Crisi Economica Terrorisme

Embed Size (px)

Citation preview

  • 7/28/2019 Crisi Economica Terrorisme

    1/2

    CRISI ECONMICA, TERRORISME ICAIGUDA DE SUREZ

    La crisi del petroli colpeja leconomia espanyola......

    La crisi internacional va forar el retorn de molts immigrants, ilaturada de les exportacions, aix com la reducci dels ingressos delturisme.

    La crisi colpej especialment la construcci, la banca, i la indstria debns dequip (siderrgia). Fortssim augment de latur a tots elssectors.

    El govern de la UCD no va iniciar la necessria reconversiindustrial ni va prendre mesures adequades per frenar la inflaci.

    La incertesa poltica va frenar tamb les inversions interiors iexteriors; es va produir tamb un moviment de fuga de capitals i unimportant frau fiscal.

    Sindicats, patronal i Govern van iniciar la via pactista per solucionarels problemes laborals.

    Lacci dels grups armats terroristes.......

    Aparici de grups armats dextrema dreta i desquerra que van crisparlambient poltic i social.

    Els GRAPO inicien una onada datemptats contra oficials de lExrcit,que provoc tamb gran tensi entre les forces armades.

    ETA va augmentar la intensitat dels seus atemptats i segrestos...

    Acoso y derribo dAdolfo Surez i la descomposici delUCD..

    El Govern de la UCD es manifest clarament incapa dafrontar la crisieconmica o daturar lonada terrorista entre 1979 i 1981.

    Part de lExrcit va retirar el seu suport a Surez.

    Fracs de la poltica autonmica. La UCD s contrria a la plenaautonomia dAndalusia i de la Comunitat Valenciana. A ms, no potimpedir el triomf electoral de PNB i de CiU.

    Loposici del PSOE al Parlament sendur i va provocar fortesdivisions en el s de la UCD i els seus barons.

  • 7/28/2019 Crisi Economica Terrorisme

    2/2

    EL COP DESTAT DEL 23 DE FEBRER DE 1981.......

    Surez va dimitir com a Cap del Govern i el Parlament es va reunir el23 de febrer de 1981 per votar la candidatura de Leopoldo CalvoSotelo (UCD). Durant la sessi van entrar a lhemicicle un grup degurdies civils comandats pel Tinent Coronel Antonio Tejero, que elsva mantenir segrestats.

    El Capit General de Valncia, Jaime Milans del Bosch proclam lestatdexcepci i va treure les tropes pels carrers de Valncia.

    Durant la nit del 23 al 24 de febrer, el Rei desautoritz lintentonacolpista i va obtenir la fidelitat de la resta dels capitans generals.

    Tejero es rend i els seus homes van sortir del recinte per una finestra.Foren detinguts i conduts a una caserna militar per a la seva reclusi.

    El judici contra les colpistes acaba amb la condemna a 30 anys depres per als principals inculpats. Dies desprs, Leopoldo Calvo Sotelofou nomenat nou Cap del Govern.