1

Revista informativa i cultural de la Societat Musical Santa Cecília

d’Alcàsser 3a etapa. Número 01

1r trimestre 2010

Plaça del Castell, 3. Telèfon: 961230928. President: José Martínez Escorihuela http://somualcasser.webcindario.com/home.html

Sumari Preludi 1 Poema Simfònic. Entrevista a Jaume, 2 Faristol 4 Ball Pla 6 A Primera Vista, 9 Trino Andantino 11 Pizzicatto 12 Cadenza 15 Garrapatea 16 Edita: Societat Musical Santa Cecília d’Alcàsser. Imprimeix: Set i set Director Revista: Joaquín Gericó Comissió de redacció: Dino Salinas Nelson Seguí Laura Carrasco Jordi Llàcer Col·labora: Carmen Martínez Fotografies: Jordi Llàcer Nou Estudi Exemplars: 700

Comença una nova etapa a la Societat Musical Santa Cecília d’Alcàsser i amb eixe motiu també comença de nou la revista que vol ser un mitjà de comunicació i d’informació entre la comunitat musical. Es tracta d’una revista, tal i com ja feia La Somu, escrita per integrants de la Societat Musical, dirigida als socis, músics i simpatitzants de la pròpia Societat i pensada per a ser un mitjà d’expressió lliure i comunicatiu. Com voreu, les seccions tenen totes un nom musical el qual està directament relacionat amb el contingut, així el Preludi serà la part inicial, capçalera i editorial de la revista, el Poema Simfònic vol ser un article més llarg dedicat a alguna persona, agrupació o fet important que es considere, Faristol serà la pàgina on llegirem les properes actuacions de la Banda, grups de músics, les actuacions, conferències i activitats programades tindran ací la corresponent publicitat; el Ball Pla estarà dedicat a la música i manifestacions artístiques o musicals relacionades amb la festa i el folclor popular, la secció A Primera Vista vol mostrar pinzellades d’informacions i recursos a la web i la biblioteca, no podia faltar la tira de Dino que passa a nomenar-se Trino Andantino, racó d’humor intel·ligent impagable, serà Pizzicato la secció on aniran les notícies breus, xafardejos i notícies curtes, també hi haurà una part reservada a escrits de les i dels músics que vulguen fer un article llarg o de contingut, s’anomena Cadenza i ja finalment, Garrapatea serà la pàgina d’humor i passatemps perals més menuts i no tant. Volem en esta primera revista donar les gràcies a totes les persones que col·laboren desinteressadament en què siga possible la seua creació i difusió, al temps que animem a tots i a totes els qui voleu participar què es poseu en contacte amb la comissió de redacció i aporteu totes les idees i escrits que teniu en la ment. Moltes gràcies i animeu-vos, vos esperem.

1 PRELUDI

2

Entrevista a Jaume

El dilluns, primer dia desprès de Nadal que veníem a l’Escola de Música, feia un dia gelat perquè el cap de setmana havia nevat als voltants de l’horta i bufava un airet ert … Havíem quedat amb Marc percussionista de 9 anys i Maria, saxofonista de 10 anys. Els dos són nets de Jaume i assisteixen a classes de la Societat Musical, on “l’agüeulo” es l’arxiver des de fa 37 anys, encara que ell no és conscient del temps que fa (ens va dir que feia 27). Jaume, alies “el llumener”, com arxiver de la Societat Musical, es el responsable de custodiar, organitzar i tindre preparades per a cada concert i cada passacarrer les partitures de cada instrument, d’entre las més de 800 obres que es guarden, perfectament arxivades, en un quartet baix l’escenari. Ell diu que es dedica almenys dos hores diàries a portar, amb cura, l’arxiu base-fonament de qualsevol institució musical. També és l’encarregat d’anar passant por entre las files de músics en qualsevol cercavila o processó anunciant... “Xàbia” o ... “Mater Mea” i gastant alguna broma a algun músic despistat. Però no sols açò, Jaume també sol estar per a posar un poc de “trellat” en qualsevol discussió entre músics i per arrimar el muscle on calga.

