Confluència de dades la trajectòria de les biblioteques del CBUC en la unificació de l’accés a la informació

Confluència de dades la trajectòria de les biblioteques del CBUC en la unificació de l’accés a la informació

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

(Universitat de Barcelona)

28 de novembre de 2012

Esquema

1. L’evolució del CBUC en programes i membres

2. El CCUC i la unificació de catàlegs i de bases de dades

3. Catàlegs, recursos contractats i repositoris: la necessitat d’un sol punt d’accés

4. Masies catalanes: un exemple de dades obertes i enllaçades

0

50

100

150

200

250

300

350

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

MEMBRES CCUC PI SUMARIS BDC TDX Recercat RACO MDC Cluster GEPA MDX

Funcions del CBUC

• Crear (entre tots) serveis que no es poden crear de forma individual– CCUC, PUC, GEPA

• Generar economies d’escala– CCUC: els libres es cataloguen 1 sola vegada

• Beneficis induits: 2,5M€ / any

– PI - PUC: més llibres sense haver de comprar-los • Beneficis induits: 1,5M€ / any

– Infrastructura informàtica• Un servidor (i no 10) per al Millennium

7

Membres col·laboradors

Membres fundadors

Membres associats

Biblioteca paper

Biblioteca digital

Objectius a 3 anys vista: 2012-14

• Elements d’incertesa– Impacte de la crisi

econòmica – Nou consorci de

serveis universitaris– Canvi tecnològic

important, en construcció

• Objectius a 3 anys– Redefinir el contingut i

el funcionament de la BDC

– Fer de RECERCAT el portal de la recerca de Catalunya

– Accedir des d’un sol punt a la totalitat de recursos documentals

Eina de descoberta Arquitectura flexible

catàlegs locals

diferents fonts d’informació

servidors locals

20122012 Una sola bbdd

Esquema






catàlegs locals


servidors locals


1. Partim de la finalitat de:

1. Per això, ens caldrà un instrument que en direm:

2. Cap a aquesta finalitat hi conflueixen 3 eixos o subobjectius:

• Tenir una sola base de dades (pels catàlegs)• Disposar d’una sola eina de descoberta que ens permeti

buscar alhora tots els recursos • Disposar d’una arquitectura més flexible pel que fa al

maquinari

Sistema integrat de gestió, accés i serveis

Millorar l’accés a la informació oferint als usuaris un sol punt de consulta per

a tota la informació

Millorar l’accés a la informació oferint als usuaris un sol punt de consulta per a tota la informació

Una sola eina de descoberta Arquitectura flexible

Fins 1991 Catàlegs locals

Fins 1999 Diferents fonts d’informació

Fins 2007Servidors locals

1995 Unificació catàlegs revistes… 1995 Unificació catàlegs revistes…

2010 Lligam CCUC-locals


2011 Préstec consorciat PUC


2006 Metalib 2006 Metalib

2010 Metalib+ (BuscaRE) 2010 Metalib+ (BuscaRE)

Servidor únic CBUC 2008 Servidor únic CBUC 2008

Una sola bbdd

2012 Integració dipòsits a CCUC


1992 Interelacionar catàlegs1992 Interelacionar catàlegs

1996 Catàleg col·lectiu CCUC


1997 Consensuar normativa


2000 Inici dipòsits digitals 2000 Inici dipòsits digitals







Eix 1: Una sola bbdd









Exemple: CCUC• Inici 1996-

– Un dels passos més importants cap a l’obectiu. – Gran portal de la informació: accés a 4,2M títols, 10M exemplars– Permet una cerca unificada de recursos: registres de 100

institucions diferents– Ajunta dades de registres bibs (estalvi de 2.800.000 duplicats)

Exemple: Consensuar normativa

• Inici 1996/1997-– 152 pautes bàsiques de catalogació acordades, que

faciliten l’accés de la informació unificant punts d’accés i registres http://pautes.cbuc.cat/doku.php Ex:

• Reimpresions d’una mateixa edició• Què és monografia i què és publicació en sèrie• Recursos electrònics (1 o 2 registres...)• Concrecions a les AACR (BC)

Exemple:Préstec consorciat PUC

• Inici 2011- – Un dels altres passos més importants cap a l’objectiu– Uneix molta informació en un sol servei (reglament, registres bibs,

localització i disponibilitat dels exemplars en temps real, usuaris, …)– Possible gràcies a tenir enllaçats els registres del CCUC amb els

corresponents locals (via camp 001 del format MARC)

Exemple:Integració repositoris al CCUC

• Inici 2012-– Integració automàtica del dipòsit digital TDX– En estudi la integració del articles del dipòsit digital RACO– Possible gràcies a usar metadades estàndard i a la conversió entre elles– Reforça el CCUC com a gran portal de la informació– Pot facilitar enormement l’objectiu de creació d’un sol punt d’accés













Una sola bbdd










Una sola eina de descoberta





Eina que ens permet en una sola cerca buscar molts recursos diferents alhora.

•És, sobretot una cerca sobre la BDC.

Evolució de Metalib en la direcció de les eines de descoberta.

•Millora la cerca a l’usuari.•Fa ús d’un super-índex.•Cerca als dipòsits cooperatius.•Està allotjat al núvol.•Externalitzat.•No hi ha limitacions de creixement.














Una sola bbdd










Arquitectura flexible



Servidor únic CBUC: Vam ajuntar (consolidar) 12 servidors en un de sol.

•Estalvi econòmic per economia d’escala.•Externalització del servei (CESCA).


Esquema






catàlegs locals


servidors locals


Introducció

• Objectiu CG 2012-2014:“Accedir des d’un sol punt a la totalitat de recursos documentals accessibles per la comunitat d’usuaris de les institucions membres del CBUC”. Per a això, cal:

–Tenir una sola base de dades–Disposar d’una sola eina que ens permeti buscar alhora tots els recursos de la BDC i els recursos locals (repositoris, OPACs, etc.)–Disposar d’un entorn molt més flexible pel que fa al maquinari.

Motivació dels objectius• Hi ha un canvi tecnològic

– accés des de dispositius mòbils, Linked Open Data, Contingut generat per l’usuari, etc.

– No només a les biblioteques però que sí afectarà de ple a les biblioteques.

– És real (no només se’n parla sinó que s’estan fent coses).

– No és immediat, estem només en els inicis.

• Hi ha una crisi econòmica– Que afecta a tothom.

– Cal fer més amb menys diners.

– Els esforços que abans es dedicaven a automatització bibliotecària ja fa anys que van baixant.

Canvi tecnològic

Característiques principals dels nous sistemes d’automatització:–Gestionen tota la biblioteca, especialment el fons electrònic.–Admeten molts formats alhora: MARC, DC, DCQ, METS, Etc. –Estan al núvol.–Pensats per una alta cooperació i reutilització.–No són sistemes tancats, són plataformes sobre les quals fer més coses.

Canvi tecnològic

Les empreses del sector ja es mouen en aquesta direcció:

•OCLC: OCLC Worldshare Management System•Ex-Libris: ALMA•Innovative Interfaces: Sierra•Serials Solutions: Intota

Cap està acabat però ja hi ha importants consorcis/biblioteques del món que han signat contractes i els estan provant.

Eina de descoberta Arquitectura flexible1 sola bbdd

Sub-objectius

Una sola base de dades

• No un sol catàleg!. Cadascú ha de tenir el seu catàleg, però la gestió sí que ha de ser única.

• Aconseguirà agilitzar molt els processos de catalogació.

• Ha d’integrar les noves necessitats de la biblioteca (per ex. gestió del contingut digital).

• Caldrà un programa diferent, uns servidors diferents i una manera de treballar diferent.

Millora en gestió. Estalvi econòmic

Una eina de descoberta

• Ha de permetre accedir a tots els recursos de la biblioteca des d’un sol punt.

• Augmentarà els usos de la BDC.• Augmentarà la descoberta de la informació local

(dipòsits).• Caldrà veure com ho presentem a l’usuari.

