en les activitats que ofereix: conferències, cursos, itineraris, tallers, etc., i en exposicions temporals o permanents (amb visita guiada gratuïta in-closa). Preus especials per al programa Ciència-Barra Lliure. Col·lectiu: estudiants

KOAnKoan, un centre amb totes les disciplines re-lacionades amb el ioga i la meditació. Ofe-reixen també dansa, massatges, cursos, ci-nema i conferències, 20 % de descompte als titulars de la targeta. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB

3xTREsTeatre Poliorama: 50 % de descompte en funcions programades de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’espectador. Teatre Victòria: 25 % de descompte en funcions programades de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’espectador. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB

iLLA FAnTAsiALa Nova Illa Fantasia és l’oferta ideal per passar una jornada lúdica inoblidable. Situada a 18 km de Barcelona, en un lloc fàcilment acces-sible. Ofereix un 25 % de descompte en la quota d’adult, per a un dia sencer, els dies feiners. Col·lectius: personal UB i Grup, Estudiants UB i Grup UB, Antics UB i Societat

50

sOM UB

Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o bé personalment. Rebreu en el vostre domicili el carnet Antics UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 27 euros. Inclou la subscripció a la revista La­ Universita­t.

Entitat: .......................................................................................................................................................... Oficina: ...................................................................................................................................... Dígit control: ....................................................................

Núm. de compte corrent: ................................................................................................

DaDES BaNCÀRIES

D’a­cord a­mb el que esta­bleix la­ Llei orgànica­ 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de da­des de ca­ràcter persona­l, us informem que les da­des fa­cilita­des forma­ra­n pa­rt d’un fitxer de la­ Universita­t de Ba­rcelona­, la­ fina­lita­t del qua­l és gestiona­r la­ vostra­ a­dhesió a­l projecte Som UB. En els termes previstos en la­ norma­ esmenta­da­, teniu el dret d’exercita­r els drets d’a­ccés, rectifica­ció, ca­ncel·la­ció i oposició.

demaneu el vostre carnet Antics UB

Nom de l’empresa: ........................................................................................................................................................................................................................................................................................ Càrrec: ........................................................................................

Adreça: ......................................................................................................................................................... CP: ..................................................................................................................................................... Població: .................................................................................

Província: .................................................................................................................................................. Telèfon: ....................................................................................................................................... Fax: ..................................................................................................

Adreça electrònica: ...................................................................................................................

DaDES LaBORaLS

Suma’t a Som UB

Totesaquellespersones,empresesi

institucionsquevulguincompartir

elsobjectiuscomunsdemillora

delconeixement,conservaciódel

patrimonipúblicienriquiment

delaqualitatdevidadelasocietat

podensumar­sealprojecteSom

UBdecincmaneresdiferents:

•�Patrocinid’algundelsprojectes

ambcausa.Segonslaquantia

anualaportada,esdeterminaran

lescategoriesdecol·laboradors

ilesdiferentscontraprestacions

associades.

•Serveis� de� màrqueting� UB.

Canalsperduratermelesvos­

somub).Aquestesaportacions

comportenladesgravaciófis­

calcorresponent.

•El�Pla�d’avantatgespermeta

lesempresesoferiravantat­

gesalscol·lectiusidentificats

delaUBielseuGrup:estu­

diants,docentsiinvestiga­

dors,personald’administra­

cióiserveis,anticsalumnes,

societat,etcètera.

•El� Programa� de� sinergies�possibilitaferintercanvisen

espècies–derecursos–entre

laUBilesorganitzacions,

senseuncostextraordinari.

...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Cognoms: ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Nom: .............................................................................................

DNI: ................................................................................................................................................................... Data de naixement (dd/mm/aaaa): ................................................ Sexe (h/d): ............................................................................

Adreça: ......................................................................................................................................................... Població: .................................................................................................................................. CP: ....................................................................................................

Província: .................................................................................................................................................. Adreça electrònica: ................................................................................................. Telèfon: .....................................................................................

Estudis: ......................................................................................................................................................... Any: .................................................................................................................................................

DaDES PERSONaLS

tresaccionsdemàrqueting:

promocions ipublicitat als

centres,mitjansdecomuni­

cacióinterns,presentacionsa

estudiantsiborsadetreball,

etcètera.

•Mitjançant�la�quota�corpo­rativa:

–Oferta per fer membre de

SomUB totelpersonalde

l’empresa,comabeneficiex­

traordinari,pertalquegau­

deixi del Pla d’avantatges

associatiparticipienelpro­

jectedecausaquedecideixi.

L’empresapassaràaformar

partdelesempresespatroci­

nadoresdeSomUB.

–Oferiralpersonaldel’empresa

lapossibilitatdeformarpart

delcol·lectiuSomUBigau­

dirdelsavantatgesassociats.

L’empresapassarà a formar

partdelcol·lectiud’empreses

ciutadanes.

•Donacions:lesempreses,per­

sonesiinstitucionsinteressades

acol·laborarambelsprojectes

SomUBtambéespodenafegir

alainiciativafentunadonació

enlínia,mitjançantlapàgina

webdeSomUB(www.ub.edu/

antics UBUniversitat de Barcelona

Fidelització - Antics UB

Balmes, 21, principal - 08007 BarcelonaTel. 934 024 290 - Fax 934 035 917

anticsub@ub.edu - www.ub.edu/anticsub

Com us heu assabentat de com fer-vos soci d’Antics UB?

Revista Web Un amic

Un soci Diari Altres

Marqueu si voleu aparèixer al directori electrònic d’Antics UB

...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................