AULES VIRTUALS I · 2016. 6. 1. · AULES VIRTUALS I FORMACIÓ CONTINUADA TERCERA ÈPOCA ANY XL NÚM. 441 MAIG-JUNY 2008 Director en funcions: ANTONI PORTELA Comitè de Redacció:

PORTADA: Gavina tafanera.Fotografia: Iolanda Astor.

AULES VIRTUALS I

FORMACIÓ CONTINUADA

TERCERA ÈPOCA ANY XLNÚM. 441 MAIG - JUNY 2008

Director en funcions:

ANTONI PORTELA

Comitè de Redacció:

JOAN ASTORMARTA CALVETJOSEP MANUEL RICART

Edita:

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Òrgan de difusió de:

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Redacció:

Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r08002 BarcelonaTel.: 93 317 92 49Telefax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]: quimics.cat

Maquetació i creació arxiu PDF:

Joan Astor

Realització gràfica:

Editorial EstelGrup EMA - S. L.Equador, 32-34 ent. 1a, 2a08029 BarcelonaTel. 93 419 33 21

Publicitat:

Gecap S. L. - Ricard PiquéTel. 93 459 33 30

Dipòsit Legal: B-14.622 -1969ISSN 1577-4600Nombre d’exemplars: 4.000

NPQ no es responsabilitza de lesopinions expressades en elsarticles signats

es característiques que el mercat laboral actual exigix a unprofessional per tindre èxit són: flexibilitat en els contrac-tes, mobilitat en el lloc de treball, adaptabilitat a lessituacions laborals, polivalència en les seues funcions –lesfronteres entre professions són difuses– i formació inicial i

més que mai continuada.

Una de les funcions d’un col·legi professional és facilitar la formació con-tinuada. Efectivament, en este Col·legi de Químics de Catalunya funcionades de fa molt de temps l’Escola de Graduats Químics que oferix una ex-cel·lent llista de cursos presencials.

Ara bé, donats els mitjans disponibles actualment i la falta de temps delsprofessionals, s’està imposant l’oferta virtual. En esta línia s’han subscritdos convenis –l’oferta dels quals trobareu en la nostra pàgina web–: un ambel CEJG (Centro de Estudios Jurídicos de Granada) / EIDE (Escuela Inter-nacional de Desarrollo Empresarial), fa ja un any, i un altre més recent ambECA Formación.

Dins el marc del primer conveni, amb EIDE, tenim una novetat. En breudisposarem d’una aula virtual per als col·legiats del Col·legi de Químicsde Catalunya on nosaltres mateixos administrar els nostres propis cursosvirtuals.

Las características que el mercado laboral actual exige a un profesionalpara tener éxito son: flexibilidad en los contratos, movilidad en el puestode trabajo, adaptabilidad a las situaciones laborales, polivalencia en susfunciones –las fronteras entre profesiones son difusas– y formación inicialy más que nunca continuada.

Una de las funciones de un colegio profesional es facilitar la formacióncontinuada. Efectivamente, en este Col·legi de Químics de Catalunya vienefuncionando desde hace mucho tiempo la Escola de Graduats Químics queofrece una excelente lista de cursos presenciales.

Ahora bien, dados los medios disponibles actualmente y la falta de tiem-po de los profesionales, se está imponiendo la oferta virtual. En esta línease han suscrito dos convenios –cuya oferta encontraréis en nuestra páginaweb–: uno con el CEJG (Centro de Estudios Jurídicos de Granada) / EIDE(Escuela Internacional de Desarrollo Empresarial), hace ya un año, y otromás reciente con ECA Formación.

Dentro del marco del primer convenio, con EIDE, tenemos una novedad.En breve dispondremos de un aula virtual para los colegiados del Col·legide Químics de Catalunya donde nosotros mismos administrar nuestros pro-pios cursos virtuales.

José CostaDegà CQC

President AQC

NPQ 441 • maig-juny 2008 3

editorial

4 NPQ 441 • maig-juny 2008

juntes i sumari

SERVEISDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Escola de Graduats Químicsde Catalunya

• Cursos postgrau.

Borsa de Treball

• Rep i cursa peticions laborals per alsnostres col·legiats.

Publicacions

• NPQ.

• Química e Industria.

Serveis Professionals

• Visat de projectes. Certificacions.

• Defensa jurídica professional.

• Peritatges legals.

Serveis d’Assistència

• Assessoria jurídica i laboral.

• Assistència mèdica. El Col·legi té subscri-ta una pòlissa amb ARESA.

• Assegurances.

– Mutualidad General de Previsión Socialde los Químicos Españoles.

– Eurogestió bcn. El Col·legi disposa delsserveis d’una corredoria d’assegurancesque pot orientar-vos i subscriure lespòlisses que desitgeu.

Serveis Financers

• Proporcionen als col·legiats avantatgesexcepcionals en les seves gestions finan-ceres a través de les següents entitats:

– Santander Central Hispano.

– Caixa d’Enginyers.

– Tecnocrèdit - Banc Sabadell.

Si voleu més informació truqueu a lasecretaria del Col·legi

COL·LEGI DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Degà: José Costa.

Vicedegà: Alfredo Vara.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Xavier Albort, M. Glòria Aguilera,Joan Bertrán, Jordi Bonet, Carme Borés,Francisco José España, Santiago Esplugas,Sebastià Estrades, Enrique Julve, AnnaLlobet, Claudi Mans, Juan Carlos Montoro,Enrique Morillas, Roger Palau, JosepManuel Ricart, Pascual Segura, Alfred Vara,Jaume Vilarrasa, Josep M. Viñas, ÀngelYagüe.

EDITORIALAules virtuals i formació continuada .......................................... 3

COL·LABORACIONSLliçons d’estar per casa. Mai llard, Maillard? ............................ 5

Charles Chaplin, Charlot .......................................................... 12

Curiosidades en torno a los metales preciosos (II).Grupo del platino ................................................................. 13

Química i filatèlia. Taula periòdica dels elements ................... 18

Històries per matar l’aranya ..................................................... 20

Els experts opinen .................................................................... 22

Un viejo amigo. José Sánchez Real (1918-2008) ................... 24

INFORMACIÓBarcelona supercomputing center.

Centro nacional de supercomputación (BSC-CNS) ........... 25

El Dr. José Costa López nou acadèmic .................................. 29

Premi EPMA 2007 de reconeixement a unadilatada carrera professional .............................................. 30

ACTIVITATSConveni de col·laboració entre el Col·legi de Químics

de Catalunya i ECA formación............................................ 31

Fotokímia 2008 ......................................................................... 32

Els nostres ordes ..................................................................... 33

GRUPS DE TREBALLDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Escola de Graduats: Alfredo Vara.

NPQ: Joan Astor.

Olimpíada Química: Carme González.

COMISSIONS:

• Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES:

• Alimentària: Gemma Barceló.• Anàlisis Clíniques: Jorge Morancho.• Corrosió: Enrique Julve.• Ensenyament: Roser Fusté.• Medi Ambient: Xavier Albort.• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials:

Joan Antoni Bas.• Patents: Pascual Segura.• Prevenció de Riscos Laborals: Ramon Pou.• Química Farmacèutica: Sònia Guasch.• Química Forense: José Costa.

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

President: José Costa.

Vicepresident: Alfredo Vara.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Joan Astor, Joan Bertrán, CarmeBorés, Francisco José España, Jordi Galván,Marta García, Anna Llobet, Claudi Mans,Pere Molera, Josep Manuel Ricart, PascualSegura, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: M. Glòria Aguilera,Agustí Agustí, Joan Astor, Joan A. Bas,Carme Borés, Aureli Calvet, Francisco JoséEspaña, Santiago Esplugas, Roser Fusté,Marta García, Carmen González, EnriqueJulve, Anna Llobet, Margarita Luria, PereMolera, Enrique Morillas, Pascual Segura,Emilio Tijero, Antoni Tuells, Alfred Vara.

Assembleistes Nats: José Costa, AlfredoVara, Antoni Portela.


col·laboracions

Claudi Mans i TeixidóDepartament d’Enginyeria Química

Facultat de Química · Universitat de Barcelona

MAI LLARD, MAILLARD?

Mai llard, Maillard?

—Jamais, mon cher Monsieur!

El doctor Louis-Camille Maillardens respon rotundament. Maillardfou un metge i farmacèutic francès,que va néixer el 1878 a Pont-à-Mousson, vila al costat de la Mose-la, i va morir a París el 1936. Es vadedicar a la fisiologia del ronyó,camp en el que va fer importantsinnovacions. A partir de 1912 es vadedicar a la reacció entre els ami-noàcids i els sucres. Aquestes re-accions van rebre després el nomde reaccions de Maillard. Fou di-rector de la Facultat de Medicinad’Alger després de la Primera Guer-ra Mundial, i en un viatge a Parísva morir sobtadament, com a con-seqüència, sembla, d’una antiga in-toxicació deguda als seus experi-ments.

—En les meves reaccions hi in-tervenen només els aminoàcids i elssucres. Mai llard, ni olis, ni altresgreixos.

Jo no havia estudiat mai aques-tes reaccions, perquè mai me lesvan explicar. Vaig sentir-ne a par-lar per primer cop en un llibre d’Her-vé This (Les secrets de la cassero-lle) que després van traduir aquí. Iposteriorment les reaccions van sor-tir a la fama mediàtica en uns fa-mosos articles de Nature del 2002,que cito a la bibliografia. El 1997uns científics suecs volien estudiarla presència d’acrilamida, un pro-ducte petroquímic, a l’organisme de23 treballadors del túnel de Ha-llands, on n’usaven, i van fer tam-bé anàlisis a un grup de 43 treba-lladors que, en principi, no hauriende tenir acrilamida a l’organisme.Però n’hi van detectar. Van analit-zar els diferents components de laseva dieta, i quan es va difondre larecerca van sortir dotzenes de titu-lars més o menys alarmistes alsmitjans de comunicació. Van com-provar la presència d’acrilamida amolts productes comuns de la die-ta, i se n’explicava la formació perreaccions secundàries de les reac-cions de Maillard en preparar els

aliments. L’acrilamida és un neuro-tòxic, que a més és mutagènic i ge-nera càncer en animals i se sospitaque fa el mateix en els humans. Persort, no s’acumula i al cap d’untemps sense estar-hi en contacte,els efectes tòxics desapareixen.

A La Vanguardia de l’1 d’octu-bre de 2002 van titular-ho «La pa-tata caliente» i posaven, com aamenaçador subtítol: «Los científi-cos descubren cómo se forma elcancerígeno acrilamida al freír el ali-mento».

—Què dius ara! Les patates fre-gides? La base de la civilització ur-bana?

Sí, i no només a les patates fre-gides. Trobem acrilamida a moltsaltres productes preparats, com elpa, les galetes, el cafè, els cerealsd’esmorzar...

—I com és que ho deixen ven-dre, tot això, si contenen un tòxiccancerigen?

Amb aquest títol vaig fer una conferència a la «Jornada d’aromes en els aliments. Bases moleculars,tècniques culinàries, caracterització química i sensorial de les aromes», organitzada per la SocietatCatalana de Química i la Universitat de Vic, el dia de Sant Albert de 2006. Agraeixo especialment a laprofessora Consol Blanch la seva invitació i la seva insistència. Sense elles –la Consol, la invitació i lainsistència– no m’hauria atrevit mai a abordar un tema amb tanta química orgànica. Aquest text n’és unaversió molt modificada.


col·laboracions

Mira, el primer que hauries defer és deixar-te d’alarmismes i se-guir llegint. I el segon, intentar apli-car la lògica i un mínim raonamentquantitatiu. Ja va dir el Nobel HenryTaube en una conferència a Bar-celona dels anys 80, «és més pe-riodístic dir que les patates tenenun tòxic que dir que són un alimentraonablement segur»1.

Perquè, com ja sabràs, des desempre és conegut que les patatescontenen un perillós tòxic.

—L’acrilamida.

No, la solanina. És un dels alca-loides naturals –i tòxics– de la pata-ta. L’altre és la chaconina. No, nofacis acudits polítics 2. També en te-nen el tomàquet, l’albergínia, algunspebrots... I n’hi ha a les fulles, lestiges, els tubercles, a tota la planta.De fet aquests alcaloides actuencom a defensa de les plantes con-tra els insectes i els depredadors.

—Què sàvia que és la naturale-sa protegint les plantes...

Què vols que et digui... Aquestés un raonament massa antropo-mòrfic. No sé per què et cauen mi-llor les albergínies que els insectes.

Tots deuen tenir dret a viure, no?Ja deia Joan Fuster: «El virus de lapoliomielitis, aquesta criatureta deDéu...».

—No siguis cínic i treu-me dedubtes. Podem menjar patates fre-gides o no?

Ja t’ho diré, però abans cal re-córrer un camí. Tots els que sabenalguna cosa de patates saben queno s’han de deixar les patates al solperquè es recobreixen d’una capade color verd...

—Que és la tòxica solanina.

Que és la inofensiva clorofil·la.El color verd en ell mateix és ino-fensiu, però el perillós és el que noes veu, la solanina que s’està for-mant simultàniament. Més de lameitat de la solanina és molt a propde la pell de la patata. La dosi desolanina que pot tenir efectes enl’home és de l’ordre de 2 mg per kgde pes, i dosis de 6 mg/kg podenser fatals. Això vol dir que ingerir unasola patata verda no pelada pot serperillós per a la salut.

—Crua o cuita?

Crua, cuita al microones o bulli-da, és igual. Només perden la sola-nina si són patates fregides... peròllavors es genera l’acrilamida.

—I què hem de fe, doncs? Es-tem cercats. Deixo de menjar pata-tes!

Doncs hem de fer el que s’ha fettota la vida. Per evitar la solanina,no consumir patates amb la pell ver-da ni patates amb els grills. I perevitar l’acrilamida, segueix llegint.

ENFOSQUIR-SE A LA CUINA

Sempre ens diuen que els quí-mics són cuiners. Però, no em can-saré de dir-ho, els fenòmens fisico-químics que tenen lloc a la cuina són

molt complicats, molts no estan en-cara explicats, i la cuina segueix te-nint una bona part d’art. La ciènciapot explicar a posteriori el que hapassat però en molt pocs casos laciència pot dissenyar un plat. I ésque a la cuina no hi ha substànciesen el sentit químic, sinó objectes–una cuixa de pollastre, una patata,una gamba– constituïts per substàn-cies que formen òrgans, teixits,cèl·lules... I això fa que sigui com-plicat relacionar ciència i cuina.

