qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

Apliquem una estructura cooperativa

Escrivim la nostra experiència des d’un punt de vista reflexiu

30/10/2010

Formació

2

Índex

Estructura: El joc de paraules. Judith Cayuela pàg. 3 Estructura: El número . Carme Dolcet pàg. 7 Dinàmica: La pilota . Jordi Fuertes pàg. 9 Estructura: 1-2-4. Beatriz Garcia pàg. 10 Dinàmica: La maleta . Laura Gómez pàg. 11 Dinàmica: El blanc i la diana. Laura Gómez pàg. 12 Estructura : El llapis al mig. Laura Gómez pàg. 13 Estructura: Els quatre savis. Laura Gómez pàg. 13 Tècnica del Portafoli. Maria Monclús pàg. 14 Dinàmica : pàgines grogues . Rosi Pla pàg. 16 Estructura: Lectura compartida. Anna Rovira pàg. 17

3

LOGBOOK1: Judith Cayuela

El Logbook és una llibreta de notes per escriure les vostres reflexions sobre una classe o

una sessió de formació. Les preguntes següents us poden servir per a observar millor

aquestes situacions.

0. Descripció del context.

Aula de 10 alumnes de 6è de primària d‟un poblet dels voltants de Valls. Els

alumnes es coneixen entre ells des de la guarderia i mantenen vincles molt estrets.

La classe està distribuïda en dos grups de 5 alumnes bastant homogenis en la

distribució de sexes ( 3 nois i 2 noies en un i 2 nois i tres noies en l‟altre). .

1. Que volia jo?

Principalment: saber què han après, què els hi falta per aprendre, com ho han après,

si saben lligar continguts apresos entre sí i amb el que ja sabien, com s‟expressen, si

saben sintetitzar, si saben o no quines són les idees principals del tema, si participen

en grup, si tots col·laboren, si saben establir acords, si incrementen les relacions

interpersonals. També si la meva tasca com a mestra durant la unitat ha sigut

adequada, millorable o totalment modificable.

Manera de fer-ho: aplicant l‟estructura cooperativa „el joc de paraules‟

1 Instrument desenvolupat per Korthagen (2001)

4

2. Que vaig fer?

Vaig mantenir la distribució de la classe en relació a la distribució grupal i vaig ficar

quatre paraules clau escrites a la pissarra: salut- prevenció- malaltia – virus-

bactèria- vacuna - antibiòtic i trasplantament.

Acte seguit els hi vaig explicar en què consistia l‟activitat (joc de paraules).

L‟havien de fer sense ajuda del dossier ni del llibre. Vaig preguntar si quedava clara

l‟activitat i els hi vaig deixar a ells fer-la a la seva manera.

3. Què pensava?

Que segurament no modularien el to ni intensitat de veu, que acabarien parlant

d‟altres temes, que hi haurien rialles, bromes, etc.

També pensava que només treballarien els de sempre i els altres es quedarien

mirant.

4. Com em sentia?

Com una directora de cine, que havia de guiar per a què tot sortís correctament i a la

vegada expectant dels resultats del „film‟.

5. Que crec que volien, van fer, pensaven, sentien els alumnes?

Vaig veure realment un esperit crític per part de tots els alumnes, tots volien donar

el seu punt de vista, hi volien contribuir, hi va haver un bon ambient de treball, amb

respecte, ..., i d‟altra banda tothom volia contribuir amb la causa amb el que millor

se li donava (escriure, redactar, el subtema que millor se li donava, etc.). Al final em

van donar les respostes correctes ambdós grups.

Després podríeu reflexionar sobre:

1. Quina relació puc establir entre les respostes anteriors?

Hi ha hagut un abans, un durant i un desprès amb un resultat profitós. Per tant tot

cobra un sentit i una utilitat.

2. Quina influència té el context / l'escola, la institució?

Molta, el tracte entre ells és molt proper al igual que el tracte alumnat- professorat.