Millora en el servei a l’usuari. Estalvi en temps d’accés

Arquitectura informàtica flexible

• El model d’aplicacions està canviant cap a sistemes externalitzats SaaS, IaaS, PaaS, etc.

• Núvol: Major disponibilitat, més flexibilitat en quant a creixement i puntes de feina.

• Caldrà resoldre temes tècnics i no tècnics (pex. LOPD).

Millora en la flexibilitat. Estalvi econòmic



Millora en la gestió

Millora en la gestió

Millora en l’accés a les col·lecions

Millora en l’accés a les col·lecions

Estalvi econòmic

Estalvi econòmic

Objectiu final

Estalvi econòmic

Estalvi econòmic

Estalvi temps d’accés

Estalvi temps d’accés

Millora en la flexibilitat

Millora en la flexibilitat

Objectiu final


Què vol dir?

Un sistema per tots, catalogant una sola vegada, que busqui tots els recursos, que sigui ràpid, que pugui créixer fàcilment, que sigui interoperable amb els altres sistemes i, sobre el qual, s’hi puguin crear nous serveis.



catàlegs locals diferents fonts d’informació

servidors locals

20122012

20142014

20132013


catàlegs locals diferents fonts d’informació

servidors locals

20122012

20142014

20132013


Escriure un pla de migració de l’entorn actual al nouEscriure un pla de migració de l’entorn actual al nou

Establir una proposta tècnica de la nova arquitecturaEstablir una proposta tècnica de la nova arquitectura

Estudiar amb profunditat les noves possibilitats tecnològiquesEstudiar amb profunditat les noves possibilitats tecnològiques

Esquema





Masies Catalanes: un exemple de dades obertes i enllaçades

1. Introducció a Linked Open Data

2. Aplicació en una colecció de MDC en el CBUC: Masies Catalanes

3. <demostració>

4. Qué fer a partir d’ara?

La web. Situació actual.

La informació está amagada en sitges.

La informació existeix, pero no està relacionada.

La idea del Linked Open Data

• Exposar a la web les dades, no només els documents (pàgines web).

• Relacionar aquestes dades amb altres dades (no només amb pàgines web).

• Donar accés a tota aquesta informació.

La web sería així.




3. <demostració>


MDC Memòria Digital de Catalunya

1. Repositori cooperatiu. Conté, en acces obert, imatges relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

2. Impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel CBUC amb la participació de moltes altres institucions catalanes.

3. Conté ara més de 2 milions d’imatges de 21 institucions.

Una col·lecció de MDC:Masies catalanes

1. Colecció de 7.700 imatges de masies disperses pel territori català.

2. Cerca textual de CONTENTdm por municipi (en les metadades).

Inconvenients:• No visualizació en el territori.

• No imatges relacionades per distància.

Posible cooperació

1. CEC (Centre Excursionista de Catalunya) te les imatges.

2. ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) te les coordenades de cada municipi.

3. CBUC te el sistema de gestió amb les imatges i el municipio en les metadades.

Aplicació de LOD

1. ICC publica en obert les coordenades dels municipis (idealment en LOD).

2. El CBUC, usant com a interficie Google Maps, crea una cerca de las imatges del CEC molt més visual:

• Directament a travès d’un mapa.• En relació a la distància de la cerca anterior.

Ah sí? A veure…




3. <demostració>


52/46

A0cbuc/presenta/1206UPF

53/46


54/46


55/46


56/46


57/46


58/46


59/46


Que fer a partir d’ara?

1. Expandir l’experiència a altres (totes?) les col·leccions de MDC.

2. Automatitzar el proces.• Publicar en RDF.• Buscar altres fonts d’informació per enriquir més les

col·leccions.

3. Publicar i difondre la informació per a que altres using les nostres dades.

Gracies per la vostra atenció.

Alguna pregunta?

Documents

Confluència de dades la trajectòria de les biblioteques del CBUC en la unificació de l’accés a la informació