DogvilleAutor Lars Von TrierVersió Christian LollikeTraducció Susana CepaDramatúrgia i direcció Nina Reglero

RepartimentGrace Marta Ruiz de ViñaspreTom Edison Carlos PinedoThomas Edison, pare Carlos TapiaMarta Maribel CarroLiz Henson Carmen GutiérrezBill Henson Pablo RodríguezBen Carlos CañasJack Mckay Xiqui RodríguezMa Ginger Olga Mansilla / Lola SalamancaNarrador Javier VilorioVera Béatrice FulconisChuck Raúl EscuderoGangster Carlos NuevoPolicia Pablo Rodríguez

MOSES DOG BANDBaix i veu Javier VilorioTeclat Pablo RodríguezBateria Raúl EscuderoGuitarra Fernando SuSaxo César Tejero

Espai escènic i disseny general Carlos NuevoIl·luminació José MonteroSo Xabier SainzVestuari Rayuela i F.A.Q. (Madrid)Taller Gonzalo VelascoAdministració Verónica GarzónProducció Jacinto Gómez / Carlos TapiaDistribució Barranco Producciones

Cap tècnic del teatre Txema Orriols

Fotografies Marta VidanesMàrqueting i comunicació PubliespecPremsa Gerard GortAplicacions gràfiques: sSB

És una coproducció deFundación Siglo para las Artes de Castilla y León, FÁCYLi Rayuela Producciones Teatrales S.L.Amb la col·laboració d’Azar Teatro

Espectacle en castellàPrimera representació al Teatre Romea l’11 d’octubre de 2011

Sinopsi

Perseguida i fugitiva Grace es refugia al miserable poble miner de Dogville. Els

habitants del lloc, animats per Tom, un jove aspirant a escriptor, decideixen

amagar-la a canvi de treball. Grace creu haver trobat el seu lloc al món. Però,

a partir de l’arribada de la policia, a la seva cerca, els veïns exigeixen una

major compensació pel risc al qual s’exposen. Maltractada, humiliada, com el

més miserable dels gossos, Grace descobreix el rostre més ombrívol de

l’ésser humà. No serà ella l’única protagonista, el feixisme, que parapetat

darrere la por, s’instal·la de manera subtil, apareixerà finalment com un

estremidor espectre.

La narració avança a ritme de blues i amb sarcasme, tristesa, ironia i dolor. Els

personatges, com cínics espectadors, desgranen aquesta faula perversa, des

d’un distanciament, des d’una neutralitat preactuada que generarà l’acció

dramàtica.

Text de la directoraEl feixisme dels pobres

No és habitual trobar en un guió cinematogràfic la profunditat que caracteritza labona literatura, l’escriptura cinematogràfica sol ser pràctica i lleugera, sempre alservei de la imatge, no obstant això hi ha algunes excepcions magistrals, textos de

gran qualitat literària independents de l’obra fílmica,com els guions de Fellini, Bergman, Oliveira, etcètera.Una d’aquestes excepcions és sens dubte el magníficguió de Lars Von Trier, Dogville, història narrada en noucapítols i un pròleg.

S’ha escrit molt sobre la teatralitat de la pel·lículadirigida pel mateix autor; els decorats despullats, la visióde la realització, el tractament de l’estudi com un espaiescènic, etc. Però és sens dubte l’autonomia literària delguió el que el fa més teatral, més èpic, més universal.Dogville, el poble dels gossos, és narrada des del primerminut per una veu en off, que descriu i jutja. El text contédiàlegs mig tallats amb opinions en tercera persona iuna estructura oberta que s’alimenta de les novesdramatúrgies del segle XX, des de Brecht a HeinerMüllerm i ens remet a dramaturgs contemporanis comLars Noren, Falk Richter, etc.

Sigui com sigui la qualitat del guió permet la sevaposada en escena autònoma de la pel·lícula de Von Trier,perquè el text en si mateix és contundentment bo.

Dogville descriu la història de la tragèdia d’un poble oblidat en algun lloc perdut delsEUA, curiosament Von Trier el situa a l’Amèrica del Nord decadent dels anys trenta,l’imperi dels gàngsters, les màfies del transport i la dura sortida del crac del 29. Ladimensió èpica de l’obra amplia els marcs de referència a qualsevol lloc i momenthistòric, atès que incideix en la reacció que la societat té davant la seva circumstànciapolítico-econòmica. És precisament la reacció davant la por, la que genera la tragèdiaque envolta aquest component quotidià, comú i tristament universal que és elfeixisme en una escala domèstica. La por a allò desconegut fa que el grup estransformi en un ens compacte capaç de la crueltat més abjecta.