D‟altra banda l‟escola, una ideologia i una organització escolar fan molt en relació a

com impartir la docència: si de manera més disciplinar (per àrees), més

competencial (competències bàsiques). Des de les diferents àrees es pot contribuir a

5

l‟assoliment de les CB però és molt diferent que les regles del joc siguin les de fer

un cert número d‟unitats temàtiques del llibre de text a fer-les un mateix amb el seu

alumnat.

Per últim dir que el fet que siguin 10 alumnes a la meva classe, fa més fàcil als

novells com jo poder aplicar les estructures cooperatives. La por, el respecte o la

desconfiança a tot mètode innovador poden fer que un les rebutgi sense conèixe‟ l.

3. Quin significat té per a mi?

Molt, m‟està obrint el pensament i m‟està motivant encara més del que estic.

4. Quin és el problema (o el descobriment positiu)?

No considero que hi ha problemes, hi ha aprenentatges i per tant no esmento cap. Al

dia a dia tots anem aprenent i aquesta és la gràcia de la vida: aportar riquesa a la

nostra. Si per ser novell no surt bé del tot, servirà perquè la propera surti encara

millor al que podia ser una situació uniforme i/o estancada.

Finalment:

1. Quines possibles alternatives hi veig?

El mapa conceptual a quatre bandes, la substància o el mapa conceptual mut en són

exemples.

2. Quins són els possibles avantatges i desavantatges?

S‟ha aconseguit el que he ficat a l‟apartat „què volia jo?‟.

3. Que decideixo fer la propera vegada?

Canviar a qualsevol de les alternatives que he constatat en aquest apartat 1. Una

vegada fetes, les compararé entre elles i decidiré quina/es, com, quan, per a què i per

què una o altra.

4. Com ho faig concretament (descripció del passos a seguir)?

- Hem finalitzat una unitat temàtica.

- Tinc la classe distribuïda en dos grans grups (de 5 alumnes per grup).

- Damunt de les seves taules només hi ha d‟haver un bolígraf blau, un llapis, una

goma i un full de ratlles.

- Anoto a la pissarra les paraules clau de la unitat.

- Els hi faig l‟explicació de què consisteix l‟activitat i pregunto si hi ha dubtes.

- Faig de moderadora (malgrat ha sigut més d‟espectadora perquè ha anat tot

rodat).

6

- Els hi dóno el temps que ells necessiten.

- Una vegada han finalitzat els dos grups, creo clima de silenci a la classe i els hi

dic que són responsables de la classe. Ells llegeixen i es crea debat entre els dos

grups (acords/ desacords / possibles millores i per què).

L‟ordre de lectura és un alumne del grup A primer llegeix, desprès ho fa un altre

del grup B, després un altre diferent al d‟abans del grup A i així successivament.

- Valorem l‟activitat entre tots: si ens ha servit, si ens ha agradat, si han après,

com s‟han sentit en ella, si creien que ja s‟ho sabien tot, aspectes a millorar, etc.

7

ESTRUCTURA COOPERATIVA: EL NÚMERO.

CURS: 3r PRIMÀRIA.

ASSIGNATURA: MATEMÀTIQUES.

TASCA: RESSOLUCIÓ DE PROBLEMES DE FORMA COOPERATIVA.

MESTRA: CARME DOLCET AGUILÀ.

L’estructura cooperativa que actualment estic portant a la pràctica, podria

dir que és més o menys la del número, però amb algun canvi.

Com ho treballem:

He distribuït la classe en grups heterogenis de 4 i 3 persones. Cada grup té

unes normes que prèviament vam acordar entre tota la classe i un han signat

en un contracte de grup, juntament amb la funció que han decidit que farà

cadascú.

La tasca que se’ls encomana és la resolució d’un problema de matemàtiques,

per resoldre’l seguim els següents passos:

1. Lectura individual del problema.

2. Lectura en veu alta per part de la mestra.

3. Resolució individual del problema (per assegurar-me que tots intenten

resoldre’l). Per respectar els diferents ritmes d’aprenentatge, tinc preparat

un dossier amb operacions que els que acaben el van fent.

4. Un cop han acabat tots/es, fem la posada en comú per grups. Un membre

del grup explica com l’ha resolt i els altres aporten la seva, si els dóna el

mateix resultat, però ho han fet diferent, si han seguit els mateixos passos,

si els dóna diferent, expliquen com ho han fet,…

8

5. Presa de decisió i acord de com s’ha resolt el problema i resultat final en

grup.

6. En cada sessió, surt un grup diferent a explicar com l’ha resolt i quin

resultat li ha donat (aquesta explicació prèviament l’han preparat entre tot

el grup).

7. Si el grup l’ha encertat, guanya un gomet (1 punt) que a final de trimestre

es canviarà per algun premi.

La valoració que en faig d’aquest mes que porto aplicant-ho és molt positiva,

això sí, destacar que en un principi vaig pensar de deixar-ho perquè és un

grup molt mogut i “xerraire” que no estaven acostumats a treballar en grup i

els costava molt. Però aquesta darrera sessió que vam fer, vaig veure que

han millorat molt al treballar en grup i que els hi va molt bé, perquè han de

raonar, parlar, posar-se d’acord i a més, aprenen entre iguals.

9

PORTAFOLIS DOCENT Jordi Fuertes 1.- SITUACIÓ INICIAL. Ens trobem en la segona setmana de curs amb els alumnes de P4 en una sessió de psicomotricitat, hi ha alguns alumnes nous i ens interessa que tots, inclòs el mestre, sàpiga com més aviat millor el nom dels seus companys de classe i el mestre el dels seus alumnes. 2.- ESTRATÈGIA QUE VULL APLICAR. L’estratègia que vaig aplicar va ser una dinàmica de grup, la qual s’anomena “LA PILOTA”

3.- EINES D’OBSERVACIÓ I CONTRAST. L’eina d’observació que vam utilitzar va ser el d’un registre anecdòtic on anirem anotant a quants companys cada alumne ha dit correctament pel seu nom i el temps que ha tardat en fer-ho 4.- ACCIÓ Durant la sessió de psicomotricitat, i com a activitat d’introducció vam realitzar una dinàmica de grup anomenada “LA PILOTA”, es va dibuixar un gran cercle al terra i vam col·locar un cercle al mig, un nen es va posar dins el cercle amb una pilota, deia el seu nom i a continuació deia el d’un company, al qual passava la pilota i així successivament fins que van passar tots els alumnes pel cercle, vaig tenir en compte el temps que cada alumne tardava en dir el nom d’un company. 5.- CONCLUSIONS Considero que va ser una bona idea i que com a dinàmica de grup va ser molt interessant, tot i que al realitzar-la per primer cop vaig notar que sempre els alumnes es triaven entre ells mateixos en grup reduït, deixant de banda un sèrie d’alumnes, els quals sempre eren els mateixos. En una sessió posterior, a fi de que tots els alumnes poguessin participar sense que jo com a mestre hagi d’intervenir massa, vaig ficar-hi com a norma que no podien repetir el nom d’un company que ja havia estat en el cercle. Posteriorment i en vista de l’èxit que va tenir aquesta dinàmica amb els alumnes de P4, vaig decidir de dur-la a terme també amb els alumnes de P3 i P5, amb les quals va ser molt gratificant.

10

Beatriz Garcia Doménech

He fet l’ estructura 1 – 2 – 4 per explicar l’ ortografia d’

una Unitat Didàctica.

Al començament de la Unitat he explicat les normes

ortogràfiques per poder arribar a la conclusió. El tema

tractava de les agudes, planes i esdrúixoles, classificar les

paraules. He escrit les paraules a la pissarra, individualment

cadascú pensava com serien depenent de la pronunciació que

jo anava fent i les anava classificant. Després els vaig

col·locar per parelles i van contrastar els seus resultats. On

veien les diferències cadascú raonava perquè havia de ser la

seva opció. ( l’ únic problema que jo veia és que normalment

acabaven agafant sempre la solució dels que ells pensen que

és el més llest). Després en equips de quatre tornaven a

contrastar resultats. Fins tenir un producte final.

Per equips, per acabar l’ estructura el mestre va dient les

paraules d’ una a una. I cada cop va sortint una persona de

cada grup que les va classificant a la pissarra. Es van

anotant els punts de cada equip i finalment donem una

recompensa a l’ equip guanyador.