Quan coem un tall de carn a laplanxa, per exemple...

—Vedella, porc, pollastre, xai,estruç, cérvol, cangur...?

És igual, des del punt de vistadel que et parlo. Quan coem la carn,doncs, tenen lloc molts fenòmenssimultàniament: increment de latemperatura de la peça, des de foracap a dins; canvi de color de foracap a dins; estovament de la carn;enduriment de la carn; desprenimentd’olors; canvi de sabor; i despreni-ment de suc.

Aquí hi ha involucrats fenòmensfísics i químics. Són fenòmens físicsels de calefacció, les fusions delsdiferents greixos de la carn, les va-poritzacions de vapor d’aigua delssucs i d’altres components volàtils...I hi ha fenòmens químics, hi ha di-ferents reaccions químiques amb

1 Henry Taube (Neudorf, Saskatchewan,Canadà 1915 – Palo Alto, Califòrnia,EUA 2005) fou director del departamentde Química de la Universitat de Stanford,Califòrnia. Premi Nobel de química el1983 per les seves recerques sobre laquímica de l’osmi i del ruteni, i sobre elsmecanismes de les reaccions redox.

2 El 2008, any de la redacció d’aquest ar-ticle, Javier Solana (Madrid 1942) eraAlto Representante para la Política Ex-terior y de Seguridad Común de la UniónEuropea, i Carme Chacón (Esplugues deLlobregat 1971), ministra d’Habitatge,acabava de guanyar les eleccions al Par-lament espanyol per la circumscripció deBarcelona. Tots dos polítics socialistes.

Louis-Camille Maillard (1878-1936).


col·laboracions

aparició de molècules noves: hi hareaccions de Maillard, caramel·lit-zacions, desnaturalització de prote-ïnes... L’anàlisi detallada de cadafenomen requeriria un o més llibres.

—Escriu-los.

No en sé prou. A més, ja estanescrits. Ja te’ls aniré explicant amida que els vagi llegint.

Les reaccions de Maillard són lesresponsables de que la carn es tor-ni fosca en coure-la. Però hi ha mol-tes altres reaccions que fan queapareguin compostos foscos a lacuina. Resumint molt, hi ha les se-güents:

• Enfosquiment enzimàtic. Ésl’enfosquiment que es dóna entallar pomes, alvocats, xampi-nyons, etc. El tall allibera certsenzims que ataquen els compo-nents fenòlics, que són antioxi-dants, en presència de l’oxigende l’aire. Es formen quinones queevolucionen donant compostosfoscos. Aquest enfosquiment espot evitar de diverses formes:destruint l’enzim tot cuinant lafruita; reduint el subministramentd’oxigen, per exemple cobrint lafruita amb film impermeable; po-sar-hi algun antioxidant coml’SO2, l’àcid ascòrbic o vitami-na C, o l’àcid cítric del suc de lli-mona. En la carn no es dónaaquest tipus d’enfosquiment,perquè no hi ha ni els enzims niels compostos fenòlics.

• Caramel·lització. Quan s’escal-fa el sucre es descompon a par-tir de 80 oC en fructosa i gluco-sa, desprenent aigua. A 185 oCés un líquid transparent. Desprésva espessint-se, es torna groc,marró i negre i la viscositat vaaugmentant: és el denominat ca-ramel. S’han format, a més, di-versos polímers i carbó.

• Descomposicions i crackings.Tenen lloc a alta temperatura en

tot tipus d’aliments. Són un con-junt complex de descomposici-ons, oxidacions, polimeritzacionsi despreniment de carbó i com-postos carbonosos, tot alhora.

• Reaccions de Maillard. En par-larem després.

A l’article «Truita al salfumant»de l’NPQ n. 438 ja vaig explicar unexperiment fàcil de fer per observara simple vista la diferència entre lesreaccions de Maillard i les reaccionsde caramel·lització.

Que no dius res?

—No m’agrada interrompre clas-ses magistrals.

Les reaccions de Maillard forenobservades a la pràctica pels sol-dats americans a la Segona GuerraMundial. El 1940 van veure que elsous en pols que portaven per cuinares tornaven marrons després d’uncert temps d’estar emmagatzematsi desenvolupaven olors dolentes.

—Es devien podrir.

Poder, podrien podrir-se, però noes podrien. No desprenien la típicaolor d’ous podrits, de gas sulfhídric.J. E. Hodge, el 1953, va identificarla reacció com una típica reaccióde Maillard, i en va reprendre lesrecerques. Des de llavors s’ha es-tudiat molt, i s’ha vist que és uncomplexíssim sistema de reaccionsentrelligades. Miraré de resumir-ho,sense massa terminologia especia-litzada i sense escriure les reaccionsquímiques desenvolupades, que enun text com aquest més enredenque aclareixen.

UN TAST DE LESREACCIONS DE MAILLARD

Les reaccions de Maillard co-mencen amb la reacció d’una ami-na –NH2 i un grup carbonil >C=O. Lafunció amina pot ser present a unaminoàcid o a una amina. I el grupcarbonil pot ser a un sucre o a certsproductes d’oxidació de greixos.

Un estimulant article, amb esperançadors titulars. (La Vanguardia, 1-10-2002).


col·laboracions

—No deia en Maillard que maillard? Que no és un greix, el llard?

Maillard sabia el que sabia el1912, però ara han passat quasicent anys, i se saben més coses, jaho veuràs. Aquestes reaccions te-nen lloc a temperatura ambient,però, com la major part de reacci-ons, van a més velocitat quan latemperatura creix. A partir de125-130 oC ja tenen lloc de formasignificativa. Les trobem en l’elabo-ració de pa, en torrar fruites sequeso cafè, en la cocció de la carn. Sónles que donen el gust especial de laxocolata amb llet, o als caramelstoffees.

—Els de la Viuda Solano! En-cara noto com s’enganxaven alsqueixals...

Efectivament, eren del Sr. Sola-no, de Logroño, des de 1830, i des-prés dels fills i finalment de la víduad’un descendent. Per cert que pri-mer feien els caramels amb llet deburra, i després de vaca. Ara sónsense sucre, amb isomaltitol. Peròla marca ja no és de la família, sinóde Fosforera Española, de la famí-lia Fierro, que va traslladar la fàbri-ca a Tarazona, amb el nom de So-lano Aragón. Aquesta Fosforera arafa més productes alimentaris quemistos. Però deixa’m seguir.

Encara que en l’aliment no hihagi aminoàcids lliures se’n podenformar quan s’escalfen les proteï-nes. Els sucres més complexos esdegraden amb la temperatura do-nant sucres reductors, és a dir, ambun grup >C=O lliure. Per exemple,la sacarosa o sucre de canya, queno té grups reductors, es descom-pon a fructosa i glucosa, que sí queen tenen. I llavors té lloc la reacció,que en aquesta etapa no dóna subs-tàncies que tinguin colors ni olors.

La segona etapa és la reacciódenominada reordenament d’Ama-dori. Aquest fou un investigador ita-lià que desenvolupà els seus princi-

pals treballs cap als anys 1925-30.El reordenament d’Amadori és unaisomerització, és a dir, un canvi del’estructura de les molècules senseque n’hi intervinguin de noves. Tam-poc hi ha enfosquiments en aques-ta etapa. El grau d’extensió d’aques-ta reordenació depèn del pH i de latemperatura, i després determinaràquins tipus de colors, olors i saborss’obtindran.

La tercera etapa és la descom-posició dels productes d’Amadori, ies formen moltes substàncies dife-rents. Unes són molècules aromàti-ques més o menys complexes.

—Si són aromàtiques vol dir quefan olor.

No, si recordes el que algun copt’he explicat, en química un compostaromàtic és aquell en que els àtomsde carboni formen estructures cícli-ques especials molt estables, deno-minades anells aromàtics. Algunesd’aquestes substàncies tenen, efec-tivament, olors agradables. Altressón pudors indescriptibles, i altres,simplement no fan olor ni pudor.

A més dels compostos aromà-tics, s’obtenen altres substànciesque comencen donant colors gro-guencs lleugers, colors taronja iolors una mica desagradables. Capal final de les reaccions, es formenuns àcids de colors foscos, quecontenen nitrogen, i que es deno-minen melanoïdines. En grec vol dirque tenen colors foscos. Són subs-tàncies d’alt pes molecular, superi-or a 12000. També es generen aro-mes de torrat, i gustos una micaamargants. Aquest conjunt de re-accions es denominen reaccions deStrecker. Aquest Strecker ho va in-vestigar cap a 1850.

—No entenc res. Si en Maillardva estudiar les seves reaccions el1912, com és que Strecker ho vafer el 1850? Com ho podia fer, siels compostos de Strecker són de-rivats de les reaccions de Maillard?

No sé si m’entens el sentit de lapregunta?

Sí, sí que t’entenc. La respostaa això que dius mostra un aspecteessencial de la química. En elscompostos orgànics les reaccionstenen lloc entre famílies de subs-tàncies. Per exemple, una reacciód’esterificació té lloc entre un àcidorgànic i un alcohol. Qualsevolsubstància que sigui àcid orgànic,és a dir, amb una estructura genè-rica Ra–COOH, reacciona ambqualsevol alcohol, d’estructura ge-nèrica Rb–CH2OH i donen l’estercorresponent, Ra–CO–O–Rb. Elssímbols Ra i Rb signifiquen cade-nes de la llargària i de l’estructuraque sigui: des d’un simple H fins auna complexíssima cadena amb ra-mificacions i tot el que vulguis.

Strecker va estudiar les sevesreaccions, independentment d’enquin context tinguessin lloc. I centanys després, es va veure que elscompostos derivats de les reaccionsde Maillard reaccionaven segons lesreaccions que Strecker havia estu-diat cent anys abans. Això és moltcomú a la química.

Totes aquestes reaccions sónconsecutives. Això vol dir que laconcentració dels productes inter-medis primer creix i després es re-dueix. Alguns dels compostos quetenen color i olor són intermedis, iper tant la seva concentració en elproducte final dependrà de moltís-sims factors.

Si has estat al cas de tot el se-guit de reaccions descrites abans,veus que és un conjunt de reacci-ons molt complicat, que té llocinicialment entre tot tipus de com-postos aminats i sucres reductors.En un mateix aliment hi poden ha-ver molts tipus d’aminoàcids, i unapila de sucres reductors. Per tant,la cascada de compostos que es po-den trobar en un sistema real ésimmens. S’han detectat més de milcompostos volàtils que contribuei-


col·laboracions

xen als flavors i al color fosc. Perexemple, certes substàncies deno-minades pirazines donen notesfresques verdes de fruites i hortalis-ses; les furanones són d’olorsafruitats; els disulfurs tenen olorsfortes i a vegades desagradables, iel bis-2-metil-3-furil-disulfur dónaolor de carn, i fins i tot es fa servirper fer aromes artificials.

—Perdona, què és això del fla-vor?

Aquest terme és de la terminolo-gia dels sentits i encara no és alsdiccionaris. El flavor –en anglès, fla-vor o flavour– es sol definir com lasensació combinada de sabor i olorque genera una determinada subs-tància a l’organisme. I en termesgenerals, ve més determinada perl’olor que pel sabor.

—Així que l’aroma és determi-nant?

Vés en compte amb la termino-logia. Una aroma en termes quoti-dians és una olor, tant en català comen castellà, anglès o francès. Encanvi, en el context de la tecnologiaalimentària no vol dir una olor, sinóuna substància que contribueix al’olor o al sabor d’un producte. Unasubstància que contribueix nomésa donar olor es denomina fragància,especialment en el context de pro-ductes d’higiene personal. Els fran-cesos distingeixen entre arome –lasensació– i aromate –la substànciaque provoca la sensació–.

Tornem a Maillard.

—Tornem-hi, perquè jo encarano sé si menjaré patates fregides...

LES PATATES FREGIDES

Anem finalment a l’acrilamida. Ésun compost d’estructura molt sim-ple, de fórmula CH2=CH–CO–NH2.S’obté industrialment en enormesquantitats a partir del petroli, amb

l’objectiu de fer-ne fibres acríli-ques, ben conegudes.

L’acrilamida es genera a lacuina o a la indústria alimentàriaen substàncies que continguinen la seva composició l’ami-noàcid asparagina, com les pa-tates o els cereals. L’asparaginaés un aminoàcid de fórmulaH2N–CO–CH2–CH(NH2)–COOH.La reacció de formació d’acrila-mida té lloc a partir de 120 oC,però s’incrementa molt a partir de170 oC. Els investigadors suecs,els que van crear l’alarma, vanmesurar que a les patates xips–les típiques de bossa o dexurreria– s’hi poden trobar finsa 1200 μg/kg d’acrilamida;450 μg/kg a les patates fregidesa casa; 410 a galetes i biscotes;160 a cereals d’esmorzar, i 140al pa. Això són valors força alts. Noes coneixen bé els valors perillososper als humans, però en rates sesap que una dosi de 0,004 mg/kgper dia presenta efectes. Si sumesel pa, les patates fregides, la micaque hi ha en l’aigua de beguda, elcafè, les galetes... tot suma. No ésper alarmar-se, però tampoc és perno donar-hi importància.

—I per què a les patates xips n’hiha més?

Perquè l’acrilamida es forma enfregir l’aliment, i la temperatura s’as-soleix abans a la superfície que alcor de la peça. Les patates xips te-nen una superfície global més granque la mateixa quantitat de patatestallades en forma allargada, com essol fer a casa. Les patates xips s’es-calfen globalment més que la restade formes, i com més fines, més.

—Hi havia un tall de pernil tan fitan fi que només tenia una cara.

Això és un vell acudit, però el queno saps és que aquest tall de pernilpodria existir. Només hauries de ta-llar el pernil en forma de cinta deMoebius.

—I això què és?

Ara no tinc temps d’explicar-t’ho. Però pots experimentar-ho tumateix: agafa un tros de cinta ouna tira de paper, dóna-li una tor-sió de 180º i enganxa un extremamb l’altre formant una rodona, demanera que la cara A s’enganxiamb la cara B, i viceversa. Et sor-tirà un objecte que té una sola carai una sola vora. Meravelles topolò-giques.

—No em distreguis del tema im-portant. Hi ha res a fer per reduirl’acrilamida als aliments? Cada cosaque dius m’allunya més de les pa-tates fregides...

Sí, és clar, tothom hi pot fer al-guna cosa: el pagès, l’envasador depatates, l’elaborador de patates fre-gides envasades, i cadascú a casa.Per ordre:

• Hi ha varietats de patates ambmenys continguts de sucres re-ductors. Això és feina del pagèsi del tecnòleg dels aliments.