En aquest cas el poble de Dogville acollirà amb amabilitat extrema la seva nova veïnaGrace fins que progressivament descobreixi que ella pot resultar perillosa per a laseva manera de viure. Amb cada notícia de l’exterior Grace representa pel poble unperill més gran i el tracte que li dispensen va creixent en crueltat i deshumanització.Així el text reflecteix com l’alienació dels individus, alimentada per la por, condueixa la xenofòbia, el classisme i la violència, destruint la tolerància i la convivència.

Sobre la posada en escenaEl punt de partida per articular la proposta rau en la recerca d’un espai escènicflexible, que permeti la fluïdesa de l’anècdota sense circumscriure-la a un tempsi un lloc concret afavorint amb això que el públic trobi el seu propi reflex.Von Trier descriu Dogville com un poble miner de les Muntanyes Rocoses, i ésprecisament l’entorn miner el que defineix l’estrat social del poble, gent humil iaïllada. A la vegada, l’antagonista, Grace, és una dona diferent, de classe socialmés elevada i més culta, però amb unes circumstàncies extremes; Grace estàfugint d’algun perill i es troba sola i desemparada. Plantegem “el poble” com un espai de joc des de dos àmbits: l’espai públic, ellloc de les seves assemblees, de les seves festes, i l’espai íntim de cada veí, laseva casa, la seva família.Per aconseguir aquesta dualitat funcional projectem l’espai escènic prenent coma referència els vestidors de les mines de carbó, lloc en el qual tant l’àmbit de laprivacitat com el d’allò social hi són de manera simultània,Als vestidors de les mines, cada miner disposa d’un penjador enllaçat a unacadena on estiba les seves pertinences i el seu material de treball. Allò individualqueda representat pels utensilis penjats per cada personatge. Cadenes quedescriuen i defineixen a cada individu a través de les seves propietats. Una ironia que ens dóna la base conceptual per desenvolupar l’espai escènic,gairebé buit, despullat, només hi trobem una mica de mobiliari urbà industrial.Les cadenes a més actuen com a tramoia i conceptualitzen els lligams que ensuneixen a les nostres circumstàncies econòmiques o a un rol social. Grace és encadenada al capítol vuitè, com a mitjà de control i per evitar que fugi.Partint d’aquesta situació establim l’ús de les cadenes com a definició de l’àmbitsocial de l’espai. La seva utilització possibilita la concreció física i plàstica del’opressió del grup sobre l’individu, en el moment en el que aquestes cadenes“individuals” passen a teixir una malla de ferro. Un dels signes escènics característics de Dogville és precisament la diferenciacióentre el narrador omniscient, aquesta mirada que coneix la història i les sevesrepercussions i els personatges exemple, que la il·lustren per generar reflexió.Tant el narrador com els personatges viuen a, i per l’obra, sense més autonomia,són personatges que “conten”, que són el seu reflex polític. Els personatges, ambel seu comportament, serveixen d’il·lustració empírica de les teories narrador-autor. Dins l’estructura de l’obra és el personatge de Rim, l’escriptor que a manerad’alter ego de l’autor, el que necessita de Grace com “a exemple entre elsexemples” perquè aquest poble de gossos aprengui la seva lliçó, pretenentsituar-se per sobre dels seus veïns.

Tècnicament l’estructura de narració, que s’alterna amb escenes dialogades,ens permet dibuixar el paper del narrador de manera grupal, de manera quetots els personatges puguin conèixer, descriure i jutjar la història des d’un jocde distanciament i aprensió. “... Aquesta és la trista història del poble de Dogville...”. Així comença el text iaquest és el punt de partida; una tristesa èpica, com un Blues. La rítmica i lamusicalitat ens remeten al Gospel, al rock... música realitzada en directe pelsmateixos actors que permeten que els recitats i les cançons expliquin per simateixes la història del “poble de gossos”.L’actor és per descomptat el centre de gravetat, i la força de la posada enescena consisteix en aconseguir la fluïdesa amb el text i energia en l’acció. Elspersonatges són definits com a peces d’un trencaclosques social i són combaules d’aquesta cadena. I tot enfortit amb la generosíssima entrega delsactors, que s’enfronten al límit de la seva ètica, per intentar descobrir què hiha de nosaltres en aquest poble perdut de les Muntanyes Rocoses.