Va ser una activitat molt divertida i els hi va encantar. L’

hem batejat com el “Concurs ortogràfic”.

11

APLICAR UNA ESTRUCTURA: Laura Gómez

Després de llegir el document “suport”, concretament:

-Dinàmiques de grup per a la interacció i la coneixença mútua

-Estructures cooperatives.

He decidit agafar algunes de les estructures i dinàmiques que proposa el document, organitzar-

les i treballar una unitat de Medi de 4t amb aquesta metodologia.

En primer lloc per conèixer millor als nens/as i que ells es coneguen millor he pensat utilitzar

una dinàmica, i degut a les característiques del grup he decidit aplicar “la maleta”, com explica

la dinàmica vaig portar a classe una caixa decorada i objectes personals meus *la meva flauta

travessera, una pel·lícula i la foto de la meva família* una vegada explicat el perquè de portar

aquestes coses (la classe ha estat tot el temps en silenci, escoltant, fent-me preguntes! A més

estan molt motivats i contents al saber que ells també portaran les seves coses, me pregunten si

poden portar algunes coses, si són adequades...) hem decidit la data en la que ells portaran les

seves.

El dia que vam fer aquesta activitat va ser molt divertit, els nens/as estaven una mica esvarats i

nerviosos, volien explicar-lo tot i estar molta estona, debut al temps havia de tallar-los i dar pas a

un altre, perquè tots volien sortir a explicar.

12

Una vegada tots ens coneixem donem pas a la següent dinàmica “El blanc i la diana”, aquesta

la vaig utilitzar ja, per fer els equips de base, va costar una mica ja que els costava dir coses de la

seva vida personal, no tenien molt clar que posar, si era vàlid etc.

Al final, degut a les seves característiques i interessos van decidir el nom dels diferents grups.

Ja en la següent sessió vam començar amb la unitat, i vaig posar en pràctica la estructura

cooperativa “1-2-4”, aquesta va sobre “La nutrició” per tant vaig preguntar a la classe què era

per a ells la nutrició i com pensaven que es realitzava aquest procés.

Al ser la primera vegada que treballaven de manera consensuada una pregunta, els va costar una

mica posar-se d‟acord, ja que era molt important per a ells que a l‟hora d‟explicar la conclusió a

la que havia arribat el seu equip, no fos errònia.

En la sessió següent vaig pensar que per a treballar les activitats del tema podríem provar la

estructura “Llapis al mig”, vaig proposar primer 2 exercicis, per observar el funcionament dels

grups.

Sempre abans de posar en pràctica una estructura els explico detenidament com funciona, ho

vaig explicar en la pissarra i vaig deixar escrites les pautes i les normes. Van començar a

treballar; dos dels grups van funcionar molt bé, es van coordinar perfectament i encara què els

costava una mica consensuar les respostes feien tots els passos correctament. Altre grup va ser

un desastre, es van posar a barallar-se i no van fer la feina, al final cadascú va fer la seva tasca

per separat, con lo qual els vaig dir que no havien aconseguit fer les activitats, ja que era una

tasca grupal i aquestes respostes no eren del tot vàlides.

13

En la següent sessió continuàvem utilitzant aquestes dos estructures, “1-2-4” per introduir i

explicar aspectes de la unitat i “llapis al mig” per a treballar les activitats, els grups es van

estructurant i van millorant les seves relacions, de la mateixa manera que milloren les seves

respostes.

En aquesta sessió a més volia fer un treball, per tant vaig utilitzar la estructura “els quatre

savis”, aquest treball consistia en fer un aparell digestiu amb material de rebuig, amb el qual

havíem d‟explicar a la classe les parts de les que disposava a més del funcionament de

cadascuna. El 4 savis van entendre perfectament l‟activitat i van anar a explicar a la resta de

representants dels grups, es van esvarar una mica, però de seguida després d‟una petita renya,

van continuar amb la tasca.

Per el moment són aquestes les estructures que he utilitzat i que van donant els seus fruits.

M‟agrada com els nens/as s‟organitzen i sobretot les classes es fan més amenes, me da la

sensació que entenen millor els conceptes i que van adquirint hàbits de treball molt profitosos.

He pensat seguir treballant durant aquesta unitat amb aquestes estructures i a més afegir el

“Mapa conceptual a quatre bandes” per a finalitzar la unitat.

14

APLICAR UNA ESTRUCTURA

Maria Monclús

La tècnica que parlaré a continuació es tracta del portafoli, l’experiència no s’ha

dut a terme aquest any, sinó el passat en una escola de titularitat pública d’una

línia, situada en un poble de l’alt camp i amb una ràtio d’uns 15 nens i nenes

per aula.

L’estratègia es va posar en pràctica en alumnes de 6è i el resultats van ser molt

positius.

Com ja sabem, el portafoli és una tècnica d’ensenyança, d’aprenentatge i

d’avaluació a través del qual el nen o nena ha d’aportar tot allò que ha anat

aprenent amb un termini concret. Tot el què apareix dins d’aquest, són tot

coses significatives per a ells i elles, així doncs, gràcies a aquest podem obtenir

informació sobre el procés que han anat seguint i així assabentar-nos d’on han

partit i a on han arribat.

Sobre la pràctica, cal que des d’un inici se’ls hi expliqui de manera molt clara i

s’estableixin els límits per tal que la canalla no es desorienti i sàpiga què s’ha

de fer en cada un dels moments del portafoli. Cal destacar que aquesta tècnica

no està gaire consolidada dins el nostre sistema educatiu, sobretot a primària,

aleshores cal que expliquem molt bé en què consisteix, com s’ha de fer i

perquè servirà.

La temàtica del nostre portafoli era les “Etapes de la història” i va començar de

la mateixa manera per tots els nens i nenes, contestant les següents preguntes:

- Què és un portafoli?

- Perquè serveix?

- Perquè ens servirà?

- Què hi podem posar?

- Què sabem?

Un cop contextualitzat el portafoli hem de passar al següent punt, el cos, la part

on la canalla haurà d’anar omplint amb tota aquella informació que estigui

vinculada amb la temàtica. En referència al que vam dur a terme a l’aula, molt

alumnes l’havien interpretat com un diari d’aula on exposaven el més

significatiu, d’altres buscaven imatges, retalls de diaris, informació extreta de

webs...

15

L’últim punt del portafoli era l’extracció de conclusions, on havien de plasmar tot

allò que havien sentit durant la seva realització. Personalment, considero que

va ser el punt on van trobar més mancances ja que els hi mancava una fluïdesa

escrita i en alguns d’ells el vocabulari era pobre, tot i així es va valorar molt

l’actitud i la imatge global del portafoli, era el primer que realitzaven i s’havia de

premiar l’esforç personal de cada un d’ells i elles.

En definitiva, considero que la utilització d’aquesta tècnica va ser molt positiva,

a la canalla els hi va agradar molt i durant tot el procés els vaig veure motivats i

engrescats en la tasca.

16

Les pàgines grogues Rosi Pla

La dinàmica de grup que vaig portar a terme va ser la de les pàgines grogues; el grup de

nens i nenes que ho vaig son un grup que els tinc una hora a la setmana i per tant encara

no els conec molt bé, per tant aquesta dinàmica en va servir per a saber un poc d‟ells i

d‟elles.

Al principi d‟explicar el què anàvem a fer no ho entenien molt però vaig ficar un

exemple amb mi mateixa, el meu anunci i el servei que podia donar en classe, els va

agradar i de seguida ho van fer i el dibuix va ser molt treballat; al ser alumnes de cicle

superior va ser més fàcil de fer aquesta dinàmica.

A partir d‟aquesta activitat van aprendre coses dels seus companys/es i jo dels meus

alumnes que abans no sabia.

Pense que les dinàmiques de grup i l‟aprenentatge cooperatiu són una manera de

treballar molt positiva i sobretot enriquidora.

17

APLICA UNA ESTRUCTURA : Lectura compartida

6. Descripció del context.

Aquest curs estic treballant amb un grup de 1r. A l’aula hi ha 12 alumnes dels

quals 4 són nens i 8 són nenes.

