Diapositves nf1 uf1m2

LOGÍSTICA SANITÀRIA EN EMERGÈNCIESLOGÍSTICA SANITÀRIA EN EMERGÈNCIES

UF1: Desplegaments en emergències

NF1: Principis de medecina de catàstrofe

LOGÍSTICA SANITÀRIA EN EMERGÈNCIESMòdul2

Què és la logística?És una combinació d’art, ciència i tècnica que calcula, gestiona, transporta, distribueix i manté els mitjans o elements necessaris de vida i funcionament per dur a terme una activitat concreta.

La logística preveu les necessitats i disposa la seva utilització en el lloc i el

UF1: Desplegaments en emergències. NF1: Principis de medecina de catàstrofe

La logística preveu les necessitats i disposa la seva utilització en el lloc i el moment previstos.

Per a què serveix la logística?La logística és un instrument que permet dur a terme activitats ordinàries iextraordinàries en espais allunyats i en circumstàncies difícils, sempre tenint en compte les circumstàncies de vida del grup sanitari desplaçat a qualsevol lloc i les circumstàncies que envolten a la comunitat afectada.


Què és la logística sanitària?

És la capacitat per gestionar el conjunt de recursos humans, d’equipament i les infraestructures necessàries per prestar assistència mèdico-sanitària en assistència mèdico-sanitària en qualsevol ambient o situació.

Es tracta d’un exercici de planificació que permet situar sobre el terreny, dúna manera coordinada, els recursos sanitaris necessaris en el temps oportú per tal de realitzar una funció determinada en una situació de crisi.



Un bon logístic és un mag capaç de fer possible allò que semblava impossible, pot explotar les capacitats ordinàries per assolir

resultats extraordinaris.

PRINCIPIS DE LA LOGÍSTICA SANITÀRIA (I)

1.- Oportunitat: disposar d’allò necessari en el moment oportú i el lloc adequat. Qualsevol retràs serà seguit d’un deteriorament major de la situació.

2.- Economia: recerca del menor cost possible, minimitzant el pressupost (particularment el transport).



PRINCIPIS DE LA LOGÍSTICA SANITÀRIA (II)

3.- Senzillesa: l’ús i aplicació de tècniques i procediments logístics ha de ser fàcil d’entendre. Qualsevol cosa complicada en la seva utilització, manteniment, o recuperació és logísticament deficient i rebutjable. S’ha de procurar mitjans d’ús universals, que puguin ser utilitzats per la majoria de persones a través universals, que puguin ser utilitzats per la majoria de persones a través d’instruccions cares i fàcils d’entendre. Un equip sofisticat en el seu ús, manteniment o transport és dèbil des d’un punt de vista logístic.

4.- Mobilitat: sense el transport la logística no existeix. Com més transportable sigui un element, millor serà aquest element (regla del 4). Els perfils de mobilitat venen donats pel pes i el volum dels elements a transportar i per la possible reutilització del embalatges.



PRINCIPIS DE LA LOGÍSTICA SANITÀRIA (III)

5.- Seguretat: un element que ha de funcionar en circumstàncies difícils o meteorologia adversa, amb un manteniment molt bàsic, que passi per moltes mans, haurà de ser necessàriament molt fiabe i robust, i no pot fallar. “Els recursos logístics no han d’oferir garanties del seu ús”“Els recursos logístics no han d’oferir garanties del seu ús”

6.- Flexibilitat: és la propietat que confereix multifuncionalitat d’alguna persona o d’alguna cosa. En termes logístics, suposa disposar de persones i mitjans capaços d’adaptar-se als canvis del terreny, ambient o situació.



Què ?

A on?A qui ?

PLANIFICACIÓ BÀSICA (FAQ)

UF1: Desplegaments en emergències

Logística sanitària

Quantitat?

Quan?

Com?


EXEMPLE: Establir les preguntes de planificació bàsica (FAQ) en logística sanitària

EA/AC 1“pluja d’idees”

Font: http://www.youtube.com/watch?v=rjX-K4d9dt0



FUNCIONS DE LALOGÍSTICA (I)

Gestió del personal i administració: Aquesta funció principal s’ocupa de cobrir les necessitats del persona en totes les seves seccions, facilitant tots els elements que assegurin un activitat eficient (major eficàcia en menor cost). Cal realitzar una gestió permanent de l’activitat: compres, control dels costos ordinaris i extraordinaris de les rutines diàries, control dels processos, avaluacions, custòdia de registres i


rutines diàries, control dels processos, avaluacions, custòdia de registres i documentació, etc...