Nina Reglero

RAYUELA. Trajectòria

Rayuela Producciones Teatrales ve desenvolupant la seva tasca des del 1988, des

d’aleshores la companyia ha produït més d’una trentena d’espectacles. Nina Reglero i

Carlos Nuevo, a la direcció creativa, i Jacinto Gómez, a la producció, han consolidat un

equip que col·labora amb múltiples professionals des de fa gairebé 20 anys.

Fruit del treball i de la cohesió de l’equip i com a resultat d’un continu procés

d’investigació Rayuela ha forjat un peculiar estil, basat en la combinació d’elements

expressius aliens al teatre (infografia, vídeo, aplicacions informàtiques, experimentació

sonora i musical...) junt amb significants tradicionalment teatrals, en la recerca de

solucions pròpies davant els reptes que proposa la dramatúrgia contemporània.

L’equip de creació de Rayuela es troba embarcat en redefinir la relació actor-espectador,

des de la superposició de llenguatges que possibilita el desenvolupament tecnològic i

semiòtic en el que ens troben immersos. La recerca no es limita únicament a aspectes

formals de la posada en escena, sinó que també abarca l’escriptura dramàtica

(temàtiques emergents, anàlisi de nous comportaments socials i emocionals,

estructures dramatúrgiques acords a la multiplicitat d’estímuls presents a la vida

quotidiana...). Tots els àmbits creatius implicats en la producció d’un espectacle es veuen

activats en una direcció específica. Des de la construcció de dispositius escènics fins a

l’escriptura del text, de la composició musical a la direcció d’actors, del disseny espacial

fins a la partitura tècnica que els mateixos actors han d’executar per activar els sistemes

audiovisuals... La totalitat del muntatge neix i es compacta a l’entorn d’una idea o

concepte que es materialitza en un espectacle únic i original que escapa qualsevol intent

de classificació.

Al llarg de la seva trajectòria Rayuela ha vist reconegut el seu treball amb varis premis

estatals i internacionals i ha participat en centenars de programacions, mostrant el seu

treball en països tan dispars com Rússia, Txèquia, Bèlgica, França, Cuba, l’Uruguai,

l’Argentina i Turquia.

ESPECTACLES PRODÜITS

1997 “El Juego de Hamlet” a partir de “Hamlet” de Shakespeare

“Informe para una Academia”. de F. Kafka

1998 “Max”. de Juan Benet

“A palos” de Aurora Reglero

2000 “La controversia de Valladolid” de Jean-Claude Carrière

2002 ”Yerma” de Federico García Lorca

2003 “3E” - Tres experiencias en las fronteras del teatro

2004 “Fulgor y muerte de Joaquín Murieta” de Pablo Neruda

(En coproducció amb la companyia “Trenes y Lunas” de Montevideo)

2005 “Compañía de Comedias Rossado & Santony” de Carlos Nuevo

“La Cumbia de Acá” de Nina Reglero

2007 “Manuscrito408” de Carlos Nuevo

2008 “Invasores del espacio” de Nina Reglero i Carlos Nuevo Ferrero

2009 “El jardín de los cerezos” de Txèkhov

2010 “Dogville” de Lars Von Trier

ESPECTACLES PER AL PÚBLIC INFANTIL

1998 “Moby Dick” a partir de l’obra de H. Melville

2001 “El Cielo del Doctor faustino” de Carlos Nuevo Ferrero

2002 “Sinsentidos” (Teatrobús) de Carlos Nuevo Ferrero

2005 “Viaje al centro de la Tierra” a partir de la novel·la de Juli Verne-

“Clavileño” de Nina Reglero a partir de Miguel de Cervantes

2008 “Sinsentidos” (Versió sala) de Carlos Nuevo Ferrero

“Planeta Darwin” de Carlos Nuevo Ferrero

“Los colores del agua””

2010 “20000 leguas de viaje submarino” de Juli Verne en versió de Carlos Nuevo

Mitjans de comunicació

El Teatre Romea rep el suport de:

Institucions TR3SC

PREUde 19 a 25 euros

PUNTS DE VENDAD’ENTRADES

Taquilla del Romea (C/ Hospital, 51), el servei de Telentrada de CatalunyaCaixa (www.telentrada.com / 902 10 12 12) i Taquilla Tiquet Rambles (Palau de la Virreina – La Rambla, 99)

Preus especials per a grups aPromentrada:(www.promentrada.com / 93 309 70 04)

Hospital, 5108001 Barcelona

ROMEA

grupfocus.catteatreromea.com

Funcions el 12 d’octubre a les 18.30 hdijous 13 d’octubre, divendres 14 d’octubre i dissabte 15 d’octubre a les 21 h i diumenge 16 d’octubre a les 18.30 h

ESTRENADimarts 11 de octubre a les 21 h