• Cal guardar les patates a mésde 6 oC, i cal evitar usar imme-

Alguns esquemes de reaccions que podenformar acrilamida.

AMINOÀCID COMPOSTAMB CARBONILS

AMINO-CETONA

ACROLEÏNA

ACRILAMIDA

ALDEHID DESTRECKER


col·laboracions

diatament les patates que s’hanemmagatzemat a baixa tempe-ratura.

• Cal submergir en aigua calentales patates tallades durant mitjao una hora per eliminar al mà-xim els sucres reductors. Això hohan de fer els fabricants de pa-tates precuinades o fregides, itambé es pot fer a casa.

• Els industrials hi poden afegir pi-rofosfat àcid de sodi, que redu-eix l’acrilamida del producte final.

• La millor pràctica, tant a casacom industrialment, és pre-fregirles patates, i després acabar-lesde fregir evitant el color massaintens: l’acrilamida es forma prin-cipalment al final de la cocció.

• Cal rebutjar les patates que estornen fosques ràpidament.

• Cal tallar les patates fregides atrossos més gruixuts.

• En tots els casos cal controlarque la temperatura no passi de175 oC. Augmenta la quantitat degreix del producte, però es redu-eix l’acrilamida.

—De tot això, les úniques cosesque puc fer a casa és posar-les enaigua, tallar les patates gruixudes,controlar la temperatura i fregir-lesen dues tandes.

Perfecte. Fes-ho. Hi ha una so-lució millor, però inviable: fregir lespatates al buit. La pega és que en-cara no tenim fregidores al buit.

—Pels Reis de l’any que ve pot-ser ja se’n vendran... I patates fre-gides al microones, no es poden fer?

No, perquè el microones no arri-ba a temperatures prou altes comper fregir. Però hi ha treballs quemostren que si primer poses al mi-croones les patates xips i desprésles fregeixes, es redueix notable-

ment la quantitat d’acrilamida. Aixòtambé es pot fer a casa. I una altracosa que s’ha de fer sempre ésprendre antioxidants a la dieta, comvitamina C o vitamina E, que frenenl’acció de l’acrilamida a l’organisme.Menja fruites.

Què, renuncies definitivament ales patates fregides?

—Bé, amb aquesta explicacióm’has tranquil·litzat una mica. En-cara albiro una certa esperança. Apartir d’ara menjaré menys patatesfregides, i que no siguin tan fos-ques. O, saps què? Millor desprésde vacances. Això, començaré areduir-ne el consum just després devacances.

Molt bé. Et podràs distreure lagana fent col·lecció de fascicles, quetambé venen després de vacances.

MAILLARD EN ALTRESALIMENTS

La carn és vermella no per l’he-moglobina de la sang –als talls decarn n’hi ha molt poca– sinó per lamioglobina, que és una proteïna quetambé té ferro, i que transporta l’oxi-gen a través del múscul. Hi ha mésmioglobina quan són músculs quetreballen, com a les cuixes dels ani-mals. Quan es cou la carn a altatemperatura es torna més fosca perles reaccions de Maillard. Els ami-noàcids provenen de les proteïnes.I els sucres, entre altres, provenende la glucosa de les cèl·lules i de lasang i del plasma.

A més, hi ha un altre efecte: quanes couen diverses peces de carnamb una paella i oli, les porcions quees cuinen al final s’enfosqueixenmés ràpidament que les primeres.Un dels motius és un cert efectecatalític: en coure els primers bis-tecs es generen molècules que fanque les properes reaccions siguinmés ràpides. Hi ha altres explicaci-ons complementàries, com que el

greix s’enfosqueix per les partículesde carn que es desprenen de lesprimeres coccions.

Quan es fa pa, a la massa inici-al no hi ha sucres reductors lliures,sinó midó, i molt pocs aminoàcidslliures. Els sucres reductors i elsaminoàcids lliures es formen mitjan-çant fenòmens enzimàtics de la fa-rina, a partir del midó i de les prote-ïnes. El midó és degradat amb elsenzims de la farina i del llevat, finsa donar glucosa. A més, la farinaté enzims proteolítics, que hidrolit-zen les proteïnes a aminoàcids. Auns 200 oC –els forns de pa treba-llen entre 190 i 270 oC– la lactosa,maltosa, fructosa i glucosa forma-des reaccionen amb els aminoàcidsdonant les melanoïdines, i tambées forma l’acrilamida i altres subs-tàncies. Per evitar l’acrilamida s’hasuggerit d’afegir a la massa l’enzimasparaginasa, que redueix en un80 % la formació d’acrilamida enels pans i pastes. Aquest procedi-ment, que jo sàpiga, encara no s’haaprovat.

Hi ha aliments on hi ha més su-cres que aminoàcids. Els sucres enexcés poden caramel·litzar i contri-buir a l’enfosquiment del producte.És el que els passa a les cebes, onsimultàniament tenen lloc les reac-cions de Maillard i la caramel·lit-zació.

—El cafè amb llet també és fosci no és una reacció de Maillard.

No, evidentment que no. Però siescalfes la llet molta estona, té llocla reacció i la llet es va enfosquint,encara que no arribis a 120 oC. Siagafes un pot de llet condensada iel poses al bany maria durant unabona estona, el sucre i les proteï-nes de la llet acaben donant unapasta amarronada i extraordinària-ment dolça, que alguna vegada elshermanos m’havien donat per bere-nar anant d’excursió. Les proteïnesde la llet contenen residus de lisina,que és un aminoàcid que dóna co-


col·laboracions

lors molt foscos en les reaccions deMaillard.

—Quan la llet s’enganxa i es cre-ma queda ben negra.

Exacte. I encara podríem trobarmolts més exemples. Però el darrerserà el teu cos.

—Què vols dir, el meu cos?

Vull dir això: les reaccions deMaillard que tenen lloc al nostre or-ganisme. No al teu en exclusiva, ésclar. La professora Susan Thorpe,de la Universitat de South Carolina,té una frase ben radical: «Som lí-pids, proteïnes i sucres, i ens estemcoent a baixa temperatura». Potserel terme coure no és ben exacte,però és ben cert que al nostre coss’hi donen tota mena de reaccionsbioquímiques.

I una d’aquestes reaccions és lade Maillard. A la sang hi ha gluco-sa, producte de la ingestió i degra-dació de tota mena de sucres. Itambé hi ha proteïnes capaces dereaccionar-hi. En concret, l’hemo-globina de la sang. En reaccionaramb la glucosa es forma el que esdenomina hemoglobina glicada oglicosilada, que se sol abreviar perHbA1C. La concentració d’aquestcompost a la sang és un bon indi-cador de la diabetis, perquè valorsalts indiquen que hi ha hagut va-lors alts de glucosa al llarg deltemps. És un número que els dia-bètics hem de tenir ben vigilat. Simires una anàlisi de sang, potsert’ho han determinat.

—A veure... sí. HbA1C = 5,4 %.

Bé. S’ha d’estar per sota del 6 %.Entre 6 i 8 % vol dir que, si tens dia-betis, està acceptablement contro-lada. I si tens un valor superior al8 %, tens una diabetis descontrola-da i estàs en risc.

Altres derivats de reaccions deMaillard al nostre cos són els AGE

(Advanced Glycation Endproducts),productes que sembla que genereninflamacions, pèrdua de flexibilitatdels músculs, cataractes o Alzhei-mer. Per evitar-los, es recomanendietes baixes en generadors d’AGE(pocs greixos i poques proteïnes) ialiments cuits a baixes temperatu-res, a més d’antioxidants com lacúrcuma; i menjar menys, comsempre.

—Tots els consells sobre dietesacaben igual. Però, escolta, les re-accions de Maillard no han de tenirlloc a alta temperatura?

Sí, però al cos hi ha també en-zims que permeten que les reacci-ons de Maillard, com totes les altresreaccions de l’organisme, tinguinlloc a la temperatura corporal. Ah, icerts sistemes de bronzejat es ba-sen en reaccions de Maillard a bai-xa temperatura entre el compostactiu del cosmètic –la dihidroxiace-tona– i els aminoàcids de la capade cèl·lules mortes de la pell. I nocal sol, ni radiació ultraviolada, nires.

—Si en Maillard aixequés el capestaria ben content de veure lesseves reaccions estudiades encamps tan diferents...

MAI LLARD, MAILLARD?

Ara el doctor Maillard no podriaser tan taxatiu en la seva afirmaciócom ho era al començamentd’aquest text. Es coneix de no famolt de temps que certs compostosderivats de les reaccions de Mai-llard poden reaccionar amb algunsgreixos, i donar nous compostos.Les reaccions de Maillard amb com-ponents del llard donen substànci-es amb el gust específic de porc, iaixò es comença a aplicar en tec-nologia alimentària i gastronòmica.Podem dir, per tant, que si bé a lesgenuïnes reaccions de Maillard nohi intervenen els greixos, en certsgustos que se’n deriven sí que els

greixos, i específicament el llard, hiintervenen.

—Docteur Maillard, désolé. I,canviant de tema, aquesta cinta deMoebius que has dit...

BIBLIOGRAFIA

Barham, P. (2001). The Science ofCooking. Springer-Verlag, Heidel-berg. Trad. (2003), La cocina y laciencia. Ed. Acribia, Saragossa.

Baynes, J. W.; Monnier, V. M.; Ar-nes, J. M.; Thorpe, S. R. (Eds.)(2005). The Maillard Reaction:Chemistry at the Interface ofNutrition, Aging, and Disease.Vol 1043 dels Annals of the NewYork Academy of Sciences.

Coenders, A. (2004 2a reimpr.). Quí-mica culinaria. Trad. Ed. Acribia,Saragossa.

Mottram, D. S.; Wedzicha, B. L.;Dodson, A. T. (2002). Acrylami-de is formed in the Maillard re-action. Nature, 419, 3-10-02,448-449.

Stadler, R. H.; Blank, I.; Varga, N.;Robert, F.; Hau, J.; Guy, P. A.;Robert, M-C., Riediker, S.(2002). Acrylamide from Maillardreaction products. Nature, 419,3-10-02, 449-450.

This, H. (1993). Les secrets de lacasserole. Bélin Ed., París. Trad.Ed. Acribia, Saragossa: Los se-cretos de los pucheros.

This, H. (2002). Traité élémentairede cuisine. Bélin Ed., Paris.

Wolke, R. L. (2005). Lo que Einsteinle contó a su cocinero 2. Trad.Robinbook, Barcelona.

http://ec.europa.eu/food/food/che-micalsafety/contaminants/acryla-mide/frenchfries-ES-final.pdfConsulta març 2008. ☯


col·laboracions

Charles Chaplin va ser una deles figures més rellevants de l’art ci-nematogràfic del segle XX. Un delsmàxims exponents del cinema mut.Actor, director, guionista i composi-tor de la música de les seves pel·lí-cules. La seva trajectòria de més decinquanta anys s’inicia l’any 1914 iarriba fins el 1967.

La seva obra és d’una projeccióperenne. Sempre vital, present, laseva figura de Charlot va passar arepresentar l’home corrent, el per-sonatge del carrer enfrontat als po-ders que dominen el món.

La denúncia de l’egoisme humà,els abusos i explotacions, estan pre-sents en quasi tota la seva obra.

Va ser personal amb tot. Quanarriba el so al cinema es resisteix

CHARLES CHAPLIN, CHARLOT

Isidre Clapés

al canvi. Continua amb els gestos,la imatge del bé i del pensament,sense paraules. Continua amb uncinema personal i directe amb lagran personalitat del seu personat-ge, tantes vegades, de fracassat,vençut, però lliure i fidel als desval-guts a qui ajuda i estima sempre.Recorda sempre valors universals ipositius.

Més endavant introduirà reflexi-ons sobre el món contemporani:Luces de la ciudad (1931), Tiemposmodernos (1936), El gran dictador(1940), on va fer un discurs a favorde l’harmonia universal que trans-cendeix les circumstàncies del mo-ment històric...

Arriben altres avenços tècnics alcine, com ara el color, i sense mou-re’s de la seva personalitat creadorademostra també la seva adaptacióen la pel·lícula Candilejas (1952).

El professor de cinema RomàGubern diu d’ell: «Figura capital iuniversal del cinema, la seva obraés una síntesi madura del melodra-ma romàntic i de la sàtira social méspunyent, sempre inconformista i in-dependent, alhora que còmica i uni-versal, animada pels seus senti-ments humanitaris i no mancadad’una trista amargor».

Charles Spencer Chaplin va néi-xer el 16 d’abril de 1889 a Londres iva morir el dia de Nadal de 1977 aSuïssa.

Però Charles Spencer Chaplinserà sempre Charlot. Amb el seubastó, les sabates grans, el barret isobretot la seva mirada, profunda,seriosa, trasbalsada.

Avui trenta anys després de laseva mort, segueix sent tant presenti actual. ☯


col·laboracions

CURIOSIDADES EN TORNO A LOS METALES

PRECIOSOS (II). GRUPO DEL PLATINO

Enrique JulvePresidente de la Secció Tècnica de Corrosió

INTRODUCCIÓN

Después de hablar, en el primerartículo, de las anécdotas y curiosi-dades concernientes a los dos me-tales preciosos tradicionalmentemás utilizados, plata y oro, me voya referir ahora a los otros metalespreciosos menos conocidos, los delgrupo del platino: platino, rodio, pa-ladio, iridio, rutenio y osmio.

Los metales de este grupo seaislaron en los siglos XVIII-XIX, aun-que el más importante de ellos, elplatino nativo aleado o platina, yase conocía allá por el año 1557.Aunque hubo investigaciones ante-riores, la primera investigación cien-tífica seria de ese platino nativoaleado no se realizó hasta el año1803, en que W. H. Wollaston obtu-vo a partir de esa platina el platinopuro y aisló los dos componentesminoritarios: el paladio y el rodio. Elosmio y el iridio fueron aislados porS. Tennant en el año 1804, y el ru-tenio lo fue por C. Claus en el año1884, aunque no se confirmó el des-cubrimiento hasta el año siguiente.

