Fitxa

Autor William ShakespeareDirecció i dramatúrgia Carme PortaceliTraducció al català Joan Sellent

IntèrpretsNao Albet FlorizelDavid Bagés LeontesNeus Bernaues Perdita Gabriela Flores Hermione i PaulinaAlbert Pérez Camil i AntígonManel Sans Políxenes i Obrer

MúsicsDani Nel·lo, Jordi Prats

Espai escènic i Il·luminació Paco AzorínMúsica i direcció musical Dani Nel·loVestuari Laura GarcíaDisseny de so Roc MateuArranjaments Jordi PratsDisseny de vídeo Eugenio SzwarcerCoreografia Ferran CarvajalMaquillatge Toni SantosAjudant de direcció Ricard SolerAjudant d’escenografia i producció tècnica Jordi Soler i PrimProducció executiva Casiana Monczar

Regidora Maria de FrutosTècnic de llums Miguel MuñozConstrucció d’escenografia Arts-CenicsConfecció de vestuari aiCarmela

Cap tècnic del teatre Txema OrriolsDisseny de la imatge David Ruano i Paco AmateDisseny gràfic Fernando FernándezMàrqueting i comunicació PubliespecPremsa Gerard Gort / Còmedia SL

Una producció de FEI – FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONALAgraïments Juan Carlos Martel, Eugènia Ustrell, Xavier Basianai Sergi Torrecilla Primera representació al Teatre Romea, el 16 de febrer de 2011

Text de la directoraCarme Portaceli

Políxenes està de visita a casa del seu gran amic Leontes, i aquest li demana que es demori méstemps. Els compromisos familiars de Políxenes no l’hi permeten quedar-se, i per això Leontes lidemana a la seva dona, Hermione, que l’ajudi a convèncer el seu amic. A instàncies d’ella,Políxenes accedeix a perllongar la seva visita i això, de cop, dóna lloc a grans gelosies per part deLeontes, que decideix fer matar el seu amic. Però Políxenes aconsegueix fugir al seu país.Hermione, és maltractada de manera injusta, en privat i públicament, és detinguda i duta a presó.La gelosia sobtada de Leontes el fa dubtar, fins i tot, de la paternitat del fill que té ja fa 5 anys ambHermione.Hermione estava embarassada i a la presó, dóna a llum a una nena. Paulina, una companya queajuda a Hermione i que està indignada de l’actitud i el maltractament de Leontes envers la sevaesposa, la hi presenta amb l’esperança d’ablanir la seva actitud. Però Leontes també creu la nenail·legítima i mana a Antigonus, espòs de Paulina, que la faci desaparèixer.Mentrestant han estat enviats missatgers per a consultar l’oracle de Delfos sobre la infidelitatd’Hermione. Els oracles adverteixen a Leontes de la innocència d’Hermione i del disbarat que estàcometent, però ell es manté ferm. Paulina li duu la notícia que Hermione ha mort a la presó i alcap de poc temps el fill dels dos mor a causa de la pena que li produeix la situació de la seva mare.Llavors Leontes comprèn el seu error, però ja és massa tard.Antigonus bateja la nena amb el nom de Perdita i l’abandona a la costa de Bohèmia, país dePolíxenes, on la troba un pastor que l’adopta com a filla. Al cap de setze anys, Perdita i el fill dePolíxenes s’enamoren i, a causa de l’oposició de Políxenes al matrimoni, els joves fugen a Sicília,país de Leontes. Políxenes els segueix fins al país del seu antic amic i aleshores es revela la veri-table identitat de Perdita i els dos amics es reconcilien, acordant les noces dels seus fills.Paulina li ofereix al Leontes el regal d’un escultor que ha esculpit amb gran realisme una estàtuad’Hermione. Leontes queda meravellat per la semblança i per l’insòlit fet que l’estàtua tingui lamateixa edat que hagués tingut aleshores Hermione, en cas d’estar viva. L’estàtua comença amoure’s i després a parlar, descobrint-se que es tracta d’Hermione en persona. Shakespeare noaclareix si Hermione mai va morir o si es tracta d’un fet sobrenatural.Durant tota la reacció brutal i irracional de Leontes envers la seva dona ningú s’atreveix a enfron-tar-se a ell malgrat no estar-hi d’acord. Ningú excepte una dona, Paulina, l’única que li planta caradavant de tothom, portaveu del pensament de la majoria de la gent. Però tots sabem que la gelo-sia té l’origen més en la supèrbia que no pas en l’engany, més en la inseguretat que no pas en lareal sospita.Shakespeare fa una obra plena de contrastos, d’injustícia i de dolor per l’abús de poder i el mal-tractament, de reaccions humanes terribles nascudes del ressentiment, de l’odi i de la por, i de lapossibilitat de retractar-se i de canviar el comportament per la via de la raó i l’afecte.“Com hi tocava en les sospites certes i en el meu just pressentiment! Ai las! Si n’hagués sabutmenys! Que és maleït aquest veure-hi tan clar! Dins d’una copa hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència no és infectada;però, si un presenta als seus ulls l’avorrit ingredient i si li fa conèixer on ha begut, la gorja i lescostelles li trontollen amb uns singlots i escarafalls de fàstics. Doncs jo he begut, i he contemplatl’aranya.” (LEONTES)Però tots, o sinó tots, alguns errors es poden perdonar si existeix un veritable penediment.Leontes és conscient del seu error i se’n penedeix de debò. I com a premi a aquesta actitud,Shakespeare inventa un final fantàstic on l’impossible es fa possible: Hermione, que ha mort detristesa pel maltractament, podrà viure ja que el seu home s’ha penedit de veritat dels seus actes.En un món tan cru com el nostre em sembla meravellós que una cosa així ens faci volar i creure,per un instant, que tot és possible si la consciència es fa present. Els contes a la vora del foc sónmines d’imaginació on la moralitat pot sorgir a través de cada una de les seves paraules.

