7/28/2019 constitucio 1931
1/2
TEMES DHISTRIA DESPANYALa Segona Repblica Espanyola
(1931-1936)
El perode constituent i la Constituci deLes eleccions generals
del28 de juny de 1931 vandonar una mplia victria ales forces
desquerra a totaEspanya.
El partit amb ms vots i escons fou elPSOE, amb 115 escons i el
245 %,seguit del Partido RepublicanoRadical. Finalment, la figura
de Capde Govern va recaure en ManuelAzaa, dAccin Republicana.A
Catalunya, ERC va obtenir el 65 %dels vots i 31 escons. (sobre
470escons)
El nou Govern dAzaa, integrat per republicans i amb
suportparlamentari dels socialistes, va afrontar com a primers
gransreptes: La redacci de la nova Constituci de la Repblica. La
redacci dels Estatuts dAutonomia de Catalunya i del
Pas Basc. Els atacs procedents dels sectors ms conservadors
de
Es van obrir processos a Catalunya i al Pais Basc amb la
redaccide projectes dEstatut dAutonomia que havien de ser
aprovatsper les Corts Espanyoles, per poder fer-se efectives.El
Cardenal Primat dEspanya, Segura, va iniciar una duracampanya
contra el govern i no va reconixer la legalitatrepublicana. Fou
finalment expulsat del pas.Els grans sindicats, com la socialista
UGT (uns 250.000 afiliats) ola CNT (ms de 800.000 afiliats) van
iniciar diverses vaguescontra el Govern (com la de la Telefnica, el
mateix 1931). Elssectors ms esquerrans del PSOE tamb feien oposici
al govern
de Manuel Azaa.A Catalunya, el suport donat per la Lliga
Regionalista a laDictadura de Primo de Rivera la va convertir
aquests primers anysen una fora poltica gaireb sense presncia,
davant la granhegemonia dERC. Els partits dinspiraci marxista eren
tambmolt minvats.
7/28/2019 constitucio 1931
2/2
TEMES DHISTRIA DESPANYALa Segona Repblica Espanyola
(1931-1936)
LA CONSTITUCI DE DESEMBRE DE
Les Corts sorgides de les eleccionsdel juny de 1931 van tenir
com aprincipal encrrec la redacci iaprovaci duna Constituci per
a
Els seus grans reptes foren...
Lordenaci de lEstat segons els principis democrtics i dejustcia
social. Principi digualtat absoluta entre tots els
La descentralitzaci de lEstat: la qesti de lautonomiapoltica de
Catalunya i del Pas Basc ...
La Reforma Agrria: el gran intent de transformar el rgim dela
propietat de la terra en el camp espanyol.
Estat laic. Separaci de lEsglsia i de lEstat. Problema de
lesrelacions amb la influent jerarquia catlica i la poblaci
Lordenaci del sistema productiu i el creixement econmic,amb les
difcils relacions entre el gran capital i els sectorsbenestants, i
les aspiracions del moviment obrer i els
La reforma, modernitzaci i fidelitzaci de lExrcit, fora
sobredimensionat, arcaic i majoritriament de signe
Aprovada el 9 dedesembre del 1931, ambun contingut social
moltavanat per a la seva poca,que va fer, a la prctica,impossible
el consens.
Sufragi universal mascul i femen, elecci de les Corts
(unicameral)cada 4 anys, que tria un President cada 6 anys, que
nomena el Capde Govern, que compti amb un recolzament parlamentari
suficient.
Reconeix i defn els drets fonamentals i aboleix els privilegis
declasse.
Model dEstat integral (no federal) per deixa oberta la porta
alautonomia poltica de les regions amb personalitat nacional.
Elegibilitat, representativtat i responsabilitat poltica de tots
els