El dia de l’entrevista porta una jersei de llana amb una bufanda creuada al pit per protegir-se del fred, i esta prenent-se una camamilla a la barra del bar del Musical amb Ma Carmen, la Directora de la Banda Infantil. És per açò que no porta a la boca el furgadents característic que li ajuda, pense jo, a oblidar-se de la sensació del cigarret que possiblement va deixar fa anys. Jaume és una persona silenciosa, observadora i reservada.

La seua tasca silenciosa, constant, pulcra i desinteressada, s’ha convertit, com diuen els seus néts, en un treball que un dia darrere d’altre, un any darrere d’altre, el manté més temps al Musical que a la seua casa, això es almenys el que diuen els xiquets, que renega la seua iaia. Una afició que s'ha convertit en una obligació que el manté despert, actiu i en bon humor la majoria de les voltes.

Els nets es converteixen en els entrevistadors del seu agüeu-lo, uns precoços periodistes que plantegen preguntes barrejades entre les curiositats al voltant de la tasca musical i les intimitats més casolanes. Més tard acudeixen dos músics mes de la Juvenil (Isaac i Aranxa). Al voltant de la tauleta de l’arxiu hem som set i la gravadora, que a la fi no ens serveis de res.

A la dècada dels 70, ell i uns amics que es reunien a la caseta els dies de festa, parlant de música i dels últims concerts de la Banda, l’incitaren a integrar-se com a arxiver de la Societat Musical Santa Cecília. Recorda Jaume que el primer acte al que va anar era un passacarrer de falles i que el Mestre Mauricio, li va dir que no calia que eixira perquè estava plovent i no valia la pena banyar-se. Encara que té bons records per a tots els directors de la Banda, té especial debilitat pel primer que va estar amb ell en una primera etapa, el mestre Fort, desprès vingué Miguel Gorrea, Manuel Tomás , una segona etapa de Fort, Pasqual, el “moreno” Guillermo, José Manuel Beltrán i l'actua'l mestre Joaquim Gericó, al que respecta clarament pels seus gestos i assentiments.

2 POEMA SIMFÒNIC

3

El menut dels seus néts vol saber si havia tocat algun instrument: “Toquí en una banda de cornetes quan tenia uns 20 anys, estava dirigida per Ramón el Vell i més tard per “Malena”, assajàvem al camp de futbol vell”. A la “mili”, a Cartagena , va anar com a corneta, encara que després va estar d’ajudant d’un tinent coronel .

Maria vol saber si el treball li agrada: Jaume la mira amb benevolència i li diu

que: li agrada per que té afició a la música i encara que no solfeja, és molt rigorós amb els papers. Critica als joves perquè ajunten dins de les partitures diferents obres, els explica que si no se separen, quan acaba un concert s’alça a la carpeta i poden passar anys abans que es torne a tocar l’obra i les partitures que es queden dins s’extravien i son impossible de trobar.

Els xiquets volen saber per què li agrada tant la sarsuela. Ell diu que són obres difícils d’interpretar perquè qualsevol pífia es nota, no com les obres modernes que en quatre bombades ho arreglen tot. Per al seu concert homenatge va triar deu sarsueles, encara que les haguera triat totes, i de les triades va fer una selecció. El concert homenatge inclourà “Las Hilanderas”, aquesta va ser l’obra que va guanyar en la Plaça de Bous la primera vegada que ajudà a la Banda d'Alcàsser en el Certamen de València, es per això que li agrada tant.

Li hagués agradat tocar el flautí, perquè té un so bonic i no pesa en les cercaviles. El flautí i el futbol, els néts diuen que en casa els diumenges sempre està mirant el futbol, i ell els diu que també té una col·lecció gran de sarsueles, l’altra afició. Dels records i dels amics de la seua generació en queden pocs a la Banda: Vicent Toledo, Carrasco...

La Banda i els temps han canviat, recorda que abans s’encarregava d’avisar als músics quan hi havia un soterrat i ho feia abans d’anar a treballar a les 8 del matí, ací la devoció era abans que l’obligació. “ Ara amb tant de telèfon, la meitat no s’assabenten dels actes”. Als mestres directors els té respecte i sap que pateixen molt quan els músics no van a assajar, els directors es ressenten de la manca de compromís.