Transport: Constitueix l’esforç més important de la logística, ja que aquesta per definició tracta de situar amb oportunitat es recursos en qualsevol lloc. El transport, de mitjans o recursos, pot ser aeri, marítim o de superfície.


FUNCIONS DE LALOGÍSTICA (II)

Assistència sanitària: és la concreció de la missió assignada al contingent, i haurà de respondre a les potencialitats i necessitats pròpies del personal.

Abastiment: Suposen els elements necessaris pel desenvolupament de la vida diària, en


Abastiment: Suposen els elements necessaris pel desenvolupament de la vida diària, en les seves necessitats bàsiques i en les necessitats pròpies d’una missió determinada. Aquesta funció ens ha de proporcionar aigua, aliments, combustibles, medicaments, etc...

Manteniment: És la funció logística responsable del desenvolupament de les activitats que permeten la vida i el millor funcionament de la missió. Gràcies al manteniment s’assoleix que les estructures eventuals puguin millorar cada dia (perfectibilitat: demà millor que avui).


FUNCIONS DE LALOGÍSTICA (III)

Treball: Funció que preveu i disposa els mitjans necessaris per adequar el terreny a les nostres necessitats. Exigeix tenir eines lleugeres i universals, així com també es pot comptar amb la contractació de maquinària i personal local.

Seguretat: El persona de seguretat dictarà el conjunt de procediments, actius i passius, que es contemplen per preservar la seguretat de cada individu i del grup. Tindrà en compte aspectes


contemplen per preservar la seguretat de cada individu i del grup. Tindrà en compte aspectes com la uniformitat, normes de conducció, conducta del grup, actituds davant incidents puntuals entre membres del personal o entre aquests i els locals, etc...

Transmissions: les comunicacions constitueixen l’element vertebrador de tota la logística. Sense elles els contactes entre els elements avançats i atraçats seria impossible.

Relacions públiques: Accions encaminades a establir vincles entre els propis equips i la part amfitriona. S’ha d’establir un contacte permanent i fiable entre líders de col·lectius, interlocutors i/o traductors, autoritats diplomàtiques i mitjans de difusió.


FUNCIONS DE LALOGÍSTICA

La logística desplega tot un sistema per assegurar l’assoliment de l’objectiu d’una missió en qualsevol lloc i circumstància.

Gestió del personal i administració Transport

Assistència sanitària


Assistència sanitària Abastiment

Manteniment Treball

Seguretat Transmissions

Relacions públiques


Quatre (4) fases necessàries per a que els subministres humanitaris de diferents origens

arribin fins a les persones afectades o fins al personal que els necessita pel seu treball

Cadena logística:

.

Abastiment Transport Emmagatzematge Distribució

Sis (6) unitats de treball que faciliten la seqüència de procediments...



Cadena logística:Conjunt de procediments seqüencials que determinen l’aprovisionament en temps i forma dels recursos, sota una autoritat de gestió.

1.- Unitat d’avaluació de necessitats i recepció de comandes: processos de classificació i quantificació. Llistat de necessitats i establiment de prioritats

1) Medicaments 2) Aigua y sanejament


1) Medicaments 2) Aigua y sanejament3) Salut 4) Aliments y begudes5) Alberg/Vivenda/Electricitat/Construcció 6) Administració7) Necessitats personals/Educació 8) Recursos humanos9) Agricultura/Ramaderia 10) No classificats

La categoria J s'utilitza per als subministraments, ja sigui expirats, desconeguts, inútils, en

males condicions o massa barrejats com per ser classificats durant la emergència.


•Amb el major detall possible referit a les característiques del producte en concret. Norma de no generalitzar.

QUÈ ES NECESSITA?

•Amb un càlcul el més ajustat possible, degut a les possibles resticcions que es presenten en situacions de crisis.

QUANT ES NECESSITA?

Cadena logística (II)

NECESSITA?

•Amb peticions reglades en el temps per poder acumular comandes per poder ser gestionades en bloc, tramitades per raons d’oportunitat de transport i distribució.

QUAN ES NECESSITA?

•Amb identificació fidedigna del receptor final de la mercaderia i enllaços de referència.ON ES NECESSITA?