METAL PLATINO

Las primeras referencias históri-cas del platino nativo se remontana la época del asentamiento de losespañoles en México y América delSur, en que encontraron un metalblanco parecido a la plata y al cualdenominaron platina, diminutivocastellano de plata. En el año 1557,el escritor y erudito italiano César

della Scala dejó constancia de ladificultad que entrañaba el fundir unmetal denominado platina, supues-tamente platino aleado, obtenido delas posesiones españolas en Amé-rica del Sur y Central. La existenciadel platino nativo o platina se men-ciona también en los escritos deAntonio de Ulloa, quien, junto conJorge Juan, formaron la delegaciónespañola que con la francesa midie-ron en el Perú, en los años 1735 a1744, un arco de meridiano con elfin de decidir el achatamiento de laTierra por los polos, en duda enaquella época. Antonio de Ulloa es-cribió en 1748 que el platino era unmetal que no podía beneficiarse porno poderlo fundir con los medios deque entonces se disponía y que, alacompañar al oro, perjudicaba laextracción de éste. Este metal plati-no nativo o platina se trajo a Euro-pa y entre los años 1741 a 1750 seestudiaron sus propiedades. Comocosa curiosa se ha constatado que,en esos años, el gobierno españolde la península prohibió la exporta-ción del metal de las posesiones deAmérica del Sur e incluso ordenóque se arrojara al mar un cargamen-to, con el fin de evitar que se utiliza-se para adulterar el oro, aunque

parece ser que en el año 1788 elpropio gobierno español comprógrandes cantidades del metal a bajoprecio para, probablemente, adulte-rar el oro que acuñaba.

Aparte de otras anteriores nodocumentadas, parece ser que laprimera investigación científica delplatino nativo fue realizada porWilliam Brownrigg en el año 1750.En años posteriores, C. L. Bertho-llet y B. Pelletier describieron el tra-bajo de M. de l’Isle, el cual obtuvoen 1773-1774 una forma maleabledel platino nativo. Diez años mástarde, en 1783, Pierre-François Cha-baneau preparó platino maleable,patentando el proceso. La obten-

Ligeros Pesados

Rutenio Rodio Paladio Osmio Iridio Platino

Símbolo Ru Rh Pd Os Ir Pt

Número atómico 44 45 46 76 77 78

Peso atómico 101,1 102,9 106,4 190,2 192,2 195,1

Peso específico (g/cm3) 12,2 12,5 12,16 22,5 22,42 21,4

Punto de fusión (oC) 2.450 1.985 1.553 2.700 2.454 1.773

Placa conmemorativa de la casa dondevivió William Brownrigg (1712-1800) enWhitehaven, Cumberland.


col·laboracions

ción del platino puro, sin embargo,no se realizó hasta el año 1803, enque W. H. Wollaston aisló del plati-no nativo los dos componentes mi-noritarios, denominados paladio yrodio. Al metal mayoritario se le de-nominó platino (derivado del nativoo platina).

Aunque históricamente el plati-no nativo procedía de América delSur y Central y de él se obtenían,además de platino puro, otros me-tales preciosos de su grupo, en elaño 1819 se descubrieron placereso depósitos aluviales en los MontesUrales (Rusia), siendo desde el año1824 este platino ruso el que domi-nó el mercado europeo. Posterior-mente, se han encontrado fuentes,aunque menos abundantes, de pla-tino en Abisinia, Alaska, EstadosUnidos, Australia y Canadá.

En lo que respecta a la electro-deposición del platino cabe indicarque hasta el año 1840 no se em-pleó este metal precioso como me-tal de recubrimiento. Ese año Bött-ger recubrió el metal-base cobre conuna película de platino, y unos añosdespués, en 1855, Roseleur y La-naux citaron unos baños electrolíti-cos, llevando sales solubles de pla-tino (hexacloroplatinatos) para ladeposición de este metal precioso.Sin embargo, los primeros bañoselectrolíticos comerciales de platino

no aparecieron hasta los años 1930-1936, siendo uno de ellos el paten-tado por Keitel y Zschiegner en losaños 1930-1931, basado en el dia-minodinitrito de platino. Un factormuy importante que desvió la aten-ción del platino como metal de re-cubrimiento y lo postergó industrial-mente, fue la introducción entre losaños 1930 a 1959 de un proceso deelectrodeposición de rodio que re-unía un gran número de ventajascon respecto al proceso de electro-deposición del platino, tanto desdeel punto de vista de estabilidad delbaño como de las cualidades de losrecubrimientos. Pero, a partir de losaños 1960 los recubrimientos deplatino atrajeron nuevamente laatención industrial por varios moti-vos. En primer lugar, porque a con-secuencia del auge cada vez ma-yor de los metales nobles, losrecubrimientos de platino podían seraplicados en contactos eléctricos depoco compromiso, que más tarde seamplió a contactos con función máscomprometida. En segundo lugar,porque estos recubrimientos cons-tituían un material muy apropiado,depositado sobre titanio o tántalo,para utilizar como electrodo (ánodo),tanto en la electrodeposición de me-tales nobles (rodio, paladio, etc.)como en la protección catódica (pro-tección de cascos de buques, deestructuras marinas, de oleoductos,etc.). Y, en tercer lugar, porque ac-tuaban como barrera eficaz en apli-caciones electrónicas a altas tem-

peraturas, comportándose mejor eneste caso que los recubrimientos deoro, de paladio o de rodio.

Aparte de estas utilizaciones, losrecubrimientos de platino se em-plean en joyería, también comometal catalítico en muchas reaccio-nes químicas y en tubos de escapede automóviles, y en la industriaelectrónica avanzada. El adveni-miento de las aleaciones de platinoha abierto nuevos usos a estos re-cubrimientos, especialmente en elcampo de la joyería, de los artícu-los suntuarios y de la electrónica.

METAL RODIO

Este metal fue aislado del plati-no nativo en el año 1803, como he-mos dicho, por W. H. Wollaston. Elextracto de agua regia de ese plati-no nativo lo trató con cloruro amó-nico para precipitar el platino puro;seguidamente añadió cianuro mer-curioso para precipitar el paladio y,finalmente, aisló el rodio en formade cloruro de rodio y sodio. Al pala-dio, Wollaston le dio este nombre enhonor del asteroide Pallas, descu-bierto el año 1802, y al rodio (derodón o rosa) lo llamó así por el co-lor rosado de sus sales.

Antes del descubrimiento y sub-siguiente explotación de los yaci-mientos de Rusia, Canadá y Sudá-frica, los metales del grupo del

Pepitas de platino nativo procedentes de Goodnews Bay (Alaska).

William Hyde Wollaston (1766-1828).


col·laboracions

platino se obtenían casi exclusiva-mente de los depósitos aluviales deplatino nativo, cuya composición co-rrespondía mayoritariamente a pla-tino acompañado de pequeñas can-tidades de rodio (menos del 1 %),paladio (2,6 %), iridio (6,2 %), os-mio (0,3 %) y rutenio (0,08 %), ade-más de oro (0,6 %) y un 10,1 % decobre, hierro y otros metales.

El rodio se depositó por primeravez por vía electrolítica en el año1891, pero no se obtuvieron recu-brimientos industriales hasta el año1930, en que sus superiores pro-piedades de metal noble fueron re-conocidas y aprovechadas en elcampo de la joyería, consolidándo-se plenamente en esta industria apartir del año 1940 y siendo hoy endía indispensable para muchos desus fabricados. En lo que respectaa la industria electrónica, cabe indi-car que hasta el comienzo de la Se-gunda Guerra Mundial la utilizaciónde los electrodepósitos de rodio eraprácticamente desconocida. Cuan-do la guerra comenzó hubo necesi-dad de desarrollar nuevos equiposy aparatos, los cuales, además derequerir una exquisita capacidad decontacto en sus componentes, in-cluso a altas frecuencias, debíanpermanecer completamente inalte-rados incluso bajo severísimas con-diciones climatológicas de servicio.Como consecuencia de la investi-gación que se llevó entonces a caboen ambos bandos contendientes, sevio que el rodio electrodepositadoofrecía la solución perfecta a la ma-yor parte de los problemas de dise-ño y de servicio de aparatos utiliza-dos en radar y en transmisiones dealta frecuencia. Comenzó, pues, aestudiarse más a fondo y a aplicar-se inmediatamente la técnica del ro-diado electrolítico, técnica que, unavez finalizada la guerra, halló am-plio campo de expansión en la mo-derna industria electrónica, espe-cialmente como consecuencia de lademanda de las nuevas industriasde cohetería, de comunicaciones yde satélites y naves espaciales.

Como ejemplos curiosos de estetipo de utilizaciones cabe destacar:el rodiado de anillos y escobillas depotenciómetros de precisión, el ro-diado del dispositivo de disyunciónde calculadores electrónicos, el ro-diado de las placas detectoras delacelerador de precisión de eje úni-co Sperry (montado en aeronaves,como el avión X-15) y de los acele-radores triaxiales, el rodiado de lascoronas de los engranajes magnéti-cos usados en el equipo de los pilo-tos automáticos de los aviones, etc.

Se han usado también estos re-cubrimientos de rodio en artículosde óptica, instrumental médico-qui-rúrgico y material de laboratorio.Con el advenimiento de las aleacio-nes de este metal, su campo deaplicación se ha extendido a otrastecnologías más recientes.

METAL PALADIO

El metal paladio fue aislado, almismo tiempo que el metal rodio, del

platino nativo, en el año 1803 porW. H. Wollaston, que le dio estenombre en honor del asteroide Pa-llas, como hemos dicho.

Curiosamente, la primera noticiade este descubrimiento fue el anun-cio aparecido en ese año 1803 enun periódico de Londres en el quese decía que «muestras de un me-tal llamado paladio o nueva plata(por su color blanco) puede ser ad-quirido por compra a Mr. Forest, enel n.º 26 de la calle Gerrard, delSoho, en Londres».

De los seis elementos que cons-tituyen el grupo del platino, solamen-te el platino y el paladio se encuen-tran en forma nativa. El paladionativo, de aspecto parecido al plati-no nativo, lleva asociadas pequeñascantidades de platino e iridio. Es unmineral muy escaso, encontrándo-se principalmente en Colombia, Bra-sil, Rusia y el Transvaal (Sudáfrica).Otra fuente de obtención del pala-dio la constituye el platino nativo,como se ha dicho.

Conectores llevando en los extremos un recubrimiento de rodio.

Diferentes piezas, llevando recubrimiento de paladio, utilizadas como componentesen la ingeniería eléctrica y médica.


col·laboracions

La deposición del paladio por víaelectrolítica se realizó, por primeravez, en el año 1884 y, a escala in-dustrial, a partir de los años 1930,dejando constancia Atkinson y Ra-per en 1933 de varios procedimien-tos utilizados para ese fin. Pareceser que en esos años no había ex-cesiva demanda de este recubri-miento, que en principio se aplicósólo en joyería y en ornamentación,debido sobre todo a su tono másoscuro que el blanco del rodio y dela plata y su tendencia, aunque li-gera, al deslustrado. Sin embargo,

durante la Segunda Guerra Mun-dial, debido a que el rodio era difícilde conseguir para uso civil, ya quese utilizaba sobre todo para equi-pos militares, el paladio lo sustituyóen muchos de sus usos ornamen-tales y protectores. A estas prime-ras utilizaciones siguieron añosdespués su empleo en la industriaelectrónica, para recubrir la superfi-cie de contactos, en conectores yen circuitos impresos, sobre todoen Europa, ya que en Estados Uni-dos se siguió prefiriendo los recu-brimientos de oro y de rodio para

estas aplicaciones. Actualmente, re-cubrimientos de paladio llevando unflash de oro se emplean en una granvariedad de aplicaciones sustituyen-do al oro decorativo, debido sobretodo a su menor precio (por ahora)y menor densidad. Se utilizan tam-bién los recubrimientos de paladio,además de en joyería y bisutería,para proteger al metal-base cobreen la industria de circuitos impre-sos, además de en la telefonía, enordenadores, en algunas conexio-nes de los circuitos integrados, enla industria aeroespacial y en la fa-bricación de catalizadores para tu-bos de escape de automóviles.

METAL IRIDIO

Este metal fue aislado por S.Tennant en el año 1804 y se le lla-mó iridio (de iris o arco iris) por loscolores variados de sus sales. Seencontró en el residuo negro resul-tante del tratamiento del platino na-tivo con agua regia. Por esas mis-mas fechas, H. V. Mollet-Descotils,A. F. de Fourcroy y L. M. Vauque-lin, sospecharon también la presen-cia de iridio en ese platino nativo,pero su trabajo no fue concluyente.

Este metal no se encuentra enforma nativa. Está presente muyminoritariamente en el platino nati-vo y en el paladio nativo, ademásde en algunos minerales: la iridos-mina o syssertskita y el osmiridio(mezclas isomorfas de Ir-Os), el au-rosmiridio (mezcla de osmiridio yoro) y el platiniridio (mezcla isomor-fa de Ir-Pt).

El iridio se depositó por vez pri-mera por vía electrolítica en el año1931 por Rossman, aunque a es-cala semi-industrial e industrial nose electrodepositó hasta los años1947 a 1965. Aunque el iridio sepuede depositar fácilmente en es-tado de fusión, ha sido difícil,desde su descubrimiento, la depo-sición de este metal a partir deelectrólitos acuosos. El poco inte-

Diversos componentes, llevando una aleación paladio-oro electrodepositada, em-pleados en la industria aeroespacial.

Distintos elementos de grifería clásica, combinando el color amarillo brillante deloro con el color negro antracita del rutenio.


col·laboracions

rés práctico que, en un principio,se tuvo por los recubrimientos deiridio dificultó en gran manera la in-vestigación para cambiar o mejorarlos electrólitos acuosos entoncesdisponibles. Ahora bien, las aplica-ciones de este recubrimiento en lasindustrias aeronáutica y espacial,donde es imprescindible por su es-tabilidad a altas temperaturas (másde 1000 oC), cambió el panoramay aceleró la investigación de nue-vos electrólitos o la optimización delos ya existentes. Los recubrimien-tos de iridio se están utilizandotambién como sustitutos de los re-cubrimientos de platino sobretitanio, en la alta tecnología elec-trónica, en reflectores y espejos, enodontología, en puntas de bujíasde encendido de motores, en pun-tas de plumines de estilográficas,en electrodos inertes, en ánodosinsolubles, etc. Con las modernasaleaciones de este metal, especial-mente con la aleación iridio-platino,el campo de aplicación del iridio haaumentado en gran cuantía.

METAL RUTENIO

El rutenio, llamado así en honora Rusia (Ruthenia), fue aislado enel año 1844 por C. Claus, aunquela publicación de la noticia se de-moró un año, cuando J. J. Berze-lius confirmó los resultados de eseinvestigador y aceptó el ruteniocomo un nuevo elemento del Siste-ma Periódico.