Els millors records són els del viatge a Àustria perquè va estar molt ben organitzat, tot anava com tocava, els menjars, l'autobús, els músics, el Mestre ho duia pensat. De les partitures destaca la cal·ligrafia del Tio Sampa i d'Amadeu Gascó, musics que escrivien solfa amb símbols nets i clars.

La Banda li farà un homenatge el proper dia 21 de febrer en reconeixement d’una tasca importantíssima. Els musics d'Alcàsser devem estar agraïts que persones com ell, s’impliquen d’una manera tan personal i constant. Pot ser un dels exemples més rutilants de filantropia i mereix el màxim respecte de tots nosaltres. Gràcies Jaume.

Marc, Maria, Arantxa, Isaac, Dino, Ma Carmen i Jordi

4

Esta secció ens acostarà a les activitats culturals que tinguem programades en la Societat Musical: concerts, audicions d'alumnes, conferències, etc. Ressaltant un poc l'activitat de la Banda Simfònica per la seua major importància dins de l'entramat de la Societat.

Moltes d'estes activitats, sobretot els concerts, se celebraran en gran part els diumenges a la vesprada. D'esta manera podem distribuir molt millor la planificació de totes les nostres agrupacions musicals i sobretot tenim més marge per a compatibilitzar-les amb la resta d'associacions, Ajuntament, etc.

Així, el diumenge 31 de gener de 2010, la Banda Infantil dirigida per M. Carmen Martínez i la Banda Juvenil dirigida per Sayd Iborra, compartiran escenari i ens mostraran el treball realitzat durant els últims mesos, en un concert que tindrà lloc a les 19h. al Saló Social.

Ja al febrer, el diumenge dia 21 a les 19h, es rendirà homenatge a l'arxiver de la Banda Jaime Llácer, en un concert compost a base de pasdobles i sarsueles seleccionades per l’homenatjat. En la primera part s'interpretarà Ateneo Musical, de Mariano Puig; Alma de Dios i Las Hilanderas, ambdós de José Serrano i El Barberillo de Lavapiés, d'Asenjo Barbieri. La segona part començarà amb el pasdoble Puenteareas, de Reveriano Soutullo; La Tavernera del Puerto, de Pablo Sorozábal i La Leyenda del Beso, de Reveriano Soutullo i Juan Vert. El concert tindrà lloc al saló d’actes de la Societat.

Ja en març, el diumenge 7 a les 19h. al Saló Social, l'Orquestra Jove dirigida per Ruth Crespo, realitzarà un intercanvi amb l'Orquestra de Quart de Poblet. Posteriorment els nostres jóvens artistes tornaran la visita en data a convindre.

3. FARISTOL

5

També en març tenim altres activitats. D'una banda donen començament les conferències que s'anuncien en el següent bloc. Per al dijous 11 i divendres 12 les audicions d'alumnes pertanyents al segon trimestre. Per al diumenge 14 a les 19h., concert oferit pel Grup de Clarinets dirigit per M. Carmen Martínez i el Grup de Percussió dirigit per Sayd Iborra. I finalment, el divendres 26 la Banda Simfònica col·laborarà amb la Coral Polifònica, interpretant l'obra Madre Dolorosa, en el Temple Parroquial de María Auxiliadora a les 20h.

Conferències al voltant del món de la Música

Per a ampliar els nostres estudis musicals i perquè els pares estiguen més assabentats de tot el concernent al món de la música, l'Ajuntament a través de la Biblioteca Municipal i recolzant-se en el programa SARC de la Diputació de València, a tingut el detall de gestionar per a la Societat Musical dos conferències musicoculturals.

Així, el divendres 5 de març de 2010 a les 20h. al Saló Social, tindrem la possibilitat d'escoltar la titulada Literatura i Música: Aproximacions Contemporànies, a càrrec de l'Associació Cultural Jove

Orquestra Collegno (Marc Forer Hidalgo, Robert Ferrer Llueca, Enric Fort Ballester). Esta conferència va dirigida a més, a alumnes i professors d'ESO i Batxillerat.

I el divendres 7 de maig a la mateixa hora, Salvador Sendra Pérez ens parlarà de Música i Societat: Reflexions sobre la música i la seua aplicació a la vida quotidiana, a la utilització dels distints estils musicals, la música com fet social i cultural, música i equilibri social. Esta conferència va dirigida a tots els públics i com l'anterior, començarà a les 20h. al Saló Social.