Cadena logística(III)

2.- Unitat de gestió de proveïdors i compra: processos de recerca de millors ofertesen relació qualitat/preu

http://www.youtube.com/watch?v=3TdIRQPUjpo&list=UUyntQ2m_yN1zJhi3qyoxEBg

3.- Unitat d’abastiment i manteniment: transport de mercaderies i recepció prèvia a l’enviament a la zona.



Cadena logística(IV)

4.- Unitat de transport: processos de moviment a la zona, gestió de tràmits duaners, manteniment de la cadena de fred, assegurances i seguretat de cargues sota la menor manipulació possible dels elements.

5.- Unitat d’emmagatzematge: processos d’ estanquitat, abric, seguretat, aïllament, etc... d’acord amb les característiques de cada mercaderia.

6.- Unitat de distribució final.



RESUM

A. Identificar les necessitats de la població i els recursos démergència.

B. Fer un llistat de les necessitats i assignar prioritats (primer les més importants)

en la dotació de medis per resoldre el problema.

C. Adecuar els recursos/mitjans démergència a la situació geogràfica de la zona,C. Adecuar els recursos/mitjans démergència a la situació geogràfica de la zona,

cultura, religions, costums, creences, valors, tradicions, etc…

D. Fer un llistat de proveïdors per a l’obtenció de suministres necessaris en cada

moment

E. Distribució de les comandes.



RESUM

F. Organitzar el transport: trasllat d’equips i personal fins a la zona afectada.

G. Fer gestions administratives: permissos internacionals, aduanes, acords previs

d’ajuda humanitària…

H. Estipular lémmagatzenament: configurar l’ stock de materials o elements.H. Estipular lémmagatzenament: configurar l’ stock de materials o elements.

I. Organitzar la distribució del material: enviment del tot allò necessari en funció

de les necessitats reals dels afectats.

J. Recollir i canalitzar les noves necessitats, aquelles que poden anar surgint en

les fases posteriors a la emergencia o catástrofe.



Elements de vida i funcionament

Són aquells mitjans logístics que permeten a un grup humà desenvolupar les activitats pròpies de la missió que se’ls ha assignat i, a més a més, viure sobre el terreny.

Específicament, es refereix a: allotjament temporal del personal, cuina de campanya, menjador, latrines, dutxes de campanya, condícies (aseos), magatzem campanya, menjador, latrines, dutxes de campanya, condícies (aseos), magatzem de material, elements de il·luminació, grups electrògens, punts mèdics, etc...




http://www.youtube.com/watch?v=OpocHMos6ho (Centre Logístic Panamà)http://www.clahcr.org/ (CL Canàries)http://www.acciohumanitariacv.org/ (CL València)


Font: ANAYA TEJERO, J.J. Logística integral. ESIC(2012)


Logística inversa: recuperar el valor dels materials i/o asegurar la seva correcta eliminació

Client ==> Empresa origen ==> Reciclatge de peçes ==> Inici d’un nou cicle de producció

és necesària la…


Objectius dels càrrecs de responsabilitat:

Logística general: Projectar i desplegar les estructures destinades per la missió. Haurà també de gestionar els recursos extraordinaris, transportar-los, replegar-los i reactivar-los.

Instal·lacions eventuals: Proporcionar instal·lacions provisionals per a poder


Instal·lacions eventuals: Proporcionar instal·lacions provisionals per a poder realitzar les activitats (àrees de vida, punts mèdics, dormitoris, latrines, àrees de descans, magatzems, espais multifuncionals, etc...).

Recursos singulars: Control de recursos poc freqüents o que pertanyen a institucions alienes al propi circuit ordinari.


Objectius dels càrrecs de responsabilitat:

Recursos crítics: Control de recursos imprescindibles i a la vegada escassos donades les característiques del succés, l’orografia del terreny, les condicions geopolítiques o bé per les distàncies als centres d’abastiment. Habitualment es tracta de 5 elements:aigua, aliments, mitjans de transport, comunicacions i sanejament/materials d’higiene


aigua, aliments, mitjans de transport, comunicacions i sanejament/materials d’higiene

Distribució de racions de previsió: Mantenir un nivell de racions emmagatzemades d’acord amb les dimensions del grup desplegat.