Tampoco este metal se encuen-tra en forma nativa y se le obtuvo apartir del platino nativo, aunque sehalla también presente en el mine-ral llamado laurita (sulfuro de rute-nio), procedente de Borneo (Asia) yel Transvaal (Sudáfrica).

El rutenio se electrodepositó porprimera vez en el año 1936 a partirde un electrólito ácido. Aunque estemetal se puede depositar satisfac-toriamente a partir de un gran nú-mero de electrólitos, todos ellos ade-

cuados, no se empleó industrial-mente hasta los años 1950-60 y enpoca cuantía. A partir de los años1970 se empleó como sustitutivo delrodio en contactos eléctricos, por sermucho más barato y poseer propie-dades comunes. También se haempleado, especialmente en estosúltimos treinta años, en joyería yornamentación y en el sector de laóptica, lamparería y grifería, por laextraordinaria transparencia queposeen las capas negras (de colorantracita brillante) del metal, encombinación con capas de oro o depaladio, de gran efecto decorativoa la par que protector. Otra impor-tante aplicación de los recubrimien-tos de rutenio, como los de osmio,la constituye su cualidad de metalaleante para endurecer otros meta-les más blandos, como el iridio o elplatino.

METAL OSMIO

Este metal, el más raro de losmetales preciosos, fue aislado,como el iridio, en el año 1804 por S.Tennant, y se denominó así (delgriego osme, olor) en alusión al olordesagradable de uno de sus óxidos.

A semejanza de los dos metalesprecedentemente citados, iridio yrutenio, tampoco el osmio se en-cuentra en la Naturaleza en estadonativo, obteniéndose a partir del pla-

tino nativo o de los minerales iridos-mina y osmiridio, aleado en amboscasos con el iridio.

El osmio se electrodepositó porvez primera en los años 1940 a1950, si bien a escala industrialpara ciertas aplicaciones tecnológi-cas no se depositó hasta comien-zos del año 1960, debido sobre todoa la mala prensa de este metal, de-rivada de la toxicidad de su tetróxi-do. Actualmente, los recubrimientosde osmio se emplean en la indus-tria electrónica y de contactos eléc-tricos, donde se han mostradosuperiores, en cuanto a resistenciaal desgaste se refiere, a los recu-brimientos de rodio. También sehan utilizado, formando aleacionescon iridio y con platino, en la fabri-cación de ejes de instrumentos di-versos y en puntas de plumillas ycasquillos, al mismo tiempo quecomo catalizador en diversas reac-ciones químicas.

BIBLIOGRAFÍA

E. Julve. Electrodeposición y depo-sición química de metales precio-sos: fundamenteos, equipo ybaños. Vol. I. Ediciones E.J.S.,Barcelona, 2003.

E. Julve. Ingenieria Química,n.º 452, noviembre, pág. 76-90,(2007). ☯

Grifería de diseño moderno, combinando el oro con el rutenio.


col·laboracions

El Consell de Ministres aprovà unReal Decreto (6/2007) de 12 de ge-ner en que declarava el 2007 comAny de la Ciència i, entre altres ac-tivitats, autoritzà una emissió de se-gells de correus dintre de la sèrieCiència a emetre el 2 de febrer de2007. Es tractava de dos segells:«Química. Taula Periòdica dels Ele-ments» i «Astronomia. 425è aniver-sari del Calendari Gregorià».

El motiu per triar la taula periòdi-ca dels elements és la coincidènciaamb el centenari de la mort de Dmi-trij Ivanovic Mendelejev (Tobolsk1834 – Sant Petersburg 1907). Nocal donar moltes explicacions de laimportància d’aquesta aportació a laciència en general i a la química enparticular. El premi Nobel de físicade 1922 Niels Bohr va dir que eral’estrella orientadora per a l’explo-ració en camps com la química, lafísica, la mineralogia i la tècnica.Quants milions d’estudiants de totel món la coneixen?

En saber que estava previst enles emissions del 2007, vaig pensarcom seria el disseny, donada la difi-cultat de posar en un espai tant pe-tit un tema així i, personalment, crecque ha estat molt ben resolt. El dis-seny és d’un químic, el Dr. JavierGarcía Martínez, investigador quepertany al Programa Ramón y Ca-jal de l’Instituto Universitario de Ma-teriales del Departamento de Quí-mica Inorgánica i director del Grupode Nanotecnologia Molecular de laUniversitat d’Alacant. A més a mésel Dr. García Martínez té aficionscom la filatèlia i el disseny, per tantuneix tots el condicionants.

QUÍMICA I FILATÈLIA

TAULA PERIÒDICA DELS ELEMENTS

Miquel Fortea

En aquesta emissió ha col·la-borat molt la Real Sociedad Españo-la de Química, amb el seu president,el professor Nazario Martín, al cap-davant; és una de les activitats quefa enguany per a l’Any de la Cièn-cia, entre elles l’edició d’un númeroespecial d’Anales de la Real Socie-dad Española de Química.

Segons l’autor, ha pretès un dis-seny original, colorista, fonamentaten tintes planes, molt vistents, do-minant el vermell, el verd, el blau iel groc, separats entre si per líniesgruixudes que recorden les pintu-res de Piet Mondrian. Aquests rec-tangles representen els blocss-p-d-f, i els quatre quadrats enblanc corresponen als que Mende-lejev no va poder descobrir, però sípredir, en proposar la primera ver-sió de la taula el 1869. Són l’eka-alumini (gal·li, Ga, Paul Emile Lecoqde Boisbaaudian, 1875), l’ekabor(escandi, Sc, Lars Fredrik Nilson,1879), l’ekasilici (germani, Ge, Cle-mens A. Winkler, 1886) i l’ekaman-ganès (tecneci, Tc, Emilio Segré iCarlo Perrier, 1937).

El segell es va posar en circula-ció el dia 2 de febrer, aniversari dela mort de Mendelejev, una idea moltencertada. El procediment d’impres-sió és offset, paper autoadhesiu fos-forescent, format 28,8 x 40,9 mm(horitzontal), 20 segells per full, ti-rada ilimitada, i valor postal0,30 euros, que és la tarifa nacionalfins a 20 g el 2007.

Es va emetre un sobre de primerdia (només es fa servir el dia d’emis-sió), així com diverses targetes: una

màxima (segell, matasegell i suportdel mateix tema), amb el mateix ma-tasegells comú, i una altra tambémàxima sui generis on el suport ésuna poesia del Dr. David Jou, pro-fessor de la Universitat Autònomade Barcelona, físic i poeta, dedica-da a la taula periòdica.

El dia 2 fou la posta en circula-ció, però el dia 1 va ser la presenta-ció a la Residencia de Estudiantesde Madrid; va presidir l’acte el mi-nistre de l’Interior Alfredo PérezRubalcaba, doctor en Ciències Quí-miques (va fer les especialitats dequímica orgànica i bioquímica a laUniversitat Complutense de Madrid,on va presentar la seva tesi docto-ral el 1978 amb premi extraordinari,és professor titular de química or-gànica al departament del mateixnom a la Complutense), juntamentamb el president de la Real Socie-dad Española de Química, profes-sor Nazario Martín León, i el presi-dent de Correus, José DamiánSantiago Martín; per a tal acte esva fer servir un matasegells de pre-sentació del segell, un sobre deCorreus, una màxima amb amplia-ció del segell, una altra màxima enque el suport és la postal de la taulaperiòdica que Spectro Hispania te-nia a l’Expoquimia 2002 i, finalment,


col·laboracions

el que podríem denominar la super-targeta màxima, ja que a la presèn-cia dels tres elements normals hiafegim que el segell, el dissenyadori el presentador tenen relació direc-ta amb la química.

Com ja varem escriure fa unsanys a NPQ, Mendelejev no ha tin-gut la difusió filatèlica d’Einstein,Curie o Pasteur, per exemple; no-més l’URSS i països de la seva òr-bita l’han homenatjat. El segell quecomentem és, juntament amb un deHong Kong de 2002, únic forad’aquesta zona esmentada, el pro-tagonisme total és de la taula periò-dica i, a diferència dels altres, no hiha la imatge del científic. Podem in-cloure en aquest grup la il·lustraciódel sobre de primer dia d’una emis-sió d’Alemanya de l’any 1998 com-memorant el 50è aniversari de laMax Planck Gesellschaft z. Förde-rung der Wissenschaften e. V.

Els primers segells de Mendele-jev es van emetre el 1934 (una sè-rie de 4 valors). El 1951 i dins d’unasèrie de científics es va emetre unaltre per commemorar el 150è ani-versari de la seva mort. Per al cen-tenari de la publicació de la taula(1969) un segell i matasegells de pri-mer dia, així con una fulleta bloc i

matasegells de primer día, data de20 de juny de 1969. Amb data de23-27 de setembre de 1969 sobreenter postal i matasegells especialde Tobolsk, la seva ciutat natal, i so-bre enter postal i enter postal mata-segells especial de Moscou. Per al150è aniversari del naixement tressobres enter postals; el primer re-produeix el monument a Leningrad(avui Sant Petersburg, ciutat on vamorir). L’11 de novembre de 1968emissió de sobre enter postal i ma-tasegells especial del 75è aniversaride l’Institut de Metrologia de Sant

Petersburg (abans Leningrad) queporta el nom del científic. Fora del’URSS, Polònia el 1959; commemo-rant el 150è aniversari del naixe-ment (1984), Bulgaria i Corea delNord fulleta bloc i segell.

Com a complement cal esmentarel segell de les Illes Norfolk de 1991vaixell de recerca marina D. Mende-lejev, així com matasegells de dospoblacions amb el nom de Mende-leevsk, a la regió de Tatarstan, iMendeleevo, a la regió de Moscou.

Com a precursor de la taula pe-riòdica tenim a Johann WolfgangDöbereiner (1780 – 1849), segell isobre amb matasegells de la Repú-blica Democràtica Alemanya de1980. Una proposta d’un nou dis-seny de la taula periòdica fou la delquímic espanyol Miguel A. Catalán,segell de 1994. És el primer segelld’Espanya on surt la paraula quími-ca. Com a primer relacionat pot serel de l’any 1938, dedicat als obrersdels Alts Forns de Sagunt.

En l’avanç de programació per al2008 hi ha previst un segell dedicata Joan Oró. No entenc que estiguiinclòs en una sèrie de personatgesen que els altres dos són escriptors,quan hi ha prevista una sèrie dedi-cada a ciència. ☯


col·laboracions

LA MÀGIA DELS NÚMEROS

Mira amb atenció aquestes operacions i els seusresultats:

1 x 8 + 1 = 912 x 8 + 2 = 98123 x 8 + 3 = 9871234 x 8 + 4 = 987612345 x 8 + 5 = 98765123456 x 8 + 6 = 9876541234567 x 8 + 7 = 987654312345678 x 8 + 8 = 98765432123456789 x 8 + 9 = 987654321

I ara aquestes altres, generadores de números cons-tituïts per uns:

1 x 9 + 2 = 1112 x 9 + 3 = 111123 x 9 + 4 = 11111234 x 9 + 5 = 1111112345 x 9 + 6 = 111111123456 x 9 + 7 = 11111111234567 x 9 + 8 = 1111111112345678 x 9 + 9 = 111111111123456789 x 9 +10= 1111111111

I què et semblen aquestes per generar vuits?

9 x 9 + 7 = 8898 x 9 + 6 = 888987 x 9 + 5 = 88889876 x 9 + 4 = 8888898765 x 9 + 3 = 888888987654 x 9 + 2 = 88888889876543 x 9 + 1 = 8888888898765432 x 9 + 0 = 888888888

Genial oi? Doncs ara observa aquests cap-i-cues:

1 x 1 = 111 x 11 = 121111 x 111 = 123211111 x 1111 = 123432111111 x 11111 = 123454321111111 x 111111 = 123456543211111111 x 1111111 = 123456765432111111111 x 11111111 = 123456787654321111111111 x 111111111=12345678987654321

Si ets capaç de trobar-ne d’altres, ens les envies iles publicarem. ☯

Una manera de matar l’aranya, i de passada desencarcarar les neuro-nes, consisteix en observar i pensar al voltant de la màgia dels números.Tot seguit us exposem alguns exemples.

Ésta es la carta que escribió unaseñora al programa de Luis delOlmo para que la leyeran en di-recto:

«Desde que las insignias se lla-man pins, los homosexuales gays,las comidas frías lunchs, y los re-partos de cine castings, este paísno es el mismo: ahora es mucho,muchísimo más moderno.

DU LLU ESPIC INGLISS?

»Antaño los niños leían tebeosen vez de comics, los estudiantespegaban posters creyendo que erancarteles, los empresarios hacíannegocios en vez de business, y losobreros, tan ordinarios ellos, saca-ban la fiambrera al mediodía en vezdel tupper-ware.

»Yo, en el colegio, hice aerobicmuchas veces, pero, tonta de mí,

creía que estaba haciendo gimna-sia. Nadie es realmente modernosi no dice cada día un centenar depalabras en inglés. Las cosas, di-chas en un idioma extranjero, nossuenan mucho mejor. Evidente-mente, no es lo mismo decir baconque panceta, aunque tengan el mis-mo sabor y la misma grasa, ni ves-tíbulo que hall, ni inconveniente quehandicap...


col·laboracions

»Desde ese punto de vista, losespañoles somos modernísimos. Yano decimos bizcocho, sino plum-cake, ni tenemos sentimientos, sinofeelings.

»Sacamos tickets, compramoscompacs, comemos sandwiches,vamos al pub, practicamos el rap-pel y el raffting; en lugar de acam-par hacemos camping y, cuando vie-nen los fríos, nos limpiamos losmocos con kleenex.

»Esos cambios de lenguaje haninfluido en nuestras costumbres yhan mejorado mucho nuestro as-pecto. Las mujeres no usan medias,sino pantys, y los hombres no utili-zan calzoncillos, sino slips, y des-pués de afeitarse se echan aftershave, que deja la cara mucho másfresca que el tónico.

»El español moderno ya no co-rre, porque correr es de cobardes,pero hace footing; no estudia, perohace masters y nunca consigueaparcar pero siempre encuentra unparking.

»El mercado ahora es el marke-ting; el autoservicio, el self-service;el escalafón, el ranking; y el repre-sentante, el manager. Los importan-tes son vips; los auriculares, walk-man; los puestos de venta, stands;los ejecutivos, yuppies; las niñeras,baby-sitters, y hasta nannies, cuan-do el hablante moderno es, además,un pijo irredento.