Carme Portaceli Directora

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.Va entrar al Teatre Lliure a l’any 82 i va treballar d’ajudant de direcció al cos-tat de Fabià Puigserver. També al costat de Lluís Pasqual. Fa classes de direc-ció i tallers d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Actualment ésdirectora artística de la FEI (Factoria Escènica Internacional).

L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE de Rusiñol. Teatre Nacional de Catalunya, 2010.Barcelona.TE DOY MIS OJOS d’Iciar Bollain i Alicia Luna. 2009. Hanoi (Vietnam)RICARD II de William Shakespeare. 2009. BarcelonaASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS de Garcia Lorca. 2008. Caracas.CANTS D’AMOR, FUROR I LLÀGRIMES de Monteverdi, Mazzocchi. FestivalGrec 2008. Palau de la Música. QUÈ VA PASSAR AMB NORA QUAN VA DEIXAR EL SEU HOME d’E. Jelinek.TNC. 2008. Barcelona.

ANTE LA JUBILACIÓN de Thomas Bernhard. Centro Dramático Nacional. 2008. Madrid.JOSEP I MARIA de Peter Turrini. Temporada Alta. 2007. Girona.FAIRY de Toni Martin i Carme Portaceli. Festival Grec. FEI. Nau Ivanow. 2007. Barcelona.UN LLOC CONEGUT de Daniela Feixas. 2007. Barcelona.LA SUÏCIDA (ZENA BOMBA) d’Ivana Sajko. 2006. València.L’AGRESSOR de Thomas Jonigk. FEI. Nau Ivanow. 2006. Barcelona.LA FINESTRA TANCADA d’Agustí Vila. Teatre Lliure. 2006. Barcelona.AGUANTANDO LA VELA de Fabrice Melquiot. Festival de Otoño. 2005. Madrid.LA CASA DE BERNARDA ALBA de Garcia Lorca. 2005. Pamplona.LA PELL EN FLAMES de Guillem Clua. Grec 2005. Barcelona.RACCORD de Rodolf Sirera. TNC. 2005. Barcelona.SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI d’Arnold Wesker. 2005. València.THE RAPE OF LUCRETIA de Benjamin Britten. Festival Shakespeare Santa Susanna. 2004. GENOVA 01 de Fausto Paravidino. Festival Grec 2004. Barcelona.CANÇONS DEDICADES de F.X. Kroetz. 2004. Barcelona.HAMLET MÀQUINA de Heiner Müller. Fest. Santa Susanna. 2003. Barcelona.LEAR d’Edward Bond. Teatre Lliure. 2003. Barcelona.UN ENEMIC DEL POBLE de H. Ibsen. 2003. València.EL RETORN AL DESERT de B.M. Koltês. Teatre Lliure. 2003. Barcelona.SALLINGER de B.M. Koltès. Mercat de les Flors. 2002. Barcelona.CARA DE FOC de Marius von Mayemburg. Teatre Lliure. 2002. Barcelona.BALL TRAMPA de X. Durringer. Festival Grec 2001. Barcelona.JUBILEUM de G. Tabori. 2001. València.SOLNESS, EL CONSTRUCTOR de H. Ibsen. TNC. 2000. Barcelona.POR MENJAR-SE ÀNIMA de R.W. Fassbinder. Festival Grec 2000. Barcelona.CONTRA L’OBLIT Diversos autors. 2000. Barcelona.EL BANQUETE de Chema Cardeña. 1999. València.ELS VELLS TEMPS de Harold Pinter. 1999. Barcelona.MEIN KAMPF de George Tabori. Festival Grec 1999. Barcelona.EL IDIOTA EN VERSALLES de Chema Cardeña. 1998. València.LA BOHÈMIA d’Enric Arredondo. 1998. Barcelolna.LES PRESIDENTES de Werner Schwab. Festival Grec 1998. Barcelona.PAT’S ROOM de Núria Amat. Festival Grec 1995. Barcelona.EL TRIUNFO DEL AMOR de Marivaux. Mercat de les Flors. 1995. Barcelona.QUERIDOS MÍOS: ES PRECISO CONTAROS CIERTAS COSAS d’A.Gomez Arcos. Festival Otoño. 1994. Madrid.LES ALEGRES CASADES DE WINDSOR de William Shakespeare. Festival Grec. 1994. Barcelona.MUELLE OESTE de Bernard-Marie Koltès. Festival de Otoño.1993. Madrid.LOS GATOS d’Agustín Gómez-Arcos. Festival de Otoño. Teatro María Guerrero. 1992. Madrid. Buenos Aires.EL PARC de Botho Strauss. Teatre Lliure.1992. Barcelona.LA MISSIÓ de Heiner Müller. Mercat de les Flors. 1990. Barcelona.EL RETABLO DE MAESE PEDRO de Manuel de Falla. 1989. Auditorio de Granada.COMBAT DE NEGRE I DE GOSSOS de Bernard-Marie Koltès. Mercat de les Flors. 1988. Barcelona.EL MUNTAPLATS de Harold Pinter. Tetre Lliure.1987. Barcelona.ELS FILLS DEL SOL de M. Gorki. Teatre Lliure. 1984. Barcelona