6

COLLA GUIRIGALL

JACINT I LA DOLÇAINA......

Parlar de la Colla Guirigall és parlar de Jacint Hernàndez, membre i fundador d’aquesta i de la seua trajectòria musical.

Va ser tretze anys músic en la Banda d’Alcàsser tocant 8 anys la trompa i 5 anys el baix. Per diferents motius va deixar la Societat Musical i començà altra etapa en el món de la música tradicional.

Als tres anys de no tocar, va escoltar un programa de ràdio que dirigia Toni Mestre dedicat a la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí i a la música tradicional, on s’escoltaven les dolçaines.

Toni Mestre des del seu programa anunciava: “S’acaben els campaners i dolçainers!”. Fent una crida per recuperar aquests instruments tant arrelats a la nostra terra. I Jacint va sentir aquesta crida que li va encendre el desig de tocar la dolçaina.

Tot era cridar a Algemesí per apuntar-se a classes i no es feia amb els responsables. Arran la mort d’un amic seu, van contactar amb Artur Vinaixa, tabaleter fins edat molt avançada, i amb Xavier Richart, el mestre de dolçaina d’Algemesí, per a que tocaren en el soterrar de l’amic. Aquesta coincidència va aconseguir que Jacint per fí poguera anar a classes de dolçaina.

El primer que li va preguntar Richart a Jacint era si sabia solfeig i al contestar que si, aquest li va dir: “Doncs si saps solfeig i de veritat t’agrada, tranquil que

faràs camí”. I no es va equivocar.

Quan acabava de treballar anava a classes a Algemesí i després aquestes passaren a València quan Richart va traure la plaça en el Conservatori José Iturbi.

Mes avant el mestre de dolçaina li va suggerir que donara classes per ensenyar-se més i va tindre l’oportunitat d’ensenyar en “La Xala” de Sueca l’any 1992.

GUIRIGALL S’INICIA....

Tres anys mes tard, al 1995, després d’un sopar de fi de curs en l’Escola 9 d’Octubre on anava la seua filla Neus, Carme Miquel, en aquell temps la futura directora del col·legi, va insistir molt per a que Jacint donara classes allí.

Totes les excuses que Jacint li donava per a no donar classes ja que en donava a Sueca i no li quedava temps per a més, eren rebatudes per la tossuda mestra, que tenia un objectiu clar: acostar la dolçaina i el tabal als xiquets i xiquetes del nostre Poble.

4 BALL PLA

7

I es que Carme Miquel no concebia la vida sense la música. Entenia la música com un element que ho impregnava tot i havia d’estar present en tots els esdeveniments. Així li ho va fer entendre a Jacint i aquest no va tindre més remei que accedir i la veritat, ha sigut de profit.

D’aquesta forma es va plantar la llavor de la Colla Guirigall, que amb el temps a brotat i a donat molts fruits: a Alcàsser contem actualment amb 25 alumnes que reben classes de Dolçaina, i 10 de Tabalet. més aproximadament 8 que hi han escampats per altres poblacions i no poden anar a classe

Dolçainers sempre s’apuntaven molts des de l’inici però tabaleters no, costava més. Tocar la melodia amb la dolçaina resulta més atractiu en general, que dur el ritme amb el tabal.

Fins l’any 2002 que arriba una mestra de música anomenada Elisabeth Carrascosa que es va implicar en la preparació de ball tradicionals com els Nanos i els Arquets. A juny de 2003 els balls isqueren en la processó del Corpus acompanyats dels seus dolçainers i tabaleters i d’aquesta manera la gent anava animant-se més a tocar, sobretot el tabal. Eixir a tocar en la processó del Corpus va ser determinant per a que la Colla es consolidara i anara creixent.

Hui en dia són molts els músics de la Banda que toquen en la Colla Guirigall i altres que deixaren la Banda i ara estan aprenent dolçaina o tabal. La Colla Guirigall manté una estreta relació amb el Grup de Danses Dansarrels i amb el Grup de Cant “Va de cant”. Tots aquests grups giren entorn a la música tradicional valenciana i uns complementen als altres. El precursor de tots ells ha estat Jacint Hernàndez.