»En la oficina, el jefe está siem-pre en meetings o brain storms, casisiempre con la public-relations,mientras la assistant envía mailingsy organiza trainings; luego se irá algimnasio a hacer gim-jazz, y se en-contrará con todas las de la jet, quevienen de hacerse liftings, y con al-guna top-model amante del yoghurtlight y el body-fitness.

»El arcaico aperitivo ha dadopaso a los cocktails, donde se har-tan a bitter y a roast-beef que, aun-que parezca lo mismo, engordamucho menos que la carne.

»Ustedes, sin ir más lejos, tra-bajan en un magazine, no en un

programa. En la tele, cuando el pre-sentador dice varias veces la pala-bra O.K. y baila como un trompopor el escenario la cosa se llamashow, bien distinto, como sabenustedes, del anticuado espectácu-lo; si el show es heavy es que con-tiene carnaza y si es reality pareceel difunto diario El Caso, pero enmoderno.

»Entre medias, por supuesto, yano ponen anuncios, sino spots que,aparte de ser mejores, te permitenhacer zapping.

»Estas cosas enriquecen mucho.

»Para ser ricos del todo, y qui-tarnos el complejo tercermundistaque tuvimos en otros tiempos, sólonos queda decir con acento ameri-cano la única palabra que el espa-ñol ha exportado al mundo: la pala-bra SIESTA».

Espero que os haya gustado... yoantes de leerlo no sabía si teníastress o es que estaba hasta losco... ☯

MAPA AUTONÒMIC D’ESPANYA

Illes madrilenyesllogades a Alemanya

Hisenda de Madrid

Platges de Madrid

Illes madrilenyes

Sidreria de Madrid

Marisqueria de Madrid

Pati d’esbarjo deMadrid

Lleteriade Madrid

Celler de MadridPantà

deMadrid

Comissaria de Madrid

Xarcuteria de Madrid

Zona Universitària de Madrid

Madrid Viejo

Nuevo Madrid

MADRID


col·laboracions

La Llei 2/2007 de 15 de marçde Societats Professionals és unanorma nascuda com a conseqüèn-cia del fet que l’evolució de les acti-vitats professionals que durant moltde temps es desenvolupaven de for-ma aïllada per un professional, hanpassat a fer-se en equip, donada lacreixent complexitat d’aquestes ac-tivitats i en els avantatges que esderiven de l’especialització i la divi-sió del treball, i és en aquest con-text, a on s’ha generat un creixe-ment d’aquestes organitzacionscol·lectives de professionals col·le-giats que han començat a organit-zar-se mitjançant societats, i que enconseqüència necessiten una regu-lació específica.

Donat que és impossible fer unestudi exhaustiu en un sol article,passaré a fer una breu pinzelladad’alguns aspectes d’aquesta llei iles conseqüències de la seva apli-cació.

La Llei de Societats Professi-onals es constitueix com unanorma de garanties: garantia dela seguretat jurídica per a les so-cietats professionals i garantía perals clients o usuaris dels serveisprofessionals prestats de formacol·lectiva que veuen ampliat elseu àmbit de subjectes responsa-bles.

LA LLEI DE SOCIETATS PROFESSIONALS

Antonia RamalloAdvocada especialista en empresa familiar

Aquesta llei és aplicable a tot elterritori espanyol i estableix que to-tes les societats professionals cons-tituïdes amb anterioritat a aquestallei estan obligades a adaptar-sea aquesta Llei de Societats Pro-fessionals i sol·licitar la inscrip-ció en el corresponent RegistreMercantil (en el termini d’un any desde l’entrada en vigor de la llei, és adir, fins el 16 de juny de 2.008).Transcorreguda aquesta data sen-se haver-se adaptat ni inscrit en elRegistre Mercantil, no s’inscriuràcap document relatiu a la societat,excepte alguns supòsits.

Cal destacar que si el 16 de de-sembre de 2.008 no s’hagués fetl’adaptació a la Llei de SocietatsProfessionals, ni s’hagués inscrit alRegistre Mercantil, la societat que-darà dissolta de ple dret i totesles obligacions i responsabilitatsseran personals i exclusives delsocis. Durant aquest període elsactes i documents necessaris perportar a terme l’adaptació estaranexempts de l’impost sobre transmis-sions patrimonials i tindran una re-ducció en els drets a percebre perNotaris i Registradors Mercantils.

Malgrat això hem de dir, en rela-ció a l’aplicació d’aquesta llei, quehi ha una recent Resolució de la Di-recció General dels Registres i No-

tariat de 27 de desembre de 2.007,que està recorreguda davant la Ju-risdicció i que estableix que s’ha detenir en compte en la consideracióo no de Societat Professional peruna Companyia, si d’acord amb elsseus Estatuts, la voluntat dels fun-dadors va ser el de constituir unasocietat professional o simplementuna Societat d’intermediació, jaque en aquest cas no s’hauràd’adaptar a la nova llei.

Per això, s’haurà de prendre comcriteri per a la no consideració deSocietat Professional, el fet de quela finalitat de la Companyia sigui lade proveir i gestionar en comú elsmitjans necessaris per a l’exerciciindividual de la professió, en el sen-tit de no proporcionar directament alsol·licitant la prestació que desen-voluparà el professional persona fí-sica, sinó de servir de intermediàriaperquè sigui aquest últim qui la rea-litzi, i també de coordinadora de lesdiferents prestacions específiquesseguides. Com hem dit, aquesta re-solució està recorreguda, per tant,no saben si en el futur aquest criteriserà aplicable.

Entrant ja en l’anàlisi d’aquestallei començarem pel seu objecte,és a dir, les Societats Professio-nals són aquelles societats que te-nen per objecte social l’exercici en

E l se x p e r t s O p i n e n


col·laboracions

comú d’una activitat professional,definida aquesta per la llei comaquella que pel seu desenvolupa-ment es requereix:

1. Una titulació universitària oficialo una titulació professional per al’exercici de la qual sigui neces-sari acreditar una titulació univer-sitària oficial.

2. La inscripció en el corresponentCol·legi Professional.

Queden fora de l’àmbit de la lleiles societats de mitjans, les socie-tats de comunicació de guanys i lessocietats d’intermediació, aquestesúltimes de vital importància commés endavant explicarem.

La llei estableix una gran fle-xibilitat organitzativa: permet queles societats professionals escullinla forma social que tinguin per con-

venient: societat civil, limitada, anò-nima… en canvi, estableix el prin-cipi d’exclusivitat de l’objectesocial, sens perjudici de poder exer-cir diverses activitats professionals.

En la denominació socials’haurà d’incloure l’expressió «pro-fessional».

El capital social haurà d’estarformat per les ¾ parts de professio-nals i ¼ part per socis no professio-nals. I de igual forma succeirà ambel dret de vot, i els membres de l’òr-gan d’administració, i en el cas quefos Administrador únic o si hi haguésconsellers delegats aquests hauri-en de ser socis professionals.

Ja sigui la constitució de la soci-etat professional com l’adaptació dela societat, aquesta s’haurà de feren escriptura pública i posteriorments’haurà d’inscriure en el Registre

Mercantil i en el Registre del Col·le-gi Professional que correspongui.Dintre de les mencions exigides enl’escriptura destaquem la identifica-ció dels socis, el Col·legi Professio-nal al que pertanyin, l’activitat oactivitats professionals que consti-tueixin l’objecte social i l’òrgan d’ad-ministració.

Dintre de l’escriptura també espot preveure el règim de transmis-sió de les participacions socials delssocis professionals, la participacióen beneficis, exclusió de socis pro-fessionals, separació dels socis pro-fessionals, reemborsament de laquota de liquidació...

Com a conclusió, considero quedonada la complexitat de la llei, lameva recomanació és que cada so-cietat s’ha d’adaptar a la llei teninten compte les seves circumstànci-es concretes. ☯

CONSELLER DE SEGURETAT ADR

Anna Llobet i PratEcoestudis, S. A.

Totes les empreses que carre-guen, descarreguen dins de les se-ves instal·lacions o transporten mer-caderies perilloses necessiten dis-posar d’un conseller de seguretat.

Els accidents soferts en el trans-port de mercaderies perilloses percarretera han anat marcant al llargdels anys la legislació en el transportde productes químics i altres subs-tàncies perilloses. Actualment eltransport de mercaderies perillosesés un transport especialitzat que esregeix per una legislació multidisci-plinar, concretament per l’Acord eu-ropeu sobre transport internacional

de mercaderies perilloses per carre-tera, celebrat a Ginebra el 30 de se-tembre de 1957 i les seves succes-sives esmenes, conegut per ADR.

La legislació que ho regula a l’Es-tat espanyol actualment és:

• Reial decret 551/2006, de 5 demaig, pel que es regulen les ope-racions de transport de merca-deries perilloses per carretera enterritori espanyol (BOE núm 113,12 maig 2006).

• Reial decret 1566/1999, de 8d’octubre sobre els consellers de

seguretat per al transport demercaderies perilloses per car-retera, per ferrocarril o via nave-gable (BOE núm 251, 20 octu-bre 1999).

• Ordre FOM/2924/2006, de 19 desetembre, pel que es regula elcontingut mínim de l’informeanual per al transport de mer-caderies perilloses per carrete-ra, per ferrocarril o per via na-vegable.

Les funcions pròpies del conse-ller de seguretat són, entre altrestasques, les següents: examinar


col·laboracions

que es respecti ADR, fer l’informeanual, elaborar protocols, formar alpersonal, fer informes d’accidents,redactar procediments d’urgència,etc.

Es considera infracció molt greutransportar, carregar o descarregarmercaderies perilloses sense queles empreses involucrades no dis-posin del preceptiu conseller de se-guretat o, tot i tenir-lo, que aquest

no es trobi habilitat per a la matèriao activitat que es tracti.

Moltes empreses necessitenconseller de seguretat, doncs sónmoltes les que manipulen matèriesperilloses en els processos de càr-rega, descàrrega o transport; perexemple:

• Carreguen: primeres matèries,combustibles, productes de ne-

teja, productes acabats conside-rats matèries perilloses.

• Descarreguen: productes que fa-briquen i que distribueixen, resi-dus que produeixen.

• Transport: fan distribució de mer-caderies amb vehicle propi, fantransport per a tercers.

Alguns exemples, entre altres,d’empreses que necessiten conse-ller de seguretat: fabricants depintures i vernissos; fabricants demobles; fabricants d’adobs, insecti-cides i similars; empreses gestoresde residus; estacions de serveis;empreses que produeixen residusperillosos.

Per a més informació i consul-tes: [email protected]. ☯

Quan comença el període de preregistre del REACH? Elperíode de preregistre del REACH comença el dia 1 de junyde 2008 i acaba el 30 de novembre del mateix any 2008. Aquesttràmit és voluntari i permet gaudir d’un període transitori per alregistre, que varia en funció del tonatge fabricat/importat i delseu grau de perillositat, permetent no parar la fabricació/im-portació durant la fase de registre.

UN VIEJO AMIGOJosé Sánchez Real (1918-2008)

Un viejo amigo nos ha dejado. JoséSánchez Real era químico, entre muchasotras cosas. Aunque nunca estuvo afilia-do a este Col·legi, dado que su actividaddocente en un IES no se lo exigía, sí co-laboró en diversas ocasiones en nuestrarevista. Nacido en Gaucín (Málaga), estehombre, un humanista del siglo XX, reca-ló en Tarragona en los años cuarenta, laciudad que luego le nombraría hijo adop-tivo. El patrimonio histórico de Tarragonapronto se convirtió en su gran pasión.

Había estudiado química en la Universidad deGranada y luego hizo el doctorado en Barcelona.Quienes le conocen aseguran que hasta el último díase preparó las clases como si fuera a impartir su pri-mera lección. Sánchez Real llegó a dirigir el InstitutoMartí Franqués, sobre cuya historia también publicóun libro. Uno más de los muchos que firmó.

Entre su prolífica obra destaca Física de la bici-cleta, un estudio repleto de fórmulas para explicar porqué este artilugio que el definía como «la máquina dela libertad», no se cae cuando está en marcha. Tratótambién temas tan variados como la heráldica, la ce-

rámica ibera, Santa Tecla o las invasio-nes germánicas.

Con la curiosidad como bandera, trasllegar a Tarragona este inquieto catedrá-tico contagió su pasión a otros profesoresy juntos se dedicaron a excavar, clasificary fotografiar todo lo que encontraban. EnTarragona y en pueblos de los alrededo-res, como Altafulla, Renau, l’Arboç oMontblanc. El resultado de aquellas ex-pediciones sigue vigente cincuenta ysesenta años después. Hizo las primeras

excavaciones estratigráficas de Tarragona en el claus-tro de la catedral y en la muralla romana.

Sánchez Real fue miembro de la Reial SocietatArqueològica Tarraconense y también del Institutd’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. De-fendía sus tesis con rigor y propició debates y porencima de todo la reflexión, aunque sus tesis no fue-ran compartidas por todos y generaran, a menudo,controvertidos debates con arqueólogos e historia-dores coetáneos.

En los años sesenta se trasladó a vivir a Valencia,donde murió el pasado mes de abril.


informació

SUPERCOMPUTACIÓN

El avance de la investigación enmuchos campos de la Ciencia esuna realidad gracias a una estrechainteracción entre la base científico-teórica, los experimentos y la simu-lación por ordenador. Así, disponerde capacidad de cálculo suficientees un activo decisivo para el desa-rrollo científico y tecnológico de unpaís.

EL BSC-CNS

El Barcelona SupercomputingCenter - Centro Nacional de Super-computación (BSC-CNS), fundadoen el año 2005, es continuador dela tradición del Centro Europeo deParalelismo de Barcelona (CEPBA)y alberga el MareNostrum, uno delos superordenadores más poten-tes de Europa y treceavo del mun-do. La misión del BSC-CNS es in-vestigar, desarrollar y gestionar latecnología para facilitar el progresocientífico.

El objetivo del BSC-CNS es con-vertirse en un centro de investiga-ción en supercomputación (conáreas específicas en supercompu-tación y arquitectura de computado-res), así como en áreas de la e-Cien-cia, que requieren recursos desupercomputación, tales como lasCiencias de la Vida y las Ciencias dela Tierra. En este contexto de aproxi-mación multidisciplinaria, el BSC-CNS dispone de un gran número deinvestigadores y expertos en HPC(High Performing Computing), que,unidos a recursos de supercompu-

tación de última generación, facilitenel progreso científico.