Joan SellentTraducció al catalàÉs traductor de teatre i narrativa i exerceix la docència a laFacultat de Traducció i d’Interpretació de la UniversitatAutònoma de Barcelona.L’any 2006 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de Traduccióen Llengua Catalana.En el gènere narratiu ha traduït, entre d’altres, Els fills de lamitjanit, de Salman Rushdie; Trilogia de Nova York, de PaulAuster; L’illa del tresor, de Robert L. Stevenson; DavidCopperfield, de Charles Dickens.Entre les seves versions teatrals destaquen Hamlet, Coriolà, Elrei Lear i Ricard II, de William Shakespeare; Peer Gynt, deHenrik Ibsen (en col·laboració amb Anne-Lise Cloetta); El ven-tall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde; Un tramvia anomenat

Desig, de Tennessee Williams; Panorama des del pont, d’Arthur Miller; Celobert, de DavidHare; Un matrimoni de Boston, de David Mamet; Rock ‘n’ Roll, de Tom Stoppard; Els noisd’història, d’Alan Bennett; La presa i Una ciutat brillant, de Conor McPherson.

Paco Azorín Espai escènic i il·luminació

Llicenciat per l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitatd’escenografia i il·luminació, ha vist reconegut el seu treballamb diversos premis:Premi de les Arts escèniques de la Generalitat Valenciana 2008a la millor escenografia, Premi Públics de Tarragona 2006 perl’escenografia d’El Mètode Gronholm de J. Galceran, PremiButaca 2004 al millor disseny per Lear d’Edward Bond i PremiButaca 2000 per l’escenografia de “La mà de mico”, entred’altres.Les seves creacions més recents has estat els espectacles: Antela Jubilación de Thomas Bernhard dirigida per Carme Portaceli,Pastoral per la coreografia de Victor Ullate, Enrique IV de LuigiPirandello dirigida per José Sancho, El amor brujo de Manuel de

Falla per la coreografia de Ramón Oller, Il prigionero de Luigi Dallapiccola dirigida perLluís Pasqual, Els Pilars de les societats d’Elfriede Jelinek dirigida per Carme Portaceli,Centenario de Chueca per l’Ajuntament de Madrid, Il combattimento di Tancredo eClorinda de Monteverdi dirigida per Carme Portaceli, Cet Enfant de Joel Pommerat dirigi-da per Antonio Simón, The History Boys d’Alan Bennett dirigida per Josep Maria Pou, Lenozze di Figaro de W. A. Mozart drigida per Lluís Pasqual, Así que pasen cinco años deFederico García Lorca dirigida per Carme Portaceli estrenada a Caracas (Veneçuela),Manon Lescaut de Puccini, dirigida per Lluís Pasqual, L’auca del senyor Esteve deRusiñol, dirigida per Carme Portaceli estrenada en la sala gran del TNC.

Dani Nel·lo Saxofonista, compositor, autor i intèrpretComença la seva carrera artística amb Los Rebeldes. Després d’onze anys ivuit àlbums d’èxit, abandona la formació i fa realitat el seu propi projecte:Nel·lo y la Banda del Zoco. Els seus treballs publicats, Derechito al Infierno iCrápula, descriuen una nova manera d’entendre la música i inauguren la sevaunió creativa amb el compositor i guitarrista Jordi Soto.Altres experiències més properes al jazz el porten a engegar un camí paral·lelamb la fundació del grup Tandori Lenoir, amb qui prepara el seu segon disc.El seu so, la força interpretativa i la capacitat creativa l’han fet propulsor d’unllenguatge propi dins l’escena musical del que ja n’han gaudit diferents gene-racions.Dani Nel.lo ha col·laborat en directe i a l’estudi amb Enrique Bunbury, LosLobos, Raimundo Amador, Kiko Veneno, Ariel Roth, Jackson Browne, Pat McDonald, David Lindley, John Parrish i Jimmy Thackery entre d’altres.

Però el seu caràcter multidisciplinari l’ha vinculat a una gran varietat de projectes artístics en diferents àmbits coma compositor o intèrpret. Per aquest motiu, l’any 2003 escriu l’espectacle teatral- musical Estranyes Sensacions(l’Espai Brossa, Barcelona), dirigit i interpretat per ell mateix amb el qual va realitzar una primera gira de 40 actua-cions a Catalunya.El mateix any, va crear i interpretar la musica de Gènova ‘01 de Fausto Paravidino amb la direcció de Carme Portaceli,passant a formar part, des d’aleshores, de l’equip creatiu de la directora.També amb Carme Portaceli i d’altres artistes independents, va impulsar el naixement de la Factoria EscènicaInternacional- FEI, amb la que ha realitzat diversos muntatges i en la que hi treballa creant i relacionant-se ambd’altres disciplines artístiques.L’any 2005 un nou projecte instrumental, Vértigo (Blue Moon), donarà continuïtat al procés d’experimentació iniciatamb el Zoco i tot combinant estils i estètiques a través del jazz, el rock i la musica lounge crearà una atmosfera decabaret i de cine negre que serà el seu segell personal.El 2006 i apropant-se de nou al jazz inicia un viatge literari amb l’escriptor Andreu Martín, musicant la novel·la ElBlues del Detective Inmortal de propera distribució.El seu muntatge Negra i Criminal, La Ciutat de les Ombres recull l’aroma de les seves anteriors propostes: té el gustde Vértigo i textos rabiosos com els d’Estranyes Sensacions.Al 2008 va crear i interpretar la música pel muntatge Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit? d’ElfriedeJelinek dirigida per Carme Portaceli i produïda pel TNC.

Jordi Prats Saxofonista i compositor

Després de realitzar els estudis de clarinet al conservatori del Bruc i de saxò-fon, harmonia i arranjaments al Taller de Músics i seminaris al conservatoride Lyon, combina la docència amb actuacions com a instrumentista en tottipus de formacions (big band del taller, Virtelia Jazz Ensemble, big band deBadalona, Funktoria, Sifonk, Vértigo...) i participa en festivals tant de l’estatespanyol (Getxo, Bilbao, Sevilla, Santiago de Compostel·la....) com del’estranger (París, Pàdua, Milà, Lió...).Com a compositor ha escrit, juntament amb el pianista Joan Diaz, les bandessonores dels llargmetratges: Hotel room, Kràmpack i En la ciudad de CescGay, i Todo me pasa a mi de Miquel G. Borda. Per a la sèrie de TVE Homenotsdirigida per Sergi Schaaff i la TVmovie Dali etre dieux i la careta de l’espai ViaGuntenberg pel Canal Digital del mateix director.Per teatre i dansa ha musicat poemes de Mª Antònia Grau (I grega), i PaulBowles (Poems) així com diversos curtmetratges (No las terneras no) i filmsd’animació interactius per l’Enciclopèdia Catalana.

Darrerament col·labora en els projectes de Dani Nel.lo (Vértigo, Negra i criminal) tant com a instrumentista com acompositor en els muntatges que aquest realitza amb la directora teatral Carme Portacelli (Wozzeck, L’agressor,Fairy (Contes de Fades), Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit?), i en formacions com la del pianista delatin jazz uruguaià Eduardo Tancredi, el pianista sabadellenc Lluís Coloma, i la cantant argentina de jazz Ana Finger.

Gabriela Flores, Hermione i PaulinaCINE MIRANT EL CEL. Direcció: Jesús Garay. Massa D’or. Barcelona 2007. (*)MAS QUE HERMANOS. TV Movie Direcció: Ramon Costafreda. Diagonal TV.Barcelona 2005.LES FILLES DE MOHAMED. TV Movie Direcció: Sílvia Munt. IN VITRO. Barcelona2003.LE LOUP. Direcció: Alain Schwarstein. França 1999.EL POETA EN LA CALLE. Documental Direcció: Rosa Vergés. Barcelona 1995.CUCARACHAS. Direcció: Toni Mora. Barcelona 1992.CUENTA ATRAS. Direcció: Pedro Uris. Valencia 1992. (*)MOLINOS DE VIENTO. Direcció: Tristán Bauer. Buenos Aires 1990. (*)PERROS DE LA NOCHE. Direcció: Teo Kofman. Buenos Aires 1990. (*)DARSE CUENTA. Direcció: Alejandro Doria. Buenos Aires1989.MADE IN ARGENTINA. Direcció: Juan José Jusid. Buenos Aires 1989.PASAJEROS DE UNA PESADILLA. Direcció: Fernando Ayala. Buenos Aires 1988.

CURTMETRATGES EL NIÑO QUE VIO A DIOS. Direcció: Ferran Masamunt.Barcelona 2006.LA MUJER Y EL MAR. Direcció: Eva Romagosa. Barcelona 2004. (*)LA ULTIMA PAGINA. Direcció: Beatriz Cisnero. Barcelona 2003. (*)

LA MALA VIDA. Direcció: Lidia Titos. Barcelona 2003.L’ESCAMPAVIES. Direcció: Marc Recha. Barcelona 1997. (*)

TEATRE PROMETEU. Heiner Müller. Direcció: Carme Portaceli. Grec 2010 Festival de Barcelona 2010.L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE. S. Rusiñol. Direcció: Carme Portaceli. TNC 2010.TE DOY MIS OJOS. Iciar Bollaín. Direcció: Carme Portaceli. Centre Dramàtic de Vietnam. 2009(*)RICARD II. W. Shakespeare. Direcció: Carme Portaceli. Nau Ivanow. Barcelona 2009.QUE VA PASSAR AMB LA NORA QUAN... Elfriede Jelinek. Direcció: Carme Portaceli. TNC 2008.FAIRY. T. Martin i C. Portaceli. Direcció: Carme Portaceli. Nau Ivanow. Barcelona 2007.LA SUÏCIDA-LA BOMBA. I. Sajko. Direcció: Carme Portaceli. Valencia 2006.L’AGRESSOR. T. Jonigk. Direcció: Carme Portaceli. Nau Ivanow. Barcelona 2006.LA PELL EN FLAMES. G. Clua. Direcció: Carme Portaceli. Festival Grec. Barcelona 2005.LEAR. E. Bond. Direcció: Carme Portaceli. Festival Grec y temporada Teatre Lliure Barcelona 2003. (*)LOS FILLS DE KENNEDY. R. Patrick. Direcció: Joseph Costa. Versus Teatre. Barcelona 2003. (*)EL RETORN AL DESERT. B.M. Koltés. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Lliure. Barcelona 2003.SALLINGER. B.M. Koltés. Direcció: Carme Portaceli. Mercat de les Flors. Barcelona 2002. (*)BALL TRAMPA. X. Duranger. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona 2001. (*)POR MENJAR-SE ÀNIMA. R.W Fassbinder. Direcció: Carme Portaceli. Nou Tantarantana. Barcelona 2000.CONTRA L’OBLIT. E. Corman .Catherine Anne. Dir: Konrad Zchiedrich, Antonio Simón, C. Porataceli. Teatre NouTantarantana.Barcelona 1999. (*)REBENTAT. S. Kane. Direcció: Rabel Durán. Sala Beckett. Barcelona 1997.EL TRIUNFO DEL AMOR. Marivaux . Direcció: Carme Portaceli. Mercat de les Flors. Barcelona 1995. (*)EL BARRET DE CASCAVELLS. L. Pirandello. Direcció: Lluís Homar. Teatre Lliure. Barcelona 1994LES ALEGRES CASADES DE WINDSOR. W Shakespeare. Direcció: Carme Portaceli. Festival Grec. Barcelona MUELLE OESTE. B.M. Koltés. Direcció: Carme Portaceli. Festival de Otoño. Madrid 1993.EL PARC. B. Strauss. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Lliure. Barcelona 1992.LOS GASTOS. A.G. Arcos. Direcció: Carme Portaceli. Teatro Maria Guerrero. Madrid 1992.YEPETO. R. Cosa. Direcció: Omar Graso. Buenos Aires 1989.

TELEVISIÓ VENT DEL PLA. TV3. Direcció: Lluís M. Güell. Barcelona 2005.HOSPITAL CENTRAL. Tele 5. Madrid 2005.COMISARIO. Antena 3. BOCA A BOCA. Madrid 2004.LABERINT D’OMBRES. TV3. Direcció: Sílvia Quer. Barcelona 1999.NISSAGA DE PODER. TV3. Direcció: Jon Berrondo. Barcelona 1999.CARVALHO. Tele 5. Direcció: Enrique Urbizu. Barcelona 1998.VIDAS CRUZADAS. FORTA. Direcció: Sònia Sánchez. Barcelona 1996/97.MEDICO DE FAMILIA. Tele 5. Direcció: Daniel Ecija. Madrid 1995.LOCOS POR LA TELE. TV1. Direcció: Lluís M. Güell. Barcelona 1990.

(*) TREBALLS PROTAGONISTES

David Bagés, LeontesLlicenciat per l’Institut del Teatre de Barcelona, s’ha format al costatde Maurice Durozier i James de Paul. Va guanyar el Premi Butaca2000 al Millor Actor Protagonista per Mein Kampf.En teatre destaquen les seves interpretacions a La Plaça del Diamantde Mercè Rodoreda dirigida per Toni Casares, Fairy escrita i dirigidaper Carme Portaceli, Arcadia de Tom Stoppard dirigida per RamónSimó, Unes veus de Joe Penhall dirigida per Marta Angelat, Les tresgermanes d’Anton Txékhov dirigida per Ariel García Valdés, El ReyLear d’Edwar Bonn dirigida per Carme Portaceli, Conèixes a enProcinetky? de Paco Mir dirigida per Josep Costa, Lulú de FranckWedekind dirigida per Mario Gas, Mein Kampf de George Tabori diri-gida per Carme Portaceli, Romeo y Julieta de William Shakespearedirigida per Maurice Durozier, Kafka. El procés de Kronos teatre diri-gida per Àlex Rigola, Els bandits de Friederich Schiller dirigida perLluís Homar i El Tartuf de Molière dirigida per Konrad Zschiedrich.Algunes de les seves aparicions més destacades al cinema són a: ElCoronel Macià dirigida per Josep Maria Forn, Escuela de seduccióndirigida per Javier Balaguer, Cabell d’àngel dirigida per Enric Font i

Carvalho dirigida per Rafa Monleón.A la televisió interpreta diferents personatges a Mamá detective (TVE), La Lola (Antena 3),Ventdelplà (TV3), Genesis (Cuatro), L’un per l’altre (TV3), Hospital Central (Tele 5), ElComisario (Tele 5), Jet Lag (TV3), Plats Bruts, Temps de Silenci, Nissaga de Poder i Estaciód’Enllaç (TV3).

Albert Pérez, Camil i AntígonEstudia a l’Institut del Teatre de Barcelona el mètode Uta Hagenamb Carol Rosendfeld, interpretació amb John Strasberg, elseminari Shakespeare amb Penny Cherns, interpretació ambBob McAndrew i clàssics alemanys amb Konrad Zsiedrisch.En teatre destaquen les seves interpretacions a L’home coixícom a Tupolski de Martin McDonagh sota la direcció de XicoMassó (2009), a Què va passar quan la Nora va deixar el seuhome? com a Torvald Helmer d’Elfriede Jelinek dirigida perCarme Portaceli (2008), a DIKTAT com a Piet d’Enzo Cormanndirigida per Lourdes Barba (2004), a Por menjar-se ànima deR.W. Fassbinder dirigida per Carme Portaceli (2000) i a Macbeth,com a Macduff de W. Shakespeare dirigit per Tamzin Towsend(1996).Algunes de les seves aparicions més destacades al cinema sónel predicador a Sing for darfur dirigida per Johan Kramer, elcelador a La Educación de las hadas dirigida per José LuísCuerda, el Conseller Grasse a El Perfume, dirigida per TomTykwer, Zotique a Pleure pas germain dirigida per Alain de

Halleux i el capellà a La ciudad de los prodigios dirigida per Mario Camus.A la televisió ha interpretat diferents personatges en sèries com Porca Misèria (Enric)dirigida per Joel Joan, Àngels i Sants (Espada) dirigida per Pau Freixas, Rapados(Cayetano) dirigida per Román Parrado, Crims (Felip) dirigida per Jordi Frade i Sitges(Jaume) dirigida per Eduard Cortés.

Neus Bernaus, PerditaTitulada en Art Dramàtic al centre acadèmic Estudis de Teatre,Barcelona 1997-02. Titulada en Art Dramàtic al centre deFormació de l’actor Nancy Tuñon, Barcelona 1999-03. WorkshopHistòries mínimes per Stefan Metz. Golfes a Can Fabra,Barcelona 2005. Monogràfic de dansa contemporània.Àrea, Barcelona 2005. Curs monogràfic L’ actor davant lacàmera per Esteve Rovira. Barcelona 2002. Curs de formacióanual de trapezi . École du Trapeze, Barcelona 1996-98.

TREBALLS REALITZATSTEATREL’AUCA DEL SENYOR ESTEVE, de Santiago Rusiñol, dramatúr-gia de Pablo Ley i Carme Portaceli. Dir: Carme Portaceli.Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona 2010.LAS CHICAS DEL TRES Y MEDIA FLOPPIES, de Luis EnriqueGutiérrez Ortiz Monasterios (LEGOM). Dir: Mercè Vila Godoy.Producció: Factoria Escènica Internacional (FEI). Sala NauIvanow, Barcelona 2008.

LA PARADISE BAND, de Cristina Clemente i Mercè Vila Godoy. Dir: Mercè Vila Godoy.Teatre Lliure, Barcelona 2008.KNOCK-OUT. Compte enrere, de Raquel Tomàs. Dir: Mercè Vila Godoy. Festival BarriBrossa, Convent de Sant Agustí, i sala ÀREAtangent, Barcelona 2007.PUSH UP 1-3, de Roland Schimmelpfenning. Dir: Mercè Vila Godoy. Teatre Estudi,Barcelona 2006.CÀPSULES. Dir: Raquel Tomàs i Mercè Vila Godoy. ÀREAtangent, Barcelona 2004-05.LA ODISEA O DE VIEJOS VIAJES, adaptació lliure d’Homer. Dir: Stefan Metz, SalaEstudis de Teatre, Barcelona 2003.MIGRACIONS. Dir: Stefan Metz, Sala Estudis de Teatre, Barcelona 2002.CON LA MOSCA DETRÀS DE LA OREJA, de Jacques Feydean. Dir: Lilo Baür i StefanMetz, Sala Estudis de Teatre, Barcelona 2002.

TELEVISIÓEL COR DE LA CIUTAT. Dir: Esteve Rovira. Col·laboració. Sèrie TV3. Barcelona, 2009.ELS DIARIS DE PASCAL. Dir: Joan Gallifa. Personatge Irene Polo. Documental TV3.Barcelona, 2008.