GUIRIGALL I LA BANDA..........

Entre aquestes dues societats n’hi ha un lligam estret en el fluir dels músics, que ens uneix més que ens separa. La diversitat d’agrupacions instrumentals al nostre poble ens enriqueix, ens obri a altres possibilitats d’expressar-nos musicalment, altres experiències i com no, la possibilitat de poder triar o conjugar els dos móns musicals, tant valuosos un com l’altre.

Ja hem gaudit moltes vegades d’aquesta unió. Una experiència enriquidora on viuen la música i els instruments tradicionals amb la música i els instruments clàssics i convencionals. Alguns exemples d’aquesta conjugació són: - Estrena i reposicions del Concert per a dos dolçaines i Banda, de J. Gericó (1992-2002-2009). - Concert dedicat a les falles d’Alcàsser tocant junts dos marxes mores (2002). - Presentació del llibre i disc Alcàsser i la seua Música (2004). - Balada per a dolçaina, tabalet i banda, al festival de bandes (2006). - L’obra de Ferrer Ferran, Algemiz, al Festival de Bandes d’Aldaia. - Concert del 9 d’Octubre 2009.

8

-

GUIRIGALL EN EL POBLE..........

Al principi tenien pocs actes on poder tocar: falles i festes del carrer Sant Jaume. Poc a poc l’Ajuntament anava tenint consciència que n’hi havia dolçainers al poble i anava incorporant-los en els actes festius.

Antigament la dolçaina es tocava la vespra del Crist, anunciant la festa en cercavila per tot el poble. Solia vindre Joan Blasco, doncs antigament hi havia molts pocs dolçainers i poc on triar: Blasco,

Ahuir i els germans Boronat.

Hui en dia són molts els actes que es fan a Alcàsser on sona la música de dolçaina i tabalet:

- Diversos actes de les festes del Crist en Agost.

- Cercavila acompanyant al jurat dels betlems a desembre.

- Foguera de Sant Antoni a gener.

- Dansà del carrer a juliol.

- Fi de curs de les colles Guirigall i Dansarrels a juny.

- Voltes a peu: Dia de la Dona, Setmana del Gènere etc.

CERCAVILA DEL CRIST.......

Entre tots els actes, el de més estima per a Jacint Hernàndez és la Cercavila del Dia del Crist.

Tot va començar l’any 1993, un any després de l’estrena del Concert per a dos dolçaines i Banda, de J. Gericó. Vicent Borràs al tabal, Xavier Richart i Jacint Hernàndez a les dolçaines decidiren començar la Cercavila davant l’Ajuntament. I així fins a hui, cada dilluns d’agost gaudim de les coques d’arrop, borratxes, cassalla i moscatell, (àpats de cortesia que preparen família i amics) barrejades amb albaes, cants i romanços, que també canta Jacint.

Com es sol dir, de mica en mica s’ompli la pica i actualment comptem amb una Colla de dolçaina i tabal important en quan a membres i qualitat que ens acompanya els dies de festa alegrant amb la seua música els carrers. Tot gràcies a la dedicació i estima per la música de Jacint Hernàndez, que va fer un esforç per ensenyar a tocar aquest noble instrument tradicional, que li ha donat una gran recompensa i satisfacció.

Per acabar i fent referència al que dia Toni Mestre al seu programa de ràdio:

“Ja tenim dolçainers i tabaleters”.

9

http://www.nuestrasbandasdemusica.com/

La pàgina per estar al dia de les activitats, actes i concerts de les bandes de música.Té molta informació sobre activitats de les bandes valencianes, enllaços amb pàgines d’altres societats musicals, videoteca, arxius de ràdio, discografia…

http://www.terra.es/personal/c_mora/

Interessant pàgina personal de Cristóbal Mora que conté una col·lecció de Partitures per a Bandes i Xarangues. La informació és fàcil de localitzar i està oberta a les persones interessades sense necessitat d’enregistrar-se. Estes partitures són d’elaboració pròpia i estan preparades per a ser interpretades per bandes de música o xarangues de 15 a 40 músics. Algunes estan manuscrites (a mà) i consten de: Guió director, Baixos, Percussió, Trompetes, Saxos Alts, Saxos Tenors, Trombons i Clarinets. Altres estan editades amb ordinador (format encore)