Comandament.Càrrecs de responsabilitat:

Logística general


Recursos singulars

Recursos crítics

Instal·lacions eventuals

Distribució de racions de

previsió


Procediments logístics dels càrrecs de responsabilitat


La capacitat d’absorbir desorganització és directament


La capacitat d’absorbir desorganització és directamentproporcional a la capacitat de desplegar estructures eventuals

http://www.youtube.com/watch?v=29d5YsV3etI(exemples d’estructures eventuals)http://www.youtube.com/watch?v=KkocWbKXEQo(muntatge tenda modular)




•Participar en les reunions de planificació•Determinar les àrees de suport amb el personal específic per a cada funció i registrar a les persones a les que cal donar ajuda i suport


a les que cal donar ajuda i suport•Habilitar els espais de vida, així com espais o elements de higiene personal i el material necessari de recollida de residus•Activar el desplegament del material •Proporcionar seguretat•Realitzar registres d’activitat


Procediments logístics a través dels càrrecs de responsabilitat

Recursos singulars

•Mantenir una agenda de recursos singulars, conèixer les singularitats de cada recurs i cada institució•Informar sobre les mesures especials a tenir


•Informar sobre les mesures especials a tenir en compte pel desplegament i utilitzaciódel recurs singular.•Realitzar un registre del seu ús.•Ocupar-se del procés de devolució o cessament de la utilitat davant la institució que el va cedir.



Recursos crítics

•Mantenir la informació sobre la quantitat de recursos crítics necessaris i disponibles a través dels contactes en la zona.


la zona.•Preparar la llista de tasques, facilitar lapriorització en la distribució i establir les recomanacions d’ús de recursos crítics.•Registrar l’entrada i sortida de recursos crítics



Distribució de racions de previsió

•Determinar necessitats per les víctimes, els espais i els equips per a la seva distribució•Garantitzar l’obtenció i distribució d’aigua i assegurar la manipulació dels aliments, la salubritat dels magatzems i els espais de confecció i distribució.


la salubritat dels magatzems i els espais de confecció i distribució.•Atendre preferentment a les capacitats locals de subministrament per a poder enriquir les racions de previsió

Distribuir racions individuals i aigua per un mínim de 3 dies durant els dies de trànsit

i primera intervenció. A partir del tercer dia, proporcionar mitjans eventuals per a

cuinar de forma comú. Determinar sempre un nivell de reserva per a 7 dies.



Logística general

•Identificar les necessitats a cobrir•Gestionar el transport i mobilitzar els recursos•Gestionar el subministrament d’energia i


•Gestionar el subministrament d’energia i combustibles i abastir de comunicacions, recursos sanitaris, aigua i aliments al personal•Millorar les condicions de vida del personal




Medicina de desastre

• Ús recursos locals i regionals

• Ús d’equips avançats i de complexitat variable

Medicina de catàstrofe


Medicina de catàstrofe

• Cooperació nacional i supranacional

• Instauració d’infrastructures de suministraments bàsics

Medecina humanitària

• Tractament de malalties agudes i cròniques secundàries als desastres

• Diana: poblacions de risc, pandèmies i educació per la salut.


Sectorització i desplegament sanitari en catàstrofes



Gestió del terreny: Sectorització

Dividir en parts l’escenari per facilitar la intervenció

En els escenaris d’una crisiexisteixen 3 SECTORS diferenciats: salvament, socors i base

En cada sector es despleguen uns


En cada sector es despleguen unsrecursos humans concrets

En cada sector aquests recursos humans despleguen els seusmitjans específics

Lectura document annex(pp. 154-160. Álvarez-Leiva, 2012)


Sectoritzar implica DIVIDIR en espais funcionals una àrea concreta per ordenar la situació de crisi

Cal tenir els suports d’abalisament necessaris (baliseshumanes, cons, cintes d’abalisar, cartellejat, banderoles, etc.)

En cas d’elevada complexitat, cal subsectoritzar

UF1. NF1: Principis de medecina de catàstrofe


Simulació de sectoritzacióen gasolinera C/Clot

EA/AC 2ind/grupal



A. Escollir la localització de desplegament i visibilitzar-hoB. Organitzar a les persones i desplegar elements funcionals i

Gestió del terreny:

Desplegament en medecina de catàstrofe


B. Organitzar a les persones i desplegar elements funcionals i estructures en seqüència

C. Considerar els components d’un punt mòbil de socors(logística pesada & lleugera)

D. Procediments en fase d’alarma i fase d’aproximació


Logística lleugera Logística lleugera Logística pesada

.



