Click here to load reader
Upload
laura-martinez
View
50
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
CTMA 2 LAURA MARTÍNEZ CODONYER, 2G19
1
TEMA 7: GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
1. GESTIÓ AMBIENTAL
La gestió ambiental són el conjunt de normatives i d’actuacions necessàries per a mantenir una
administració adequada del medi ambient i garantir el seu bon estat. D’aquesta manera es pot
preservar la qualitat de vida dels éssers humans i l’equilibri del medi natural.
La finalitat de la gestió ambiental és reduir els impactes i riscos, així com augmentar o estalviar
recursos. És a dir, promoure una explotació racional dels recursos.
La utilitat dels diversos instruments de la gestió ambiental serveixen per a:
- Trobar les zones que estan en risc o degradació
- Registrar les pèrdues que s’estan produint
- Establir una metodologia necessària, correcta i duradora
- Avaluar i prioritzar les causes i els efectes
- Promoure la participació pública (inversions, conscienciar..)
� MESURES PREVENTIVES
Són les que poden evitar un conflicte mediambiental. Es fa abans de dur a terme qualsevol
projecte i té com a objectiu que els impactes no es produeixin.
o La normativa legal:
Lleis i normatives i administracions directives que pretenen regular aspectes
relacionats amb el medi ambient. Hi ha europea (superior), estatal, autonòmica i local.
� Subvencions: rebre per fer coses que redueixin l’impacte ambiental o per
posar tecnologies de baix consum
� Desgravacions fiscals: enlloc de rebre, tenir una reducció a l’hora de pagar a
hisenda.
� Altres incentius: incentivar a que canviïn coses per tenir certes
característiques. P. ex. l’ecoetiqueta dels productes ecològics.
� Impostos o ecotaxes: pagaments que s’han de fer per compensar els costos
que generen els impactes sobre el medi ambient.
CTMA 2 LAURA MARTÍNEZ CODONYER, 2G19
2
o Planificació o ordenació del territori:
Implica planificar el territori per a utilitzar-lo racionalment i fer que cada zona es
destini al ús més apte. Cal valorar el grau d’aptitud per a cada activitat prevista.
� Matriu de capacitat ambiental: avaluant i veient el grau d’aptitud que poden
tenir segons factors rellevants (relleu, vegetació, riscos...).
S’indiquen sobre l’eix vertical les diferents unitats ambientals i sobre l’eix
horitzontal, les diferents activitats susceptibles a ser realitzades allà. Després
es valora i es dóna un valor del 1 (prohibit) al 5 (molt favorable).
o AIA (avaluació d’impacte ambiental):
Conjunt d’estudis i sistemes tècnics que permeten valorar les conseqüències sobre el
medi en l’execució d’un projecte, obra o activitat. Es contrasten dades obtingudes en
els estudis d’impacte per poder valorar si és viable o no globalment tenint en compte
els aspectes ambientals per igual que els tècnics i els econòmics.
� Matriu de Leopold: mètode per avaluar l’impacte ambiental.
Consta de files que corresponen als factors ambientals i de columnes que
corresponen a les accions que poden alterar el medi. Es procedeix a l’avaluació
individual on cada quadricula admet un valor de magnitud (quant irreversible
és) i un d’importància ambiental (quant afecta l’impacte) [1-10].
CTMA 2 LAURA MARTÍNEZ CODONYER, 2G19
3
� MESURES CORRECTORES
Són les que es porten a terme per corregir un problema mediambiental un cop s’ha produït,
durant o després de la materialització d’un projecte. Corregeixen, redueixen o equilibren.
o Tractament de residus:
Es considera residu qualsevol material que es genera com a conseqüència.
Els residus poden ser urbans (RSU), industrials, agrícoles/ramaders/forestals, de
construcció, sanitaris i radioactius.
És important fer una recollida selectiva dels residus separant cada tipus de deixalla.
1. Residus aprofitables:
Residus que inicialment es poden aprofitar. Majoritàriament els RSU.
� Minimització: reduir els residus en quantitat i en perillositat. P. ex. evitar
embalatges innecessaris als productes
� Valorització: aprofitar tot (o una part) del residu. P. ex. reciclar, regenerar,
aprofitar per crear energia...
� Reutilització: tornar a fer servir. P. ex. llibres de text, ampolles
2. Residus de rebuig:
Aquells que no es reutilitzen i no poden ser aprofitables de cap manera.
� Abocadors controlats: destí final dels residus no aprofitables. Han de tenir
unes condicions com ser impermeables, tenir drenatge per treure lixiviats i
gasos, ser coberts, no tenir pendent...
2. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Consisteix en satisfer les necessitats de la nostra generació actual (nosaltres) sense
comprometre la capacitat de satisfer les necessitats de les generacions futures (nostres néts).
Residus
Aprofitables
Minimització
Valorització
Reutilització
Rebuig Abocadors
CTMA 2 LAURA MARTÍNEZ CODONYER, 2G19
4
� MODELS DE DESENVOLUPAMENT
Hi ha diversos models de gestió ambiental i de desenvolupament, en què destaquen:
o Desenvolupament incontrolat o intensiu:
Model basat en un creixement demogràfic i urbanístic il·limitat, que crea greus
desequilibris humans i grans impactes sobre l’entorn natural.
P. ex. explotació turística dels últims anys amb construcció d’apartaments i hotels
sense mesura al litoral.
o Desenvolupament conservacionista (creixement 0):
Afirma que qualsevol impacte s’ha d’aturar. Aquest model contraposa al del
descontrolat. Pretén limitar tot allò que produeix impactes sobre el medi ambient, tot
descartant el creixement del consum i la producció.
P. ex. els amish, una petita minoria religiosa i cultural dels EEUU que conserven vides
com les de fa segles a i renuncien a l’ús de tecnologies modernes.
o Desenvolupament sostenible:
Aquest model se situa entre el descontrolat i el 0. Sosté que la conservació absoluta
del medi no és viable però tampoc es pot permetre un incontrolat si es vol garantir el
futur del planeta.
P. ex. tales periòdiques, controlades.. dels boscos.
o Decreixement sostenible:
Afirmen que créixer de manera indefinida, encara que sigui gradualment, és
impossible en un món finit i cal produir i consumir menys.
� ECONOMIA
El sistema econòmic tradicional es basava en aconseguir el màxim benefici dels béns
econòmics sense tenir en compte les repercussions mediambientals ni els aspectes ecològics.
Per solucionar-ho, el sistema econòmic quedaria sotmès a les lleis i limitacions de la Terra on la
quantitat de residus/contaminació que es generi no podran passar la capacitat d’assimilació
del medi, és a dir, un desenvolupament sostenible.
Això suposa un canvi d’hàbits com:
CTMA 2 LAURA MARTÍNEZ CODONYER, 2G19
5
- Prioritat a la qualitat de vida a la producció i al consum (quantitat)
- Reduir el creixement del consum
- Reduir els impactes de les actuacions humanes (gradual i en conjunt)
- El preu del producte ha d’incloure el cost associat a l’eliminació
- Consciència mediambiental col·lectiva
� CIMERES INTERNACIONALS
Com a conseqüència d’aquest interès social pel medi ambient, l’ONU va començar a promoure
cimeres internacionals on s’emprenen projectes per protegir-lo de danys.
1972 Estocolm
1987 NY
1992 R. Janeiro
1994 Aalborg
2001 Göteborg
2002 Johannesburg
2006 Brussel·les
2009 Brussel·les
2010 Cancún
2012 R. Janeiro
o Agenda 21 local:
És un instrument de diagnosi i formulació de polítiques municipals de sostenibilitat,
que tenen com a objectiu avaluar l’estat ambiental, social i econòmic de cada localitat
a fi de portar a terme, mitjançant el Pla d’acció ambiental amb la participació
ciutadana, un procés de canvi gradual cap a un model de ciutat més sostenible.
� PROTOCOL DE KYOTO
Al 1997 a Kyoto (Japó) es va signar un acord internacional entre 36 països industrialitzats per a
la protecció del medi ambient.
El seu principal objectiu era reduir globalment les emissions mitjanes de gasos d’efecte
hivernacle (GEI) entre els anys 2008 i 2012 prenent referència nivells del 1990.
Entra en vigor al 2005 quan Rússia confirma l’acord.
CTMA 2 LAURA MARTÍNEZ CODONYER, 2G19
6
Així, l’objectiu del conveni és que els països industrialitzats redueixin les seves emissions una
mica per sota de les del 1990 ja que els que estan en vies de desenvolupament (Xina, Índia,
Brasil...) no tenen cap restricció.
El govern d’EEUU (major contaminant) es nega a confirmar el Protocol.
o Estratègies:
� Aire calent: es permet la compra d’ aire calent entre països del Protocol. Kyoto
assigna que cada país pot emetre un màxim i si es passen (com Rússia) un altre
país pot comprar els seus excedents.
� Embornals de carboni: trampa feta per alguns països. Plantació d’arbres per
equilibrar la quantitat d’emissió permesa.