LA COMPOSICIÓN DELCONSORCIO

Este centro español de super-computación para uso multidiscipli-nar, dirigido por el catedrático Ma-teo Valero, se ha creado a partir deun consorcio formado por el Minis-terio de Educación y Ciencia (MEC),a través de la Secretaría General dePolítica Científica y Tecnológica, porla Generalitat de Catalunya, a tra-vés del Departament d’Innovació,Universitats i Empresa y por la Uni-versitat Politècnica de Catalunya(UPC), a partir de un convenio en-

tre las tres entidades en el que seestipula que el MEC participa conun 51 %, la Generalitat de Catalu-nya con un 37 % y la UPC con un12 %. El objetivo de este consorcioes gestionar y promover la colabo-ración científica, económica, técni-ca y administrativa de las entidadesque lo integran para la creación, laconstrucción, el equipo y la explo-tación del BSC-CNS.

El consorcio del MEC, la Gene-ralitat de Catalunya y la UPC, quese rige por sus propios estatutos,está gobernado por un ConsejoRector, como órgano máximo degobierno, y una Comisión Ejecutiva,que actúa como comisión delegadadel Consejo.

BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER

CENTRO NACIONAL DE SUPERCOMPUTACIÓN

(BSC-CNS)

El MareNostrum está situado dentro de una enorme urna de cristal, ubicada en unaantigua capilla que el Marqués de Girona regaló a la UPC.


informació

El consorcio cuenta con un Pa-tronato Asesor, en el que tiene re-presentación el mundo empresarial.También el consorcio se dota de unaComisión Asesora Científica, cuyoobjetivo es asesorar al director delBSC-CNS en temas relativos a lasactividades, programas y planescientíficos y tecnológicos del centro,y proponerle actuaciones futurasque puedan mejorar la calidad y larealización de los trabajos. Esta co-misión está integrada por personascon prestigioso reconocimiento in-ternacional en los campos de acti-vidad del centro, nombradas por eldirector.

Otro órgano asesor del consor-cio es el Comité de Acceso, respon-sable de informar de las solicitudesde uso de las capacidades de su-percomputación por parte de los in-vestigadores y grupos de investiga-dores que lo soliciten. Este comité,que está formado por científicos re-conocidos externos al centro, pro-pone al director del BSC-CNS unalista razonada y priorizada de las so-licitudes en base a la calidad cientí-fica y técnica de las propuestas. Losprocedimientos de actuación y elreglamento son aprobados, a pro-puesta del director, por la ComisiónEjecutiva.

LAS ÁREAS DEINVESTIGACIÓN DELBSC-CNS

El BSC-CNS se constituye comouna infraestructura de investigaciónpara el uso multidisciplinar, al servi-cio de la comunidad nacional e in-ternacional de científicos y técnicos,de entidades públicas y privadas,orientado a fomentar la colabora-ción internacional, conectado a tra-vés de las redes de comunicacio-nes a otros centros e institucionesde su ámbito.

La misión del BSC-CNS es in-vestigar, desarrollar y gestionar tec-nologías de la información, parafacilitar el progreso científico. Lasprincipales actividades del BSC sonla investigación en tres áreas: Cien-cias de la Computación, Cienciasde la Vida y Ciencias de la Tierra.

MARENOSTRUM, UNAHERRAMIENTA PUNTERA ALSERVICIO DE LAINVESTIGACIÓN

El BSC-CNS alberga el Mare-Nostrum, cuyas características téc-nicas se resumen en el cuadro dela página siguiente.

Actualmente, el MareNostrum esel tercer supercomputador más po-tente a nivel europeo y el treceavoa escala internacional, según la lis-ta del TOP500 (www.top500.org),un ranking que ordena los 500 su-perordenadores más potentes delmundo y que se actualiza dos ve-ces al año.

El Ministerio de Educación yCiencia (MEC) ha creado la RedEspañola de Supercomputación(RES), que consiste en una estruc-tura distribuida de supercomputado-res para dar soporte a las necesida-des de supercomputación de losdiferentes grupos de investigaciónespañoles. El avance en la investi-gación en muchos campos de laCiencia es hoy en día posible gra-cias a una estrecha interacción en-tre la base científico-teórica, los ex-perimentos y la simulación porordenador. El disponer de capacidadde cálculo suficiente es un activodecisivo para el desarrollo científicoy tecnológico de un país. Los nodosiniciales de esta red están situadosen el BSC-CNS, en el CeSViMa(Centro de Supercomputación y Vi-sualización de Madrid), en el IAC(Instituto de Astrofísica de Canarias)y en las universidades de Cantabria,Valencia, Málaga y Zaragoza.

El BSC-CNS está consideradocomo una gran instalación científi-ca española. Desde que se puso enfuncionamiento oficialmente el BSC-CNS, con el MareNostrum trabajaninvestigadores altamente especiali-zados en supercomputación, y sedesarrollan proyectos de investiga-ción de la más alta calidad científi-ca en el ámbito internacional. Has-ta el momento MareNostrum hadado soporte a más de 200 proyec-tos de investigación en las áreas deCiencias de la Vida, Biomedicina,Química, Ciencias de los Materia-les, Física, Ingeniería, Ciencias dela Tierra y Astronomía y Espacio.

Así, MareNostrum ha ayudadoen proyectos de gran importancia,


informació

como en los que se listan a conti-nuación a modo de ejemplo:

• Estudiar las interacciones proteí-na-proteína y proteína-ligandopara mejorar el diseño de medi-camentos.

• Entender cómo las propiedadesfísicas del DNA modulan la fun-ción biológica de las moléculas.

• Encontrar regiones de homolo-gía entre genomas diferentes(como los del ser humano y delratón).

• Predecir la calidad del aire de laPenínsula Ibérica.

• Modelizar la emisión y transpor-te de polvo natural desde el de-sierto del Sahara hacia el conti-nente europeo.

• Estudio del cambio climático.

• Simulación atmosférica para lapredicción de situaciones graves.

• Simular la formación del Uni-verso.

• Mejorar el diseño del casco y losapéndices del barco español queparticipará en la Copa de Améri-ca 2007.

• Estudiar los flujos turbulentosque tienen lugar tanto en las alasde los aviones en vuelo como enel interior de las turbinas.

• Investigar las propiedades de loshadrones.

• Diseñar nanofibras estructural-mente estables.

• Estudiar la física de los plasmasconfinados magnéticamente.

• Optimizar y escalar herramientasde monitorización, análisis y vi-sualización para entender elcomportamiento de las aplicacio-

nes paralelas en superordenado-res como MareNostrum.

TRANSFERENCIA DETECNOLOGÍA

Adicionalmente a la investigaciónpropia y al soporte a la investigaciónpública, el BSC-CNS desarrolla so-

luciones innovadoras en colabora-ción con empresas líderes del sec-tor tecnológico. Además, colaboraen los siguientes proyectos:

• Instituto Nacional de Meteoro-logía (INM): se desarrolla la im-plementación, la difusión y lavalidación de un servicio de pre-dicción operacional de episodios

DATOS SOBRE EL MARENOSTRUM

• El edificio fue la casa de veraneo del Marqués de Girona.

• Su hija se hizo monja y le construyó un colegio, con capilla anexa.

• Posteriormente se lo regaló a la UPC, la cual destinó el edificio aclases de informática.

• Luego se dedicó a auditorio musical.

• En noviembre de 2004 se destinó a albergar el MareNostrum.

• Propietario: un Consorcio formado por el Ministerio de Educación(51 %), la Generalitat (37 %) y la UPC (12 %).

• El hardware es de IBM.

• Consta de 2.560 placas o blades, cada una de las cuales contiene2 uP dual core de IBM. Los uP funcionan a una velocidad de 2,3 GH.

• Cada blade contiene 4 uP; en cada fila hay 16 blades; y en cada rackhay 5 filas de blades. Por tanto, cada rack contiene 320 uP.

• Hay 32 armarios o racks de CPU. En total hay, pues, 10.240 uP.

• Memoria principal: 20 TB (1 terabyte = 1012 bytes).

• Almacenamiento en disco: 400 TB, 3 PB en extensión y 6 PB en backup (1 petabyte = 1015 bytes).

• Capacidad de trabajo: 94 teraFLOPS (94 billones de operaciones encoma flotante por segundo).

• Consumo eléctrico: 800 kW·h.

• Refrigeración: 14 oC y salida a 37 oC. El consumo eléctrico es de850 kW·h.

• Hay 3 tipos de interconexiones: por fibra óptica, por cable y eléctrica.

• Hay 64 km de fibra óptica.

• Ocupa una superficie de 127 m2.

• El MareNostrum está integrado en una red científica mundial, a tra-vés de la Red Iris (España) y la Anella Científica (Catalunya).

• Uso del MareNostrum: para la comunidad científica española pública(gratis) y para las empresas privadas (de pago). Internacional (conconvenios de cooperación e intercambio).

• El año pasado se actualizó el MareNostrum, se cambiaron las placaso blades que contenían 2 uP por placa y se cambiaron por 2x2 uP porplaca. El coste de esta actualización fue de 15 millones de euros.

• Con las placas que se quitaron se hicieron otros supercomputadoresno tan rápidos pero útiles en: Madrid, Málaga, Canarias y Zaragoza.

• Sistema operativo utilizado: LINUX.

• Número de empleados: 180, de los cuales 110 son investigadores.


informació

de transporte del polvo norteafri-cano en la Península Ibérica yCanarias, y la realización de losestudios de modelización, detec-ción, seguimiento y caracteriza-ción del material particuladoatmosférico.

• Gas Natural: se está estudian-do sobre la calidad del aire pro-ducido por el tráfico de vehícu-los a las ciudades de Barcelonay Madrid con una especial con-sideración en el ozono troposfé-rico y las partículas. El mismogrupo ha colaborado en la reali-zación de un gran número deestudios de impacto ambientalpara valorar el efecto en la cali-dad del aire de nuevas centralesde ciclo combinado de esta em-presa y de otras.

• Desafio Español Copa Améri-ca: en este proyecto ayuda adesarrollar software mejorandolos algoritmos de cálculo para elavance en el desarrollo del dise-ño de barcos de alta competi-ción; también ayuda a diseñar elbarco español.

• Airbus: el BSC está optimizan-do un software de fluodinámica(CFD) llamado ELSA, que espropio de Airbus (desarrolladopor Onera) y que la compañíautiliza en todos los países don-

de tiene sede. El objetivo es pre-pararlo para que tenga una ma-yor escalabilidad y rinda mejoren máquinas con más procesa-dores.

• Repsol: se desarrollará un soft-ware específico que permitirámejorar la calidad de la informa-ción que se obtiene cuando serealiza un análisis de terreno me-diante imágenes sísmicas, me-jorando notablemente la capaci-dad de la multinacional paraencontrar nuevas reservas de hi-drocaburantes y hacer más efi-ciente la explotación de las yaexistentes.

LA RED ESPAÑOLA DESUPERCOMPUTACIÓN (RES)

La Red Española de Supercom-putación (RES), coordinada por elBSC-CNS, es un proyecto que im-plica la creación de una estructuradistribuida de supercomputación enEspaña. A través de esta estructu-ra, se da respuesta a las necesida-des de supercomputación de los di-ferentes grupos de investigación.

Los integrantes de la RES, a par-te del BSC-CNS, son:

• La Universidad Politécnica deMadrid (UPM).

• El Instituto de Astrofísica de Ca-narias (IAC).

• La Universidad de Cantabria.

• La Universidad de Málaga.

• La Universidad de Valencia.

• La Universidad de Zaragoza.

El acceso de un grupo de inves-tigación a la RES es evaluado porun Comité de Acceso integrado por44 científicos de prestigio reconoci-do, que analizan todas y cada unade las solicitudes de acceso presen-tadas.

Con la RES, los científicos dis-ponen de una estructura adicionala los ordenadores propios de su uni-versidad o centro de investigación.Sólo se accede a los computadoresde la RES si el nivel anterior, ya seapor capacidad o por velocidad, noes suficiente para ser una herra-mienta de investigación eficaz.

Se aprovecha la estructura deRedIRIS para asegurar la conecti-vidad de los distintos ordenadoresde la estructura distribuida.

FUTURO

El MEC y el BSC-CNS están im-plicados en el proyecto de constitu-ción de un Consorcio Europeo deSupercomputación, cuya misiónserá capacitar a los científicos eu-ropeos para afrontar los mayoresgrand challenges que la ciencia ac-tual demanda. Para ello, será nece-saria la instalación en Europa deordenadores con mayor capacidadque los superordenadores actuales.

El proyecto, denominado PRA-CE (Partnership for AdvancedComputing in Europe), cuenta con14 socios, de los cuales 5 (Alema-nia, Francia, Gran Bretaña, Holan-da y España) se postulan como losprincipales. ☯


informació

EL DR. JOSÉ COSTA LÓPEZ

NOU ACADÈMIC

El passat 27 de març, el nostredegà, el Dr. José Costa López, vaingressar com a académic numera-ri de la Reial Acadèmia de Ciènciesi Arts de Barcelona. Com a acteprotocol·lari d’aquest ingrés va pro-nunciar una lliçó magistral amb eltítol de Ciència i enginyeria foren-ses. Explosions i focs.

El currículum del doctor Costa ésextens com correspon a un profes-sor universitari amb una àmplia de-dicació a la recerca i a la docènciaen la Facultat de Química de la Uni-versitat de Barcelona i, molt especi-alment, a nivell de tercer cicle o dedoctorat. No obstant això, cal des-tacar la gran diversitat de temes queha tractat, com pertoca a un investi-gador compromès amb el món dela industria i de l’empresa i amb unagran vocació pel desenvolupamentindustrial i tecnològic del país. Aixímateix, ha acceptat càrrecs de ges-tió i servei a la universitat i a la soci-etat, i ha estat degà de la Facultatde Química.

Llicenciat en Ciències Quími-ques, amb el número 1, a la Univer-sitat de València (1959), el doctorCosta és també Ingénieur du GénieChimique per la Universitat deTolosa (1962), i doctor en CiènciesQuímiques per la Universidad deMadrid (1966). La tesi del candidatva ser dirigida pel professor EnriqueCosta Novella de la Universidad deMadrid i dedicada totalment a l’en-ginyeria química, amb el títol Trans-ferencia de materia en líquidos; laformació adquirida a Tolosa li vapermetre enfocar el tema de la sevatesi d’acord amb els últims avençosen aquesta matèria i amb el desen-volupament matemàtic de la novateoria dels fenòmens de transport.

