20
Les pràctiques educatives familiars com a factor de risc per a la inadaptació social. Dades de mostres normatives i joves infractors de 17 a 23 anys Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències XIII Curs de formació continuada XIII Curs de formació continuada Jornades de Psiquiatria de la Infància i la Joventut Jornades de Psiquiatria de la Infància i la Joventut Barcelona, Gener de 2007 Barcelona, Gener de 2007 Yolanda Pardo Yolanda Pardo Cladellas Cladellas Leonor González Alonso Leonor González Alonso Universitat Autònoma de Barcelona

Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

  • Upload
    kanoa

  • View
    36

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Universitat Autònoma de Barcelona. Les pràctiques educatives familiars com a factor de risc per a la inadaptació social. Dades de mostres normatives i joves infractors de 17 a 23 anys. Yolanda Pardo Cladellas Leonor González Alonso. Departament de Psiquiatria i Medicina Legal - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

Page 1: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

Les pràctiques educatives familiars com a factor de risc per a la inadaptació social.

Dades de mostres normatives i joves infractors de 17 a 23 anys

Departament de Psiquiatria i Medicina LegalInstitut de Neurociències

XIII Curs de formació continuadaXIII Curs de formació continuadaJornades de Psiquiatria de la Infància i la JoventutJornades de Psiquiatria de la Infància i la Joventut

Barcelona, Gener de 2007Barcelona, Gener de 2007

Yolanda Pardo Yolanda Pardo CladellasCladellasLeonor González AlonsoLeonor González Alonso

Universitat Autònoma de Barcelona

Page 2: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

2. Objectius

Estudiar la relació entre pràctiques educatives parentals i conducta antisocial en mostres de joves.

Estudiar l’efecte de les variables temperamentals en Estudiar l’efecte de les variables temperamentals en interacció amb pràctiques educatives parentals per interacció amb pràctiques educatives parentals per explicar la conducta antisocial. explicar la conducta antisocial.

Comparar les pràctiques educatives familiars Comparar les pràctiques educatives familiars en joves delinqüents i no delinqüents.en joves delinqüents i no delinqüents.

Analitzar l’associació entre pràctiques Analitzar l’associació entre pràctiques educatives i variables d’inadaptació socialeducatives i variables d’inadaptació social

Page 3: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

3. Mètode: Material

Mostra Penitenciàrian = 50

Joves infractors del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona.

Mostra institutsn = 150

Estudiants IES. Estudis postobligatoris (FP; PGS)

Sexe masculí.

Edat: 17-23 anys.

Participació voluntària i anònima.

Page 4: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

3. Mètode: Material

Conducta antisocial

Autoinforme de Conductas Antisociales (ACA; Pérez i Torrubia, 1985)

Personalitat

Sensibilitat al Càstig - Sensibilitat al Reforçament positiu (SCSR; Torrubia, Ávila, Moltó i Caseras, 2001)Antisocial Process Screening Device (APSD; Frick i Hare, 2001)

Inadaptació social

Sancions (arxius penitenciaris)

Pràctiques Educatives Parentals*

Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Frick, 1991)

*Valoració retrospectiva de les pràctiques educatives parentals abans dels 13 anys.

Page 5: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

PRIMER OBJECTIU

Estudiar la relació entre pràctiques educatives parentals i conducta antisocial

en mostres de joves.

Page 6: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

4. Resultats: Comparacions de mitjanes per escales de l’APQ

1

2

3

4

5

IMPLICACIÓMARE

IMPLICACIÓ PARE

ESTIL POSITIU ESCASSAMONITORITZACIÓ

I SUPERVISIÓ

INCONSISTÈNCIADISCIPLINA

CÀSTIGCORPORAL

PENITENCIÀRIA INSTITUTS

Page 7: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

4. Resultats: Variables familiars per nombre de SANCIONS

1

2

3

4

5

IMPLICACIÓMARE

IMPLICACIÓ PARE

ESTIL POSITIU ESCASSAMONITORITZACIÓ

I SUPERVISIÓ

INCONSISTÈNCIADISCIPLINA

CÀSTIGCORPORAL

Baix Mitjà Alt

Page 8: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

4. Resultats: Pràctiques educatives i conducta antisocial

Mostra penitenciària

Mostra estudiants

IMM -0.25 -0.11

IMP -0.19 -0.11

EEP -0.19 -0.05

EMS 0.51*** 0.48***

ID 0.16 0.28**

CC 0.07 0.28**

Mostra Osona

-0.29***

-0.23***

-0.25***

0.51***

0.21***

0.15**

Page 9: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

SEGON OBJECTIU

Estudiar l’efecte de les variables Estudiar l’efecte de les variables temperamentals en interacció amb pràctiques temperamentals en interacció amb pràctiques educatives parentals per explicar la conducta educatives parentals per explicar la conducta

antisocial. antisocial.

Page 10: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

4. Resultats: Personalitat per nombre de SANCIONS

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

SENSIBILITAT ALCÀSTIG

SENSIBILITAT ALREFORÇAMENT

POSITIU

BaixMitjàAlt

Page 11: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

4. Resultats: Personalitat per nombre de SANCIONS

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

DURESA IINSENSIBILITAT

EMOCIONAL

IMPULSIVITAT IPROBLEMES DE

CONDUCTA

BaixMitjàAlt

Page 12: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

4. Resultats: Pràctiques educatives i conducta antisocial

20%

24%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Conductes antisocials

Pràctiques educatives parentals

Variables temperamentals

MOSTRA JOVES NO DELINQÜENTS

Page 13: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

4. Resultats: Pràctiques educatives i conducta antisocial

10%

36%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Conductes antisocials

Variables educatives

Variables temperamentals

MOSTRA JOVES INFRACTORS

Page 14: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

CONCLUSIONS

Page 15: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

5. Conclusions

•Pràctiques educatives més eficaces dels joves de la mostra normativa vs penitenciària (escales negatives).

• Les variables temperamentals, especialment la personalitat impulsiva, es relaciona també amb la conducta disruptiva.

• Conducta antisocial dels joves: model additiu de variables educatives i temperamentals.

•Conducta problemàtica dins la presó i conducta antisocial relacionades amb les pràctiques educatives utilitzades pels pares durant la infància i adolescència.

Page 16: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

6. Limitacions i implicacions del estudi

Disseny transversal Comprovar les relacions observades en estudis longitudinals

Comprovar les relacions observades en estudis longitudinals

Imprecisió en les respostesImprecisió en les respostesEstudi retrospectiu

•La consideració de les pràctiques educatives com a factor de risc de la inadaptació social:

• Té implicacions directes en el disseny de programes de prevenció de conductes antisocials.

• Pot esdevenir un factor rellevant en l’etiología dels problemes de conducta i la conducta antisocial i delictiva (bidireccionalitat).

Page 17: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

Gràcies per la seva atenció.

Page 18: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

1. Introducció

Pràctiques educatives parentals

Pràctiques educatives parentals

Conducta antisocial i

antinormativa

Conducta antisocial i

antinormativa

Page 19: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

3. Mètode: Procediment

1. Adaptació material • APQ, APSD, CTS2 i CTSPC

2. Contacte centres• Selecció de les mostres.• Contacte amb els centres.

3. Administració mostra penitenciària

• Membre de l’equip un cop per setmana• Máx. 4 interns.

4. Administració mostra d’estudiants

• Membre de l’equip.• En grup.

Page 20: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Institut de Neurociències

TERCER OBJECTIURelació entre variables familiars i Relació entre variables familiars i temperamentals i conducta antisocial temperamentals i conducta antisocial

autoinformadaautoinformada