Totes les partitures també les tenim en format PDF (Acrobat Reader)

http://www.radiobanda.com/

www.radiobanda.com és una iniciativa de DISPERBAND, S.L. formada per un grup d’amics professionals i amants de la música per a banda. Àngel Crespo director de la Banda d´Alzira i Ramón Martínez (antic col·laborador de Ràdio 9) d’Atzeneta d’Albaida, són els creadors i propietaris de la Web. Emet per Internet 24 hores de música per a banda, amb diferents estils: concerts, sarsuela, percussió, metalls, joves intèrprets, música en escena, música tradicional, notícies del món musical del vent, etc. El portal www.radiobanda.com, tracta de ser una eina d’informació i suport per al músic. Un fòrum que s’ofereix per a penjar la informació per la seua difusió, a més de ser un nexe comú des del qual es proposen i generen nombroses iniciatives de col·laboració entre els seus participants.

5 A PRIMERA VISTA

10

http://somualcasser.webcindario.com/home.html Web de la Societat Musical Santa Cecília d’Alcàsser on trobareu informació de la Societat, de la Banda, dels concerts, de l’Escola de Música i moltes més coses, només cal entrar i navegar una bona estona per les seues pàgines. Cal que entrem i la consultem. Animeu-vos. ESCUDRINYEM LA BIBLIOTECA MUNICIPAL D’ALCÀSSER

I és que a la Biblioteca no només trobem llibres sinó també molta música. En la 2a planta, només entrar a la dreta, hi ha una prestatgeria que ens ofereix una bona oportunitat d’escoltar i conèixer música enregistrada en CDs i DVDs per a gustos molt diversos: trobem una ampla col·lecció d’òperes cadascuna amb el seu llibret, sarsueles, grabacions de concerts, vals, música de relaxació i per a nadons etc.També hi ha una llarga llista de monografies de música que conté una gran varietat de llibrets d’òpera, biografies, història, tècnica etc. D’aquesta manera vos convidem a anar

tranquil·lament a consultar el material de la nostra Biblioteca, un material molt valuós per ser públic i de tots nosaltres. A més, buscant per les prestatgeries de segur trobareu altres coses que vos interessaran molt. A continuació vos donarem una “minúscula” idea del que allí podeu trobar: CDs: BABY’S : contribueix al desenvoluament del fill. BACH : Els concerts de Brandenburg. BEETHOVEN: Les simfonies i sonates de violí. BRAHMS : Les Danses Hongareses, simfonies i el rèquiem. CHOPIN : Els nocturnes, concerts per a piano, vals... CLÀSSICS DIVERTITS: la col·lecció sencera. DVDs : MOZART: Don Giovanni, Les noces de Figaro. PONCHIELLI : La Gioconda. PUCCINI: La Bohème. ROSSINI: L’Italiana in Algeri WAGNER : Tannhäuser LLIBRES: ANDRES, Ramon - Diccionari d’instruments musicals. ARGENTA, Fernando – Lo mejor del conciertazo. ALIER, Roger – Historia de la ópera. BENCE , León – Guia muy practica de musicoterapia. SEGUI, Salvador – Cancionero musical de la provincia de Valencia.

11

¿QUANTES VEGADES HE DE REPETIR QUE NO OBRIU LA PORTA DE L’AULA DE COLP?

¿ESTES VACANCES?… DONCS, CLAR QUE HE TOCAT TOTS ELS DIES…

6 TRINO ANDANTINO

12

Concerts didàctics als col·legis

Durant els primers dies del curs, al setembre, un grup de professors de vent metall de l'Escola de Música, coordinats per Carmelo Romaguera, van acostar els seus instruments als xiquets de les escoles del poble: 9 d'Octubre, Jaume I i Crist de la Fe.

Van ser diverses les sessions que van oferir en cada lloc, tocant peces conegudes de tots presentades per Carmelo, qui d'una forma simpàtica i desenfadada anava presentant cada instrument i cada peça que tocaven. Al final, també els xiquets més curiosos, interessats o simplement més inquiets, van tindre l'oportunitat de tocar els instruments al costat dels professors i inclús ens van fer creure que van interpretar La Pantera Rosa.