Els nivell dels alumnes és molt variat, n’hi ha que ja estan en una fase

alfabètica de la lectoescriptura i altres que estan començat just ara la fase

sil·làbica.

7. Què volia jo?

Fer grups de 4 i que cada grup estigués còmode amb els altres companys i

companyes.

El que jo volia era que els grup d’alumnes llegís un conte entre tots els

components de grup

8. Què vaig fer?

Vaig escollir tres capitans (els tres alumnes que sabia que no podien anar junts

en un grup) i havien d’escollir tres alumnes més. Els grups van quedar

homogenis.

9. Què pensava?

Vaig pensar que seria una feina complicada perquè hi havia alumnes que

llegirien el tros del conte mol ràpid i en canvi altres que no serien capaços de

llegir els sols el tros del conte que els hi havia tocat.

Sabia que havia de donar molt bé les indicacions perquè els alumnes

estiguessin motivats, sobretot els alumnes que es pensaven que no podrien

llegir-ho.

10. Com em sentia?

18

Estava nerviosa, volia saber com aniria abans de què comencessin a treballar.

11. Què crec que volien, van fer, pensaven, sentien els alumnes?

Estaven nerviosos per començar. Volien llegir i explicar als altres que havien

llegit.

Va costar que escoltessin les normes però finalment tots ho van entendre.

Després podríeu reflexionar sobre:

1. Quina relació puc establir entre les respostes anteriors?

Vas sortir bastant bé, vaig donar als tres alumnes que els hi costava bé llegir la

primera part del conte on hi havia el títol.

2. Quina influència té el context / l'escola, la institució?

Aquesta activitat és una bona manera de començar el treball cooperatiu a

l’escola.

3. Quin significat té per a mi?

Per mi és una experiència positiva ja que vaig veure que els alumnes estaven

molt motivats, utilitzaven un vocabulari diferent del què sortia al text per explicar

als seus companys que havien llegit i sobretot que es van cohesionar molt

entre ells.

4. Quin és el problema (o el descobriment positiu)?

Vaig començar amb un conte popular, el Patufet, i ja es sabien la història,

potser si hagués escollit un altre conte que ells no coneguessin hagués estat

més difícil.

Finalment:

1. Quines possibles alternatives hi veig?

Anar fent-ho amb diferents contes populars, treballant amb contes menys

coneguts per a els perquè coneguin més històries.

2. Quins són els possibles avantatges i desavantatges?

Avantatges: coneixeran altres contes, aplicaran vocabulari, faran comprensió

de textos i lectura comprensiva.

Desavantatges: que els alumnes que els hi costa llegir no es motivin.

3. Què decideixo fer la propera vegada?

Fer els mateixos grups ja que van anar molt bé.

19

4. Com ho faig concretament (descripció del passos a seguir)?

Fer els grups.

Tornar a explicar les normes.

Repartir el conte per trossos als 4 alumnes del grup.

El primer llegeix el primer paràgraf. Els altres han d’estar molt atents, perquè el

que ve a continuació (seguint, per exemple, el sentit de les agulles del rellotge),

després que el seu company hagi llegit el primer paràgraf, haurà d’explicar el

que acaba de llegir el seu company, o n’haurà de fer un petit resum, i els altres

tres han de dir si està bé o no, si hi

estan d’acord o no.

L’alumne/a que ve a continuació (el segon), el que ha fet el resum del primer

paràgraf, llegirà tot seguit el segon paràgraf, i el que ve a continuació (el

tercer), en farà el resum, mentre que els altres dos (el quart i el primer) hauran

de dir si el resum està bé o no. I així successivament, fins que s’ha llegit tot el

text.

Quan en el text surt una expressió o una paraula que ningú de l’equip no sap

què vol dir,

el portaveu (capità) de l’equip ho comunica al mestre o a la mestra i aquesta

demana als altres equips –que també estan llegint en equip el mateix text- si hi

ha algú que ho sap i els pot ajudar. Si és així ho explica en veu alta, i explica, a

més, com han descobert el sentit d’aquella paraula o d’aquella expressió.