CINEMAAPARTADO DE CORREOS 2003. E.S.C.A.C. Migmetratge, Barcelona 2003.F.A.Q. (FREQUENTLY ASKED QUESTIONS). Dir: Carlos Atanes. Llargmetratge,Barcelona 2002. Seleccionat en Festival Diva Barcelona 2005, Festival de Lyon 2005.

ALTRESActriu per a l’acte dels Premis Nacionals de Catalunya. Dir: Carol López. Lleida, 2010.Ajudant de direcció per l’espectacle POR CULPA DE YOKO de Paco Sanguino. Dir:Mercè Vila Godoy. Producció: Jácara Teatro. Alacant, 2008.Producció i gestió d’esdeveniments, Paités, Barcelona 2007.

Manel Sans, Políxenes i ObrerGraduat a l’Institut del Teatre l’any 1992. La seva activitat professional durant els darrers anys inclou:

TEATRE NIT DE REIS. W. Shakespeare. Direcció: Josep Maria Mestre. Estrenaa la Sala Gran del TNC, 2010.SALVATGES. Händl Klaus. Direcció: Thomas Sauerteig. Estrena a la SalaBeckett de Barcelona 2010.LA GAVINA Adaptació M. Crimp. Direcció: David Selvas. La Villarroel. GrecFestival de Barcelona 2010.BORIS GODUNOV. La Fura dels Baus. Direcció: Àlex Ollé. Estrena al TNC,2008-09. Gira internacional de 18 mesos.SOLDADOS DE SALAMINA. Joan Ollé i Julie Sermón sobre la novel·la deJavier Cercas. Direcció: Joan Ollè. Teatre Romea, 2007.ERIC I L’EXÈRCIT DEL FÈNIX. Víctor Alexandre i Pere Planella. Direcció: PerePlanella. Auditori de Sant Cugat, 2006.LA FAM. Joan Olivé. Direcció: Pep Pla. TNC, 2006.VERITAT O MENTIDA. Vicent Tur. Direcció: Emilià Carrilla. Teatre Lliure.Assajos oberts, 2005.LA PELL EN FLAMES. Guillem Clúa. Direcció: Carme Portaceli. TeatreVillaroel. Festival Grec i Temporada 2005.SOTA L’ESCORÇA. Oriol Tarrasson. Direcció: Oriol Tarrasson. Versus Teatre.

Estrenat al Festival de Sitges 2004.BROC GROS. Gerard Vázquez. Direcció: Eles Alavedra. Versus Teatre, 2004.CONEIXES EN PROSINETKY? Paco Mir. Direcció: Josep Costa. Teatre Principal, 2003.EL TINENT D’INISHMORE. M. McDonald. Direcció: Josep Maria Mestres. TNC, Sala Petita, 2004.VERMELL NEGRE IGNORANT. Edwuard Bond. Direcció: Manuel Dueso. Sala Muntaner, festival de Sitges 2003.ROMEU I JULIETA. W. Shakespeare. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Lliure Sala Fabià Puigserver, 2004.RETORN AL DESERT. B.M. Koltes. Direcció: Carme Portacelli. Teatre Lliure Sala Fabià Puigserver, 2004.NIEDERUNGEN. Ricard Gàzquez. Direcció: Ricard Gàzquez. Sala Beckett, 2002.EL SOMRIURE DEL GUANYADOR. Gerard Vázquez. Direcció: Robert Torres. Teatre Tantarantana. Estrena Sitges 2002.TITUS ANDRÒNIC. W. Shakespeare. Direcció: Alex Rigola. Gira per Catalunya, 2002.SUZUKI I i II. A. Xipenco. Direcció: Alex Rigola. Teatre Lliure Sala Fabià Puigserver, 2002.CREIEU-ME, UN ESPERIT SE M’HA FICAT AL COS. Ronaldo Ciambroni. Direcció: Jaume Mallofré. Versus TeatreFestival Grec i Temporada, 2001.NUMBERT. Gerard Vázquez. Direcció: Robert Torres. Festival de Sitges, 2001.LA MILLOR MARIHUANA LA FA LA MAMA. Dario Fo. Direcció: Emilià Carilla. Teatre Regina, 2001.UN COP BAIX. Richard Dresser. Direcció : Alex Rigola. Gira per Catalunya, 2001.RESTES HUMANES SENSE IDENTIFICAR O L’AUTÈNTICA NATURALESA DE L’AMOR. Brad Fraser. Direcció: ManelDueso. Mercat de les Flors, 2001.NO ÉS TAN FÀCIL. Paco Mir. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Capitol 2, 2001.ELS TRES MOSQUETERS. A. Dumas. Direcció: Pep Antón Gómez. Teatre Romea, 2001.LA BELLA I LA BÈSTIA. Hadi Kurich. Direcció: Hadi Kurich. Teatre Regina, 2001.