Una activitat molt agradable i interessant per a tots els xiquets del poble que esperem poder tornar a realitzar. Des d'estes línies donem les gràcies als

professors que van participar en estos concerts didàctics José Miguel Pérez (trompeta), Vicente Gomera (tuba), Carlos Martínez (trombó), Vicente Romaguera (trompeta col·laborador) i com no l'ànima de tot allò Carmelo Romaguera (trompa, organitzador i presentador), i els animem per a repetir l'experiència en anys venidors.

Concert didàctic amb xiquets del col.legi Jaume I (22-9-2009)

Pilar Grande repica les seues castanyoles en Nadal

El Concert de Nadal 2009 va tindre una protagonista d'excepció, Pilar Grande, madrilenya de naixement i salmantina d'adopció. L'objectiu principal de la seua visita era interpretar la Fantasia Española para castañuelas y orquesta de viento, que Joaquín Gericó li va dedicar a esta prestigiosa artista com aportació a Salamanca Cultural 2002.

Tot i això, aprofitant la conjuntura, Pilar va intervindre també en La Boda de Luis Alonso, de Gerónimo Giménez i en la Marxa Radetzky, de Johann Strauss, donant-li així un aire a la peça realment dinàmic i…nostre.

Però no sols es va dedicar a tocar amb la Banda. Pilar (que no es fa molt de pregar quan li demanen alguna cosa), va impartir classes de castanyoles als alumnes de percussió de l'Escola de Música, a proposta dels seus professors, els dissabtes dies 19 de desembre i 9 de gener pels matins. D'esta manera van

7 PIZZICATTO

13

conéixer de primera mà els amagatalls d'este tradicional instrument de percussió.

Sens dubte Pilar és una gran senyora, que va fent amics per on va, molts són ja d'Alcàsser i segur que encara en farà més. Gràcies Pilar pels moments que ens has fet passar amb la teua gentilesa i les teues inseparables castanyoles, esperem vore’t prompte i et desitgem una llarga i fructífera carrera.

Classe de castanyoles Concert de Nadal

Cercavila Nadalenca

Este Nadal hem donat començament a una nova experiència musical pels carrers del nostre poble, amb membres de la Banda Infantil i Juvenil de l'Escola de Música. Es tracta de la Cercavila de Nadales que van oferir estes agrupacions el dia 24 de desembre entre les 6 i les 8 de la vesprada.

Ni que dir de l'emoció que sobretot els més xicotets tenien en esta la seua primera eixida tocant pel carrer i si a més afegim a l'experiència, que era tocant tan bonica i emotiva música en eixos dies, la veritat és que és prou comprensible.

Tots amb el barret de Papà Noël, alcaldessa i regidora de cultura incloses (Reme Avia i Ana Aviñó), vam passejar per alguns dels carrers de la població, traçant un cercle màgic que tenia com a

punt de referència, una parada obligada en la residència de majors. Al finalitzar l'acte, ja en el Saló de la Societat Musical, vam tindre l'oportunitat de brindar per les festes amb un poc de torró, refrescos i mistela per als més majors.

La porta ha quedat oberta i el camí iniciat. Sens dubte, el pròxim Nadal felicitarem al poble per altres carrers, desitjant des de l'Escola de Música i la

Cercavila de Nadal (24-12-2009)

14

Societat Musical en general, el millor per a tots els nostres conveïns, en estes festes tan entranyables.

L´Escola de Música amplia les seues aules

Les necessitats imperioses de l'Escola de Música, ens han obligat a buscar solucions als problemes d'espai que presentaven les classes de Llenguatge Musical. Donat el reduït espai que caracteritza les aules que es disposa en l'actualitat, enguany hem ampliat l'Escola adequant el pis destinat originàriament a la vivenda del conserge (en desús). D'esta manera hem pogut

distribuir una aula per a Llenguatge Musical, una altra per a instrument i una per a posar a disposició de l'AMPA, ja que fins a la data mancaven d'un lloc privat per a reunir-se.

Arribat el moment, no ens importaria tindre més problemes d'espai, seria un bon senyal, ja que això ens donaria a entendre que la salut de l'Escola va en constant millora, creixement i expansió.