Logística lleugera

Són els mitjans necessaris de vida de gran mobilitat i volum reduït, suficients per establir en el terreny un equip reduït de gestió de crisi, durant un temps limitat. També s’aplica pel desenvolupament de petites unitats d’ajuda humanitària.

Genèricament, s’admet que qualsevol element de logística lleugera pot ser mobilitzat per quatre persones sense suports mecànics.

Entre altres, són elements logístics lleugers:

PMA lleuger per intervencions en catàstrofesColumna de socors mòbil per intervencions en catàstrofesUnitat avançada de rescat quirúrgicHospital lleuger modular polivalent SEMECA

. UF1: Desplegaments en emergències. NF1: Principis de medecina de catàstrofe


Logística pesada

Són els components logístics que per implantar-se en el terreny precisen la preparació prèvia dels mateixos i el suport mecànic per a la seva mobilització.

Cal assegurar la capacitat de moviment terrestre i els equips imprescindibles per acondicionar el terreny i les vies de comunicació


De forma general, s’utilitza el terme per l’establiment per temps perllongats, com també, pel desplegament de formacions sanitàries d’hospitalització.

Elements logístics pesats:

Hospitals de campanyaAltres instal·lacions (mòduls) per personal damnificat


Gestió del terreny: desplegament en medecina de catàstrofe en ZC

• Zona catastròfica

ZC

• Centre eventual de gestió de recursos

CEGR

• Centre de coordinació i control (subtipus)

CECOR

• Punt de carga • Punt mèdic avançat • Punt de

ESTRUCTURES

FUNCIONS


• Punt de carga d’ambulàncies

PCAMB

• Punt mèdic avançat

PMDA

• Punt de comandamentsanitari

PCSAN

• Responsable d’evacuacions

REVAC

• Centre de comandamentavançat

CCA

• Redil / Niu de ferits

• Centre de suport psicosocial i informació

• Morgue

Altres

FUNCIONS

PROCEDIMENTS


ESTRUCTURES

FUNCIONS

Seguretat

Visibilitat

Oportunitat

Gestió del terreny: desplegament en medecina de catàstrofe


FUNCIONS

PROCEDIMENTS

Organització

Equilibri

Permeabilitat

Altres funcions


ESTRUCTURES

FUNCIONS

1• Alarma

2• Aproximació2

3


FUNCIONS

PROCEDIMENTS

2• Aproximació

3• Desplegament

-provisional-

1



Desplegar estructura assistencial eventual

…per classificar, curar i evacuar

…amb el màxim rigor possible

…que pugui garantitzar el seu ús immediat

…en les àrres assignades:Àrees avançades en zona de crisis


CCA

PMDA

PM3.18

Gabinet de CrisisCECOR

Àrees avançades en zona de crisisÀrees endarrerides en zona segura

CECORCEGR



• Cal obtenir el màxim de dades possibles sobre la localització del sinistre i disposar de número d’intervenció

• Posar-se suport EPI i preparar material pel desplegament sanitari

• Inspecció continuada d’existencia de condicions meteorològiques adverses, situacions de disminució de la visibilitat, riscos afegits en efectes do´minó

Alarma i in itínere

situacions de disminució de la visibilitat, riscos afegits en efectes do´minó

• Uniformitat: visible, homogènea, completa, de fàcil identificació i còmode, a més de ser adaptable.

• Inspecció ràpida i detecció de perills potencials, víctimes disperses i limits de l’escenari

• Abalisament (humà i material) visible (l’organització s’ha de veure) i atractiu(atraure afectats sense haber de recollir-es)

• Elecció de localització pel desplegament

Aproximació



Elecció de localització pel desplegamentSeguretat absolutaEspai de maniobra d’instal·lació suficientPròxim al punt d’impacteAccessibilitat per a la incorporació de suports, evitantcanvis de direcció

Valorar la naturalesa de l’accidentNúmero aproximitat de víctimesPresència de perillsafegits o de vulnerabilitat ambiental


canvis de direcció vulnerabilitat ambientalPresència o no de 3.7 o 3.18

Temps estimat de proteccióNecessitats immediatesi a mig plaç

Mòdul2







¿?

UF1NF1

¿?

Documents

Diapositves nf1 uf1m2