TELEVISIÓ I CINEMA TIERRA DE LOBOS. Sèrie per Telecinco. Capítols 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 13. 2010.VENTDELPLÀ. Sèrie per Televisió de Catalunya. 2 sessions. 2010.BLOG. Llargmetratge. 2009.LO CARTANYÀ. Sèrie per Televisió de Catalunya. Capítol: Berlin.ATLAS. GEOGRAFÍA HUMANA. Llargmetratge. Direcció: Azucena Rodríguez. 2006.L’UN PER L’ALTRE. Sèrie per Televisió de Catalunya. Capítol “L’amic encallat”. Direcció Pep Antón Gómez. Realitzador: Mercè Carbonell. 2005.PALABRAS. Migmetratge. Director: Jorge Acebo. 2005.JET LAG. Sèrie per Televisió de Catalunya. Realitzador: Cesc Gay. 2004.LO MEJOR QUE LE PUEDE PASAR A UN CROISSANT. Llargmetratge. Direcció: Paco Mir. 2002.EL COR DE LES TENEBRES. Migmetratge. Direcció: David Blanco. Expo Palau de la Virreina. Estrena Cine Verdi. 2002EL COR DE LA CIUTAT. Sèrie de Televisió de Catalunya. Diversos realitzadors i diversos capítols. 2001.PAGATS PER RIURE. Sèrie de Televisió de Catalunya. Realitzador: Agustí Vila. 2001.TEMPS DE SILENCI. Sèrie de Televisió de Catalunya. 2001.PLATS BRUTS. Sèrie per Televisió de Catalunya. Capítol “Tinc un somni”. Realitzador: Oriol Grau. 2000

Nao Albet, FlorizelTEATRE GUNS, CHILDS AND VIDEOGAMES. Nao Albet i Marcel Borràs.Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs. Teatre Lliure, 2009.ELS NOIS D’HISTÒRIA. Allan Benett. Direcció: Josep Maria Pou. TeatreGoya, 2008.TIRANT LO BLANC. Joanot Martorell. Dramatúrgia: Marc Rosich iCalixto Bieito. Direcció: Calixto Bieito. Teatre Romea, 2007.STRAITHEN CON FREIGTHEN. Marcel Borràs i Nao Albet. Direcció: NaoAlbet. Teatre Lliure, 2007.TEMPS REAL. Albert Mestres. Direcció: Magda Puyo. Teatre Nacional deCatalunya (TNC), 2007.TOT ÉS PERFECTE. Ignasi Duarte. Direcció: Roger Bernat. Teatre Lliure2005.SANTA JOANA DELS ESCORXADORS. Bertolt Brecht. Direcció: ÀlexRigola. Teatre Lliure i Grec, 2004.COMPRÉ UNA PALA EN IKEA PARA CABAR MI TUMBA. Rodrigo Garcia.Direcció: Rodrigo Garcia. París i Estrasburg, 2003.JULI CESAR. William Shakespeare. Direcció: Àlex Ruano. Teatre Lliure,2002.

THE FULL MONTY. Terence McNally i David Yazbek. Direcció: Mario Gas. Teatre Novedades, 2001.

DIRECCIÓ TEATRAL STRAITHEN CON FREIGTHEN. Marcel Borràs i Nao Albet. Direcció: Nao Albet.Teatre Lliure, 2007.GUNS, CHILDS AND VIDEOGAMES. Nao Albet i Marcel Borràs. Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs.Teatre Lliure, 2009.

CINEMA EL KASERÓN. Javier Domingo. Direcció: Pau Martínez. Just Films, 2007.FORASTEROS. Sergi Belbel i Ventura Pons. Direcció: Ventura Pons. Els Films de La Rambla, 2008.EL DIOS DE MADERA. Vicente Molina Foix. Direcció: Vicente Molina Foix. Sagrera Audiovisual, 2009.

TELEVISIÓ VENTDELPLÀ. TV3. Tres temporades en el paper de Martí.MAJORIA ABSOLUTA. TV3. Dos capítols.

PROPERES ACTIVITATS DE LA FUNDACIÓ ROMEA

ConferènciaL’aportació de l’Abadia de Montserrat a la cultura catalanaa càrrec del P. Josep M. Soler,Abat de Montserrat

Teatre Romea, dilluns 14 de febrer, 20 hores. Entrada lliure

Lectura dramatitzada de textosLa querella de les dones. Christine dePizan vs. Francesc d'EiximenisEn col·laboració amb l’Institut de Recercaen Cultures Medievals i amb motiu del DiaInternacional de la Dona Treballadora

Teatre Romea, dimarts 8 de març, 20 hores. Entrada lliure

Hospital, 5108001 Barcelona

ROMEA

grupfocus.catteatreromea.com

De dimarts a divendres a les 21hDissabtes a les 18.30 i 21 hDiumenges i festius a les 18.30 h

El dijous 24 de febrer es faràuna funció escolar a les 17 h

Preus: de 17 a 25 euros

VENDA D’ENTRADESTaquilles del Teatre Romea, T. 93 301 55 04De dimarts a diumenge a partir de les 16.30 h i fins l’hora d’inici de l’espectacle.i oficines Catalunya Caixa www.telentrada.com

PROMENTRADACentral de reserves del Grup Focus. Promocions especials per a grupsT. 93 309 70 04 / info@promentrada.com

Mitjans de comunicació

El Teatre Romea rep el suport de:

Institucions