Nova aula per a Llenguatge Musical

Arxiu-Museu de la Societat Musical

Com anunciarem en el llibret de Santa Cecília, s'ha adequat un espai en la part superior de la Casa (Mestre Chapí), per a dedicar-lo a guardar –al mateix temps que queda exposat- tot el referent al nostre passat cultural que puguem recuperar.

La intenció és que tots aquells instruments vells que es tinguen a casa, vestits de músic antics, partitures, programes, fotos, etc., tinguen un lloc propi que servisca per a les dos coses que desitgem: conservar-los i exposar-los. Fins a la data hem perdut l'oportunitat de comptar amb el nostre racó dels records i hem vist esvair-se gran part de la nostra història, cosa que, francament, és una llàstima i ens preocupa.

Les cessions que es reben quedaran en dipòsit i en la llegenda informativa de cada objecte es farà constar la procedència del mateix (nom inclòs del donant). Des d'esta revista vos invitem i animem que ens ajudeu a rescatar el nostre passat, convertint este espai en un lloc màgic, en el cor de la nostra història. Ja comptem amb alguns instruments i la cessió d'algunes peces de roba. Ànim, vos esperem.

Dependència per a ubicar el Museu

15

Altra vegada fent un escrit, ara ja no puc dir que és la primera vegada, però si la segona, esta vegada per a la nostra revista.

Volen que parle perquè enguany he fet 25 anys a la Banda. Què dir?

El mestre que hi havia quan jo vaig entrar de músic era D. Miguel Gorrea, del qual recorde com de bellísima persona que és. Després he passat per altres mestres: D. Manuel Tomás, D. Francisco Fort, D. Pascual Martínez, D. Guillermo Valverde, .D. José M. Beltrán i ara D. Joaquín Gericó.

Dels companys que eixiren amb mí els tinc a tots presents d’una forma o altra. Recorde a Francis Márquez (bombardí) i Mar Dasí (clarinet) ja que ara tenim a nebots d’ells, Manu i Arnau (percussionistes) en la Nostra Societat.

També tinc records de dos xiques que vivien a Silla, María i Marina, casualitat que estic casada amb un xic de Silla i les veig. I com no recordar als músics actius José A. Soler i Andrés Valero, gran músic, compositor i persona.

Deixant darrere la nostalgia de fa 25 anys no vull acabar sense parlar d’enguany, que per a mí ha sigut un any bonic, a pesar que hem tingut un canvi de mestre, que quasi mai és agradable. Però també ens han passat coses meravelloses, tenim un nou Mestre, Joaquín que també és fenomenal, hem fet la setmana de bous, que ens ha donat moltíssimes coses gratificants, a nivell econòmic i personals.

Hem celebrat Santa Cecília on recorde tots els actes però sense oblidar quan acaba el dinar, on vàrem rebre uns diplomes alguns músics, molt especials, jo personalment, “a la clotxinera, croquetera i pinxe” (vaja tela), Xarli “ al tortillero i cuiner” i Pascual Chanzá, per moltes coses que esta fent per la Banda a canvi de res. Després vaig rebre el plat de ceràmica i alguns companys em tenien una sorpresa preparada, que a mí em va

emocionar molt i va ser que Jacint em cantara. Moltes gràcies a Héctor Soldado, Javi Navarro, Juan Baixauli i Jacint Hernández i a la gent que d’una forma o altra ha estat ahí, perquè tot açò siga possible.

No voldria acomiadar-me sense oblidar al’arxiver D. Jaume Llácer que tants anys ha treballat i està treballant per a la Banda sense res a canvi, ara la Banda li va a tornar eixe treball com a recompensa en un concert on espere que ell disfrute molt.

Carmen Martínez

8 CADENZA

16

Sopa de lletres: troba 10 noms

d’instruments musicals

A E R P F L A U T I

S F V I B R A F O N

T U B A O G R A N V

R G H N M H P G I I

O B S O B J A O T O

M U V I O L I T I L

P J W G E S B D N A

A N F I S C O R N X

Etiqueta soci

Col·labora la Conselleria d’Educació de la Generalitat

Escriu les notes que corresponen a les tecles blanques

9 GARRAPATEA