Després d’haver estat becari delMinisteri i becat per la FundacióJoan March, va ser professor aju-dant i professor adjunt de la Uni-versidad de Madrid. Un any des-prés de la defensa de la seva tesidoctoral, el juny de 1967, el doctorCosta va accedir a la càtedra deQuímica Tècnica de la Universitatde Barcelona.

L’arribada del doctor Costa a laUniversitat de Barcelona va impli-car un canvi significatiu i qualitatiuen la formació dels llicenciats enquímica, ja que el candidat va em-prendre la complicada tasca detransformar l’assignatura de Quími-ca Técnica en la nova EnginyeriaQuímica, que ja s’anava introduinten algunes facultats i escoles tècni-ques superiors d’Espanya. Calia ferel pas de transformar una assigna-tura de caràcter tècnic, centrada enles operacions bàsiques de la in-dustria química, en una altra amb

un plantejament més generalistadels fenòmens de transport, baseteòrica de l’enginyeria química oenginyeria de procés. ☯

El Dr. Costa rebent el diploma de mans del president de la Reial Acadèmia deCiències i Arts de Barcelona.

El Dr. Costa durant la seva conferència.


informació

L’European Powder MetallurgyAssociation (EPMA) ha reconegut alnostre company, el Dr. Joan AntoniBas, amb el premi EPMA Distinguis-hed Services Award en l’últim Con-grés Europeu de Pulvimetal·lúrgia *celebrat el passat mes d’octubre de2007 a Toulouse, per las sevesaportacions professionals dintre dela pulvimetal·lúrgia i per la llargacol·laboració amb aquesta associa-ció europea. És per això que enshem interessat per conèixer un breuresum de la seva trajectòria profes-sional dintre de la indústria.

El Dr. Bas va acabar la llicencia-tura de Ciències Químiques el 1959a la Universitat de Barcelona i se-guidament va entrar a treballar a unapetita empresa de fabricació d’einesde tall de metall dur (Sumedur,S. A.), situada al Poble Nou, ocu-pant el càrrec de cap de laboratori idesprès de director tècnic. Treba-llant en aquesta empresa va obte-nir una beca de col·laboració tècni-ca Hispano-francesa, denominadaASTEF, per anar a treballar a l’em-presa francesa Tikram, situada aLyon. Quan torna a Barcelona, aprincipis de 1966, s’incorpora coma director de recerca a l’empresa depulvimetal·lúrgia Aleaciones de Me-

PREMI EPMA 2007 DE RECONEIXEMENT

A UNA DILATADA CARRERA PROFESSIONAL

El Dr. Bas, ajudat sempre pel seuequip de col·laboradors, va continu-ar fent recerca i aportant treballs adiversos congressos de pulvime-tal·lúrgia espanyols, europeus, ame-ricans, japonesos i mundials, orga-nitzats per EPMA, MPIF, SAE ialtres institucions, prenent part enunes 200 publicacions. També vacontribuir a l’obtenció de premis im-portants per AMES, com dues ve-gades el primer premi d’InnovacióTecnològica de la Generalitat deCatalunya, anys 1988 i 1993, premiPríncep Felip a la Innovació Tecno-lògica 1994, premi Saló de l’Auto-mòbil 1997, en la modalitat de mo-tor, premi Bosch-Gimpera 2000,modalitat innovació, i premi de laFundació Universitat-EmpresaREDFUE 2005, a la innovació tec-nològica-CDTI. L’any 2005, en oca-sió del primer Congrés Nacional dePulvimetal·lúrgia, la branca del’EPMA a Espanya li va concedir unprimer premi de recoinexement na-cional per tota una vida dedicada ala pulvimetal·lúrgia.

El Dr.Bas pertany a moltes as-sociacions i ha col·laborat amb mol-tes universitats, tant nacionals cominternacionals, i també amb centresde recerca i tecnològics. ☯

* S’entén per pulvimetal·lúrgia o metal·lúr-gia de pólvores o metalls sinteritzats, labranca de la metal·lúrgia que partint depólvores metàl·liques produeix pecesmetàl·liques, econòmiques i d’alta pre-cisió dimensional (evitant-se molta me-canització), a través d’una mescla de pól-vores i additius (principalment, lubricantsorgànics). Les pólvores es compacten idesprés es sotmeten a un tractament tèr-mic a alta temperatura, denominat sin-terització, mitjançant el qual els grans depólvores se solden i els diferents metallsi elements es difonen dintre de la polsbase o majoritària o entre ells, formantuna sòlida estructura metàl·lica.

tales Sinterizados, S. A. (AMES),que fabricava peces sinteritzadesestructurals d’acers; aquesta ha es-tat l’empresa on realment es va for-mar, on ha tingut els èxits de la sevavida professional, i on encara treba-lla de conseller tècnic de recerca.Va retornar a la Universitat deBarcelona per fer el doctorat amb elDr. Calvo i el març de 1976 va llegirla tesi denominada Metalografia yPropiedades Mecánicas de MetalesSinterizados.

El president del’EPMA, Mr. IngoCremer, entregantel premi a l’amicJoan Antoni Bas.

El nostre company amb el premi.


activitats

El dia 3 d’abril de 2008, JoséCosta, degà del Col·legi Oficial deQuímics de Catalunya, i Luis Lom-bardero, director general d’ECA For-mación del grup Bureau Veritas, vansignar un conveni de col·laboracióque és fruit del compromís ja ex-pressat per les dues parts d’abor-dar de manera activa i responsableels nous i rellevants reptes que esplantegen per al model de Forma-ció Contínua dels professionals quí-mics. A l’acte de la signatura tambévan estar presents, per part delCol·legi de Químics de Catalunya,Alfredo Vara, vicedegà, i Antoni Por-tela, secretari tècnic; i Ignasi Espa-daler, director de la delegació deBarcelona d’ECA Formación.

Tot sector ha d’estar sotmès aprocessos de millora i innovaciócontínua si pretén la permanènciai competitivitat al mercat. Donadal’exigència que el món actual, lacompetència, el mercat, les admi-nistracions, etc, imposen a les em-preses respecte de la qualificaciódel personal, no només tècnica sinóde coneixement normatiu, bé siguide prevenció de riscos laborals,medi ambient, seguretat o certifica-cions de qualitat, cal trobar altresfonts complementàries de formacióque permetin un reciclatge i una ac-tualització dels coneixements deprofit per al professional químic,que és qui en gaudirà en primerapersona i que li permetrà fer fronta nous reptes dins del món empre-sarial.

ECA Formación compta amb unatrajectòria de més de 25 anys d’ex-

periència en el món empresarial iindustrial, que ha permès establiruna extensa gama de cursos propisagrupats en diferents àmbits per talde cobrir fàcilment la demanda delsclients. També hi ha a disposició al-tres cursos d’àrees transversals ti-pus informàtica, idiomes, comptabi-litat, comercial, gestió empresarial,logística i d’altres.

ECA Formación imparteix la for-mació a nivell nacional, gràcies auna metodologia pròpia d’e-lear-ning que ens permet acostar la for-mació contínua a totes les perso-nes que la necessitin. L’e-learningpermet la comoditat de ser connec-table des de qualsevol punt geo-gràfic amb accés a Internet i aqualsevol hora. Per altra banda les

empreses poden disposar d’un crè-dit anual per a la formació delsseus treballadors que cotitzen alRègim General de la Seguretat So-cial; per tant, cal aprofitar i esgo-tar per part de les empresesaquest crèdit que si no se’n fa úses perd anualment (Ordre Ministe-rial TAS/2307/2007). Més informa-ció a www.ecaformacion.com.

Amb aquesta col·laboració entreel Col·legi de Químics de Catalunyai ECA Formación es permet facilitarl’accés eficaç dels professionalsquímics a l’aprenentatge continu,essent un complement a la progra-mació presencial d’Escola de Gra-duats Químics de Catalunya.

La Redacció

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE

EL COL·LEGI DE QUÍMICS DE CATALUNYA

I ECA FORMACIÓN

Els senyors Costa i Lombardero signant el conveni.


activitats

FOTOKÍMIA 2008Premi Sant Albert de fotografia

2 de novembre 2008

APUNTA-T’HI JA! Tel.: 93 317 92 49 Fax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]

BASES

DATA 2 de novembre de 2008.

SORTIDA A les 10 hores, del Col·legi de Químics de Catalunya (Av. Portal de l’Àngel, 24).

TEMA Els participants hauran de fer totes les fotografies amb càmera digital sobre dos temesobligats, que es decidiran per sorteig en el moment de la sortida.

INSCRIPCIONS Limitada als col·legiats. Serà gratuïta, i es farà a la Secretaria del Col·legi per qualsevol mitjàde comunicació (mail, fax, telèfon...).

NORMES Entre les 12.30 i les 13.30 h. els concursants s’hauran de presentar als locals del Col·legi deQuímics amb la màquina i la tarja que han fet servir, per descarregar dues de les fotos quehan fet durant el matí (una de cada tema), i que no s’han d’haver manipulat posteriormentper cap programa de tractament d’imatges. D’aquestes dues fotos es faran sengles còpiesfotogràfiques (20x30 cm), que competiran pels premis i formaran part de l’exposició FO-TOKÍMIA 2008. El format i la resolució de les fotos digitals seran a criteri del concursant.

JURAT Estarà constituït per tres persones de reconeguda solvència fotogràfica.

SELECCIÓ El jurat premiarà, d’entre les seleccionades pels seus autors, les millors fotografies a criterid’espontaneïtat, ambientació i qualitat.

EXPOSICIÓ La inauguració de l’exposició serà a 2/4 de 8 del vespre del dia 18 de novembre, i romandràfins el dia 19 de desembre.

PREMIS Hi haurà tres premis per a les millors fotografies de cada tema, que seran lliurats el dia de lainauguració de l’exposició.

VEREDICTE El veredicte serà públic i es comunicarà als participants.

Una nova cita entre els químics ila fotografia digital. Una nova citade Fotokímia amb tots aquells quedisposeu d’una màquina digital iesteu disposats a passar un matíde diumenge agradable. Passejantper la ciutat heu de fer les fotos quevulgueu sobre dos temes que persorteig es decidiran al moment desortir.

Després de fer totes les fotosheu de triar dues (una de cadatema) i les capturarem a l’ordina-dor del Col·legi per fer les amplia-cions corresponents. Volem, enaquesta nova edició, arribar als quehabitualment heu participat, peròtambé, i molt especialment, aaquells que no s’han decidit enca-ra. Volem que sigui molt participa-

tiva, no pot ser que del nostrecol·lectiu només hi hagi una dotze-na que faci fotos. On són els quí-mics fotògrafs?

En aquesta edició hi ha algunscanvis. Més premis. L’exposició esfarà al Col·legi de Químics. El vere-dicte serà públic... Què més neces-siteu per animar-vos?


activitats

ELS NOSTRES ORDES

Un any més, durant els actes de Sant Albert, homenatjarem els nostres companys que fan els 25, 40, 50 i 60anys de professió amb els respectius Ordes del Manganés, Zirconi, Estany i Neodimi.

Enguany seran investits amb aquests ordes els següents companys:

ORDE DEL MANGANÈS

(Promoció de l’any 1983)

Eduardo Arasa Sebastiá

Isabel Bonaparte Jurnet

María Jesús Buil Arasanz

Jordi Cabrisses Fernández

Ricard Claramunt Jofre

Enric Cura de Nuix

Paloma Esteban Pinilla

Carlos Fortea López

Jesús Heredia de la Piedad

M. Ángeles Mata Viñets

Jorge Morancho Zaragoza

M. Gloria Oranias Olsina

Sergi Ruscalleda Isern

Santiago Singla Garrós

Juan Gabriel Vargas Olmo

ORDE DEL ZIRCONI


Joan Clotet Costa

Luis García Fabián

25 54,938

+2+3+4+7

MANGANÈS

Mn

Joaquín Giménez Solsona

Ramón Lahoz Costa

José Lluch Urpi

Juan Moreno Rueda

Miguel Ángel Ortín Pardos

Juan María Pich Escrihuela

Antoni Portela Gascón

Ramon Pou Serra

Josep Roque Buscato

Juan Antonio Salazar García

Pere Salvat Montaña

Joan Soto Soler

Carles Torne Martín

Jaime Vila Torrent

40 91,22

ZIRCONI

Zr+4

Volem felicitar a tots ells, i demanar disculpes a qui es pugui trobar a faltar en aquestes llistes.

ORDE DE L’ESTANY


Jorge Betlla Soulere

Pere Bicardí Vives

Luis Codinach Huix

Carme Huguet Suñer

Germán Lastra López

Miquel Vendrell Melich

Jordi Viladot Regí

Montserrat Viñals Ballesta

ORDE DEL NEODIMI


Manuel Adroer Iglesias

Teresa Barris Neira

Alfonso Canela Batlle

Carles Coll Colomer

José M. Espinós Taya

Nuria Figueras Anmella

Joan Freixa Alsina

Adela Jou Mateu

Jordi Marfa Clavell

Luis María Munné Castellet

José María Palleiro Cardona

Juan Puigmal Vidal

Antoni Ricart Roca

Francisco Sandalinas Florenza

Ramón M. Sitges Creus

Eduard J. van den Bossche Jonker

60 144,24

NEODIMI

Nd+3

50 118,69

ESTANY

Sn+2+4

PUBLICACIONSDEL COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE CATALUNYA

Miquel Paraira et al.QuimitestEl llibre de les Proves test d’EleccióMúltiple (PEM) de Química al batxillerat19 × 27 cm · 129 pàgines15 euros

Armand Lattes i Josep CastellsI si tots els químics esdeclaressin en vaga?15 × 21 cm · 8 pàgines3 euros

Lluís Eek i Mercè CartañàConversa sobre la Ciència16 × 23 cm · 57 pàgines5 euros

Claudi MansLa truita cremada24 lliçons de Química16 × 23 cm · 288 pàgines15 euros

Claudi Mans i Pilarín BayésPetita història de la Química a Catalunya

22,5 × 27 cm · 16 pàgines10 euros

Miquel Paraira i Joan M. BarcelóDidàctica de la Química19 × 27 cm · 147 pàgines15 euros


activitats

Documents

AULES VIRTUALS I · 2016. 6. 1. · AULES VIRTUALS I FORMACIÓ CONTINUADA TERCERA ÈPOCA ANY XL NÚM. 441 MAIG-JUNY 2008 Director en funcions: ANTONI PORTELA Comitè de Redacció: