Allioli

> 4Retard en lesretribucionsL’augment retributiu pactatper algunes organitzacionssindicals i la Generalitattardarà a percebre’s

> 5La pèrdua de lademocràciaescolarArticle d’opinió de VicentEsteve sobre l’accés a ladirecció dels centres edu-catius

> 6Millorar les condicions delsinterinsEls sindicats arriben a unacord que milora les con-dicions de treball del pro-fessorat interí

> 12, 13Sindicalistes atemps completEntrevista a Pepe G. Box iJosé Manuel L. Grima,memòria viva d’un com-promís sense fissures

> 16, 17Convivència enels centres escolarsReflexions i respostesdemocràtiques als brotsde violència en els entornseducatius

El 2 demarç, nouacte perl’EscolaPúblicaLa plataforma unitàriaque va organitzar lesmobilitzacions de des-embre Per una escolapública valenciana,democràtica, laica i dequalitat anuncia un actepúblic, el dijous 2 demarç, a les 19 hores, enl’aula magna de laFacultat de Filosofia iCiències de l’Educacióde la ciutat de València,situada en l’avinguda deBlasco Ibáñez. En l’acteintervindran personali-tats del món de l’educa-ció, intel·lectuals, artis-tes i músics, entre d’al-tres. Des de les organit-zacions convocants,entre elles STEPV-Iv,s’afirma que “la trami-tació de la LOE en elSenat justifica la neces-sitat de mantindre lacampanya desplegadaen 2005”. La campanyaPer una escola públicavalenciana, democràti-ca, laica i de qualitat vaexperimentar un puntàlgid amb les manifes-tacions del 14 de des-embre celebrades enles capitals del PaísValencià.

Més informació i adhe-sions: http://www.gra-tisweb.com/escolapu-blicapv/

> 7

El professorat, absent en el debat parlamentari de la LOE

Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 191 · Época IV · Febrer 2006

Intersindical

Manifestació per l’Escola Pública a València, el 14 de desembre / JORDI BOLUDA

La substitució dels símbols identifi-catius de l’organització en els últimsmesos deixa pas ara als canvis en elprincipal vehicle d’expressió delSindicat. Amb vora tres dècades depublicació ininterrompuda, elsQuaderns de l’Ensenyament del PaísValencià sofreixen, a partir d’aquestnúmero, canvis substancials en laseua presentació. Canvia l’aspecte dela capçalera —passa a la històrial’emblemàtic disseny de Jarque— icauen els seus guionets interiors —All-i-oli—, que en el seu momenttambé pretenien reflectir la suma desensibilitats integrades en elSindicat. Ara som ALLIOLI, un projecteque renova el seu aspecte exteriorperò que aposta avui, com el primerdia, per la informació més completa iles anàlisis més rigoroses, sempre alservei de les treballadores i els tre-balladors de l’ensenyament valen-cians, destinataris i protagonistesprincipals d’aquest producte perio-dístic.

Com es pot comprovar, el nouALLIOLI adopta diversos canvis. Larevista incorpora a totes les seuespàgines la tipografia i l’estil presentsen el nou logotip del Sindicat, obradel reconegut dissenyador PepeGimeno, aprovat l’any passat. Lapublicació incorpora el color de laprimera a l’última plana. Destaca, aprimera vista, la contundent massacromàtica de la portada, un color que

anirà canviant en cada número. Lainformació de la portada es concen-tra en menys temes i guanya pes laimatge i els titulars, i totes les pàgi-nes van impreses a dues tintes.Disminueix el pes de les informa-cions, descarregades per la presèn-cia de columnes blanques a l’esque-rra, concebudes per a facilitar la lec-tura de les distintes peces. S’amplienalgunes seccions i s’hi incorporennoves firmes per a mantindre vius eldinamisme i la renovació caracterís-tics. Finalment, el nou ALLIOLI experi-menta un increment del 50 per centen les seues pàgines i passa a 24.

Tot plegat, representa l’esforçorganitzatiu més important afrontatper la política de comunicació delSindicat en tota la seua història. Ladirecció de l’organització va apostarfa anys per refermar els nostres mit-jans, una mesura que ha anat refor-çant-se amb la incorporació a l’Àreade Comunicació de professionals irecursos, i que ens permet que elnostre treball arribe de manera méseficaç a tot el col·lectiu. Aquestaaposta comunicativa del Sindicat esveu ara notablement impulsada perl’estrena d’aquest ALLIOLI, unaempresa que caldrà ajustar i polir enles pròximes edicions, i que tindrà enl’acollida que li dispensen les lecto-res i els lectors el principal espill onmirar-se per a continuar avançant.

EDITORIALS

Anem d’estrena

Intersindical Valenciana ha rebutjat eltext de reforma de l’Estatutd’Autonomia del País Valencià pactatpels membres de la ComissióConstitucional del Congrés delsDiputats, tot i que no nega l’avanç querepresenta la creació de la Carta deDrets Socials, la capacitat de laPresidència de la Generalitat per adissoldre les Corts i convocar noveseleccions o l’eliminació del nombremàxim de membres del Consell.

Els darrers esdeveniments hanfrustat els anhels de les valencianes iels valencians de comptar amb unEstatut que superara l’actual marcautonòmic i que progressara cap a ladescentralització política i administra-tiva, i permetera a les institucionsvalencianes decidir i aplicar polítiquespúbliques pròpies o avançar en elreconeixement d’un Estat plurinacio-nal, pluricultural i plurilingüístic.

La fórmula “idioma valencià” queincorpora el nou Estatut no respon acap criteri acadèmic, lingüístic o cien-tífic i s’oposa, per tant, a tota la comu-nitat acadèmica i universitària. Ésinacceptable que un text legal es posi-cione obertament contra de la ciència ila lingüística. Què hauria passat si lesCorts Generals s’hagueren atrevit aincloure en qualsevol norma legal untext que contradiguera i negara elsaber científic universalment acceptaten temes matemàtics, físics o geolò-gics? Com és possible, aleshores, quees contradiga la veritat científica en un

assumpte cabdal com el nom de lallengua dels valencians? D’altrabanda, també costa d’entendre que elsmateixos que diuen defendre laConstitució espanyola, en afrontaraquestes qüestions lingüístiques s’o-posen a les reiterades sentències delTribunal Constitucional que validen launitat de la llengua catalana i l’ús aca-dèmic del terme català per referir-sea la nostra llengua.

Pel que fa a la fixació de la barreraelectoral en el 5% —dins o fora del’Estatut— es tracta d’una mesura cla-rament antidemocràtica que preténdeixar fora del Parlament la veu demilers de ciutadanes i ciutadans.

A falta d’una anàlisi més detingudade tot l’articulat —que no aprofita l’avi-nentesa per a establir un marc valen-cià de relacions laborals que servisca,entre altres objectius, per a fixar lescondicions de seguretat de les treba-lladores i els treballadors— aquest noés el nou Estatut per què apostem. Lareforma legal s’ha fet una vegada mésen clau política espanyola i ha pesatmés el clima polític de crispació queles necessitats de les valencianes i elsvalencians.Finalment, des de la Intersindicalreclamem el dret a opinar i decidirsobre la reforma de l’Estatut valenciàmitjançant un referèndum. És curiósque els mateixos portaveus del PartitPopular que alcen la veu per exigiruna consulta sobre l’Estatut català, laneguen al valencià.

Un Estatut en clau espanyola

2 / 191 / FEBRER 2006

ÈÈPPOOCCAA IIVV - NN..ºº 119911 ·· FFeebbrreerr 22000066 ·· SSIINNDDIICCAATTDDEE TTRREEBBAALLLLAADDOORRSS II TTRREEBBAALLLLAADDOORREESS DDEELL’’EENNSSEENNYYAAMMEENNTT DDEELL PPAAÍÍSS VVAALLEENNCCIIÀÀ..IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA ((SSTTEEPPVV-IIvv)) ··DDIIRREECCTTOORR:: Joan Blanco · CCAAPP DDEE RREEDDAACCCCIIÓÓ::Rafa Miralles ·RREEDDAACCCCIIÓÓ:: Voro Benavent,Miquel Calatayud, Pilar Gonsalves, VicentMaurí, Tomàs Moreno, Doménec Ortolá, JuliàRey, Albert Sansano, Ramón Torres ·MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ:: Jordi Boluda · DDIISSSSEENNYY:: PepeGimeno · CCOORRRREECCCCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA:: ToniSoriano · AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓ,, RREEDDAACCCCIIÓÓ II PPUUBBLLII-CCIITTAATT:: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València.T. 963919147 · F. 963924334 · allioli.stepv@inter-sindical.org · www.intersindical.org/stepv ·IIMMPPRRIIMMEEIIXX:: · Bronte Graf, S. L. · Cullerers, 18.Alaquàs. · T. 961515017 · TTIIRRAATTGGEE:: 15.000exemplars · IISSSSNN:: 1576-0197 · DDIIPPÒÒSSIITT LLEEGGAALL::V-1.454-1981 · FFRRAANNQQUUEEIIGG CCOONNCCEERRTTAATT:: 46/075IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA ((SSTTEEPPVV-IIvv)) ··AALLAACCAANNTT:: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12.03005 · T. 965985165 · AALLCCOOII:: Jordi de SantJordi, 16-B. 03804 · T. 965523151 · AALLZZIIRRAA:: Av.Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 ·BBEENNIICCAARRLLÓÓ:: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T.964465283 · EELLXX:: Maximilià Thous, 121-b. 03201· T. 966225616 · CCAASSTTEELLLLÓÓ:: Marqués deValverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GGAANNDDIIAA:: SantPasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F. 962950754 ·VVAALLÈÈNNCCIIAA:: Juan de Mena, 18. 46008 · T.963919147 · XXÀÀTTIIVVAA:: Portal del Lleó, 8, 2ª.46800 · T. 962283067

Per als responsables de laConselleria d’Educació que vanordenar, de sorpresa i amb unaurgència innecessària, que tots elsescolars de tercer de Primàriadugueren a terme una prova sensecap criteri pedagògic que justifica-ra la decisió.

FE D’ERRATES

• En la pàgina 4 de la separata delnúmero 189 d’ALLIOLI (octubre 2005)sobre responsabilitat legal dels tre-balladors i les treballadores de l’en-senyament públic, la referènciacorrecta a Alberola, José B. és:Benedito Alberola, José; el mateixnom que ha de substituir, en aquestamateixa pàgina, Fernández Enguita,Mariano.• En el número 190, l'article sobre lasubestació de Patraix va estar elabo-rat per Miguel Ángel Esteve i HeleniaLópez

Pel treball solidari i compromés dela comunitat educativa del col·legipúblic Cervantes, de Buñol, quedemostra que és possible harmo-nitzar la reflexió teòrica i la pràcti-ca compromesa en un projectecol·lectiu.

OLI

ALL

El fum i la memòriaJoan Blanco

Don Antonio arribava a classe i elprimer que feia era dirigir-se a undels meus companys.

- Xe, Paco, acosta’t al bar —queestava fora de l’institut— i dema-na’m un café per a mi.

El “café per a mi” era un carajillocom Déu mana, que per això DonAntonio era capellà.

A continuació, mentre Paco —oqualsevol altre a qui tocarà fer elviatge— li portava el café, s’enceniaun puro d’aquells que fan bona cosade fum, perquè aleshores es fuma-va en classe.

Més ben dit, el professorat fuma-va en classe. I l’alumnat, que haviad’aguantar el fum, somiava sermajor i imitar aquella graciosaforma de traure el fum que tenienels nostres referents educatius.

Desconec si la legislació de l’è-poca permetia fumar, però el cas ésque recorde una llarga llista de pro-fessors i professores que deixavenles aules plenes de puntes de ciga-rrets.

Era tan familiar fumar davant detots que, en la meua etapa de sindi-calista estudiantil, recorde haverelaborat més d’una plataforma rei-vindicativa per exigir el dret a casti-gar-me els pulmons en públic comfeien moltes persones que em feienclasse. “Com a mínim, volem poderfumar en els exàmens”, reclamà-vem.

Hem fet patir fins a l’extrem elscompanys i les companyes que nofumaven i no podien evitar la nostrapresència. Com ens n’hem passat!

Ara, que les persones no fuma-dores —reconec que encara fumeocasionalment— disposen d’unesmínimes proteccions és inaudit queencara se senten expressions queacusen els qui han aguantat elsnostres fums durant tants anys com

si foren perillosos “intransigentsque limiten la nostra llibertat”.Sentir-ho dir en una escola o en unhospital és encara més sorprenent.Potser ens resulta més fàcil oblidartot això perquè recordar-ho ensobligaria a actuar amb més cohe-rència.

Quan jo anava a l’institut, lamajoria del professorat, a més defumador, era professorat no nume-rari, els famosos penenes, un eufe-misme equivalent per a referir-seals docents que ara coneixem coma interins. I, veges tu, una majoriad’aquells penenes sembla que hanoblidat la forma com van accedir alfuncionariat. Quan sent a algunsd’ells comentar les reivindicacionsdels actuals interins sembla quehagen adquirit la seua acta de fun-cionari amb la superació d’uns pro-cessos opositors noucentistes.

La memòria es perd i recordarés sinònim de caducitat. No famassa que el catedràtic de laUniversitat de València, JoséGimeno Sacristán, escrivia un arti-cle en el qual, referint-se a la lleidel Castillo i a l’aferrissat debat queva provocar, es preguntava: “Quèens ha passat per a oblidar tanaviat?”. I és que hem oblidat massaprompte de quin sistema educatiuprovenim.

El Congrés dels Diputats haaprovat prendre en consideracióuna proposició de llei d’IzquierdaVerde perquè 2006 siga declaratAny de la Memòria Històrica. Seriauna bona avinentesa per a fer unesforç col·lectiu per recordar. Devegades ,ens queixem que el nostrealumnat ignora que fa trenta anysací hi havia una dictadura. Ells nohavien nascut encara llavors, perònosaltres sí. Tenim memòria per arecordar-ho?

EL MORTER

Què conciliem? Educació mediambiental Un dia qualsevol… Memòria i memorisme

FEBRER 2006 / 191 / 3

Estaven expectants, els havien dit que era undia com qualsevol altre, però alguna cosa pas-sava. La mestra estava un poc nerviosa, elshavia ordenat asseguts per fileres, d’un en un,sense que pogueren veure què feia el com-pany o la companya del costat. El director, lacap d’estudis, el secretari i fins i tot la inspec-tora —una senyora que va al centre en comp-tades ocasions— estaven allí, en la seua aula.Aleshores no era un dia qualsevol.

Els alumnes, quan entraven en filera desdel pati, els havien vist a tots junts en el des-patx de direcció, parlaven, miraven uns papersi assentien amb el cap a allò que deia la ins-pectora. Segons ens havien dit, ja feia dies quehavia arribat un sobre que no es podia obrirfins a aquell dia, el director estava preocupat.“El sobre de les proves”, li l’havia dut el con-serge juntament amb tota la correspondència,no venia identificat i com si fóra un de tants elva obrir, però no en va traure res. Quan se’n vaadonar el va tancar immediatament amb cintaadhesiva. Fins avui. La inspectora podia estartranquil·la que era així, les proves no havienestat violades, l’alumnat no en sabia res, laprofessora no sabia exactament què havia defer, les famílies no en sabien res perquè nohavien de saber-ho, la resta del professorat ensabia el mateix que tothom, el que n’havia ditla premsa. Tot estava a punt per al dia D.

La mestra havia arribat a la classe i encarallegia uns papers, sembla que eren les ins-truccions de com havien de fer la prova, unaavaluació molt fàcil referent a coses quesabien de sobres, ja les havien estudiadesl’any passat, quan encara tenien set anys. Avuino treballarien en grups; cadascú demostrariael que sabia.

Aquelles instruccions no eren complicades,però la pressa per començar a l’hora indicada iper conferir naturalitat a l’assumpte va provo-car que la mestra fera el que sempre havia fet.No va reparar en l’“stop”. Però per sort hihavia la inspectora per assenyalar-li el descuiti la falta d’atenció sobre el que es deia en lesinstruccions. Altres centres, no n’havien tinguttanta —de sort vull dir—, no hi havia ningú defora per a resoldre els descuits immediats.Tanmateix, nosaltres sí, la classe estava plenade gent important: el director, la cap d’estudis,la inspectora i la mestra, tots dintre de la clas-se vigilant una avaluació com qualsevol altra.“Això no s’ho creu ningú amb tanta gent vigi-lant-nos!”.

L’avaluació no és molt difícil, hi ha pregun-tes massa fàcils i d’altres que són més difícils,però és normal. La mestra també ho fa aixíquan passa proves per a la primera, la segonao la tercera avaluació, o quan acaba un tema.Però aquesta vegada... Per a què són aquestesproves? Servirà per a la nota del butlletí?Entrarà en la mitjana amb els altres treballsde Matemàtiques i Llengua? Ens hem assa-bentat que ho han fet en tots els col·legis delpoble. Ho farem millor que els de l’escola delcostat? No, no es fa per això, ens han dit quel’únic objectiu és fer una “avaluació diagnòsti-ca global” del nivell de l’alumnat de laComunitat Valenciana quan acaba el 1r ciclede Primària en Llengua i Matemàtiques, peraixò, no ens hem de preocupar.

La prova continua, nosaltres tenim un PIL, ila cosa es complica. Sempre és igual. Quan esposaran d’acord en la manera com hem de diri escriure les coses? No és requadro un caste-llanisme? Podem dir metre en lloc de ‘metro’?Hi ha un exercici que ens confon; la mestraens ha ensenyat: cinqué, sisé, seté... i l’exercicidiu: 5t, 7m... Quin embolic! Esperem que noens suspenguen per això.

En el seu interesant llibre Lecciones de losmaestros George Steiner afirma: “La eli-minación de la memoria en la escuelaactual es una estupidez.” I continua: “Laconciencia está tirando por la borda sulastre vital.” Probablement té raó.Segurament, el que ens ha passat és quehem confós “memòria” amb “memoris-me”. Recordar i recitar per a una altra per-sona la síntesi vital d’un poema, definir lacontundent claredat del teorema dePitàgores, narrar un imaginari viatge ambuna ben proveïda motxilla: on són els paï-sos que recorrerà, les ciutats que coneixe-rà, les muntanyes que ha de pujar o elsrius que ha de creuar, inventariar els marsque l’acaronaran… Tot això és donar, a laparaula parlada, una força socràtica quemai no hauríem de perdre. És la força deldiàleg, una commemoració vigoritzada perl’oralitat. L’art de la memòria i l’eina de laveu, la força del gest: Sòcrates, però tambéJesús. La memòria és el tatuatge de laparaula oral: no se n’anirà mai més finsque el subjecte no s’escape de la seua pell.

Una altra cosa és el “memorisme”, puraideologia escolàstica: la reivindicació de ladoctrina, la catequesi. Un saber alié al cosi a l’ànima. Un saber fora de lloc, descon-textualitzat, no situat. No-significat i insig-nificant —si no fóra perquè marca la ratllade l’èxit i el fracàs escolar—. Ara, en l’es-cola es pregunta què és la cèl·lula, comabans se’ns preguntava quién es Dios. Enaquesta alquímia pedagògica sembla queDéu s’ha fet cèl·lula i habita entre nosal-tres cada examen quinzenal. El saber reve-lat en el text sagrat: allò de què m’he d’e-xaminar. Aquesta forma de memòria ésuna altra estupidesa, per dir-ho comSteiner. Preguntes i respostes prefabrica-des en un ritual acadèmic que ens con-dueix pel camí de la passivitat, el desar-mament cognitiu, el conservadorismesocial.

Ara busquem un contrapunt. ÉsBarthes, al llibre Roland Barthes porRoland Barthes, qui ens diu que la seuamemòria és la prehistòria del cos, i que ellcamina joiós cap a l’escriptura. I continuaassenyalant que des del moment queescriu és el seu text el que actua com ainterlocutor amb nosaltres, i que el cos i elsubjecte són una cosa, però a ell, el repre-senta i el compromet —mai millor dit— eltext que ha escrit. La memòria, doncs,deixa l’empremta en l’escriptura i el texts’independitza. Fins i tot es transforma encadascuna de les particulars lectures nos-tres —quantes noves narratives necessita-ré inventar-me jo mateix per a avançarmés enllà de les fites del text que estavaestudiant!—. El memorisme, però, és unaaltra cosa. No hi ha ara escriptura com nohi havia abans oralitat. El text ací és unaaltra cosa: si no hi ha subjecte ni significa-ció; el text pot ser una mecànica transmu-tació d’una veritat revelada que el profes-sor dicta i que l’alumne repetirà en un exa-men sense haver passat pel cap de capdels dos —amb alguna raó semblant,Miguel Ángel Santos feia un divertit acu-dit—.

Vostés em disculparan, jo tan sols pas-sava pels teatres de l’escola, però passant,passant, he sentit a la porta d’una aula: “Elcas és que ho tenia a la punta de la llen-gua, però no m’eixia.”

Maria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Es parla molt aquests dies de la concilia-ció de la vida laboral i familiar, però nose’n diuen coses noves. Sembla que hi haun consens en la necessitat de millorarles relacions entre el mercat laboral i lavida privada, sobretot quan aquesta últimaés l’escenari on es desenvolupa de formaintensiva i gratuïta la reproducció de lapoblació i de la força de treball. Aquestatensió no és nova, però resulta curiós quees deixe sense qüestionar la premissaprincipal; és a dir, que l’eix de la vidasocial és la lògica mercantil i que lesmillores que es proposen ho són segonsla utilitat que tinguen per a reproduir lescoses, com preveu el mateix mercat.

Ara més que mai, les ciutadanes i elsciutadans som reconeguts segons comproduïm i consumim, però el mantenimentd’aquesta identitat requereix alhora quel’espai on desenvolupem els nostres lla-ços afectius continue assegurat per tal degarantir la pau i la continuïtat del sistema.Ara bé, les regles del mercat, la competi-tivitat, la dedicació exclusiva, la precarie-tat, la desigualtat de condicions i tota laviolència estructural que això generaxoquen amb la necessària cultura solidà-ria i de negociació pròpia de les relacionspersonals. Per tant, l’equilibri està enperill.

Se suposa que facilitant més la flexibili-tat d’horaris o possibilitant una distribucióde temps i d’espais més compensats, latensió desapareixerà i amb això cada indi-vidu haurà de produir, consumir i repro-duir més còmodament sense pressionarmés les polítiques públiques d’un anome-nat, erròniament, estat de benestar. No éstan fàcil. No diré que no siga importantestablir aquestes millores, però col·locarel mercat com a centre de totes les mesu-res socials, presuposa una estructura derelacions humanes sempre subordinadesa les seues regles. Això no implica nomésreduir la concepció de la família com unbastió del mercat sinó que menyspreaqualsevol altra opció personal aliena a lareproducció i cura dels altres. Amb aques-tes claus no és estrany que el desconcert il’angoixa cresquen entre els individus,obligats a subordinar als dictats del mer-cat la llibertat i les claus solidàries queregeixen els seus sentiments.

Almenys mentre existisca tensió hi haesperança, perquè les contradiccionsentre l’espai públic i el privat poden obrirbretxes importants en una concepció mer-cantil quasi indiscutible. Algunes d’aques-tes bretxes les han d’obrir precisamentles dones perquè són elles les que patei-xen els principals conflictes laborals enaquest terreny. Però, juntament amb la degènere, cal afegir altres perspectives comles de classe, ètnia o procedència cultural,que ofereixen més elements de contrastper a diagnosticar desigualtats i parado-xes d’una suposada conciliació.

En aquest sentit la incorporació d’im-migrants al mercat laboral i a la vidasocial pot ser un incentiu ben rellevantper a la reflexió, el debat i l’acció políticasobre allò que realment significa ser ciu-tadà de ple dret en una societat mercanti-lizada. Si no aprofitem aquest momenthistòric, haurem de compaginar temps iespais, però seguirem fracturats com asubjectes enmig d’una realitat bastantmés difícil de conciliar.

Carme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

- Preservar els fruits i la bellesa de laTerra per a les generacions presents ifutures. - Protegir i restaurar els sistemes ecolò-gics de la Terra, amb especial atenció a ladiversitat biològica i als processos natu-rals que sustenten la vida.

Els dos principis que encapçalenaquest escrit corresponen als punts 4 i 5de la Carta de la Terra, un document ela-borat l’any 1992 en la Cimera de Rio deJaneiro que conté setze principis bàsics,el compliment dels quals ajudaria, enbona manera, a la consecució d’unasocietat global justa, sostenible i pacífica.

Perquè la Terra està malalta, ara ja noho dubta ningú, i la forma de vida, indivi-dual i col·lectiva que hem adoptat granpart dels humans ha contribuït de maneradefinitiva a la insostenibilitat dels seusecosistemes i també de les relacionshumanes i socials. Per això, si l’educaciómediambiental sempre ha sigut un aspec-te important a tractar dins i fora de l’es-cola, en el moment present és una urgèn-cia. És absolutament necessari, i per tantprioritari, que les persones adquirim for-mació mediambiental i adoptem hàbits devida sostenible. De la mateixa manera queés absolutament necessari que els poderspolítics i econòmics canvien els planteja-ments de fals desenvolupament socioeco-nòmic que descansa en el consumismecompulsiu i l’ocupació desordenada delterritori, que ha provocat un esgotamentalarmant dels recursos naturals i lesfonts de vida.

Però cal advertir que l’educaciómediambiental, que ha de formar part delcurrículum i l’estil de vida escolar, no ésexclusiva de l’escola. Hi ha la tendencia aatribuir a l’ensenyament la responsabilitatde suplir totes les mancances educativesque hi ha en la societat i, en el cas queens ocupa, resulta altament hipòcrita queels responsables polítics diguen que pro-mouen l’educació ambiental en el mónescolar, mentre les actuacions quotidia-nes fora de l’escola menen a un tipus desocietat altament depredadora.

Partint de la idea que l’educació, com acomponent fonamental del desenvolupa-ment humà, és alhora un dret universalque ha de capacitar individus i comunitatsper a un desenvolupament sostenible ésla raó per la qual cal integrar en l’ensen-yament formal i l’aprenentatge, i al llargde tota la vida, les capacitats, els coneixe-ments i els valors necessaris per a unaforma de vida sostenible.

En el nostre cas, és absolutamentnecessari que ens apliquem els dos prin-cipis de la Carta de la Terra que inicienaquest escrit i que n’exigim el compli-ment a les persones i entitats responsa-bles. Perquè cal amb urgència:

- Preservar els fruits i la bellesa delPaís Valencià per a les generacions pre-sents i futures.

- Protegir i restaurar els sistemes eco-lògics del País Valencià, amb especialatenció a la diversitat biològica i als pro-cessos naturals que sustenten la vida.

Tudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

Per l’abril de 2005, es van fer públi-ques les conclusions de la comissiónomenada per estudiar les propos-tes sobre el futur Estatut Bàsic delPersonal Empleat Públic. Enaquests moments, es coneix unesborrany del projecte de llei queaplegarà, en una sola norma jurídi-

ca, totes les disposicions de ranglegal que afecten el règim de laFunció Pública —Llei de FuncionarisCivils de l’Estat, Llei 30/84 deMesures per a la Reforma de laFunció Pública, Llei deRepresentació i Negociació delPersonal al Servei de lesAdministracions Públiques…—

ampliant el seu àmbit al conjunt delpersonal empleat públic, siga fun-cionari o laboral.

Curiosament, no inclou contin-guts sobre incompatibilitats, com enprincipi suggeria la comissió que vafer l’estudi, raó per la qual la lleid’incompatibilitats no s’hi integrariai seguiria vigent amb la incorporaciód’una lleu variació. El text del’Estatut és de gran importància,puix emmarcarà el model d’ocupa-ció pública, les condicions de treballde tot el personal empleat públic,els drets i deures i, implícitament, elmodel d’administracions públiques.L’esborrany estatutari es fonamentafidelment en les conclusions de lacomissió (ALLIOLI 186, juny 2005).De fet, hi ha multitud de paràgrafsque són una còpia literal de l’infor-me esmentat.

Encara que no és pròpiament unallei de mínims, hi ha determinatspunts no considerats abans, peròque estaven regulats en algunes deles lleis que substitueix. En principi,la regulació es reserva per a futureslleis autonòmiques i de règim local, iper a legislació específica del perso-nal de l’Administració general del’Estat i per als estatuts específicsdel personal sanitari o docent, entred’altres.

L’Estatut no esmenta assumptesregulats per la legislació que reem-plaça, com ara la jornada, els per-misos o les llicències. Tampoc no es

refereix al nombre i als àmbits delsòrgans de representació, que sí querecull l’actual Llei 9/87. Igualment,no defineix ni els cossos ni les esca-les, temes que es traslladen a lesdistintes administracions. No té encompte —i caldria que ho fera—aspectes com salut laboral, dretssocials, conciliació de la vida perso-nal familiar i laboral (relacionadaamb jornada, permisos...). Per alpersonal laboral es fa referènciacontínuament als respectius conve-nis col·lectius. Així mateix, especifi-ca, per al personal funcionari, lestasques que els corresponen enexclusivitat, les quals no poden serobjecte de contractació laboral.

Plana sobre tot l’esborrany laidea de l’avaluació del treball —i

amb això tota la tira de la qualitat,l’eficàcia...— unida a les retribucionso la promoció professional.L’articulat inclou referències a lesdiscriminacions per gènere, raça,orientació sexual i d’altres tipus.Com a novetat, també pren en con-sideració la violència de gènere entemes, com ara la mobilitat o lesexcedències. Així mateix, recull lacreació d’un nou tipus de personal,el directiu —no cal que siga funcio-nari— amb unes condicions de tre-

ball no regides per la negociaciócol·lectiva i avaluat amb criteris deproductivitat. Sobre l’accés a la con-dició d’empleat públic, no fa a penescap referència als mèrits per expe-riència.

S’elimina el grup E, per tant, hihaurà quatre subgrups de classifi-cació per al personal funcionari,segons la titulació requerida. Açò noha de servir per a la privatitzaciódels llocs de treball relacionats ambaquest grup E, com les tasques deneteja, bugaderia, vigilància o man-teniment. Les pagues extraordinà-ries, les fixa amb les retribucionsbàsiques i les complementàries,excepte les lligades a l’avaluació.

Quant a la negociació col·lectivaadopta el que es preveu en la modi-ficació de la Llei 9/87: la MesaGeneral de les administracionspúbliques i la desaparició de la irra-diació dels resultats electorals d’unàmbit a un altre en les administra-cions. No fixa el nombre de juntesde personal que hi ha d’haver percada àmbit. Desapareixen com aobjecte obligatori de negociació lesofertes d’ocupació i els procedi-ments d’accés. També hi ha articlesque apel·len a un codi de conducta,amb uns principis ètics per al per-sonal empleat públic, a més delrègim disciplinari, tal com va propo-sar la comissió.

Text íntegre de l’avantprojecte del’Estatut Bàsic de l’Empleat Públicen: www.intersindical.org/stepv

Apunts sobre l’esborranydel projecte de Llei del’Estatut Bàsic del’Empleat Públic

4 / 191 / FEBRER 2006

Les ombres de l’Estatut bàsicFUNCIÓ PÚBLICA

AllioliEl 25 d’octubre de 2005 la Generalitati els sindicats CCOO i UGT —minori-taris en el conjunt de la representaciódels treballadors i les treballadores—signaven un acord que incrementava,en 2006, les retribucions del personalen els percentatges següents: 0,4 %de la massa salarial en concepte de

revisió salarial; 0,3% per a la millorade la qualitat i de l’eficàcia; 0,3 % pera un pla de pensions. Però, laConselleria de Justícia iAdministracions Públiques ha deciditque l’aplicació i la concreció dels aug-ments salarials han de negociar-seen les meses sectorials, una mesuraque obliga la Conselleria d’Educació a

obrir un procés de negociació perdecidir com s’ha d’aplicar l’acord icom es paguen els augments sala-rials a totes i cadascuna de les perso-nes de la plantilla docent.

De manera insistent, el Sindicat harequerit als responsables educatiusperquè convoquen la preceptiva mesade negociació, però no ha obtingut

cap resposta. Els portaveusd’Educació afirmen que “desconei-xen” la decisió de Justícia d’obrir lesnegociacions. STEPV-Iv, que conside-ra inajornable aquesta negociació,exigirà que tant els increments del0,3% i del 0,4% es facen extensius alconjunt del professorat.

AllioliA pesar de la profusió de notes infor-matives, no queda clar què és el quedemana CCOO ni perquè els empleatshan d'adherir-se.

Deduïm que CCOO "denuncia" lavulneració per l'estat espanyol delsarts. 6 (tutela judicial efectiva), 11 (lli-bertat sindical) i 14 (prohibició de dis-criminació) del Conveni Europeu deDrets Humans.

El Tribunal Constitucional (TC)espanyol no admeté el recurs d'em-para presentada davant d'aquest perCCOO contra l'estimació, per part delTribunal Suprem, d'un recurs de cas-sació que casa la sentència del'Audiència Nacional, que al seu tornestimava la pretensió de complimentde l'Acord retributiu de l'any 1994.

No havent-hi un pronunciamentexprés per part del TC, el Tribunal deDrets Humans (TDH) pot, senseentrar en el fons de l'assumpte, dis-posar que el propi TC admeta a tràmitel recurs d'empara i es pronunciesobre aquest, sense perjuí que poste-

riorment, si la resolució fóra contràriaals interessos de CCOO poguera denou plantejar la qüestió davant delpropi TDH. No obstant això això,pareix que les pretensions de CCOOno van en aqueix sentit, sinó que pre-tén que el tribunal d'Estrasburg espronuncie sobre el fons de la qüestió,és a dir, el compliment de l'Acord delGovern espanyol.

Admetre la demanda és donar-li laraó a CCOO?

L'admissió a tràmit d'una deman-da ha de ser allò normal si s'hancomplit els requisits formals: ques'hagen esgotat les vies de recursosinterns, que no siga anònima ni iguala una altra demanda examinada ante-riorment pel Tribunal, que no sigaincompatible amb les disposicions delConveni i que no siga, de forma mani-festa, mal fundada o abusiva.

Per tant, en aquest cas, l'admissió,lluny del que pretén fer veure CCOO,no suposa una anàlisi prèvia del fonsde l'assumpte, sinó el complimentd'unes meres formalitats.

Ha de personar-se el personal pera ser indemnitzat?

CCOO ha posat gran interés en lapersonació del nombre més gran pos-sible d'empleats públics, sobre l'afir-mació que només els personatspoden ser indemnitzats. Sona a "caixade reclutament", però manca de vir-tualitat: la resolució que adopte elTDH afectarà a tot el col·lectiu, perquant la seua base és la virtualitatd'un Acord del Govern espanyol.Sobre la possibilitat d'indemnitzacióparticular als "personats", l'art. 41 delConveni només contempla la possibi-litat d'una "satisfacció equitativa"(satisfaction équitable), per als casosen què es declarara l'existència deviolació del Conveni o els seusProtocols i el dret intern de l'estatespanyol només permetera una repa-ració imperfecta de les conseqüènciesde la dita violació. Esta satisfaccióequitativa només correspon a la "partperjudicada". Per això, tant per consi-derar-se "part perjudicada" a tots elsfuncionaris públics afectats per

l'Acord, com per quant la reparacióper part de l'estat espanyol de lesconseqüències de la suposada viola-ció, podria ser de forma "perfecta",açò és, complint els termes de l'Acordindicat i pagant allò degut a tots elsfuncionaris públics, la veritat és que,d'haver-hi una indemnització, aquestaseria genèrica i per a tots els afectatsper l'Acord, l'incompliment del qualha motivat una suposada violació delsdrets humans.

Té possibilitats el recurs?Encara que com a empleats

públics desitgem que el recurs pros-pere, la dificultat d'èxit del recurs,sense entrar a analitzar els termesd'aquest, és molt important. El per-centatge de possibilitats que obtingaun aval satisfactori és mínim, perquant pareix poc probable que pugaentendre's que les resolucions dicta-des pels òrgans judicials de l'estatespanyol vulneren els drets humans,per més que es puga discrepar delsseus fonaments.

Les retribucionspactades peralguns sindicatstardaran a percebre’s

FUNCIÓ PÚBLICA

Sobre el recursde CCOO davantdel TribunalEuropeu deDrets Humans

FUNCIÓ PÚBLICA

L’Estatut no esmentaassumptes regulats perla legislació que reemplaça, com ara lajornada, els permisos oles llicències

JOAN BLANCO

FEBRER 2006 / 191 / 5

El MECD i diversos sindicats van sig-nar, el 20 d’octubre de 2005, unacord sobre condicions sociolaboralsdel professorat en el marc de trami-tació de la LOE. La Confederaciód’STEPV–Iv no va signar l’acord perconsiderar que no arreplegava millo-res laborals ni de la tasca docent.L’acord també recull el compromísde negociar l’estatut docent abansdel 30 de juny de 2006, la pròrroga dela jubilació LOGSE durant el períoded’implantació de la LOE, així coml’actualització de les indemnitzacionsen un mínim del 25%. També incloula millora del sistema de promociódels docents d’un cos al superior (delB a l’A), l’accés al cos de catedràticsmitjançant concurs de mèrits, lareducció del nombre d’interins al 8%mitjançant un nou reial decret ques’iniciarà en 2006 i la creació de l’es-pecialitat de Primària.

A més, el MECD ha de proposar ales administracions educativesdiverses mesures perquè aquesteselaboren plans de formació perma-nent del professorat; que incorporenmesures per a reduir la jornada delsmajors de 55 anys i que s’incentiveel professorat en funció de l’actua-lització i del perfeccionament pro-fessional que partirà d’un importinicial mínim de 60 euros mensuals.

Tres mesos després de la signa-tura, molts ens preguntem: quèpassa amb l’acord signat? La nego-ciació de l’Estatut de la FuncióPública Docent (EFPD), sobre elqual hi ha propostes institucionalsdes de 1986, està paralitzada des de

fa anys. Resulta complicat d’enten-dre que el que no s’ha aconseguit envint anys, ara es puga obtindre ennomés sis mesos.

Sobre la pròrroga de la jubilacióLOGSE, la reivindicació del Sindicatsuposa una pròrroga indefinida, queara s’ha quedat en només quatreanys. Fins i tot les esmenes en elparlament han sobrepassat el textinicial de la llei.

Quant a l’accés del cos dePrimària als cossos de Secundària,la redacció que figura en la LOE ésel concurs-oposició, quan hauria deser el concurs de mèrits, que és, nimés i menys, el que es va pactar pera l’accés al cos de catedràtics. Perquè en el sistema d’accés a

Secundària dels mestres cal supe-rar un concurs-oposició i l’accés alcos de catedràtics es regula mitjan-çant un concurs de mèrits?

L’accés a la Funció Públicadocent també estableix el concurs-oposició, un sistema obsolet que noestableix cap relació directa entreels estudis universitaris i l’exercicide la docència. A més, existeix unaborsa de més de 80.000 personesinterines que treballen precària-ment en el sistema públic.

El Sindicat exigeix un altre siste-ma d’ingrés a la Funció Pública que

lligue l’acabament dels estudis uni-versitaris amb el sistema educatiupúblic i que possibilite que el perso-nal que ja treballa en el sistemapúblic consolide el seu lloc de tre-ball. En tot cas, el ministeri haincomplit l’acord, puix el nou siste-ma no es posarà en funcionamentabans de 2007.

La major part de les mesuressignades pel govern espanyol hande ser negociades, aprovades i apli-cades per les comunitats autòno-mes amb els sindicats representa-tius de cada autonomia. Com éspossible que haja succeït això? esfirma un document a Madrid queafecta les autonomies, sense queaquestes hi hagen dit la seua. Si a lafi els temes acordats a Madrid s’hande negociar en cada una de lesadministracions autonòmiquesestem igual que al principi: cadaautonomia farà el que considereoportú, segons la seua realitat, deles negociacions autonòmiques idels compromisos signats ambanterioritat.

Arribats a aquest punt, cal pre-guntar-se què guanya el professoratde l’ensenyament públic amb lafirma de l’acord? La resposta és:poca cosa. Amb la firma de l’acordel ministeri i alguns sindicats prete-nien amagar que la LOE silencia lesreivindicacions del sector. Ni tansols s’hi incorporen les promesesprogramàtiques del PSOE ni delsseus socis parlamentaris. L’acordera un cortina de fum.

Presentat al professoratcom un gran avanç, l’acordestà desaparegut

On és l’acord del 20 d’octubre?ENSENYAMENT PÚBLIC

Vicent EsteveCom en tants àmbits de la vida políticai cívica, l'estrident confrontació d'ideesi projectes afecta de ple l'ensenya-ment. I com també ocorre en altresespais, la controvèrsia educativa estàafectada per aquesta boira intel·lectualque és la confusió; la confusió provo-cada fins a extrems que ja resultenperillosos per a la convivència demo-cràtica.

La Conselleria d'Educació va convo-car, pel desembre, el procediment pera la selecció de les direccions de 326centres d'E.I. i Primària, d’EPA i d'E.E.

En aplicació extemporània de l'ex-tinta LOQE (la Q és de “Qualitat”), afalta del desplegament de la recent-ment aprovada LOE, no es tracta d'u-nes eleccions (sistema vigent ininte-rrompudament des de 1985 fins a2003) sinó d'una designació perl'Administració, si no directa, sí apenes encoberta. Una designació que,atés el moment polític de la convoca-tòria, subratlla el partidisme dels diri-gents de l'Administració valenciana.

És òbviament deliberat que el con-curs de mèrits seleccionador es con-voque el 21 de desembre, com tambého és que concloga el termini de pre-sentació de candidats el 12 de gener.Si els escassos cinc dies de classe quecomprén aquest període no foren con-siderats com una clara mesura res-trictiva a la presentació de candidatu-res, cal afegir que els interessats hande presentar un programa d'actua-cions exten, entre 25 i 50 pàgines, queha d'incloure les dades sociològiquesdel centre que s'aspira a dirigir, unesbases ideològiques de la proposta, amés del programa concret de govern.És dificil d’improvisar, però sobretot ésimposible enllestir un projecte partici-patiu de la comunitat educativa.

Si, malgrat tot, hi haguera ganes departicipar-hi i, com a conseqüència,s'eixamplara la pluralitat de candidats,la Conselleria d'Educació es facilita aella mateixa l'elecció, doblement.Primer, perquè als aspirants no se'lsexigeix que tinguen cap relació amb elcentre escolar que pretenen dirigir. Laconselleria és, a més, l'oficina recepto-ra del programa de govern,i no ho ésl'escola que es pretén dirigir . No hiha la necessitat ni l'obligació que l'es-cola s'assabente de qui pretén dirigir-la. Segon, perquè la comisisió que had'elegir el candidat o la candidata estàformada per quatre persones designa-des pel centre educatiu corresponent(dos mestres i dos pares o mares) iquatre per l'Administració, la qualtambé exerceix la presidència deguda-ment reforçada per un vot de qualitat,per resoltre empats… i assegurarmajories.Actualment, ja són més els directors iles directores designats directamentper l'Administració (cosa que es pro-dueix quan no hi ha candidatures) queels elegits pel Consell Escolar del cen-tre. Sospitem quina serà la tendènciaen el futur més immediat i temem queaquesta és una de les mesures auto-nòmiques anunciades pel PP per acompensar la nova Llei d'Educacióaprovada per la majoria del parlamentespanyol.

Mestre i sindicalista de l'STEPV

La pèrdua de lademocràcia escolar

OPINIÓ

En cada reunió, es presenten capí-tols nous i els representants sindi-cals aporten unes opinions que sónescoltades per l’Administració, peròdesconeixen si les accepta. El minis-teri té previst presentar l’esborranycomplet de l’Estatut abans de l’estiu,la qual cosa suposa que durantmolts mesos continuarà amb lamateixa dinàmica.El Sindicat ha manifestat: “Pel que faa les condicions laborals del profes-sorat, l’Administració pretén donaruna imatge pública de negociació perocultar les mancances de la LleiOrgànica d’Educació (LOE) i de l’a-cord signat entre alguns sindicats i elMECD el 20 d’octubre.” L’estructura de la proposta d’Estatutde l’Administració és: estructura iorganització de la Funció Públicadocent; classificació del personal deles administracions educatives;selecció dels funcionaris públicsdocents; provisió de destinacionsdocents; carrera professional delsfuncionaris públics docents; situa-cions dels funcionaris públicsdocents; normes relatives a l’adquisi-ció i la pèrdua de la condició de fun-cionari públic docent i incompatibili-

tats en matèria de personal; drets ideures dels funcionaris públicsdocents; salut laboral (aquest últim aproposta dels STE-Intersindical). ElSindicat va presentar per escrit lesseues aportacions, una pràctica quealtres organitzacions, com CCOO oUGT, desconeixen. L’Estatut Docent estarà condicionatper la LOE i per la negociació del’EBFP. En aquest sentit, l’Estatutnomés arreplegarà les especificitatsdel sector docent, ja que tot allò queafecta els empleats públics estaràarreplegat en la normativa general inomés caldrà harmonitzar-ho.

DesorientacióLa primera lectura dels documentspresentats pel MECD ens indueix aafirmar que no es té una idea clarasobre el seu contingut. En els capí-tols presentats, apareixen moltes rei-teracions, no hi ha una estructuraclara i precisa, existeix la pretensióde desregular o empitjorar temesque afecten les condicions laborals,com ara la supressió de llocs de tre-ball, les incompatibilitats, la imparti-ció d’assignatures afins, la contracta-ció de professorat especialista.... Per al Sindicat, l’Estatut ha de servirper a regular les diverses situacionsque afecten a les condicions laboralsdel professorat: concursos de tras-

llats, mobilitat, sistema retributiu,jubilació, ingrés a la Funció Públicadocent, salut laboral, responsabilitatjurídica i patrimonial del’Administració, drets i deures, adqui-sició i pèrdua de la condició de fun-cionaris... És, per tant, una peça clauper a la determinació de les nostrescondicions laborals, una eina que lesdiferents comunitats autònomes hande desplegar per completar-les. Totaçò fa palesa la importància de lanegociació a què assistirem en elspropers mesos, una negociació queha de suposar mesures concretesper a dignificar la tasca docent, per amillorar les retribucions del conjuntdel professorat i per a configurarprocessos de mobilitat del professo-rat entre els diferents nivells educa-tius, sense que s’avance, com prete-nen algunes organitzacions sindicals,en l’estratificació de les retribucions is’aprofundisca en una concepció indi-vidualista i coorporativa de la tascadocent.

Els treballs del grupconstituït per iniciativadel Ministeri d’Educacióper a abordar l’Estatutde la Funció PúblicaDocent (EFPD) no avan-cen. La metodologia dela negociació és parcial,perquè no es disposad’un document globalamb la proposta.

Encallats els treballs sobre l’Estatutdocent

ENSENYAMENT PÚBLIC

Amb l’acord el ministeri ialguns sindicats pretenien amagar que laLOE silencia les reivindicacions del sector

Les millores que demanen els sindicats

AllioliL’acord sindical arreplega diversos

apartats com ara: ordre de prefe-rència per a l’accés a vacants isubstitucions en règim d’interini-tat; provisió de llocs de treballvacants del mes de juliol; provisióde la resta de llocs de treball

vacants, substitucions i reduccionsde jornada; obertura de borses detreball d’urgència; condicions labo-rals; fórmules per a millorar elsistema d’adjudicació actual (méstransparència i informació sobreels llocs de treball oferits i mesu-res per a la conciliació de la vidafamiliar i laboral).

L’Administració ha presentat undocument alternatiu ue no ésacceptable en no arreplegar deter-minades reivindicacions com: el

cobrament de l’estiu per als quitreballen més de 165 dies, latransparència en les borses de tre-ball de caràcter urgent, el treball atemps parcial, la restricció de pro-víncia per a tots els cossos o lespropostes de zonificació de lessubstitucions i l’equiparació deretribucions amb el funcionariat decarrera. Sobre aquests punts, elsportaveus de l’Administració esreserven la seua posició. Siga comvullga, els aspectes retributius del

professorat interí s’hauran de con-cretar en la mesa de retribucionsprevista per a final de curs en quèes negociaran les retribucions delconjunt del professorat.

De no canviar la posició de laconselleria serà difícil poder arri-bar aun acord.

n Els nomenaments de llocs detreball vacants que es facen fins al31 de desembre ho seran per tot elcurs escolar. En cas que es pro-duïsca una vacant per causessobrevingudes —defunció, jubilacióforçosa del titular de la plaça— la

plaça ocupada per la professora oel professor substitut es convertiràen vacant als efectes econòmics iadministratius.n El personal interí que acredite165 dies de serveis tindrà dret alcobrament dels mesos de juliol iagost. n Es podran adjudicar directamentllocs de treball pròxims al domicili habitual als integrants deles borses de treball que acreditenuna minusvalidesa que impliquedependència física i mèdica.Aquesta adjudicació es realitzaràsempre que, pel seu ordre, licorresponga vacant de juliol. Lacomissió de seguiment serà infor-mada, en la primera reunió ordinà-ria, de les adjudicacions realitza-des fins a aqueixa data. n Al professorat interí amb vacantli serà aplicable el que en el futures negocie per al funcionariat decarrera respecte a la reducció dejornada per a majors de 55 anys. n El professorat interí amb vacantpodrà fer opció de província, ambindependència de la borsa d’ori-gen, en el termini que s’establisca.

n Per a permetre la màxima apli-cació al personal interí, es modifi-carà el Decret 28/2001 del Consell,pel qual es regulen les llicències ipermisos del professorat. n S’elaborarà un pla de formacióen centres dins de la convocatòriaanual publicada en el DOGV perfacilitar al personal docent interíl’accés a aquests cursos. Es posa-rà èmfasi en l’oferta de cursos devalencià en les zones castellano-parlants. També s’estudiarà la rea-lització de cursos d’habilitació mit-jançant una formació específicaper a certs col·lectius sense titula-ció suficient, així com la moratòriafins a la vigència del present acord. n Equiparació de les retribucionsdel professorat interí amb les delfuncionariat de carrera. La fórmulaper a fer-la efectiva pot ser uncomplement específic transitori opersonal. n Restricció de província o provín-cies per cura de fills menors decinc anys. Se sol·licitarà un mesabans de l’adjudicació de juliol, ode manera sobrevinguda en elmateix acte d’adjudicació.

n Restricció de província o provín-cies per circumstàncies familiarsgreus o extraordinàries. Només espodrà sol·licitar un mes abans dela finalització del curs escolar.nAdopció de mesures de proteccióa la maternitat. Possibilitat de gau-dir el mes de vacances en el noucurs escolar quan el naixement esproduïsca en el mes d’agost. Quanuna professora interina, amb lli-cència maternal, siga requeridaper a un lloc de treball, tindrà dretque se li faça el nomenament. Sino pot incorporar-se a aquest llocde treball, l’Administració haurà denomenar una persona substitutad’aquesta interina.Les organitzacions sindicals vandemanar també que s’estenga alpersonal docent valencià l’aplicaciódel Pla Concilia aprovat pelMinisteri de les AdministracionsPúbliques.

Els sindicats presents enla mesa sectoriald’Educació han arribat aun acord que millora lescondicions de treball delprofessorat interí.

6 / 191 / FEBRER 2006

ENSENYAMENT PÚBLIC

Proposta sindical per a millorar lescondicions laborals dels interins

AllioliLes organitzacions sindicals queconformen la Plataforma Sindicalper a l’Accés Diferenciat es vanreunir el 20 de gener a Madrid peranalitzar la situació de l’accés a lafunció pública docent després del’aprovació en el Congrés de la lleid’educació el 15 de desembre.Assistiren a la reunió STES-inter-sindical, CGT, CIG, EA-Canarias,AFID-IGEVA (País Valencià), FEDI,

INSUCAN (Canàries), PIDE(Extremadura), SADI (Andalusia),Associación PNNs (Galicia) iSEPCA (Canàries).

En la reunió, es va decidir man-tindre la reivindicació del modeld’accés diferenciat, “l’únic quegaranteix els drets del professoratinterí i no l’enfronta amb el profes-sorat en atur que pretén entrar enel sistema públic”. En aquest sen-tit, la plataforma sindical rebutjal’actual redacció de les disposi-cions addicional dotzena i transitò-ria dessetena del text de la LOEeixit del Congrés, el qual continuaapostant per un model de concurs-oposició selectiu, memorístic i tra-dicional, que només serveix per a

substituir la majoria dels treballa-dors interins actuals, amb moltsanys d’experiència, per altres com-panys actualment en atur.

Els sindicats critiquen que elMECD emmarque la negociació delfutur reial decret d’ingrés en unacomissió de seguiment en la qualestan absents totes les organitza-cions representatives del sector.S’ha exclòs STES-intersindical,ELA i CIG. Els sindicats han exigit ala ministra d’Educació que convo-que la mesa sectorial d’Educacióperquè qualsevol acord entre elministeri i les organitzacions sindi-cals es produïsca de forma demo-cràtica, en el marc legal de laMesa Sectorial d’Educació.

Les organitzacions presents enla plataforma sindical defenen “unensenyament públic de qualitat”, laqual cosa significa “posar fi a lainestabilitat laboral en la funciópública docent, que afecta negati-vament el sistema educatiu públic iles condicions de treball de més de80.000 docents, que ocupen placesestructurals”. Per tallar d’arrelaquesta situació els sindicats exi-geixen l’accés diferenciat, l’estabi-litat laboral i l’homologació de lesseues condicions laborals, econò-miques i administratives.

ENSENYAMENT PÚBLIC

Distints sindicats insisteixen en lanecessitat de l’accés diferenciat perals docents interins

La plataforma sindicalrebutja algunes disposicions de l’actualtext de la LOE

AllioliLa Conselleria d’Educació i la totali-tat de Comunitats Autònomes convo-caran les oposicions als cossosdocents sense esperar els canvisintroduïts per la LOE. Només restadeterminar que farà el MEC per a les

de Ceuta i Melilla. En la Mesa de 19de gener, Educació va assegurar queles oposicions es duran a terme “d’a-cord amb la normativa en vigor” iargumenta la seua posició de noesperar fins a la promulgació de laLOE per “reforçar la seguretat jurídi-ca de les persones que aspiren aparticipar en els processos de con-curs-oposició”.

STEPV-Iv ha reiterat el desacordamb la convocatòria, tant pel que fa

al nombre total de places —excessiuen una fase de transició cap a unanova normativa— com per la negati-va a esperar l’aplicació de la LOE,que podria comportar més possibili-tats d’accés per al professorat interí.

L’Administració no ha escoltat laveu de la majoria del professoratrepresentat en la mesa sectorial,STEPV-Iv i UGT, i s’ha recolzat amb laresta de sindicats.

Les places que es convoquenGrup A (1.281):

Inspectors d’Educació: 3,Professors de Secundària: 1.175,Professors d’escoles oficials d’idio-mes: 45, Professors de Música i Artsescèniques: 32, Professors d’Artsplàstiques i Disseny: 26.Grup B (1.725):

Mestres: 1.500, Professors tècnicsde Formació Professional: 225.

Educació informa que elconcurs-oposició es rea-litzarà amb el mateix sis-tema dels últims anys

ENSENYAMENT PÚBLIC

Les oposicions docents es convocaransense esperar els canvis de la LOE

Aspecte d’una manifestació a Madrid el 16 de novembre. / J.B.P.

El 15 de desembre, el Congrés delsDiputats aprovava la Llei Orgànicad’Educació (LOE) amb els vots a favorde PSOE, CiU, PNB, ERC, ICV, CC i EA,els vots en contra del PP, i l’abstenciód’IU, BNG, NB i ChU. El text, sotmésara a debat en el Senat, tornarà denou al Congrés per a la seua aprovaciódefinitiva, previsiblement a mitjanmarç. Durant la seua tramitació en elCongrés, els continguts de la LOE hanempitjorat clarament: la qualificaciódel Sindicat a la llei ha passat d’insufi-cient a deficient.

La nova redacció representa unacessió a moltes de les reivindicacionsde la dreta educativa i de les patronalsde l’ensenyament privat, i, encara quel’estratègia de desgast al govern perpart del principal partit de l’oposicióobliga a seguir criticant la llei, aquests

sectors han aconseguit el que el PP noes va atrevir a concedir-los durant elshuit anys de govern.

Per primera vegada en la històriade l’educació espanyola, l’Estat faabandó en una llei orgànica d’una deles seues obligacions fonamentals. Elpreàmbul de la llei —es repeteix enl’art. 108— afirma que “el servei públicde l’educació pot ser prestat pelspoders públics i per la iniciativa social,com a garantia dels drets fonamentalsdels ciutadans”. L’Estat abandona, així,una de les seues obligacions i elgovern ignora la Constitució que indicaen l’article 27.5: “Els poders públicsgaranteixen el dret de tots a l’educa-ció”. ¿Com pretenen que l’ensenya-ment privat, l’anomenada iniciativasocial, garantisca un dret fonamentalcom és l’educació quan el seu objectiués o guanyar diners o adoctrinar? Peròa més es pretén igualar en tot lesdues xarxes, la pública i la privada,

que són molt diferents quant al seuorigen, objectius, gestió, admissió del’alumnat, contractació del professo-rat…

Per primera vegada, una llei orgà-nica apareix, en la seua lletra, lligadaamb un acord amb un país estranger.La llei diu: “L’ensenyament de la reli-gió catòlica s’ajustarà al s’estableix enl’Acord amb la Santa Seu”. Pel que faal finançament, malgrat la sobredota-ció econòmica que s’aplica a l’ensen-yament privat concertat, la norma pre-veu arribar a la mitjana de la UnióEuropea en els pròxims 10 anys. Elspromotors de la llei ho diuen i ho tras-lladen a la norma i no es ruboritzen.D’aquesta manera, el huité país mésric del món haurà d’esperara fins a2016 per a equiparar-se amb els seusveïns, alguns d’ells amb menys recur-sos que Espanya. Com poden seguirafirmant que per a ells l’educació ésuna prioritat?

En relació amb els treballadors del’ensenyament, hi ha poques novetats.El professorat és el gran absent en totel debat parlamentari de la LOE. Elssindicats que van signar un acord ambel ministeri van aconseguir traureaquest tema del debat. Això ha impeditque amb la pressió i la mobilització espogueren aconseguir millores. Noméses va tractar la jubilació per mostrarles limitacions de la seua negocacióper a superar un acord que van signard’esquena al professorat. No nomésno s’han aconseguit millores per alprofessorat, sinó que, al contrari, lescondicions de treball encara podenempitjorar si en zones amb problemesd’escolarització s’augmenten les ràtiosd’un deu per cent.

La responsabilitat d’aquesta situa-ció recau, en primer lloc, en el govern iel PSOE, que es va presentar a leseleccions amb un programa en educa-ció que considerava l’escola públicacom la vertebradora del sistema edu-catiu. A més, també en són responsa-bles tots els partits que anteposen elseu interés a fomentar la crispaciópolítica, una estratègia que hipoteca elfutur de l’ensenyament públic.Finalment són incomprensibles lesactituds de col·laboració de les direc-cions de determinades organitzacionssindicals i de mares i pares, que hanobservat tot el tràmit parlamentaridemanant un pacte d’educació i hanrebutjat totes les iniciatives d’avançaramb la mobilització per l’escola públi-ca i el seu professorat, com ha defen-sat des del primer moment laConfederació d’STE-i. Els sindicats ifederacions d’AMPA anteriors, en unpas avant, va arribar a aplaudir l’acordde la Comissió d’Educació del Congrésque incorporava les greus reculadesdel redactat de la llei per a la dignitatde l’Escola Pública. Després vindranles lamentacions i les preocupacions.

La Confederació ni es resigna nicontribuirà a silenciar les reivindica-cions pendents. “La lluita continua”,s’afirma des dels órgans de laConfederació. Sense sectarismes peròamb decisió. Amb totes les persones iorganitzacions que hi vulguen partici-par, els STE seguiran informant i sen-sibilitzant la comunitat educativa sobreels aspectes més regressius de laLOE. En aquesta línia, el Sindicat pro-posarà noves mesures de mobilitzacióen defensa de l’Escola Pública i de totsels treballadors de l’ensenyament.

ENSENYAMENT PÚBLIC

LOE: continuem lluitant

FEBRER 2006 / 191 / 7

AllioliEl 14 de desembre, 20.000 perso-nes van eixir al carrer en defensade l’ensenyament públic. Lesmobilitzacions van tindre lloc aValència, Alacant, Castelló iBenicarló per reivindicar una esco-la pública, valenciana, democràti-ca, laica i de qualitat. Les organit-

zacions convocants, molt satisfetesper l’elevada participació i l’èxit dela mobilització, reclamaven “unsistema educatiu per a tots els ciu-tadans que garantisca l’equitat i laigualtat d’oportunitats i que asse-gure la justa compensació de des-igualtats”. Els manifestants tambédemanaven que tot l’alumnat asso-lisca l’èxit escolar, unes condicionsd’igualtat en l’accés i en l’escola-rització, i que els centres assumis-quen la seua responsabilitat social.Portaveus de les organitzacions

convocants van manifestar que “eldret a l’educació és molt més queuna simple elecció de centre. Laxarxa de centres de titularitatpública, des d’Infantil, ha de serl’eix vertebrador del sistema edu-catiu”. Al capdavant de la manifes-tació de València es van situarDiego Gómez (Escola Valenciana),Glòria Marcos (EUPV), EnricMorera (Bloc), Agustí Cerdà(ERPV), Carles Arnal (Els Verds-Esquerra Ecologista), PurificaciónPeris (Els Verds-PV), Miquel Àngel

Ferris (CGT), Vicent Bataller(Federació MRP), Marga Sanz(PCPV) i Xelo Garcia (STEPV-Iv). Enla manifestació, també van partici-par membres del BEA, Sindicatd’Estudiants, CEPC, EspaiAlternatiu i representants de diver-ses formacions convocants, comara Joan Ribó, Dolors Pérez,Ramon Cardona, Pepa Chesa, JoanMansanet, Antonio Montalbán,Rafa Pla, Amadeu Sanchis, JoanBarres, entre d’altres.

Important participació aValència, Alacant, Castellói Benicarló

AllioliLa Confederació d’STEs-intersindical,que ha participat activament en tot elprocés de debat desenvolupat des queel ministeri va presentar el nou projec-te de reforma educativa, va comparéi-xer, el 5 d’octubre, davant la Comissiód’Educació del Congrés dels Diputatsamb una crida als representants de lasobirania popular perquè aprovaren lallei que necesssita l’escola pública.STEs-i va presentar als distints grupsparlamentaris més de cent esmenesconcretes al projecte de llei. LaConfederació és, a més, l’única orga-nització que les ha fetes públiques.

Les esmenes de la ConfederacióA continuació es resumeixen els

eixos principals de les esmenes incor-porades al projecte de Llei:

- Compilació de la legislació edu-cativa anterior (LOGSE, LOPEGCE ILOQE).

- Distinció clara entre centrespúblics i centres privats concertats,encara que només siga en la termino-logia. Eliminació de l’eufemisme “cen-tres sostinguts amb fons públics”.

- Ús de terminologia no sexista.- Inclusió en l’article 84.3. de la no-

discriminació per raó de sexe en elprocés d’admissió de l’alumnat.Aquesta proposta va ser admesa per-sonalment pel president Zapatero enla reunió del 21 de novembre.

- Denominació dels centres.

Reducció a dues denominacions:públics i privats. Els concertats són untipus de centre privat (Art. 108).

- Inclusió en l’article 109.2 de l’o-bligatorietat de les administracionspúbliques de garantir l’existència deplaces públiques suficients, especial-ment en les zones de nova població.

- Potenciació, en els col·legispúblics, dels serveis complementaris(Art. 112.5).

- Supressió de la data d’1 de generde 1990 per a poder optar a la jubila-ció voluntària. Establiment de la pos-sibilitat d’optar a la jubilació voluntà-ria del personal acollit al règim de laSeguretat Social en la disposició tran-sitòria segona, superant clarament elque havien acordat pe MEC i algunssindicats (acord de 20/10/06) respecte

a jubilacions.- Accés als cossos docents del

personal laboral fix que ocupa tas-ques docents en centres dependentsde qualsevol administració que pas-sen a dependre de les administra-cions educatives, com figura en la dis-posició transitòria cinquena.

- Accés al cos de professors desecundària per concurs-oposició, —amb més pes del concurs que l’oposi-ció— de mestres amb plaça en elsserveis d’orientació o d’assessora-ment psicopedagògic (SPE), segons ladisposició transitòria quinzena.

- Inclusió en el Consell Escolardels col·legis privats concertats d’unregidor o representant del’Ajuntament en el terme del qual esti-ga el col·legi.

Esmenes d’STEs-i incorporades a la Llei d’Educació

ENSENYAMENT PÚBLIC

ENSENYAMENT PÚBLIC

Més de 20.000 manifestants alcarrer per l’ensenyament públic

Manifestació a València per l’Escola Pública. / JORDI BOLUDA

8 / 191 / FEBRER 2006

Al consejero de Educación

La conselleria va amenaçar el pro-fessorat dels centres que van mani-festar la seua oposició a la realitza-ció de les proves d’avaluació diag-nòstica. El dia abans de les proves,Educació va remetre als centres, perfax, un escrit que citava una norma-tiva legal que, suposadament, “obli-ga” el professorat a posar les provesal seu alumnat, a corregir-les i aremetre-les a la conselleria, si no es

vol atindre a les conseqüències quese’n deriven. “A més de no comptaramb la preceptiva cobertura legal,l’escrit de la Conselleria d’Educaciórepresenta un atac frontal a l’auto-nomia pedagògica dels centres”indica un portaveu de l’STEPV’Iv.“L’únic escrit oficial que han rebutels centres és una carta de la direc-tora de l’IVAQUE per mitjà de la qualen sol·licita la col·laboració. Aquest

càrrec polític de la conselleria no técap autoritat jeràrquica per a orde-nar al professorat dels centrespúblics la realització d’una prova i,molt menys, als docents dels cen-tres privats concertats”. Per alSindicat, “tota avaluació ha de serrigorosa i ha d’ajudar a la millora del’ensenyament i l’aprenentatge del’alumnat. Tant l’avaluació interna,pròpia de cada centre, com l’externa

requereixen la col·laboració del pro-fessorat, sense cap tipus d’imposi-ció o amenaça. Pretendre avaluarcom ara fa la conselleria és atacarl’escola pública i qüestionar el pres-tigi del professorat valencià”.

Sobre la negativa a realitzar laprova per part d’algunes escoles, elSindicat prestarà tot el seu suportorganitzatiu i jurídic als centres queli ho sol·liciten.

Conselleria amenaça

Educació improvisa una avaluació diagnòstica per usar-laen la seua batalla política contra el govern espanyolEl Sindicat es vaoposar a la realit-zació dels exà-mens imposatsper la Conselleria

El claustro del CP Cervantes deBuñol (Valencia), rechaza realizarla prueba por la razones siguien-tes:1. Nos consideramos profesionalesde la educación con dignidad, pre-paración y compromiso y lo veni-mos acreditando desde hace años.A pesar de ello, esta

Administración prescinde comple-tamente de nuestra experiencia (…)y nos propone realizar una evalua-ción en la que nada se nos ha con-sultado y de la que nada sabemosa 10 días de su supuesta realiza-ción . 2. Nos declaramos a favor de cual-quier evaluación (interna o exter-na) que tenga en cuenta los recur-sos disponibles y las necesidadesde la población a la que atañe. Portanto cualquier evaluación promo-vida desde fuera debe tener encuenta las características de nues-tro centro, del alumnado al queatendemos, del profesorado de quedisponemos y de los recursosmateriales con los que contamos.Una prueba estándar para todo elalumnado de 3º de primaria de laComunidad Valenciana contraponelos más elementales principiospedagógicos de atención a la diver-sidad y de compensación de des-igualdades . 3. En cualquier proceso evaluadores muy importante determinarpreviamente los objetivos y losfines que se persiguen con esaevaluación. Y en esa determinaciónde objetivos y fines deben partici-par todos los implicados. Cualquiertratado de pedagogía sobre evalua-ción así lo determina. En este caso,no sabemos cuáles son los objeti-vos , ni mucho menos qué uso seva a dar a los resultados obtenidos.4. Nuestro proyecto educativo (…)define claramente el tipo de eva-luación que propugnamos: “Unaevaluación formativa, orientadora,continua, global, adaptada a ladiversidad del alumnado, recípro-

ca y fruto de un proceso colegia-do”. Con motivo de la presentación delproyecto de Ley de Educación (LOE)el Consejo Escolar del centro remi-tió al Ministerio de Educación yCiencia un documento que decíaentre otras cosas:(…) No creemos que una evalua-ción de resultados y dirigida sóloal alumnado contribuya en nada ala mejora del sistema educativo.Más bien al contrario, busca clasi-ficar, segregar y excluir a grupossocialmente desfavorecidos o connecesidades educativas especiales.(…) Hay que potenciar una reflexiónseria (…) Nos parece bien que elresultado de la evaluación continuase utilice para adoptar medidaspreventivas. Pero en este caso, elproblema no es la detección, sinola dotación de recursos humanos ymateriales que permita llevar acabo las medidas propuestas. Deberegularse con claridad las obliga-ciones de cada administraciónpara cumplir sus propias normati-vas. (…) Ningún representante de laAdministración educativa nos hainformado del contenido de la“evaluación diagnóstica censal”.Sólo tenemos informaciones a tra-vés de la prensa que hablan de unsobre lacrado que contendrá unaprueba relativa a conocimientosmatemáticos y otra relativa a len-gua castellana o valenciana.Esperamos que estas informacio-nes no sean ciertas porque ofende-rían a nuestro juicio y sentidocomún. No se puede estar deman-dando a la escuela el desarrollo de

un currículo que va desde elaprendizaje de las lenguas y lasmatemáticas, hasta las artes plás-ticas, la educación física y un cono-cimiento del entorno que incluyemultitud de aspectos, la formaciónen valores y procedimientos de tra-bajo…, para luego medir el niveldel alumnado con pruebas a losniños y niñas sobre lectura, escri-tura y operaciones básicas total-mente descontextualizadas. (…) A todos ustedes, gobernantes,les decimos lo mismo. Si de verasse busca la mejora de la calidadeducativa hay que hacer buenosdiagnósticos. Y un buen diagnósti-co busca las causas para tratarlasSi en algo vale nuestra experienciay nuestro trabajo les ofrecemosnuestra colaboración en ese empe-ño. En nuestro Centro disponemosde protocolos de evaluación elabo-rados con mucho esfuerzo y traba-jo (diagnóstico, evaluación...), sinduda mejorables, que ponemos asu disposición. (...) El claustro del profesoradodecide por unanimidad que partici-par en este proceso supondría unaincoherencia grave, una traición alos principios pedagógicos denuestro proyecto educativo y unafalta de respeto al alumnado y asus familias. (…) Estamos abiertos a cualquiersugerencia o propuesta que nospermita mejorar la práctica y ofre-cemos nuestra colaboración paratodas aquellas iniciativas que bus-quen una mejora real del sistemaeducativo. Con todo nuestro respe-to.

Buñol, a 11 de enero de 2006

Carta del CP Cervantes de Buñol sobre la prueba de evaluación

ENSENYAMENT PÚBLIC

AllioliSTEPV-Iv ha rebutjat la celebracióde les proves d’avaluació diagnòs-tica a l’alumnat del tercer curs dePrimària i que s’han portat a capdesprés de les vacances de Nadal,sense previ avís als centres i demanera precipitada. El Sindicat hacriticat el procediment de la con-vocatòria, ja que el professorat hova saber només una setmanaabans de dur-se a terme l’exercicien qüestió mitjançant una carta dela directora de l’Institut Valenciàde Qualitat Educativa (IVAQE), quesol·licitava la col·laboració dels

docents, als quals feia responsa-bles de la seua aplicació i correc-ció. STEPV va qualificar de “dubtosa”l’obligatorietat del professorat derealitzar els exàmens perquè no hiha cap disposició normativa quen’ordene la realització de la maneraen què van ser plantejats.

El Sindicat ha criticat que nos’haja explicat a la comunitat educa-tiva la finalitat d’aquestes proves,atés que “difícilment es podrà con-cloure, de la seua aplicació, res denou sobre la situació de l’alumnatdel primer cicle de Primària. Les

proves només atenen quantitativa-ment aspectes parcials del currícu-lum de l’àrea de Matemàtiques i deLlengua castellana, però ignoren laresta d’àrees”.

El Sindicat afirma que l’avaluacióés un procés implícit al procésgeneral d’ensenyament i aprenen-tatge. “Siga com vulga, si es pren ladecisió de separar aquest modelamb avaluacions externes, cal expli-car-ho molt bé al professorat per-què, si ho estima convenient, pugacol·laborar activament en la seuaaplicació”. L’aplicació d’aquest tipusde proves en altres països solen

acabar amb comparacions descon-textualitzades i simplistes entre elscentres educatius i, en el pitjor delscasos, amb premis i castics, segonsels resultats finals obtinguts.

STEPV-Iv ha demanat al’Administració una transparènciaabsoluta en tot el procés i li ha exigitque evite la temptació de fer una utilit-zació esbiaixada dels resultats.“Aquest tipus d’avaluacions, adverteixel Sindicat, no ajuden a millorar l’en-senyament sinó que només serveixenals interessos partidistes i a la intro-ducció de conceptes mercantilistes enel servei públic d’educació”.

JOSÉ HERRERO CUCÓ

En el nivell Infantil de tres anys,Conselleria utilitza les ràtios segonsla seua conveniència. Quan vol con-testar les crítiques de la comunitateducativa recorda que el RD 1537/03estableix la ràtio en 25 alumnes peraula. Però quan ha de redactar algundocument oficial utilitza de maneracontradictòria expresions com: “Enels centres complets, amb caràctergeneral, el nombre màxim d’alum-nat per aula serà: E. Infantil 3 anys:20(*). E. Infantil 4 i 5 anys: 25. E.Primària Tots: 25. (*) Quan, per apli-

cació d’este nombre, s’alteraragreument la planificació educativade la localitat, amb caràcter extraor-dinari i transitori es tindrà com areferència el nombre de 25”.Aleshores, com quedem? Són 25com prescriu el RD o 20 amb (*) comregula la mateixa conselleria? Quèdiu la legislació vigent sobre la qües-tió?

Des que es va promulgar laLOGSE (1990), la ràtio s’associasempre amb un factor de qualitat delsistema educatiu. Així, amb el RD1004/91, pel qual s’establien elsrequisits mínims dels centres edu-catius, el MEC fixava la ràtio en 25alumnes per aula per al 2n cicled’Infantil i per a Primària. Després,la conselleria, mitjançant l’Ordre17/02/92 (DOGV 27.03.92) regulava laràtio en els centres de la Comunitat

Valenciana.Des de 1992, la conselleria no ha

publicat cap altra norma per a regu-lar les ràtios, només ha anatreduint-la en casos on cal atendrealumnat amb necessitats educativesespecials (Ordre de16/7/2001) i decompensació educativa (Ordre de4/7/2001). Per tant, des d’aleshoress’ha mantingut una ràtio de 20 enInfantil de tres anys, malgrat l’exis-tència d’un RD que l’elevava fins a25. La Generalitat, legislant enmatèria educativa, no contradiu elmarc general, perquè el que no potfer és superar els límits de la legis-lació estatal, però si millorar-la.

La LOQE de 2002 i els seus des-plegaments reglamentaris mante-nen la ràtio en Infantil en 25. El nougovern va suspendre el calendarid’aplicació de la LOQE, cosa que

implica que estiga pendent el totaldesenvolupament normatiu al PaísValencià. La suspensió de l’aplicacióde la LOQE no ha impedit que elsresponsables de Conselleria hagenincorporat determinats aspectesd’aquella llei, com ara el RD 1537/03sobre les ràtios.

Es mire com es mire, la legisla-ció vigent fixa en 20 el nombre d’a-lumnes per aula. Si volen, que lacanvien, però que no alce cap bande-ra en nom de la qualitat educativa.En tots els països europeus del nos-tre entorn les ràtios en aquest nivellsón de 15 alumnes per aula.

Educació ha de respectar lesràtios que ella mateixa ha establit isi vol parlar de qualitat que ensequipare als factors de qualitat delsnostres veïns europeus.

Educació ha de fer efectiva la legislacióvigent

Cal respectar la ràtio de 20 alumnesen Infantil de tres anys

ENSENYAMENT PÚBLIC

ENSENYAMENT PÚBLIC

FEBRER 2006 / 191 / 9

El Sindicat considera necessària iurgent la revisió dels criteris dela planificació educativa de laConselleria d’Educació. ElSindicat reclama, des de fa anys,que l’Administració educativaatenga l’elevada demanda dellocs escolars públics i aprove la

construcció de noves escoles iinstituts. Els factors principalsque justifiquen l’exigència sindi-cal són l’augment de la taxa denatalitat, l’arribada de nouvingutsi l’elecció dels centres públicsper part de les famílies. En canvi,l’Administració valenciana encara

té pendent la construcció d’al-guns centres del mapa escolaraprovat fa deu anys. Els projectesCreaEscola i MilloraEscola sónnomés programes d’aparador pera ocupar espais en els mitjans decomunicació. La xarxa públicacontinua sense poder atendre

tota la demanda de llocs esco-lars, ja que no hi ha centres sufi-cients o n’hi ha que estan massi-ficats, molt per damunt de lesràtios oficials, sense transformarles dependències del centre enaules.

STEPV-Iv insta a la revisió de la planificació educativa

La proposta de planificació educativapresentada per Educació, que harebut un suspens per part de lacomunitat educativa, no serveix alsinteressos de l’ensenyament públic,sinó a una política que afavoreix cla-rament la iniciativa privada i queignora les necessitats reals del siste-ma educatiu. L’oposició a l’arranja-ment passa ara pels consells esco-lars municipals i les juntes de perso-nal, àmbits des dels qual ara calmodificar la proposta inicial del’Administració.

L’anomenat arranjament escolarés l’eina que utilitza l’Administracióeducativa valenciana per a planificarla creació i la supressió d’unitatsescolars dels col·legis públics. Cadacurs, la conselleria presenta unesinstruccions a la mesa sectoriald’Educació i al Consell EscolarValencià (CEV), màxim òrgan de par-ticipació de la comunitat educativa, elqual emet un dictamen. En l’actualexercici acadèmic, malgrat l’oposicióen la mesa sectorial i en el CEV delsagents socials (sindicats, associa-cions de pares i mares de l’alum-nat...), l’Administració aplica automà-ticament les propostes inicials. Lesresolucions sobre l’arranjament

escolar només van ser modificadesper donar compliment a l’acord deplantilles dels centres d’Infantil iPrimària de 1996. Ara cal seguir elmateix procediment per a complirl’acord de plantilles d’Infantil de2005.

El Sindicat rebutja aquest instru-ment de la planificació educativadóna un caràcter de subsidiaritat al’ensenyament públic respecte delprivat. L’arranjament condiciona lacreació i la supressió de les unitats(aules) dels centres públics a la pri-vada concertada. D’aquesta manera,les supressions afecten prioritarià-ment l’escola pública. Al contrari,quan cal crear unitats, de primer, esfacilita la concertació i, després,només quan es constata que no hi hainiciativa privada es creen unitats enl’ensenyament públic.

STEPV-Iv tamb discrepa delmodel vigent de planificació per lesràtios excesives de totes les etapeseducatives, especialment en Infantil,centres incomplets, col·legis ruralsagrupats, centres específicsd’Educació Especial i unitatsd’Educació Especial. L’actual arranja-ment tampoc no aposta per unadotació suplementària de professoratde suport en els centres amb progra-mes singulars, d’ImmersióLingüística, de CompensacióEducativa o PEBE.

Per una altra banda, en algunscentres d’Infantil i Primària encara hiha unitats de primer cicle d’ESO, unaetapa educativa que des de la pro-mulgació de la LOGSE, en 1990,prescriu que aquesta etapa educativahauria de traslladar-se als institutsde Secundària.

La comunitat educativa dóna un ‘suspens’ a la proposta d’’arranjament’ escolar’ d’Educació

ENSENYAMENT PÚBLIC

AllioliLa plantilla de les escoles infantils idels col·legis públics que escolaritzenalumnat d'Infantil millorarà per efec-tes de l'acord subscrit entre tots elssindicats i la Conselleria d'Educació.L'acord suposa un augment mínimde 520 llocs de treball en els col.legispúblics i un augment de 34 llocs detreball a les escoles infantils.Aquestes millores han estat possiblesgràcies a la pressió del professoratdels centres, especialment eld'Infantil, i a la insistència del'STEPV-Iv. Va ser el Sindicat precisa-

ment el que va iniciar la campanya"per millorar l'Educació Infantil" i araarriben els primers resultats. Fontssindicals adverteixen, però, de que"caldrà continuar treballant doncsencara queden temes pendents, comla millora de les infraestructures o ladisminució de les ràtios, entrealtres".L'acord serà efectiu a partir de l'1 degener de 2006 i conclourà la seuaaplicació en setembre de 2007.

Principals millores de l'acord Escoles Infantils. En cada centre n'hihaurà una mestra, un educador oeducadora per unitat i un més a par-tir de tres unitats, dos a partir de sis itres a partir de nou.Col·legis públics. Un docent per uni-

tat i un més per cada tres unitats

d'Infantil. - Les actuals Escoles Intantils de laGeneralitat seran transformades en

centres educatius a tots els efectesabans de l'1 de setembre de 2006.

Millores en les plantilles d'Infantilper l'acord entre tots els sindicats i la Conselleria d’Educació

ARXIU

10 / 191 / FEBRER 2006

Models d’orientació sense SPE

AllioliVora cent professionals destinats encentres d’ensenyament públic i con-certat i en gabinets municipalsd’Orientació han participat, aValència, en la segona Jornada dels

Serveis Psicopedagògics Escolars(SPE) organitzada pel Sindicat. Lessessions, que s’han fet ressò de laproblemàtica que afecta els serveisdependents de la Generalitat, hanrepassat els diferents models exis-

tents a l’Estat espanyol i han analit-zat de manera particular els siste-mes educatius amb unitats d’orienta-ció sense suport extern, ateses pelpersonal del mateix centre. Lesponències han analitzat el model

vigent al País Valencià i han apuntatmesures de millora qualitativa de l’a-tenció psicopedagògica. En les jor-nades, s’ha presentat públicamentl’espai web on el Sindicat, dins laseua Aula Virtual, ofereix als profes-sionals del sector un conjunt d’ins-truments concebuts per a desenvo-lupar el seu treball.

Propostes de modernització

AllioliCom reconeix el Decret 131/94, queencara no té un desplegamentincomplet, els equips d’orientació,amb un caràcter multiprofessional id’acció interdisciplinària, no hand’estar basats només en la inter-

venció psicopedagògica, sinó quehan d’oferir un servei de deteccióprimerenca i de prevenció. Per tant,cal avançar i crear noves especiali-tats i estructures, sempre en elmarc del treball en equip dels SPE.També és prioritària la incorporacióde nous professionals i l’establi-ment de plans específics de forma-ció del professorat, així com el llan-çament de campanyes informatives

que destaquen la tasca educativadels equips d’orientació. La moder-nització de les estructures dels SPErequereix dotar-los de mitjans tèc-nics i humans adequats. Els profes-sionals implicats han de participaren el projecte educatiu del centre iintegrar-se en el procés de progra-mació, desenvolupament i avalua-ció, amb idèntiques responsabilitatsque el personal docent, dins el

marc de la perspectiva d’avançarcap al cos únic i la funcionaritzaciódocent de tot el personal. El modelmés útil per al funcionament s’had’articular en tres nivells: el depar-tament d’Orientació de l’IES, l’equipde zona i els equips especialitzatsde suport.

En la reunió de la mesa tècnicad’SPE del 26 de gener, STEPV-Iv vaplantejar que el Decret 131/94 queregula els SPE “no dóna resposta ales noves situacions que s’han anatplantejant en els centres educatius ique cal desplegar-lo totalment, ambla creació de noves places, ambràtios estables i mitjans adequats”.La conselleria ha assenyalat que noté previst canviar el decret i que“pren nota” de les demandes delssindicats. L’Administració s’ha com-promés a elaborar un document queserà estudiat en una pròxima mesatècnica. Finalment, ha informat queesperarà fins a la promulgació de laLOE per a abordar l’accés al cos deprofessorat de Secundària dels espe-cialistes en psicopedagogia escolardel cos de mestres.

Cal avançar i crear novesespecialitats i estructures,sempre en el marc del tre-ball en equip dels SPE

Una jornada organitzadaper l’STEPV-Iv recull elsproblemes del sector

El futur dels equips d’orientació psicopedagògica

El Sindicat demana desplegar eldecret que regulaels SPE

Els professionals dels SPE demanen desplegarl’actual model d’atenció psicopedagògica

ENSENYAMENT PÚBLIC

María Guerreiro, psicopedagogad’IES a Viveiro (Lugo) va presentar unbalanç molt negatiu que demostrava

que el sistema “no funciona” senseserveis externs (eliminats fa unsanys per l’anterior govern gallec).Les problemàtiques apuntades perGuerreiro se situen en tres nivells. Elprimer apunta la manca de formaciódel professorat, ja que els horaris nopreveuen la preparació de les tuto-ries i menyspreen la coordinació ambel departament d’Orientació. Tampocno s’aclareix si l’orientació és consi-derada una funció docent. En unsegon nivell, el departamentd’Orientació no està dotat dels recur-sos suficients i les ràtios són ambi-gües. Tampoc no queden clares lesadscripcions dels centres mésmenuts en un territori de gran dis-persió de la població. Els centres dePrimària no exigeixen la llicenciatura

de Psicopedagogia o equivalents coma requisit als orientadors, i no notenen assignat mestre d’Audició iLlenguatge. L’atenció no està gene-ralitzada i, quan és requerida, esderiva cap al sector privat. En un ter-cer nivell, els equips d’orientacióespecífica treballen en precari i estanintegrats per un nombre reduït d’es-pecialistes d’àmbit provincial, sensecap sistema de provisió de les baixeslaborals.

Per la seua banda, Felipe Moraga,de l’STE de Castella-la Manxa, vaexposar les conseqüències que vaexperimentar la substitució del siste-ma en el seu territori. El sector no vaser consultat adequadament i elcanvi es va adoptar sense cap ava-luació rigorosa ni una experimenta-

ció suficient. El ponent va considerarpositiu l’augment global de les plan-tilles, encara que es va lamentar dela pèrdua de la perspectiva que apor-ta l’equip de treball. Moraga conside-ra que el nou sistema no dóna unaresposta satisfactòria a l’EscolaRural i, per bé que està millor dotatque el de Galícia, pateix deficiènciessemblants.

En les jornades també van inter-vindre Xavier Agustí, de l’IESCampanar de València; Vicent Prieto,psicopedagog d’SPE; Ismael Díez,psicopedagog; Vicent Bueno, cap delservei d’Orientació Escolar; PaquiNavarro, mestra d’audició i llenguat-ge; i Pepa Motos, treballadora social.

Més informació: www.escolasindical.org

ENSENYAMENT PÚBLIC

n Els equips han d’estar consti-tuïts per plantilles estables. Calestablir un catàleg de llocs detreball i una provisió normalitza-da d’aquests llocs. L’actual situa-ció de provisionalitat impedeix lacontinuïtat dels programes i deles intervencions, i afecta negati-vament la imatge i la projecciósocial dels equips i, en definitiva,de l’ensenyament públic.n Cal reordenar el mapa delsequips psicopedagògics escolarsamb un increment del nombred’equips i de les plantilles quemillore les ràtios actuals. En elsúltims vint anys, les variacionshan sigut mínimes, els equipsestan molt dimensionats i calprocedir a una revisió de la distri-bució geogràfica.n Les noves necessitats, l’aug-ment de tasques i l’aplicació delsprogrames aconsellen incorpo-rar-hi altres tipus de professio-nals: personal sanitari, fisiotera-peutes...nDesplegar el Decret 131/94 enel tercer nivell d’especialització,amb la creació de serveis espe-

cialitzats sectoritzats que funcio-nen com a centres de recursos.Algunes propostes en aquestadirecció serien, per exemple, l’es-pecialització en atenció prime-renca, sensorials, motòrics,transtorns de desenvolupament ide conducta.n El servei ha d’estar regulatfuncionalment com una unitatadministrativa i amb una xarxafuncional dels serveisPsicopedagògics, ambinstal·lacions apropiades i mit-jans administratius. S’han d’esta-blir enllaços estables de comuni-cació i una web interactiva. Endefinitiva, cal constituir unaestructura organitzada per talque la informació circule demanera fluida.n Cal simplificar les tasquesburocràtiques i administrativesque hipotequen l’activitat delsmembres dels equips.n S’ha d’aprovar un pla d’avalua-ció formativa i de qualitat delsSPE a partir de les iniciatives iles propostes dels mateixosequips.

n Els SPE han de participar enels processos de planificació,investigació, desenvolupament iavaluació tant en els centres,com en els programes vigents alPaís Valencià. n En l’elaboració dels plans deformació, s’ha de comptar amb laparticipació del sector.n Totes les places dels equipshan d’integrar-se orgànicamenten la plantilla de la Conselleriad’Educació. Els sistemes de pro-visió i de substitució han de sersemblants als propis del profes-sorat.n Cal unificar la situació admi-nistrativa dels treballadors i lestreballadores dels SPE i elsdepartaments d’Orientació.n És aconsellable que es duguena terme estudis i plans encami-nats a preservar la salut laborald’uns treballadors i unes treba-lladores sotmesos a un alt nivelld’estrés per la quantitat i diversi-tat de les tasques que desenvolu-pen.

MARC CANDELA

Secretariado Confederal de STES-iAnte la publicación del RealDecreto correspondiente a los cen-tros integrados de FP, laConfederación de STEs-intersindi-cal, junto con la mayoría de lasfuerzas opuestas a la política edu-cativa del Partido Popular, recha-zamos la Ley de la FormaciónProfesional y las Calificaciones porconsiderar que no integraba lostres subsistemas y que abría lapuerta a la privatización de la FP ya que fuera un mero instrumentoen manos de las empresas paragenerar mano de obra flexible yadaptable a las necesidades decompetitividad de los empresarios,así como por el papel reservado en

la Ley a los llamados agentessociales, léase determinados sindi-catos y patronales). La aprobaciónde esta normativa de desarrollosupone asumir notoriamente la leydel PP que, entre otras cosas,margina el carácter educativo de laFP reglada de carácter inicial.

El análisis del Real Decreto per-mite articular el rechazo por lassiguientes motivaciones:

- Además de otros tipos desubvenciones, contempla el régi-men de conciertos para estos cen-tros, a los que se podrá permitir laimpartición de bachillerato y quecertificarán las competencias(artículos 3.3, 6.2.a, D.T.1ª). Esdecir, se permite concertar nivelesno obligatorios como ya denuncia-mos en el trámite de la LOCE en sumomento y ahora de la LOE

- En lo que se refiere a la ges-tión democrática y a la participa-

ción de la comunidad educativa enlos centros integrados de FP seconstata la pérdida de poder deci-sorio para el profesorado ya quelos representantes de laAdministración y los llamados“agentes sociales” pasan a ocuparun lugar privilegiado en el ConsejoSocial, que sustituye a losConsejos Escolares. Estos ya tie-nen en los IES mermadas suscompetencias (con la LOCE envigor, pero también en el Proyectode LOE), sobre todo en cuanto a ladirección de los centros. Ahora elpoder el director —de libre desig-nación por parte de laAdministración— llega hasta lafacultad de poder contratar perso-nal, a organizar de actividades decarácter lucrativo y de financiación(art. 6.3, 12, 13, 14...).

- Hay cuestiones inquietantescomo la cesión de bienes públicos

a intereses privados (art. 10.5) y la“externalización” de servicios(10.5, 15.3, 13.2.g...), que significanmás privatización en el sistemaeducativo.

- Otros elementos vinculados alas nuevas competencias en mate-ria de “acciones de formación paralos docentes” (art. 6.2.c,...) nohacen sino agravar nuestra inquie-tud.

Es lamentable que esta Ley,rechazada por el PSOE, entoncesen la oposición, sea mantenida ydesarrollada por este Decreto.Todo indica que en materia de FP,el PSOE prefiere dejar las cosasdonde las había puesto el anteriorGobierno. Eso sí, lo hace con lainestimable complicidad de los“agentes sociales”.

POLÍTICA EDUCATIVA

Desarrollo de la Ley de FP: menosdemocracia, más privatización

FEBRER 2006 / 191 / 11

Jaume LlopisEls programes s’han venut a lapremsa com si serviren per apal·liar tots els mals del sistemaeducatiu i el fet cert és que, demoment, s’estan dotant tard imalament, perquè en la majorpart dels casos s’ha embarcat elprofessorat i els centres a partirde compromisos verbals i sensedisposar dels mitjans necessa-ris. Tot i que la conselleria ha fetmolta propaganda d’aquestsprogrames, en realitat, qui paga,mana, i Economia i Hisenda tébloquejades les ajudes econòmi-ques promeses i les places quegeneren els programes. En cincmesos, la Conselleria d’Educacióha sigut incapaç de desbloquejaraquesta situació i els centresencara esperen la dotació ade-quada i completa dels distintsprogrames que s’estan aplicant.

Programa PASE (Programad’Acollida al Sistema Educatiu)El programa està concebut per al’alumnat sense competèncieslingüístiques en cap de les llen-gües oficials del País Valencià.Tot l’alumnat que coneix algunade les llengües (castellà-valen-cià) queda automàticamentexclòs d’aquest programa. Aixídoncs, el PASE és un programaafegit al programa d’AccióCompensatòria i està dirigit al’alumnat que corresponga peredat a 5é o 6é de Primària o 1r o2n d’ESO. El programa es potsol·licitar sempre que, en uncentre, hi haja entre uns 10 i 12alumnes en aquestes circums-tàncies. En el programa es tre-balla per dos àmbits de coneixe-ment: un que engloba totes lesàrees socials (s’anomena Àmbitsocial i lingüístic) i un altre queagrupa les àrees científiques(s’anomena Àmbit científic i lin-güístic). L’objectiu és ensenyar lallengua a través dels continguts

de les àrees. El professorat i elscentres que s’acullen al PASEmanifesten que pateixen moltesdificultats perquè no hi ha mate-rials ni professionals preparats iho estan fent tot al mateix tempsque s’aplica el programa.

L’alumnat treballa amb laresta de la classe altres àreesen què el més important no és,potser, la comunicació lingüísti-ca: Educació física, Música,Plàstica, etc. No hi ha un tempsdefinit de permanència de l’a-lumnat en aquest programa (esparla d’entre dos i quatremesos), però, ara per ara, no hotenen concretat. És a dir, si un

alumne al cap d’un mes pot inte-grar-se i seguir bé la classe deMatemàtiques, assistirà aaquesta classe, i així progressi-vament. Sobre formació es varealitzar una sessió de posadaen marxa i de presentació delprograma de manera conjuntaen els 29 centres i el proper dia22 de novembre es farà una jor-nada de formació en l’IESAbastos de València.

Programa Previ (Pla dePrevenció de la Violència)Està concebut per a previndre laviolència i promoure la convi-vència en els centres educatius.Aposta per la formació contínuadel professorat i la formació deles famílies i conté protocols —tant per a la inspecció com peral professorat i els equips direc-tius— que ajuden a arreplegarinformació i a intervindre d’unaforma ordenada i planificada.

Programes concertats amb el MECAnomenats projectes PROA(PROgramas de Apoyo), són pro-grames coordinats i potenciatspel Ministeri d’Educació, organis-me que estableix una sèrie demesures complementàries alprograma de Compensatòria delscentres CAES. Aquestes modalitats s’apliquentambé en altres comunitats autò-nomes. Iniciats en la Comunitatde Madrid, el març de 2005, alPaís Valencià es troben aramateix en una fase pilot, juntamb Andalusia, Catalunya,Castella-la Manxa, Aragó, Ceuta iMelilla. El 18 de novembre es fir-mava el conveni amb el ministerii, d’ençà de llavors, s’aplica enmolts CAES i en altres centresequiparables.PROA consta de tres programes:a) El programa d’acompanya-ment escolar, que es desenvolu-pa en els centres de Primària; b)El programa d’acompanyamentacadèmic, en IES públics; c) Elprograma Apoyo Els programes d’acompanyamentescolar i d’acompanyament aca-dèmic, dos programes experi-mentals, van més enllà de l’ho-rari escolar. L’increment generalés de dues hores suplementàriesal dia durant dues jornades set-manals o una hora més dedilluns a dijous. Es dirigeixen acentres CAES que voluntària-

ment volen fer-los. El ministeriha concedit 27 programes encentres de Primària i 16 en IES.Del programa Apoyo, n’hi ha 16concessions que es desenvolu-pen en els IES. L’institut es com-promet a canviar la seua organit-zació i funcionament. La mateixapresentació del programa esconsidera ja un canvi organitza-tiu. Després el centre rep recur-sos per a fer efectiu el compli-ment del programa.Consta de tres blocs: 1. Atenció directa. Es treballa latransició del col·legi a l’IES del’alumnat que “va bé”, el reforçeducatiu a tot l’alumnat, lapotenciació de les bibliotequesescolars i convivència escolar.2. Intervenció amb les famílies.Es treballa la implementació dela col·laboració entre les famíliesi els centres i mediació socioedu-cativa amb les famílies. 3.- Relació amb l’entorn, acom-panyament acadèmic, incrementde les activitats extraescolars, iabsentisme escolar.

La Conselleria de Culturai Educació posa en marxauna sèrie de programeseducatius amb mésimpacte mediàtic queefectivitat educativa

POLÍTICA EDUCATIVA

Programa, programa, programa

Economia i Hisenda tébloquejades les ajudeseconòmiques promeses iles places que generenels programes

Els consellers González Pons i Font de Mora en roda de premsa / EL PAIS

Pepe González Box (1945) i José Manuel LópezGrima (1951) són dues figures clau per a enten-dre el sindicalisme democràtic en l’ensenya-ment. Amb una llarga trajectòria docent —39 i31 anys, respectivament—Pepe i José Manuelsón dos mestres de Rojales incapaços de des-triar els seus múltiples esforços en l’escola, elmón del treball i la societat. Perquè ells ente-nen que tot forma part d’una mateixa opció devida. Pepe, que enguany vol jubilar-se, treballaen el CP Canales y Martínez d’Almoradí.Aficionat a la música, la seua militància polièdri-ca encara li deixa temps per a tocar el clarineten la banda del poble. A José Manuel, que faclasses en el CP Príncipe de España de Rojales,li agrada passejar vora el mar però, sobretot,porta l’horta dins seu, una horta que conrea imima amb el mateix interés amb què la seuafamília sempre ha estimat la terra. Per peticióexpressa dels entrevistats —molt estrictes ambla seua responsabilitat docent—, aquesta con-versa es porta a cap en acabar les seues clas-ses.

Joan Blanco— Fa 30 anys que naix l’STEA, el Sindicat deTreballadors de l’Ensenyament d’Alacant, queen 1979 s’integrava amb els seus homòlegs deValència i de Castelló per constituir l’STEPV. Laradical concepció assembleària del Sindicat i laseua indiscutible representativitat eren ben visi-bles en comarques com la vostra, la Vaga Baja.Com recordeu aquell procés? — Pepe G. Box. Había un grupo de enseñantescon un fuerte compromiso antifranquista quedefendíamos el cambio democrático. En 1973 y1974 nos reuníamos para redactar una páginaquincenal “La enseñanza a examen”, que editabael diario La Verdad. Analizábamos las injusticiasque el sistema educativo generaba, criticábamosla enseñanza memorística o la falta de infraes-tructuras y defendíamos otro modelo educativo,una escuela moderna. Con el tiempo, fuimosconvenciéndonos de que había que dar un pasomás, aglutinar mas gente y mejorar la situaciónde los centros, la forma en que trabajábamos, lascondiciones laborales. Creamos la asociación deantiguos alumnos de Magisterio, germen delmovimiento asambleario de enseñantes.

—José Manuel, tu t’incorpores al moviment desde Rojales, el teu poble. — José Manuel López Grima. Siempre me heconsiderado una persona de base porque vengode un movimiento que intentaba que los campe-sinos tomaran conciencia del papel de los inter-mediarios y que la renta del campo recayera enellos mismos. En las asambleas aprendí algoque no he abandonado nunca como es decidir enel seno del movimiento y no fuera de él. Aunqueun grupo de gente se reúna al margen y lleve suspropuestas, siempre deben batirse el cobre conla gente. En el movimiento coincidíamos o nopero podíamos decidir.De la primera etapa del movimiento democráticode maestros recuerdo las asambleas de interi-nos o la participación en la elección de VicenteSellés como representante provincial para nego-ciar con el ministerio. No existía ningún sindicatopero sí que había una cultura asamblearia. Podíahaber discrepancias pero cuando se decidía algotodo el mundo participaba de la decisión.

— Com recordeu els debats que desemboquenen la constitució del Sindicat?— JMLG. Tras discutir si había que crear un sin-dicato de enseñanza del estilo de ComisionesObreras u otro modelo establecido en otros sec-tores, todas las corrientes de opinión decidimosprácticamente por unanimidad mantener elmodelo de sindicato democrático i le damos unnombre, así nace el STEA. — PGB. Pero además de la construcción delmovimiento asambleario de enseñantes tenía-mos mucho interés por la renovación pedagógi-ca, por cambiar la escuela. Participábamos enmuchas actividades del aula social de la caja deahorros, en los cursos sobre la Escuela Modernao los de las técnicas Freinet. Renovación de laescuela y mejora de las condiciones sociolabora-les iban siempre de la mano. Después vino laEscola d’Estiu, primero en València y después enDénia y Elx. Alquilábamos una casa o íbamos alcámping con toda la familia.

— El vostre protagonisme en les mobilitzacionsdels anys de la Transició va ser ben destacat.— JMLG. En nuestras actuaciones aportamosuna fuerte carga sociopolítica, algo que faltó enotras zonas. En la huelga del calzado, por ejem-plo, llegamos a formar parte del comité de huel-ga, porque creíamos que era necesaria unaactuación global. Colaborábamos en el cambiopolítico pensando que algún día tendríamos unarealidad social diferente y no sólo una escueladiferente.

— Com influeix la participació en aquestes llui-tes contra la inestabilitat en la conformació delstrets del nostre sindicat?— JMLG. No es la inestabilidad la que nos lleva

al trabajo sindical, aunque muchas personas lapadecíamos, pero cuando nos relacionábamoscon la gente no hablábamos como interinos, noestablecíamos diferencias. Pero la situación ines-table, los bajos salarios y las difíciles condicioneslaborales favorecieron nuestro discurso, fu relati-vamente fácil dirigirnos a ese sector. El momentomás importante fue el boicot a las oposiciones.Pero lo determinante es que aparece un grupode gente que creemos que se puede y se debecambiar este país. Personas como Melchor enElx, Andreu Hervás y Luís Gómez en l’Alcoià oBlanca en Villena y muchos más creemos que esnecesario organizar las coordinadoras de interi-nos, coordinadoras en las que no existan diferen-cias, porque contamos con el apoyo de personasfuncionarias que consideran que ése problemaes también su problema. — PGB. Aquel movimiento de interinos fueimportante y en las movilizaciones y las huelgasparticipa todo el profesorado al mismo nivel por-que estábamos convencidos de luchar por algojusto. Eso hoy es impensable.

— STEPV és un sindicat nacional —algunsdiuen que nacionalista—, però al Baix Segurasempre heu adoptat un estil propi de compro-mís amb el País, sense etiquetes. La Vega Bajaés un model de compromís global amb tot…— JMLG. Nuestro patriotismo consistió endemostrar que queríamos una cosa defendiendoalgo concreto, eso de querer mucho a una tierray no ser capaz de hacer nada por ella no loentendimos nunca. La única manera que tenía-mos de mejorar globalmente era luchar por lomás cercano, las escuelas malas, las condicio-nes de trabajo… Aprendimos a querer el conjuntodel País Valenciano por lo mucho que hemos tra-bajado aquí. Ahora se dice “actúa localmente,piensa globalmente”, y esa ha sido la prácticaque nos llevó a compartir el trabajo con quienesdesde una concepción nacionalista se acercabanal movimiento unitario. Con el esfuerzo de todosllegamos a puntos de encuentro porque siemprecreímos que la alianza entre las diferentes con-cepciones del sindicalismo servía para trabajar.Así lo entendimos en el congreso de Elx en 1979,donde creamos una única organización, elSTEPV, por la que siempre habíamos apostado. — PGB. Cuando empezamos a confluir en conlas gentes de Castelló y València por primera vezse ponen de manifiesto los intereses de los dife-rentes sectores, los más nacionalistas y otrosmenos etiquetados. Pero eso nunca fue un pro-blema, hablo de mi propia experiencia.

— Què vols dir?— PGB. Yo empecé a trabajar en Cocentaina, en elComtat. Muchos niños y niñas no hablaban caste-llano y me chocaba que les enseñáramos a leercon un método que ignoraba ese detalle. La expe-riencia me hizo entender que existía una realidadmás compleja que la que conocía en mi pueblo.Esa diversidad la llevamos al sindicato y coincidía-mos los que defendían los planteamientos decorte nacionalista con los que, desde otras pers-pectivas generales, defendíamos y potenciábamoslas señas de identidad del País Valenciano.

— Aquest procés de confluència va ser certa-ment enriquidor.— PGB. Esa síntesis se ha dado bastante en nues-tra comarca aunque aún hay resistencias —tam-bién las hay en València— a temas como el valen-ciano. Pero siempre explicamos que la diversidadlingüística no nos empobrece sino todo lo contra-

Sindicalistes a temps completMemòria viva d’un compromís sense fissures

Pepe G. Box i José Manuel L. Grima

ENTREVISTA

12 / 191 / FEBRER 2006

No se puede ser maestro de unpueblo, explicar los problemasque te rodean sin colaborar enresolverlos. Ése compromiso contu pueblo es el nacionalismo quenosotros entendemos

José Manuel López Grima / J.B.P.

FEBRER 2006 / 191 / 13

rio. Esa experiencia trasladada a la vida sindicaldefinió nuestra forma de actuar, en la que aportá-bamos mayores dosis de contenido social que otragente. Los resultados, a la vista están.

— Sembla clar, doncs, que la llengua no hasigut mai un motiu de conflicte.— PGB. Durante muchos años hemos defendidola riqueza de la diversidad lingüística con cohe-rencia, sin oportunismos, pero no estoy segurode que en todo el sindicato se conozca ese traba-jo. Nuestras propias publicaciones, empezandopor esta misma revista, son prácticamentemonolingües. Y eso hay mucha gente que no loentiende porque cree que está descompensado.ALLIOLI es una herramienta de normalizacióndel país y ha de respetar las aspiraciones de otragente. Ese equilibrio debería recuperarse.— JMLG. Desde mi primera experiencia docenteen la Vall d’Ebo aprendí a valorar la riqueza lin-güística y cultural de las personas. Recuerdo aún

como se dirigió a mí un alumno al que le teníanprohibido expresarse en valenciano el día que medijo: “Mestre, mon pare s’ha mort”. Aquellosupuso algo especial para mí. O cuando en unaasamblea de Magisterio le dijeron a un compa-ñero de Alcoleja que hablara en cristiano y yotuve que salir en su defensa.

— Perquè tu sempre has defensat els drets lin-güístics de la gent…— JMLG. Reivindico y defiendo que cualquierpersona hable en valenciano como yo hablo encastellano. Y lo hago orgulloso, reivindicando lalengua que hablo y cómo la hablo. Durantemucho tiempo en mi comarca hemos sido humi-llados por cómo hablábamos y nosotros mismoshemos llegado a creer que lo hacíamos mal,avergonzándonos de ello. En las escuelas de las comarcas no valenciano-parlantes se echan en falta los especialistas devalenciano, porque la enseñanza de la lengua nopuede recaer en personas que tenemos muchavoluntad pero que carecemos de otros recursos.

— Qui és responsable d’aquesta situació?— JMLG. El PSOE al frente de la Generalitatcometió en su momento el error de suprimir losespecialistas. De ello el Consell del PP hizo ban-dera porque lingüísticamente defiende otra cosa.Personalmente lamento que mi Sindicato creaque generalizando la titulación ya se ha normali-zado la lengua. Recuerdo que hubo un tiempoque en la Vega Baja era bonito participar en loscursos en valenciano.

— Des de la Vega Baja vosaltres heu treballatde valent per integrar totes les comarquesvalencianes.— PGB. Es verdad. Nadie ha hecho tantos viajes desur a norte o de norte a sur como la gente de laVega Baja por articular este país desde donde nos-otros podíamos. En coche, en autobús o comofuera. Queríamos sacar esta comarca adelante yese compromiso nos impulsaba a compartirmuchas cosas con otras personas de otros lugares.

— Creieu que ara mateix és possible treballaramb aquests plantejaments? Com veieu la gentjove que s’incorpora al Sindicat?— JMLG. Es un gran problema. La gente joventiene dificultad para entender y compartir algunosprocesos y hay que dedicarle tiempo para mimar-la y formarla, tanto o más que a otras cuestiones,pero si se pierde ese trabajo formativo se pierdeel futuro de la organización. Para subsistir, unaorganización debe desarrollar un trabajo colectivoe invertir en las personas jóvenes, como las abe-jas. Por desgracia, ese trabajo se ha abandonado,dentro del sindicato pero también en la enseñan-za. Parece que reivindicar una enseñanza mejorsea sólo un problema de los padres y madres.Hay mucha gente joven que es rebelde y quetiene iniciativa pero si no se la educa y se la formaacabará yéndose al bando mayoritario, al del con-formismo y el individualismo. — PGB. La administración nos ha ganado esabatalla. Ahora hay menos gente que se enganchaal trabajo sindical o al compromiso en su centro.Cuando desaparezca la actual generación demaestros y sindicalistas, ¿qué pasará? Ahoramismo hay poca gente dedicada a pensar haciadónde debe ir el trabajo sindical y cómo se debeafrontar. Si no se produce el relevo generacionaly no se amplía el núcleo de personas con voca-ción sindicalista, no tenemos futuro. O presiona-mos para obtener una respuesta o cuando llegueel momento nos encontraremos ante la peor delas alternativas posibles.— JMLG. Es necesario crear organización y arti-cular la forma de trabajar, en el sindicato y en laescuela. Hace más de 15 años que no se haceuna huelga en la enseñanza y eso adormece. Esnecesario tensar el colectivo para que la pasivi-dad no se adueñe de él.

— Ha canviat molt l’educació des que vosaltresvau començar a treballar?— JMLG. La democracia en la escuela está per-diendo en los últimos tiempos, hemos renuncia-do a muchas cosas. Ahora nos hacemos cargo dela dirección de un centro con el pretexto de mejo-rar su gestión pero sin representar al claustro.Tampoco hemos sabido responder al deteriorode la calidad educativa, la pérdida poder adquisi-tivo, la falta de infraestructuras o al fenómeno dela inmigración. Ante estas situaciones no hahabido apenas reacciones ni conflictos. ¿Cómoes posible que se pueda matricular cualquier díaa cualquier hora? ¿Cómo se entiende que uncolegio público sea como una goma que sepuede ensanchar y encoger mientras los concer-tados mantienen sus privilegios? ¿Para qué sirveun sindicato si no plantea respuestas, si es inca-paz de tensar esos conflictos?

— Sou pioners en moltes coses. El treball en la coor-dinadora Segura Limpio és un model per la defensadel patrimoni natural dels valencians i del movimenta favor d’un desenvolupament sostenible. — PGB. En la primera coordinadora, años seten-

ta, ya luchábamos contra la contaminación yhemos peleado por mantener vivo ese espíritu.En los años 90 empezamos a reivindicar el sane-amiento integral del río, la incidencia en la salud,los pozos ilegales… Ahora estamos planteando ladefensa de la huerta y del regadío contra lasnuevas amenazas. Ahí seguimos.— JMLG. Hablamos del río como de las asociacio-nes de vecinos, la agricultura o el hospital comar-cal. No se puede ser maestro de un pueblo, expli-car los problemas que te rodean sin colaborar enresolverlos. No se puede abandonar la escuelacuando está llena de barro y tomarse siete u ochodías de vacaciones por las inundaciones. El maes-tro o maestra, con mayúsculas, se queda a sacarbarro. Ése compromiso con tu pueblo es el nacio-nalismo que nosotros entendemos.

— Com es treballa en les escoles d’una comar-ca rural, en procés de transformació per l’espe-culació urbanística i el creixement desbocat?— JMLG. He reflexionado mucho sobre eso y alfinal he decidido seguir haciendo la escuela quese corresponde con mi pueblo. Una escuelanecesita un entorno para estudiar, conocer y vivir.La escuela necesita vincularse a una historiapropia. Pero quien no quiera participar de ella nola va a disfrutar. No se puede hacer una escuelade ninguna parte y de todas al mismo tiempo.

— Quines coses han canviat?— JMLG. Antes sólo había chiquillos del pueblopero ahora vienen de lejos. Tenemos dificultadespara hacer un trabajo coherente porque cada díallegan niños nuevos, que a veces se matriculanpara una o dos semanas o un mes. Aquí todoestá desbordado. Con una cantidad de poblacióncasi como la de la ciudad de Valencia tenemos unúnico hospital.— PGB. Antes el principal núcleo de personasforáneas era el de los enseñantes. Ahora haymás extranjeros que autóctonos. Vienen por alu-vión y se van como han venido, no se asientan.Funcionan con sus propias redes de relaciónsocial y comercial, aunque en algunos sectoresse está produciendo un proceso de integración.Si entre todos no somos capaces de frenar unproceso destinado a llenar los bolsillos de unospocos, desaparecerá nuestra forma de vida, elfuturo sólo será una vista de ladrillo.

— Com aconseguiu imprimir a les vostres tas-ques aquesta perspectiva de globalitat?— PGB. Por el interés personal que ponemos en

ello y sobre todo, porque compartimos nuestrasinquietudes con la familia. Sin la cooperación deRosa, mi mujer, que ha asumido gran parte de lacarga familiar, todo mi trabajo hubiese sidoimposible. Era duro montar a las 5 de la tarde enel Dyane y estar hasta las 12 o la 1 de la madru-gada, de lunes a viernes, por toda la provincia.Así pasamos muchos años.— JMLG. Ese compromiso ha supuesto casi unadedicación exclusiva, pero puedo decir con orgu-llo que siempre he procurado no quitarle tiempoe ilusión al trabajo en la escuela. Opté por estetrabajo y he pagado un precio personal muy caro.Durante muchos años mi casa sólo ha sido unlugar para dormir, aunque he vivido mucho y hedisfrutado con ello. Ése ha sido el precio de unatransición política que la historia no reconocerá.La democracia se ha levantado con el esfuerzocolectivo de miles y miles de personas que hicie-ron posible la transformación de este país.

— Supose que entre vosaltres també deveuhaver tingut divergències…— PGB. Por encima de las divergencias con JoséManuel lo que importa es la capacidad de críticay la libertad de intervención, algo normal en unproceso que no aboca al enfrentamiento, ni acreerte en posesión de la razón. Por encima detodo está el respeto mutuo y el sentimiento de laamistad.— JMLG. Indiscutiblemente tengo con Pepemuchas cosas en común, pero la principal es elconjunto de principios básicos que compartimos.A diferencia de lo que suele ocurrir en otrasorganizaciones, en nuestra relación siemprehemos puesto por delante el interés para llevaradelante una movilización adelante. Eso es lorealmente importante.

— Us atreviu a fer algun pronòstic per al futurimmediat?— JMLG. Tenemos mucho Internet y muchainformación, y también mucha pasividad. ElSindicato necesita hacer un trabajo de urgenciapara fomentar la participación. No se puedeescolarizar a 25 niños y niñas en una clase deInfantil de tres años y no denunciarlo. El profeso-rado está estresado y muchos se sienten maltra-tados, angustiados e impotentes, no son felicescon su trabajo, sienten que han perdido mucho acambio de nada. Comprueban que su papel sedevalúa y se siente absorbido por una nueva rea-lidad donde las diferencias salariales determinanmucho lo que se hace.

— Aleshores, què hi podem fer?— PGB. La gente aprecia que vayamos a los cen-tros, que conectemos con sus problemas.— JMLG. Hemos de invertir la tendencia hacia lapasividad. Hemos de ser capaces de hurgar en laproblemática de muchos de esos maestros quese sienten maltratados. Hay que inyectar energía,ilusión y motivos por los que merece la penaestar en esta tierra.

Cuando desaparezca la actualgeneración de maestros y sindicalistas, ¿qué pasará?Ahora mismo hay poca gentededicada a pensar hacia dóndedebe ir el trabajo sindical

Nadie ha hecho tantos viajes desur a norte o de norte a surcomo la gente de la Vega Bajapor articular este país desdedonde nosotros podíamos

Pepe González Box / J. B. P.

14 / 191 / FEBRER 2006

AllioliEls sindicats han consensuat una pro-posta d’acord salarial per a 2006 quenecessita de l’aprovació prèvia de laconselleria abans que les patronals lapuguen signar. En la proposta s’incloul’augment del 2% en tots els concep-tes, així com els increments del 80%del complement de destí des de juliol(equivalent al que tindrà el professorat

del sector públic) i el 100% a partir dedesembre. La proposta salarial norecull l’1% de l’increment derivat del’acord de 25 d’octubre de 2005 ni elsincrements provinents del MEC(acords de la LOE del 20/10/2005 i del8/11/2005). La no-inclusió d’aquestsconceptes és deguda a la manca delseu desenvolupament en el sectorpúblic, cosa que provoca que no esti-guen pressupostats.

El complement autonòmic del per-sonal d’administració i serveis (PAS),sobre el qual no hi ha una fórmula pera calcular-lo, tampoc no hi està inclòs,

perquè no el paga la conselleria i calnegociar-lo diectament amb les patro-nals. L’anterior fórmula de càlcul hadeixat de ser efectiva després de l’a-cord salarial de 2005 signat per lesorganitzacions majoritàries i que, aparer de l’STEPV-Iv, “deixa el col·lectiu

del PAS en una situació difícil, ja que elnou sistema de càlcul no serà tanbeneficiós com l’anterior”.

Les negociacions del conveni de concertada, en punt mort

Signades les taules salarials de 2004 i 2005 del conveni de concertada

Abans de la signatura de lapatronal, la proposta ha decomptar amb l’aprovaciód’Educació

ENSENYAMENT PRIVAT

A finals del mes de desembre, es vansignar les taules salarials dels anys2004 i 2005 del conveni d’ensenyamentconcertat. Les taules són de compli-ment obligat des de la data en quèsiguen publicades en el BOE. Caladvertir, no obstant això, que, com quela patronal CECE ha impugnat les tau-les, l’actualització dels salaris del PAS idel personal docent no concertat estaràpendent fins que siga efectiva la seuapublicació en el BOE. Aquesta organit-zació patronal ha proposat a la DireccióGeneral de Treball que no publique les

taules salarials en el BOE fins quel’Administració no aclarisca el grau derepresentativitat de l’altra Patronal,Educación y Gestión, i que determine sical incorporar a les taules l’obligatorie-tat de la “clàusula de despenjament”.

Aquestes taules afecten els docentsno concertats, personal d’administraciói serveis (PAS) i la resta de personal.Als docents concertats, se’ls va actua-litzar el salari de 2004 i 2005 gràcies alsacords entre sindicats i patronals, quehan permés el pagament a compte perla conselleria.

Les taules salarials no inclouen laclàusula de revisió salarial “que s’hiinclourà o no”, afirma la patronalEducación y Gestión, segons comresulten les negociacions finals delconveni. L’altra patronal, CECE, es negaa incorporar-hi la clàusula.

Les taules aprovades per a 2004representen un increment d’un 2% peral personal docent concertat, un 2’6%per al PAS, un 3’2% per al professoratde batxillerat no concertat i un 2% per ala resta de categories i conceptes. Lesde 2005 augmenten un 2% en totes les

categories, llevat del 3% aplicat alsdocents de Batxillerat no concertat i el2’6% al PAS.

La Confederació d’STE no ha signatles taules “perquè els increments pro-posats són insuficients per a recuperarl’IPC perdut en els darrers anys”. ElSindicat proposava incrementar un3’5%, durant els dos anys, la massasalarial per a totes les categories i con-ceptes. La informació detallada delsnous imports es pot consultar en lapàgina web de l’STEPV-Iv.

AllioliAmb l’assistència, requerida pelsrepresentants sindicals, del directorgeneral d’Ensenyament i el secretariautonòmic d’Educació, la comissió deseguiment del 20 de gener havia detrobar mesures noves de recol·loca-ció per al professorat que està en laborsa de centres en crisi. L’agendade treball d’aquesta instància denegociació, integrada per sindicats,patronals i Administració, incloïatambé el tema de les indemnitza-cions. Cal recordar que en aquestsmoments les mesures per arecol·locar els docents no són opera-tives per raó que les plantilles dePrimària i les de Secundària estantancades.

El Sindicat ha qualificat la nego-ciació de “totalment decebedor”,perquè “la conselleria continuasense acceptar cap proposta sobrerecol·locació plantejada pels sindi-cats”. L’Administració només proposaal professorat afectat dues mesures:recol·locar-se en aules PASE i

incloure la borsa de professoratsuprimit en la borsa d’interins.

STEPV-Iv rebutja ambdues pro-postes, “perquè no permeten assolirl’objectiu de recol·locar els professio-nals de la borsa”. Les aules PASE,explica el Sindicat, “són unes unitatscreades aquest curs 2005/06 per arecolzar l’alumnat inmigrant quenecessita un reforçament linguístic,però que només estan presents endos col·legis concertats”. “És evident,adverteix el Sindicat, que si no es pro-dueix un increment notable d’aques-tes aules aquesta mesura derecol·locació no serà efectiva”. LaConselleria ha informat de que novincularà la creació d’aquestes aulesa la recol·locació. Això suposa que lacontractació estarà en mans de lesempreses. Per tant, “les garanties derecol·locació són inexistents”. D’altrabanda, la inclusió de la borsa de cen-tres en crisi en la borsa d’interins,pendent encara d’aprovació pels sin-dicats del sector públic en les respec-tives meses de negociació, tampoc no

resol el problema, ja que la borsa nogaranteix un treball continuat. A més,la substitució en determinades espe-cialitats és molt difícil. El Sindicat hamanifestat la seua preocupació per-què el problema continua sense solu-ció, atés que l’Administració ha reite-rat que no accepta cap mesura derecol·locació “si suposa algun costeconòmic addicional”.

És la primera vegada que, entratel segon trimestre acadèmic, man-quen mesures per a buidar la borsad’afectats per la reducció d’unitats,un calendari de recol·locació o unllistat de centres disposats arecol·locar.

L’STEPV-Iv atesa aquesta situació,que qualifica de “decebedora”,denuncia que Educació ha adoptatuna actitud “irresponsable” enaquest cas de “greu problema enl’ensenyament concertat, que exigeixuna solució immediata”.

Pagament d’indemnitzacionsLa comissió de seguiment també vaestudiar les indemnitzacions a lesquals pot optar el professorat de laborsa de centres en crisi. Educació,basant-se en informes previs dels

seus serveis jurídics, es nega ara apagar les indemnitzacions correspo-nents al personal complementari decentres concertats d’EducacióEspecial. La conselleria també s’opo-sa a fer efectives les indemnitzacionsparcials, així com aquelles en lesquals no hi haja correspondènciadirecta entre la supressió de la unitati la tutora o el tutor despatxat de l’u-nitat suprimida. Es dóna la paradoxaque l’Administració havia assumit, enels darrers anys, aquests casos.

En aquest context, l’Administracióha modificat radicalment la seuaactitud i ara nega la capacitat dedecisió de la comissió de seguiment.“La solució final al conflicte, resoltfins ara amb mesures polítiques,l’hauran de donar els tribunals”. Perla seua part, els sindicats estudienaccions de resposta a la intransigèn-cia dels responsables polítics i nodescarten la convocatòria de mobilit-zacions. La comissió de seguiment,que també ha de resoldre els sexen-nis, la revisió plantilles o la reduccióde càrrega lectiva, tenia prevista unanova reunió el 3 de febrer.

El Sindicat, decebut perl’actitud intransigent de laconselleria

La recol·locació del professorat afectat per la borsa decentres en crisi continua pendent de solució

ENSENYAMENT PRIVAT

CATEGORIA

Preescolar/Infantil,Primària i EducacióEspecial (integrat)

1r. cicle d’ESOMestres

1r. Cicle d’ESOLlicenciats

2n. Cicle d’ESO,Batxillerat, CiclesFormatius de GrauMitjà i Superior.

SALARI BASE

1407.76 €

1407.76 €

1407.76 €

1653.15 €

COMPLEMENTAUTONÒMIC

350.86 €

457.66 €

625.84 €

380.45 €

TOTAL MENSUAL

1758.62 €

1865.42 €

2033.60 €

2033.60 €

TRIENNI

33.68 €

33.68 €

33.68 €

42.45 €

CATEGORIA

Logopeda

Fisioterapeuta

Educador/a

Cuidador/a

SALARI BASE

1407.76 €

1407.76 €

1074.81 €

797.95 €

COMPLEMENTAUTONÒMIC

350.86 €

247.46 €

197.12 €

473.98 €

TOTAL MENSUAL

1758.62 €

1655.22 €

1271.93 €

1271.93 € S’incrementa en un 2% el complement d’antiguitat i els complements de càrrec (direc-tor, cap d’estudis, departaments...).

Personal complementari d’educació especial

Personal docent de nivells concertats

Les negociacions del conveni d’ensen-yament concertat estan aturades, arrande la petició de la patronal Educación y

Gestión en aquest sentit, fins que sesolucione el conflicte de la paga de 25anys. La propera reunió, l’ordre del dia

de la qual només preveu abordar unesconsultes a la comissió paritària, estavaprevista per al 2 de febrer. La sessió

també havia d’estudiar el rumb que calprendre en les negociacions pendents.

Les organitzacions sindicalsaproven un acord salarial 2006

ACTES I CONVOCATÒRIES ESCOLA DE FORMACIÓ

Per tal d’estendre i unificar el treballentre el conjunt de permanents sin-dicals i persones delegades de salutlaboral, les àrees d’Acció Sindical i deSalut Laboral de l’STEPV van organit-zar una jornada el 31 de gener aGandia (la Safor) per debatre, entrealtres assumptes: les negociacionsamb la conselleria, la reunió delscomités de Salut Laboral amb el con-seller; la responsabilitat civil del pro-fessorat establida en la Guia de res-ponsabilitat legal dels treballadors iles treballadores de l’ensenyamentpúblic, elaborada pel Sindicat; la pre-paració de les jornades confederalsdels STE i de la IntersindicalValenciana sobre la violència en eltreball; les alternatives per a unaconvivència democràtica i un treballsaludable

Celebrades a Gandia lesjornades sindicals sobresalut laboral

Un centener de persones van assistirel dimarts 24 de gener en la seu delsindicat, a València, a la inauguracióde l’exposició d’aquarel·les “Duesterres, dos paisatges”, d’AntonioMedina. La mostra de Medina obri elnou espai cultural Els DimArts de laIntersindical, concebut com a plata-forma per a difondre creacions artís-tiques en els àmbits de les arts plàs-tiques, la literatura, la fotografia, etc.La majoria de la societat té escassesoportunitats de gaudir amb exposi-cions, activitats literàries i altres pro-postes culturals i cíviques de qualitat.Al País Valencià moltes d’aquestesactivitats es rebutgen sovint si nointeressen als poders polítics i eco-nòmics. Els DimArts de laIntersindical, una programació cultu-ral lliure i autònoma, es posa a ladisposició de tota l’afiliació delSindicat i oberta també a la participa-ció dels ciutadans i les ciutadanes.Els DimArts volen presentar els cre-adores i creadors culturals silenciatsde manera sistemàtica pels espaisculturals institucionals i les corpora-cions econòmiques i financeres. ElSindicat ha presentat públicamentuna crida que convida a la participa-ció: “Si pintes, modeles, fotografies,escrius o tractes de comunicar lesteues sensacions amb qualsevolforma d’expressió artística i pensesque tenen la suficient qualitat artísti-ca per a compartir-les, no ho dubtes:posa’t en contacte amb nosaltres.Ara, el teu sindicat disposa d’unespai cultural propi: els DimArts”.

AllioliL’aprenentatge en línia, una inno-vadora modalitat d’estudi en lasocietat de la informació, s’haincorporat als models de formacióde la Federació de Sindicats deTreballadors del País Valencià.Aquesta modalitat d’aprenentatgeelimina els desplaçaments físics,es realitza d’acord amb el propiritme i dins del temps disponible i,sobretot, permet construir i com-partir, tot sense grans coneixe-ments d’informàtica. L’aula virtualde l’Escola Sindical de Formació(ESF) Melchor Botella ofereixmodalitats de formació sobre edu-cació intercultural i aules d’acolli-da, estimulació primerenca o cur-sos de valencià.L’ESF, constituïda en l’anteriorCongrés, entén la formació “vincu-lada a la millora de les condicionslaborals i a la qualitat dels serveispúblics amb una gestió amb totaltransparència i de forma democrà-

tica. La formació interna ha de ten-dir a cohesionar les persones queformem els diferents sindicats dela Federació. Pel que fa a la forma-ció permanent o contínua, un dret icom un deure de totes les treballa-dores i de tots els treballadors, ésobligació de l’Administració posartots els mitjans al seu abast perquèes faça dins de l’horari laboral, aprop dels centres de treball, quearribe a tothom i no excloga cappersona per la seua situació admi-nistrativa o contractual, perquè sigade qualitat i gratuïta. No obstantaixò, la falta d’oferta formativa, l’ac-cés no democràtic als cursos, lesnecessitats dels col·lectius mésdesafavorits i la petició d’introduirnous continguts formatius de quali-tat aconsella participar de maneracrítica en les activitats de formaciócontínua, tot assumint explícita-ment aquesta contradicció”. Més informació: www.escolasindical.org

‘Els DimArts de laIntersindical’, un nouespai cultural a València

L’aprenentatge en línia, nova modalitat de formacióde l’Escola Melchor Botella

El Fons Valencià per la Solidaritat amb la col·laboració de l’EscolaSindical de Formació organitza un curs preparatori del projecte queentre el 10 de juliol i el 10 d’agost es desenvoluparà en el programad’Escoles Solidàries en el departament de Boaco de Nicaragua.La inscripció s’haurà de fer abans del 2 de març en la seu del Fons: C.Poetes Setabenses, 2, 46800 de Xàtiva, telèfon 962 262 460; en qual-sevol de les seus de l’STEPV-iv o a la web: www.escolasindical.org

Convocatòria del curs “Programa d’intercanvis d’experiències docents amb Nicaragua

Rosa ClementEn col·laboració amb l'Escola deFormació Melchor Botella,Intersindical Valenciana va organit-zar un curs sobre elaboració dePlans d’auto protecció als centresde treball en el qual van participar60 delegats de comités de Salut iPrevenció de riscos laborals. Elcurs, va respondre a les necessitatsde formació davant la manca derespostes de l’Administració en lamatèria, va ser impartit per desta-cats especialistes. Els ponents vandestacar que la normativa actualobliga els responsables dels cen-tres a elaborar un Pla d’autoprotec-ció per al personal, tot i que lespersones responsables d’elaboraraquests plans no disposen de laformació adequada. Amb aquestaactivitat, el Sindicat aposta nova-ment per millorar la capacitaciódels responsables dels centresdavant situacions d’emergència.Els plans d’autoprotecció han decomptar amb una avaluació delsriscos existents en els centres detreball i una descripció dels mitjansmaterials i humans existents per afer front a una emergència. Els

plans també han de coordinar lestasques pròpies d’aquestes situa-cions i ser assajats per a detectarpossibles anomalies.

Una coordinació necessàriaEls tècnics ponents van reconéixerque la legislació amb què s’elabo-ren els plans d’autoprotecció plan-teja problemes greus per a la seuaexecució. Aquestes dificultats pro-voquen que des de l’Administracióes rebutge sovint els plans remesospels responsables dels centres queintenten substituir amb bona volun-tat la formació que els nega lamateixa Administració. D’altra banda, es va plantejar lanecessitat de coordinar els agentsimplicats en els plans d’autoprotec-ció i de recórrer a la normativalegal que regula l’elaboració delsdocuments. De manera monogràfi-ca, el curs va servir per a identificarles actuacions que cal plantejardavant un incendi o altres emergèn-cies. També es va ressaltar laimportància del cap d’Intervenció, lapersona encarregada de donar laalarma i avaluar-la.

La Intersindical va organitzar un curs sobre elaboració de Plans d’autoprotecció

El 3 de desembre, es reunien a Xàtiva(la Costera) el Consell Nacional del’STEPV-Iv i el Consell Federal de laFederació de l’STPV (Ensenyament,Sanitat i Administració Pública),màxims òrgans sindicals entre con-gressos. Una seixantena de docentsde l’ensenyament públic, privat i uni-versitari, representants de les distin-tes comarques, van analitzar el pro-cés de tramitació de la LOE i lesmobilitzacions del 14 de desembre,la negociació de l’Estatut de la FuncióPública Docent, la modificació de laLlei Orgànica d’Universitats, lesnegociacions en l’ensenyament privati les mobilitazcions del professoratinterí del primer trimestre. Tambévan debatre sobre les propostes d’ac-ció sindical per a 2006. A la vesprada,els 90 representants dels sindicatsde la federació van analitzar i debatreles línies d’elaboració dels pressu-posts de l’organització per a 2006; lapresentació del debat del Codi Ètic dela Federació; les propostes d’acciósindical sobre els pressuposts de laGeneralitat i les retribucions 2006.Els òrgans sindicals van estudiar leslínies estratègiques de les eleccionssindicals previstes a partir del primertrimestre del curs 2006/07.

Reunits el ConsellNacional de l’STEPV-Iv ide la Federació de l’STPV

El dimarts 7 de març, a les 19.30 h,s’inaugura la segona exposició delsDim-Arts de la Intersindical amb unamostra que reuneix pintures del’Equip Coca, constituït en 1992 perConcha Daud i Carmen Miralles.L’obra col·lectiva d’aquesta parella depintores valencianes conjumina, apartir d’una experiencia d’investiga-ció participativa, dos llenguatges pic-tòrics en una dialèctica comuna.Concha i Carmen pinten en el mateixquadre i despleguen composicionsplàstiques amb diferents temàtiques.Recorren a tècniques i formats diver-sos per a expressar, per mitjà desèries temàtiques situades entre lafiguració i l’abstracció, idees i con-

L’obra de l’Equip Coca enla segona mostra delsDimArts

FEBRER 2006 / 191 / 15

A CASA NOSTRA

ceptes materialitzats en la sensibleargumentació codificada que proposal’art. L’Equip Coca ha desplegat unatasca didàctica que busca la recepti-vitat de les persones en diferentscontextos i que promou el debat enentorns educatius. Les seues exposi-cions s’han pogut contemplar encentres d’ensenyament, cases decultura, associacions culturals i ajun-taments, entre d’altres.

Inauguració de la primera mostra dels DimArts. / ANTONIO MEDINA

Joan Pau CimarroÉs educatiu enviar la Policia Nacionalo la Guàrdia Civil a vigilar centreseducatius? Una resposta elementaldirà que són només mesures de vigi-lància que, això sí, han de ser comple-mentades amb altres actuacions, arasí, educatives o pedagògiques. Partdel saber popular advertirà que estracta d’una acció positiva, ja que l’a-menaça de les drogodependències,allò que s’anomena de manerainexacta “el problema de la droga”, hade ser objecte de politiques implaca-bles. També és possible entendre queel gest d’enviar la policia als centreseducatius és un gest que diu moltsobre el que entenem o no dels jovesd’ara (i sempre).

Missatges negatius Que els contexts educatius són mate-rial sensible és evident des dels inicisde la crisi de l’estat del benestar.L’esfera pública és assetjada contí-nuament per les privatitzacions i leserosions de la seua credibilitat. El sis-tema educatiu públic és amenaçatseguit seguit en la seua credibilitatper sospites ben arrelades en l’opiniópública: els professors són incapaçosd’educar l’alumnat, l’alumnat és cadavolta més incompetent i els fets vio-lents, cada vegada més freqüents, són

originats en instituts on manca la dis-ciplina més elemental. Aquesta situa-ció representa un model de desplega-ment de descrèdit envers el que éspúblic; un descrèdit expressat demanera exemplar per la presènciasensacionalista d’alguns mitjans decomunicació. Es tracta d’un sensacio-nalisme que impregna els missatgesque rep l’opinió pública sobre algunsfets protagonitzats per adolescents ijoves. En tots els casos —alguns d’au-tèntica gravetat i uns altres que sónsenzillament trivials—, les càmeresde televisió enfoquen els centres edu-catius amb plans generals de l’entra-da dels instituts que semblen respon-sabilitzar de tots els mals socials, demanera tan injusta com perillosa,aquestes institucions amb una cínicacautela de sensibilització social. Elsequilibris sobre els quals funciona —encara— l’estat del benestar s’hanconvertit ja en un estat de malestar.

Les mesures implacables del ministreAnem, però, al calendari dels fetsocurreguts fins ara. L’octubre passat,el ministre de l’Interior anunciavamesures policials en els centres edu-catius. Es constatava que l’inici en elconsum d’algunes substàncies noci-ves il·legals es produïa cap a catorzeanys, una edat que s’avançava a les

xifres considerades en anys anteriors.La reacció de la CEAPA replicava ambl’afirmació que la mesura del governera més preocupant que una solució ique, per a ser eficaces, les mesurespolicials han de ser més discretes.

Malgrat els fracassos de l’estratè-gia antidroga del govern dels EUA ol’emprada per la majoria de països dela Unió Europea, les mesures policialsnomés semblen buscar l’amplificaciópropagandística. Les politiques de màdura aparent tenen un efecte mediàticque cal mesurar. Tanmateix, els res-ponsables del Ministeri de l’Interiorsemblen desconéixer aquestes reper-cussions. Si alguns mitjans són capa-ços de muntar un circ a partir d’unincident irrellevant en un institut —amb la impagable complicitat delsprogrames televisius matinals i els denotícies macabres de successos—,què no podran intoxicar amb la notíciasegüent, del 4 de gener: “El ministrede l’Interior informa del desplega-ment de més de dos mil policies pelsvoltants dels centres educatius, en elmarc de la política antidroga.”

La presència dels agents de laPolicia Nacional i la Guàrdia Civilatrau les càmeres i l’atenció públicasobre unes anèctdotes ara converti-des en veritat implacable: registres iinterrogatoris a la porta dels centres.També és notícia que en l’institut X,amb nom i cognoms, no apareix lapolicia... El 12 de gener, el delegat delGovern informa als sindicats d’ensen-yants d’un pla que permetrà vigilarvora un centenar de centres. S’obrirandiligències i se sancionarà els joves

que arriben a ser tan irresponsablesque consumisquen drogues en lesproximitats del centre on estudien.Les administracions duen a terme unformidable desplegament burocràticantidroga, que multiplica la ineficàcia ila manca de coordinació i recursospràctics que manifesten.

Per a solucionar el problemaLes intervencions de les diferentsadministracions: assistencials, esta-tals, autonòmiques; Sanitat, Interior…no semblen produir més efectes quela propaganda. Però en la vida escolarcalen, això sí, més recursos i infras-tructures, perquè la funció d’atendreels conflictes que la societat genera ésuna tasca que els governs han deciditque siga resolta pel professorat.

Cal una coordinació fucional entreles administracions per a atendre lesnecessitats derivades de l’oci delsjoves, amb espais propis i una atencióals entorns físics que envolten elscentres educatius. En aquest cas, síque cal que siga eficaç una policialocal de proximitat que atenga elsaccessos, l’entrada i l’eixida de l’alum-nat, una tasca elemental en la funcióde custòdia de l’alumnat que el centretrasllada a les famílies. També ésnecessària una actualització normati-va que deixe constància de les fun-cions reals del professorat i els equipsdirectius en les proximitats dels cen-tres, especialment en els accessos. Ide les responsabilitats dels mitjans decomunicació... ja en parlarem en unaltre espai.

El Govern espanyol desplega un pla que permetrà vigilar vora uncentenar de centresvalencians

16 / 191 / FEBRER 2006

Vigilància policial (i social) en els centres educatius

SALUT LABORAL CONVIVÈNCIA EN ELS CENTRES EDUCATIUS

J.P.C.El passat 6 de desembre, esclatà lanotícia d’unes agressions en un insti-tut de Secundària de la ciutat deValència. Els autors haurien enregis-trat l’agressió en els seus telèfonsmòbils i, aquestes imatges, les hau-rien difoses entre els amics.

Les televisions i els mitjans decomunicació van desembarcar en elcentre educatiu per transmetre inten-sament a les respectives audiènciesles imatges i els testimonis dels pre-sumptes fets ocorreguts durant totala setmana. La família i l’alumneagredit van ser assetjats per algunsmitjans mentre una allau d’antenesparabòliques envoltaven durant unajornada caòtica l’institut en qüestió.

Cal assenyalar, i això és moltimportant, que els fets denunciats esvan produir un mes abans, precisa-ment el dies 6 i 7 de novembre, peròés molt després quan són donats aconéixer a l’opinió pública mitjançantuna roda de premsa policial en la quals’informa de la detenció dels respon-sables i la intervenció immediata de laFiscalia de menors.

A la sensibilització social sobre elsproblemes d’assetjament escolar i lacoincidència temporal amb el debatparlamentari de la llei d’educació, enuna estranya coincidència, s’hi afigenl’amplificació mediàtica i les acusa-cions encreuades entre responsables.

Mentrestant, els equips educatius del’institut intenten respondre compoden a l’allau mediàtic. El protago-nisme de l’IES evoluciona cap a untractament inequívocament sensacio-nalista. L’Administració educativa res-pon de manera discreta —“els fetssón puntuals i aïllats”—, però el pro-grés tremendista de la notícia ésimparable. Els programes matinals iles pàgines de successos de les tele-visions aborden la qüestió deformantde manera interessada una qüestióque erosiona injustament el sistemaeducatiu públic. Que el tractamentinformatiu va ser (premeditadament?)exagerat, ho confirmen uns fetsamplificats amb una orquestraciód’intoxicacions que ha de preocuparen una societat democràtica.

Si atenem els fets es poden confir-mar algunes coses. Primera, l’agres-sió i apalisament s’inicia el 6 denovembre, diumenge, després d’unpartit de bàsquet. Les agressions con-tinuen l’endemà a l’exterior del centreeducatiu. Segona, hi ha alumnes del’IES que graven l’agressió, però queno formen part del grup d’agressors.Encara que és injustificable aquestaconducta, l’enregistrament és subs-tancialment distint de la notícia quees trasllada a l’opinió pública. I terce-ra, el centre va adoptar, en el àmbitde les seues competències i sense fersoroll, les mesures pertinents contra

els seus alumnes. Després, la inter-venció policial i mediàtica ho va com-plicar tot.

Determinades manifestacions deviolència juvenil, amb la mòrbidaamplificació sensacionalista per partde molts mitjans de comunicació,mobilitzen audiències de milions depersones en tot l’Estat. Atesa aquestasituació, la comunitat educativa hauriade proposar a les administracionseducatives i als mitjans de comunica-ció que adoptaren amb responsabilitatun conjunt de mesures que puguentemperar l’impacte del sensacionalis-me.

Si efectivament hi ha casos d’as-setjament escolar, cal adoptar mesu-res amb discreció al si dels centres, jaque l’efecte de l’impacte informatiu,més que resoldre el problema, perju-dica de manera especial les víctimesde l’assetjament, com ha ocorregut enel cas que hem comentat. Proposemtot seguit un conjunt de mesures útilsper a fer front a aquests fenòmens.

1. Els equips educatius necessitenmés recursos, personals i pedagògicsper a fer front als eventuals casosd’assetjament entre escolars. Sónnecessàries les intervencions des delcamp de la salut laboral dels docentsfins a les politiques socials juvenils.Els agents socials interessats amb lespolítiques de prevenció han d’intervin-dre al si de la comunitat educativa.

2. Amb la cooperació de les dife-rents administracions, cal una actua-lització normativa i una regulacióespecífica. Es tracta d’impedir quedeterminats espais, com els accessosals centres, es convertisquen en una

terra de ningú.3. És necessari l’establiment d’un

protocol de relació entre els respon-sables educatius i els mitjans decomunicació. Encara que al PaísValencià hi ha una proposta parcial enaquesta direcció elaborada per laUnió de Periodistes Valencians, calabordar les relacions complexes entredeterminats mitjans que prenen coma referent l’àmbit educatiu. A més, lesadministracions han de fer complir lalegislació existent sobre protecció dela imatge dels menors. En aquestsentit, cal recordar que els mitjanstenen prohibit expressament gravarimatges de menors que els puguenidentificar, sobretot si es capten en elcentre educatiu i el seu entorn.

Que alguns impactes mediàticsfacen més mal que una pedregada ésdifícil d’evitar, però, així i tot, cal dirque les administracions no s’esforcenprou per orientar els missatges que,sobre el sistema educatiu, es cons-trueixen des dels mitjans de titularitatpública. L’institut de la ciutat deValència a què ens hem referit hapatit injustament una pèrdua de credi-bilitat i, de rebot, els efectes hanafectat tot el sistema. Aquest institutés un espai educatiu en què treballaun professorat il·lusionat, a pesar delsensacionalisme desinformatiu dequè ha sigut objecte. No semblaacceptable que, en aquest context, lacomunitat educativa haja de suportarl’assetjament mediàtic d’alguns mit-jans que actuen amb criteris irres-ponsables.

Violència juvenil, mitjansde comunicació i sensacio-nalisme

Assetjament mediàtic a l’ensenyament públic?

SALUT LABORAL

FEBRER 2006 / 191 / 17

CONVIVÈNCIA EN ELS CENTRES EDUCATIUS

Santiago Estañán VanacloigL’any 1996, l’Organització Mundial dela Salut va declarar la violència comun problema prioritari de salut públi-ca. Però no cal retrocedir tant en eltemps per a comprovar la presènciade formes i comportaments violentsen la realitat quotidiana de la socie-tat: àmbit domèstic, esportiu, circu-lació viària, relacions personals, rela-cions culturals de classe i poder... Estracta d’una presència que no perpermanent ha de deixar-nos insensi-bles. Al contrari, si no podem eradi-car la violència hauríem d’actuaralmenys per a previndre-la.

La violència i el conflicte van unitsi són propis del procés de socialitza-ció, però la resposta als actes vio-lents es pot donar des d’un aprenen-tatge social mentre que els conflictessón processos naturals, innats icomuns a totes les societats, i podemaprendre i desenvolupar habilitatssocials per a resoldre’ls.

Aquesta separació conceptual ésimportant ja que a la violència, tant lafísica com la psicològica, noméspodem oposar-li conductes no vio-lentes, pacífiques, mentre que laresolució del conflicte pot regular-seamb la cooperació dels mateixosimplicats o amb la mediació de ter-cers.

La violència en la infància provéd’uns models de socialització en lafamília, l’escola i el carrer en elsquals es manifesta la defensa de laindividualitat i un anormal desenvo-lupament emocional que repercutei-xen en un aprenentatge deficient deles habilitats socials que anteposa eldiàleg i la negociació a les actitudsviolentes. Si la violència està en lasocietat, no ha d’estranyar-nos quearribe a les escoles, que tambéreflecteixen la societat. No podemgirar el cap i ignorar el problema.

Causes de la violènciaPerò, quines són les causes queexpliquen les manifestacions de vio-lència i els problemes en la convi-vència escolar? És clar que no hi hanomés un factor. L’escola és un espaide comunicació interpersonal devivències i experiències on la societates pot veure reflectida. La complexi-tat multifactorial està reconegudaper totes les investigacions sociològi-ques, així com les realitzades en elcamp de la psicologia o de la peda-gogia.

Les alarmes han saltat. El primercas que va rebre l’atenció dels mit-jans va ser el de Jokin, un estudiantde quart d’ESO d’Hondarribia que vatrobar en el suïcidi l’única via d’esca-pament a l’insuportable assetjamentdels seus companys. També han tin-gut un important ressò mediàtic elsincidents més recents ocorreguts al’IES Juan de Garay de València.Encara que les distintes administra-cions afirmen que són incidentsaïllats, la inseguretat escolar és per-cep com un fet real. Les reaccionsimmediates com a conseqüència d’a-quests fets són les de demanar justí-cia i castic per als agressors, méspresència policial i més seguretat icontrol en els centres.

Aquestes actuacions immediatespoden solucionar casos conjunturalsde violència escolar. És clar que had’existir una tolerància zero amb lespersones que provoquen greus inci-dents, però els conflictes amb violèn-cia són d’índole estructural, estanassentats en la mateixa institucióeducativa i per això necessiten solu-cions a llarg termini, flexibles per aadaptar-se a les possibles circums-tàncies canviants.

Les decisions inicials s’han d’a-doptar al si de les comunitats esco-lars. Són els agents que intervenendirectament: alumnat, professorat ifamílies amb mitjans i amb compe-tències, és a dir, amb capacitat irecursos, els que han de resoldre enprimera instància els problemes.

Responsabilitat dels centresL’esglaó següent ha de serl’Administració, la Conselleriad’Educació o la institució judicial mit-

jançant la Fiscalia de Menors i l’apli-cació de les mesures legals que elstribunals dictaminen. Fins fa poc lesinstitucions escolars no solien serproclius a mostrar els seus proble-mes i sol·licitar ajuda exterior.L’hermetisme amb què han siguttractats els brots de violència escolaro la poca importància —quan no lanegació— que les autoritats educati-ves han atribuït a aquests problemesha provocat de vegades amplifica-cions infundades d’aquests fets.

La pressió social recau sobre elscentres docents, als quals es dema-na que resolguen el problema, peròla por a la violència escolar nomésdesapareixerà a través del coneixe-ment i la comprensió global del feno-men. Els centres han d’entendre queel conflicte forma part de la seuaorganització i han d’afrontar-lo sere-nament des de la comunicació i elconsens. El projecte educatiu tambénecessita orientar-se cap a l’educa-ció en valors, especialment cap a leshabilitats socials que ajuden a resol-dre conflictes, individualment icol·lectivament. La resolució justadel conflicte elimina fonts d’angoixa ide dolor psicològic personal i grupal.

La convivència escolar en positiuno es dóna per generació espontània.La comunitat escolar, i sobretot l’e-quip educatiu, necessita repensar elseu propi centre, adaptar-lo al con-text sociocultural i generar pràcti-ques de conciliació i mediació en elsconflictes. Les normes, els regla-ments de règim intern, han de con-vertir-se en pautes de convivència ioferir una escala de valors en cons-tant evolució que pot ser modificada.Així, la normativa disciplinària esconverteix en un element facilitadorde la convivència diària en la comu-

nitat escolar. No es tracta de generarsistemes permissius sinó que elsagents educatius aprecien el valor dela mediació en la resolució dels con-flictes.

Aquestes bones pràctiques podensemblar utòpiques o irrealitzables,però els centres que disposen de sis-temes de mediació escolar contri-bueixen a incrementar l’autoestima iprevenen el desencadenament delsproblemes disciplinaris.

Indisciplina escolarEn els nostres centres educatius elsprincipals problemes solen estarrelacionats amb la indisciplina i elsproblemes de convivència. La indisci-plina ha augmentat, especialment enSecundària. Les crisis de valorssocials —pèrdua de respecte i consi-deració als adults— i especialmentfamiliars —manca de supervisió—,l’increment de la marginació i l’exclu-sió social, l’escassa motivació, eltractament de l’heterogeneïtat en lesaules i, especialment, la poca estimasocial pels estudis es troben en l’ori-gen d’alguns problemes de convivèn-cia.

Però, tot i els senyals d’alerta, lesadministracions educatives estanreaccionant tard i malament. Peraixò cal dotar el professorat de com-petències per a resoldre els conflic-tes, i una formació específica —ini-cial i permanent— que reforce elsmètodes didàctics i el domini de lesestratègies necessàries per a incen-tivar la convivència en l’aula i el cen-tre. També cal donar suport a latasca docent amb el reconeixementsocial de totes les institucions.Finalment, s’han de garantir unescondicions laborals adequades,segures i dignes que retornen elprestigi a la professió docent.

Hi ha motius per a l’esperança? Sicreiem en el valor de l’educació, sí,evidentment. Les solucions màgi-ques, els programes i els plansmiracle no existeixen; el que cal ésun tractament adequat dels proble-mes, sobretot amb mesures de pre-venció. Aquestes mesures han decercar solucions integrals i incidir entotes les persones i institucions quehi intervenen.

Actuar en xarxaÉs necessària una actuació en xarxade les distintes administracions —estatal, autonòmica i local—, tant pera la prevenció exterior com per adonar suport als centres i al profes-sorat amb recursos humans —tambédes dels serveis socials i de les for-ces de seguretat— especialitzats enl’atenció a la infància i la joventut. Calreforçar també els equips educatiusamb professorat especialista perquè

actue en els centres. El tractamentintegral dels problemes de convivèn-cia ha de superar el mer registred’incidents o l’obertura d’expedientssancionadors a l’alumnat.

Cal imprimir un canvi en la cultu-ra organitzacional que atenga la cre-ació d’un ambient segur, un clima deconvivència on la comunitat escolarestablisca democràticament el seuprojecte educatiu. Un projecte onqueden clarament definits els valorsque guien les conductes i on primenles solucions consensuades delsconflictes sobre les eixides de caràc-ter burocràtic.

Els centres docents han d’arribara ser un model del que promouen:l’educació. El suport a les famílies hade ser una prioritat per a les admi-nistracions. Les famílies han deprendre consciència que la seuacol·laboració és necessària i passaper un reconeixement del paper idignitat del professorat, perquè per aeducar cal l’esforç compartit de tots.

Els mitjans de comunicació podencol·laborar en la promoció de valorscom la solidaritat, la tolerància o elrespecte envers els altres. Els mit-jans han de complir els codis deonto-lògics i ètics de protecció a la infàn-cia i joventut per evitar que es vegensaturats amb missatges i models deconductes violentes. Seria desitjabletambé que en les notícies sobre laviolència escolar evitaren els tracta-ments sensacionalistes.

Els processos de socialització i elsseus agents generen unes culturesamb unes escales de valors determi-nades que es transmeten de genera-ció en generació a través de l’educa-ció. Els aprenentatges d’actituds noviolentes, de la resolució pacíficadels conflictes i de les exigències quecomporta viure amb altres han decomençar al si de la societat i serassimilats pels centres escolars,considerats com a promotors d’edu-cació i desenvolupament. Pretendreque l’educació es convertisca en unagent de canvi i transformació socialés apostar per un model d’escolaque no és precisament el que hemdescrit.

Respostes democràtiquesals brots de violència enels centres

Violència i resolució de conflictesen els entorns escolars

SALUT LABORAL

EL PAIS

Jokin, un estudiant d’ESOd’Hondarribia, va trobaren el suïcidi l’única viad’escapament a l’insuportable assetjamentdels seus companys

Les famílies han de pren-dre consciència que laseua col·laboració ésnecessària i passa per unreconeixement del paperi dignitat del professorat

Un aspecte poc conegut de la tragè-dia que assola l'Iraq és la sistemàti-ca liquidació del professorat delpaís. Encara seguint càlculs conser-vadors, més de 250 docents hanestat assassinats i molts altres cen-tenars han desaparegut. Ambmilers d'ells que fugen del país pertemor a perdre la vida, l'Iraq nonomés està patint una importantfugida de cervells sinó que la classeprofessional laica del país -que s'hanegat a ser cooptada per l'ocupació-està sent delmada, amb les trans-cendents conseqüències que açò téper al futur de lIraq. Ja el 14 dejuliol de 2004, el veterà corresponsalRobert Fisk indicava des de L'Iraq:

"El personal universitari sospitaque existeix una campanya per aprivar a L'Iraq dels seus professors,per a completar la destrucció de la

identitat cultura de L'Iraq que vacomençar en el moment que l'exèr-cit nord-americà obstaculitza aBagdad."

L'onada d'assassinats no semblapartidista ni sectaria, i té per objec-tiu tant homes com dones, i abastatot l'extensió del país. És indiscrimi-nada en relació a les especialitats:entre els morts hi ha professors deGeografia, Història i Literatura àrab,així com de Ciències.

Segons l'ONU aproximadamentun 84% de les institucions d'educa-ció superior de L'Iraq ja han estatcremades, saquejades o destruïdes.El sistema educatiu iraquià era undels millors de la zona; un delsmajors assoliments del país era elbon nivell educatiu del seu poble.

Aquesta situació és un reflex del'ocupació en el seu conjunt: unacatàstrofe de proporcions increïblesdesplegada en un clima d'indiferèn-cia criminal. Segons el DretHumanitari internacional, EstatsUnits, com poder ocupant, és el res-

ponsable últim de la protecció delsciutadans iraquians, incloent alsseus professors.

La crida ha estat llançada pel tri-bunal BRussels (Bèlgica) encol·laboració amb múltiples organit-zacions de defensa dels DretsHumans.

La Universitat Autònoma deMadrid, en el marc de la iniciativaTribunal Internacional sobre L'Iraq ien col·laboració amb la CampanyaEstatal contra l'Ocupació i per laSobirania de L'Iraq (CEOSI), alber-garà a l'abril de 2006 un seminariinternacional sobre l'assassinat dedocents universitaris a L'Iraq.

Entre els signants es trobenNoam Chomsky, Tony Benn,Eduardo Galeano, Hans vonSponeck, Howard Zinn, John Pilger,François Houtart, ImmanuelWallerstein i Michel Chossudovsky,els premis Nobel John M. Coetzee iHarold Pinter, l'escriptora NaomiKlein, Richard Falk, Tonio Negri…

Més informació: http://www.brus-selstribunal.org/A l'Estat Espanyol: http://www.iraq-solidaridad.org/

Més de 250 docentsassassinats i centenars dedesapareguts

Antonio Ñacle GarcíaL’1 de desembre de 2005, el BOEpublicava la Llei 27/2005 deFoment de l’Educació i la Culturade la Pau, una normativa que hapassat absolutament desaperce-buda. Vaja per davant que sempreresulten gratificants les bonesintencions dels nostres gover-nants, sobretot si tenim en compteque els anteriors ens van dur auna guerra sense dubtar a utilitzarla mentida i fent del cinisme laseua carta de presentació.

La llei en qüestió és un text curtque justifica la necessitat de ferreals els manaments i els objec-tius de les Nacions Unides i queplanteja la necessitat de recolzar-se en el sistema educatiu per atransmetre i interioritzar la cultu-ra de la resolució pacífica de con-flictes i els valor democràtics dejustícia, llibertat i solidaritat.

El primer article de la llei dictaobligacions al mateix fovern, elqual es compromet a resoldre lescontrovèrsies internacionals mit-jançant el diàleg, l’equitat i la jus-tícia. També hi ha un compromísformal de col·laboració amb altresinstitucions i ONG per a aconse-guir els objectius proposats.

L’article dos es dirigeix a totsels estaments educatius i fa explí-cit el compromís d’introduir elscontinguts sobre la resolució pací-fica de conflictes, els valors de lli-bertat, solidaritat, respecte i tole-rància, i els drets humans. La lleitrasllada tots aquests aspectes al’àmbit de la formació permanent iintrodueix la possibilitat de con-tacte i col·laboració entre diferentsinstitucions.

La llei i la realitatEls articles tres i quatre abordenles ajudes i la voluntat del governde promoure mesures per a resol-dre conflictes, especialment elsreferits a les xiquetes i els xiquetsarmats. Finalment, l’Estat mani-festa la seua voluntat de formalit-zar la seu adhesió a l’Agenda de

l’Haia per la pau i la justícia alsegle XXI.Les lleis poden ser ferramentesútils, però necessiten la fermavoluntat de la ciutadania i les insti-tucions perquè incidïsquen en larealitat. L’escassa publicitat queha rebut aquesta llei no hauria deser indicativa de la manca devoluntat per a avançar en els seuscontinguts, sinó simplement unfruit de la voràgine de l’actual con-juntura política de soroll a què enssotmet l’estratègia del principalpartit de l’oposició conservadora.

Cal tirar de l’anella d’alarmaper a aturar el tren que ens portaa l’autodestrucció ràpida en formade guerra o més lenta en forma decatàstrofe ecològica. Només unanova visió presidida per la coope-ració, el respecte a la diversitat ila convivència democràtica —encompte de la competitivitat, eldomini dels poderosos i l’ús de laviolència— farà possible no unaltre món, sinó que aquest mateixcontinue existint.

Hem de desterrar també lesformes violentes de la convivènciasocial i de l’ensenyament, incloureels valors de la diversitat enfrontde tot tipus de racisme, el valor dela igualtat entre les personesenfront de la violència contra lesdones, el valor de la llibertat en ladefensa de les creences i els gus-tos i, en definitiva, els valors radi-calment democràtics enfront del’intent de recuperar certes formesd’autoritarisme doctrinari. Siaquesta és la voluntat de l’actualgovern espanyol, és segur que potcomptar amb la nostra col·labora-ció, perquè aquest executiu hadonat proves de la seua capacitatde diàleg i respecte a les normesdemocràtiques, encara que no ésmenys cert que la seua políticatambé ens ha provocat decepcionsdoloroses. Seguim apostant ambesperança i volem que els fets ensconvencen que les coses estancanviant i que les lluites de tantespersones arreu del món obtenenel ressò desitjat entre les altesinstàncies de poder.

Cuando el PSOE llegó al poder anun-ció que dotaría los centros deSecundaria un ordenador por cadados alumnos. Parece que losPresupuestos Generales del Estadono incorporan recursos, estimadosen 1.300 millones de euros, paraesas infraestructuras informáticas.Las cuentas de la Generalitat, tam-poco parecen interesadas en incor-porar estos medios.

Sin embargo el profesorado deInformática de algún centro educati-vo ha introducido el programa deno-minado Gran Hermano (*) que sirve,entre otras cosas, para que suscámaras, repartidas por el centro,vigilen "el buen comportamiento" delalumnado. ¿Hemos dado con lapanacea de la educación? ¡Ademásde ser modernos, ahora hemosencontrado una nueva manera eficazde controlar la disciplina del alumna-do revoltoso, y así poder estar másatentos a peleas y enfrentamientos!

Me preocupa poco la cantidad deordenadores, símbolo de una moder-nidad que seduce a buena parte de lasociedad, no sólo a los sectores con-servadores. Pero lo que sí merece miatención, en esta sociedad que rindepleitesía a las nuevas tecnologías, esque sea precisamente ése el debateeducativo cuando nos referimos aellas.

En realidad no hay propuestas dealfabetización, en sentido crítico,sobre nuevas tecnologías. Lo habi-tual es que se ofrezca como unamodalidad de plan de formación paraprofesorado, esencialmente demanera técnica e instrumental. Esverdad que si pensamos desde laóptica de los usuarios se puede pro-fundizar la distancia y diferencia,incluso social, entre los que saben ylos que no saben. Pero eso no basta.La denominada Sociedad de la

Información no aumenta la informa-ción, la satura. Privilegia unos senti-dos sobre otros. Aminora el nivel deexperiencia real —en una escuelaque debe promover la elaboración deexperiencias directas sobre el entor-no—, la selección, la interacción,individualiza la acción personal, aísla.Influye en modelos de aprendizaje yde lenguaje. Puede sustraer al alum-nado una parte de la realidad ajena ala Red, como ocurre con los mediosde comunicación. ¿Es ello objeto dereflexión para un diseño educativodel uso de la informática y losmedia? ¿Quién es responsable dediseñar estrategias de aprendizaje enlas que se pone en juego la comuni-cación, la interacción, la experienciareal/virtual, la individualización, larealidad local/global, los conceptos yvalores que promueven o se generanen ese proceso?

Las tecnologías de la comunica-ción y la información no anulan elpapel del profesorado. No son suenemigo. No se puede interpretarque existen unas tecnologías de altonivel o calidad, frente a otras de bajonivel como la tiza. El problema escómo la tecnología favorece y de quémanera la utilización de estrategiasde aprendizaje, formas de conoci-miento y criterios de selección cultu-ral. La denominada Educación parala Comunicación, debe tener unenfoque educativo transversal y glo-bal, ha de ayudar a descodificar lainformación, las representaciones,las imágenes, es decir, el texto y eldiscurso, tanto desde una perspecti-va actual como histórica. No debeser un planteamiento técnico el ele-mento central que guíe su orienta-ción, sino el de enseñar a detectarlos discursos ideológicos y cultura-les, tanto en los medios tradicionalesde la información (prensa, radio ytelevisión), como del marketingcomercial y político.

* IES Arroyo Harnina deAlmendralejo, Anuario de Educación,Magisterio 2005.

El Govern aprova la Llei deFoment de l’Educació i laCultura de la Pau

18 / 191 / FEBRER 2006

FENT CAMÍ

FENT CAMÍ

Crida internacional urgent per asalvar al professorat iraquià

Una llei per a l’esperança

ALLEGRO MA NON TROPPO

‘Gran Hermano’ en la escuelaJosé Antonio Antón Valero

FEBRER 2006 / 191 / 19

Tirant lo BlancJoanot Martorell i Martí Joan de GalbaBromera, Alzira 2005 (44a e.) 198 p.

Aquesta adaptació de Tirant lo Blancrecull la part central de la novel·la,és a dir, les intrigues amoroses entreTirant i Carmesina (i altres personat-ges) a palau i l’alliberament deConstantinoble de l’assetjamentmoro. Adaptada per FrancescMachirant, el llibre compta amb unaintroducció a càrrec de Vicent J.Escartí i està bellament il·lustradaper Manuel Boix. Possiblement és laversió més llegida pel nostre jovent (iper molts adults) de Tirant lo Blanc.La primera edició és de l’any 1990,coincidint, doncs, amb el cinqué cen-tenari de la seua publicació. I ja enporta 44! Marc Candela.

Tirant lo BlancJoanot MartorellCol. El Micalet GalàcticBromera, Alzira 2004 (17a e.) 61 p.

Pensada per a infants a partir de 12anys, en poc més de 60 pàgines tro-bem resumit tot el llibre original. Laversió en aquest cas és de JosepFranco i les il·lustracions són acompte d’Enric Solbes, col·labora-dor habitual de Bromera. Ambaquesta versió es pretén apropar elslectors més joves al nostre clàssicuniversal per excel·lència i, deretruc, al món medieval. Per acon-seguir-ho, les il·lustracions deSolbes imiten l’estil dels manuscritsmedievals. Les dèsset edicions delllibre corroboren l’acceptació de lesaventures de Tirant entre els nos-tres infants. M.C.

Tirant lo BlancJoanot MartorellBromera, Alzira 2005 150 p.

En format gran i de gran qualitat ibellesa, Bromera presenta la darre-ra aportació a la difusió de Tirant loBlanc. Es tracta d’una nova adapta-ció, a càrrec ara de Josep Palomero,que compta, de nou, amb les il·lus-tracions de Manuel Boix, de granbellesa i impacte visual. Aquestaadaptació abraça tot el llibre origi-nal, a diferència d’aquella primeraversió de 1990 i les il·lustracions espresenten ara a tot color. Unamanera ben suggestiva d’endinsar-se en les aventures del nostre cava-ller més universal. M.C.

El triomf de TirantJosep Lluís Sirera, Rodolf SireraCol. Teatre. Bromera, Alzira 2000157 p.

De la mà dels prolífics germansSirera, l’adaptació de la novel·la allibret d’òpera ha estat aprofitadaper a reflexionar sobre la fama. Així,es parteix de la mort de Tirant i esrevisa la seua vida des que decideixinstruir-se en el món de la cavalle-ria fins que esdevé el més grancavaller de la cristiandat. Però lafama té un preu —tal com li recordaGuillem de Varoic— en renunciar ala vida tranquil·la i anònima: lamort. L’òpera dels germans Sirera,amb l’aportació musical d’AmandBlanquer, fou estrenada l’any 1992en el Teatre Principal de València.M.C.

Quatre maneres d’apropar-nos al Tirant

Josep Antoni FluixàSi els valencians fórem un pobleinfluent a Europa i al món, la nostranovel·la seria un autèntic referent,com ho són, per exemple, El Quijotede Cervantes o les obres deShakespeare. I també ho seria si,almenys, els valencians no fórem tanpoc amants de la nostra llengua i tanpoc respectuosos amb la nostra histò-ria i les nostres tradicions.

El cas és que tenim, entre altres lli-bres clàssics, la novel·la Tirant loBlanc escrita per Joanot Martorellque, segons alguns crítics, no la vaacabar d’escriure i per això mateix –enmorir l’any 1468– passà a mans deMartí Joan de Galba, que –encara queaixò s’ha discutit molt darrerament–intervingué en la redacció dels últimscapítols i la va fer imprimir a Valènciael 1490. La novel·la tingué molt d’èxit ies convertí en lectura habitual de lagent culta de l’època, però, per causeshistòriques, l’obra s’oblidà. Els valen-cians dels segles XVI, XVII i XVIII, comja és sabut, van patir una progressivadecadència, sobretot, cultural.

Per sort, des de la Renaixença capací, els valencians hem tornat a recu-perar, amb dificultats, la nostra auto-estima com a poble diferenciat i hi ha

hagut estudiosos de la nostra història ide les nostres creacions artístiquesque s’han preocupat de donar-les aconéixer. Per això, entre altres accions,s’ha reivindicat el Tirant lo Blanc, queha estat de nou reeditat i, a horesd’ara, per exemple, podem llegir-nel’original en l’edició que Martí deRiquer va fer per a l’editorial Ariel itambé, entre altres, en les edicionspublicades per la GeneralitatValenciana, a càrrec d’Albert Hauf, i laInstitució Alfons el Magnànim, acàrrec de Vicent Josep Escartí.

Però aquestes són edicions per alectors ja habituats a llegir i que podenfer l’esforç grat de fer-ho en llenguat-ge antic: sens dubte, un plaer indes-criptible, ja que és un autèntic goigpronunciar unes paraules que sonen,alhora, clàssiques i íntimes. No obs-tant això, Tirant lo Blanc és una histò-ria de ficció apassionant, divertida itrepidant que narra les aventures d’unmagnífic cavaller bretó que triomfacom a guerrer a Anglaterra i que deci-deix recórrer el Mediterrani vivintgrans peripècies i anècdotes pròpiesd’un soldat valent i arriscat fins a arri-bar als dominis de l’Imperi Grec ontroba l’amor de la princesaCarmesina. Mereix, per això mateix,

ser coneguda per tots i, en aquestsentit, se n’han fet també edicions,més o menys, completes amb un llen-guatge actualitzat. En aquest aspecteés digna de recomanar, entre altres, laque va fer la revista El Temps ambadaptació a càrrec de Joan Pellicer iRosa Giner, i il·lustracions de XavierMariscal, i que ha estat publicadarecentment per Tres i Quatre.

Amb tot, la necessitat de divulgarencara més una obra imprescindiblecom és el Tirant ha fet que se n’hagenfet també versions, en els últims anys,destinades a joves estudiants.Aquestes edicions se centren, devegades, en una part de la novel·la–aquella que jutgen més interessant–com és el cas de la que preparàFrancesc Machirant per a Bromera, obé resumeixen tota la trama en uncentenar pàgines. L’objectiu és donar aconéixer l’obra i despertar l’interésperquè, en un futur, el lector senta lacuriositat de llegir-ne l’original. Enaquest sentit, és molt encertada l’a-daptació de Joan Sales publicada perColumna, o la de Jordi Tiñena, aLaertes, o la dels mateixos JoanPellicer i Rosa Giner, publicada perTres i Quatre a la col·lecció «LlibresClau». També resulta interessant laversió d’Isabel Grifoll, publicada perTeide, sobretot perquè té un planteja-ment molt didàctic. Totes aquestesversions són, a més, útils com un pri-mer contacte per a qualsevol lector noespecialitzat.

Però la conveniència de divulgarencara més el Tirant lo Blanc, tal icom es fa amb altres obres en altrescultures, ha fet que se n’hagen fettambé edicions per a infants i adoles-cents, com ara la publicada fa anysper Edicions Proa amb excel·lentsdibuixos de Manuel Boix i amb text deMaria Aurèlia Campany. O com les quehan estat publicades més recentment,

entre les quals s’ha de citar la versióde Josep Franco, publicada perEdicions Bromera l’any 1990 a lacol·lecció «El Micalet Galàctic» i queés, sens dubte, una de les més llegi-des al País Valencià. L’edició, a més,compta amb unes il·lustracions moltsuggeridores i elegants d’EnricSolbes. I, per sort, darrerament enca-ra se n’han publicat més com araTirant lo Blanc contat per als infants,amb text de Rosa Navarro, aMarjal–Edebé, molt apta per a l’educa-ció primària, i el Tirant lo Blanc enversió de Josep Palomero i il·lustra-cions de Manuel Boix, a Bromera, unaobra més per a joves.

Molt interessants són també, peraltra banda, els intents de difondre elTirant a través d’altres mitjans nonarratius, com ara l’adaptació a còmicque van fer Jaume Fuster i el dibuixantSento Llobell i que va publicar Tres iQuatre i la revista setmanal El Temps.Com tampoc no s’han d’oblidar duesiniciatives bastant ben aconseguides deportar la magnífica història de Tirant loBlanc a l’escena: és a dir, al teatre.L’escriptora Maria Aurèlia Campany, jaesmentada, en va fer una primeraadaptació l’any 1971, que va ser estre-nada per la companyia alcoiana Lacazuela, i l’autor Josep M. Benet iJornet en va fer una altra que titulàHistòria del virtuós cavaller Tirant loBlanc, i que publicà Edicions 62. Unaobra, aquesta última, molt digna dellegir i que tingué un gran èxit depúblic, la qual cosa demostra que, enessència, allò que conta l’obra, allò quetransmet, els sentiments i les aventu-res que ens vol fer viure, són, encaravigents, perquè, sens dubte, continuasent una gran ficció per a tots.

Mestre i escriptor. Director de la FundacióBromera per al Foment de la Lectura

‘Tirant lo Blanc’, una gran ficció per a totsANY TIRANT

El Tirant lo Blanc és, sensdubte, la millor novel·lavalenciana, però, per des-gràcia, no es coneix tantcom es mereixeria per laseua qualitat en relació aaltres obres clàssiquesescrites en qualsevol altrallengua.

MANUEL BOIX.

20 / 191 / FEBRER 2006

AllioliLes sessions del IV Fòrum Mundiald’Educació (FME), celebrades a laUniversitat Bolivariana deVeneçuela entre el 23 i 24 degener, ha avançat en la construcciód’una alternativa al projecte neoli-beral i el pluralisme de les idees,els mètodes i les concepcions.

Aquest espai plural, no confes-sional, no governamental i no par-tidari esdevé una fita mundial queté com a objectiu principal l’elabo-ració d’un conjunt de directriusque servisquen de referència pera impulsar reflexions arreu delmón. L’FME cerca l’establimentd’acords polítics, plans, progra-mes i projectes educatius en totsels nivells d’ensenyament per afer front a les polítiques neolibe-rals en matèria d’educació. Desdel Fòrum s’afirma que l’educacióés una política pública, de quali-

tat, que ha de ser un deure del’Estat i s’ha d’estendre a tots elspobles del món.

En aquesta edició, l’FME hareflexionat sobre els blocssegüents: l’educació com un bépúblic; el projecte polític i el pro-jecte pedagògic; la integracióregional; els tractats de LliureComerç; el deute extern i l’educa-ció; els moviments socials, leslluites populars i l’educació. Al sidel Fòrum s’han formulat iniciati-ves i propostes per a avançar enl’articulació d’una plataforma de

lluites pel dret a l’educació d’àm-bit universal.

D’altra banda, entre el 24 i el29 de gener, s’ha celebrat aCaracas una de les sessions del VIFòrum Social Mundial (FSM) que,amb caràcter policèntric, conjumi-na enguany les dimensions conti-nental i mundial. Les altres ses-sions de l’FSM es duen a terme aMali i al Pakistan. Aquest Fòrumpresta atenció a les temàtiques desalut; infants i joves; autoritatslocals; parlamentaris; diversitatsexual, i educació, entre d’altres.

El IV Fòrum Mundiald’Educació celebrat aCaracas presenta alternatives al neoliberalisme educatiu

L’FME constituirà una plataformauniversal en defensa del dret a l’educació

FENT CAMÍ

Col·lectiu d'Ensenyants de laRibera (CODERI)

Un dels reptes educatius del segleXXI resulta de la problemàtica del’alumnat nouvingut quan entra encontacte amb la nova llengua. Pertal d’establir la comunicació,conscients del que suposa la mul-ticulturalitat i la interculturalitat,hem triat treballar a partir delscentres d’interès següents: escola,cos, roba, aliments i sentiments .

Sabem que aquest material noés suficient

per

resoldrela problemàtica, però fem la pro-posta des dels centres d’ensenya-ment en valencià on treballem enels nivells d’Infantil, Primària iSecundària.

A l’hora de plantejar el treballcal tenir en compte que aquestalumnat:nNo està aprenent la llengua prò-pia, la qual cosa significa que té jaassolides unes competències lin-güístiques, més o menys profun-des, en una altra llengua mare. nNo va a aprendre un idiomaestranger, com es fa amb l’angléso el francés, sinó una llengua en laqual està immers que li és desco-neguda. En lloc de la planificació iseqüenciació de continguts delsmètodes de llengua estrangera a

l’ús, dirigides pel professor o l'edi-torial, cal respondre a les situa-cions que han de resoldre en lesrelacions diàries amb la comunitatque els envolta. nNo té , en principi, més deficièn-cies que les derivades del seu des-coneixement de la llengua del llocon han d’integrar-se.nNo és tracta d’alumnat de NEE. Quant a les propostes que fem,insistim que:nSón orientatives i no responen auna metodologia concreta. Elsestils d’aprenentatge ens ha deguiar adaptant les estratègies a lescaracterístiques de l’alumnat.nEstan ordenades en funció de leshabilitats que cal aconseguir i notenen cap tipus d’ordenació ni cro-nològica ni seqüencial. L’únic crite-ri el dicta l’alumnat.nMoltes va dirigides a grupsreduïts. Recomanem aquestsgrups pel fet que reuneixen difi-

cultats semblants (llengua d’o-rigen, edats, etc.), tot i que

són bastant heterogenislingüísticament, cosa que

permet la interacció.nSón sobretot un pre-text. La millor manerade formar l’alumnatnouvingut en catalàés la conversa.D’altra banda, la uti-lització de les cartesfotogràfiques són un

excel·lent desencade-nant.

A l'hora d'utilitzar elmaterial dividim el nivell

de treball en tres fases:

1. L’alumnat nouvingut desco-neix el català i no hi ha cap llen-gua intermediària (per exemple,el castellà en el cas dels alumnessud-americans).Utilitzarem el material com unamena de crosses idiomàtiques perpermetre la conversa. El principalobjectiu és engegar una conversaque permeta la intercomunicació.Necessitem que entre l’emissor i elreceptor existisca un referent quecree el nexe entre els dos signifi-cants expressats en llengües dife-rents però amb un significat comú.Algunes de les paraules presenta-des potser no tinguen referents enl’entorn de l’alumnat —alguns ali-ments, peces de roba, etc.— i hade conéixer-les per a conversaramb l’alumnat catalano-parlant.No pretenem que memoritze capparaula sinó crear la complicitatnecessària perquè la comunicació

siga possible.El grau de dependència de l’a-

lumnat, el seu grau d’abstracció,els estímuls dominants, etc., van adeterminar el temps que necessi-tarà l’ús de les crosses per no blo-quejar la conversa.

Les altres parts de l’oració(determinants, verbs, adjectius,etc.) aniran omplint a poc a poc elsespais buits entre els substantiusque proposem. Com que la correc-ció sintàctica no entrebanca demanera directa la comunicaciósinó que la fa més fluida, enaquesta primera fase no cal preo-cupar-se’n perquè l’objectiu ésestablir vincles afectius.

2. Iniciem la correccióEn aquest segon nivell no hem

de pretendre aconseguir-ho totalhora. Fora de les nostres classesl’alumnat està immers en un uni-vers catalanoparlant on rep ínputslingüístics que són una part impor-tant del seu aprenentatge.

La tria del vocabulari que utilit-zarem —predominarà el llenguatgeoral— estarà determinada per lesnecessitats de l’alumnat.Aprofitarem les circumstànciesque ens procura la vida diària: si hiha menjador escolar ho aprofita-rem per parlar d’alimentació; sil’alumne pateix un colp en la cama,per exemple, introduirem les partsdel cos; si avui porta una peça deroba especial parlarem de la roba,etc.). D’aquesta manera, introdui-rem un altre vocabulari comple-mentari als camps semàntics amés dels enllaços lògics, etc.

També s’hi pot introduir el llen-guatge escrit, a condició que l’edati els coneixements previs de l’a-lumnat ho permeten. Cas que l’a-lumnat desconega els caràctersllatins, caldrà iniciar l’ensenya-ment de la lectoescriptura deforma específica (no ha de ser obli-gatòriament independent). Ambaquesta finalitat, les paraules delvocabulari es presenten amb lle-tres capitals i cursiva per perme-tre'n la còpia.

3. Millorem la llenguaDes de la tercera fase l’alumnat jaté un domini suficient del vocabu-lari que proposem i que utilitzaremcom a pretext. Els mots es combi-naran amb altres parts de l’oració itreballarem la correcció sintàctica,la flexió verbal, la flexió dels subs-tantius segons el gènere i el nom-bre, etc. L’ampliació del vocabularia través d’altres textos, l’ampliació

del coneixement lingüístic amb laintroducció d’exercicis que podemtrobar en qualsevol manual, la uti-lització de tot el ventall d’activitatsde l’àrea de llengua incrementaràel treball docent de manera que, elmés aviat possible, l’alumnat cal-drà que s’incorpore a l’aula ordinà-ria . El material que proposem ser-virà com a recurs en les classes dereforç.

Les recomanacions que a conti-nuació es presenten enriquiran latasca del professorat:nLes fases no han de seguir uncalendari tancat. Es distribuiran apartir de les necessitats de l’alum-nat i seran més o menys llarguesdepenent de l’alumnat i no d’altresfactors.nNo ens hem de limitar a unatipologia d’exercicis. És importantdetectar els exercicis en els qualscada alumne o alumna té més èxit,per a repetir-los i reforçar l’auto-estima. Cal recordar que l’objectiuprincipal és que l’alumnat adqui-risca fluïdesa i estratègies d’autoa-prenentatge.nEs poden preparar suports com-plementaris amb paraules, idioma-tismes, expressions, etc., que s’in-troduiran a l’aula: exposició depannells lingüístics, llibretes devocabulari (llibretes repertori), etc.

La tasca del professorat ha d’a-nar sempre encaminada a recupe-rar la dignitat lingüística de la nos-tra llengua. Per això, a l’hora detriar textos, cançons i altres, ésimportant tenir en compte que lallengua és portadora de cultura ique hem d’aprofitar el treball per aintroduir aspectes que facen quel’alumnat nouvingut adquirisca nosols una llengua sinó també elsvalors culturals que l’acompanyen

Més informació i contactes: torres-palau@hotmail.com, tel. 962431743(Carmen Congost)

Mirant aprenem Un vocabulari per als nouvinguts

PROPOSTES EDUCATIVES

FEBRER 2006 / 191 / 21

La Norma no és un dogmaEscultura d’Andreu Alfaro, de líniesesveltes, senzilles i diàfanes, total-ment transparent que s’integraperfectament en el nucli urbà, totdonant-li una dimensió moderna ielegant.

Rellotge de fangMural ceràmic d’Arcadi Blasco(Mutxamel) format per un puzzlede peces ceràmiques en el quals’aprecien les textures i els colorstípics d’aquest autor.

UnióMural ceràmic d’Elisa Martí ubicaten una façana de la plaça del llau-rador.Es una combinació de peces cerà-miques amb reflexos lleumentmetàl·lics. S’hi ret homenatge a

“El Gatet d’Otos”, un conegut ban-doler del s. XIX. Té la doble funcióde rellotge de Sol i de Lluna.

Rellotge dels pimentonsMural de pedra i bronze de RafaelArmengol en el qual s’han substi-tuït algunes de les xifres horàriesper pimentons de bronze fos. Ambaquest rellotge l’autor ret home-natge a la terra i als seus produc-tes.

Rellotge-bicicletaEs tracta d’una singular esculturad’acer corten de grans dimensionsque representa una antiga bicicle-ta. Una de les rodes s’ha utilitzatcom esfera del rellotge solar.

Venim del nord, venim del sudMural de ceràmica esmaltada de

Rafael Amorós i Joan Olivares. Téxifres horàries escrites en nom-bres àrabs, romans i en lletra.Simbolitza els pas de diferents cul-tures pel nostre país i constitueixun al·legat contra el racisme.

PolifemObra de marbre en colors verd iblanc de Manuel Boix perfectamentintegrada en una façana tradicional.Fa referència a un passatge del’Odissea en què Ulises mataPolifem clavant-li una llança en l’ull.

Meló-soleilRellotge mural d’acer, d’ArturHeras. Té forma de meló d’Alger iel gnòmon representa un ganivet.Les xifres horàries estan perfora-des en el rellotge. L’hora s’hi potllegir doblement, sobre l’esfera o

sobre la seua projecció sobre laparet.

Descripció d’alguns rellotges

Joan OlivaresDes de la més remota antiguitat,els humans s’han esforçat a apa-mar i sotmetre l’inexorable avançdel temps. Aquest afany s’ha con-cretat al llarg de la història en eldisseny de tota mena d’instru-ments i enginys per a mesurar-lo.Si ens limitàvem a la vessantestrictament mecànica del proble-ma, ja ens podríem donar per bensatisfets amb els nivells assolitsper les tecnologies modernes.Tanmateix, l’esquarterament i la

concreció del temps fins a límitsincomprensibles, lluny d’haver-nosalliberat del jou de Cronos, ens fasentir-nos-en més esclaus. I en lamesura en què som conscientsd’aquesta esclavitud, ens sentim,sovint, impel·lits a rebel·lar-nos-hi.

Des d’aquesta perspectiva d’in-submisió, la proposta de dissenyari construir nous rellotges de soladquireix un sentit plenamentactual. En el seu joc de llums iombres, i en el seu ritme pausat itenaç s’hi albira una alternativa

serena i obstinada al ritme frenètici variable de la vida moderna, unretorn als origens, un compromísamb el Sol com germen, símbol iregla de la nostra existència.

Quan el rellotge de sol es pre-senta en un format agosarat i pro-vocatiu, a través d’escultures i depintures, de ceràmiques i forges, almateix temps desafiants i sorpre-nents, el nostre repte adquireixencara una altra perspectiva: laconfabulació entre les dues cate-gories de la condició humana, laespiritual i la natural, a través d’uncompromís entre l’art i la ciència.

Si a tot això afegim que elsrellotges d’Otos han eixit delstallers d’alguns dels artistes més

rellevants del País Valencià, podemassegurar que ens trobem davantd’una de les més singulars mos-tres artístiques i culturals que espoden contemplar en els carrers iles places dels nostres pobles.

Per això s’ho val de fer unaescapada, en el ple sentit de laparaula, i acostar-se a aquellpoblet de la Vall d’Albaida que ja ésconegut com “El poble dels rellot-ges de Sol”. Hi trobareu els vuitexemplars que es descriuen a con-tinuació i onze més de les mésdiverses factures. I per si amb aixòno en teniu prou, hi trobareutambé tranquil·litat i bons ali-ments. Què mes es pot demanar!

Els rellotges d’Otos haneixit dels tallers d’algunsdels artistes més rellevants del PaísValencià

Otos, el poble dels rellotges de solFENT CAMÍ

Laura Carrasco HernándezEstic indignada en comprovar que,per a aconseguir punts per als con-cursos de mèrits, el grau elementalde qualsevol idioma expedit per unaEscola Oficial d’Idiomes equival enpunts (0‚5) al grau mitjà de Músicadel Pla 1966, és a dir, a la diplomatu-ra del Conservatori. Aquesta equiva-lència no es correspon amb el tempsque cal emprar per a superar amb-dues titulacions. El títol delConservatori correspon a sis anysd’estudi (instruments de vent) o vuit(instruments de corda i piano), men-tre que el títol de l’Escola equival atres anys. Pel que fa a altres diplo-matures, el primer cicle computa 1‚5punts, els mateixos que els de segoncicle (llicenciatura).

El títol de mestre de valencià, que

es pot aconseguir estudiant a fonsdurant un semestre, dóna un punt, iels cursos de 30 hores relacionatsamb la nostra matèria valen 0‚2punts cadascun.

Què vol dir això? La Música, laDansa, el Teatre i totes les matèries“de Règim Especial” estan sota elsnivells mínims de puntuació en elsmèrits. Com es pot entendre aquestmenyspreu d’aquests ensenyamentsa l’escola pública?

Per què hi ha programes d’Anglésenriquit i no de Música enriquida?Estem farts de comprovar que, men-tre que la Música és una de lescarreres universitàries més llargues,el seu reconeixement docent brillaper la seua absència. La música ésmolt present en la nostra societat,les nostres festes, i no pot dissociar-se del fet educatiu. És una hipocresiaque el nostre sistema educatiu igno-re d’aquesta manera el patrimonimusical de tots els ciutadans.

Som moltes les persones que tre-ballem perquè la música siga apre-ciada i estimada. Us convidem a visi-tar una aula de música per compro-var-ho. Organitzem trobades instru-mentals, corals i de dansa; establimrelacions intercicles, intercanvisentre escoles; ens coordinem entreescoles i instituts; i mantenim con-tactes amb altres comunitats autò-nomes per cantar i ballar junts, percompartir coneixements comuns i un

llenguatge més universal que qual-sevol altre: la música. Pregunteu-vosper què, en els instituts, les classesde Música són les que menys inci-dències registren.

Però en l’escola comprovem quel’especialista de Música és el queimparteix menys hores en tots elscicles, per sota del professoratd’Anglés i d’Educació física.Aleshores, al mestre de Música licorrespon completar el seu horarilectiu amb altres sobrecàrregues:ser tutors, atendre la Compensatòriao ajudar l’equip directiu, entre altresactivitats. En les classes, en tots elscursos de Primària de 1r a 6é, calafegir les tutories amb les famílies,el control d’altres assignatures, l’a-valuació, la coordinació amb la restade companys i companyes, etc.Només els mestres de Música fan totaixò i més en les escoles.

Música per a totsPerò, si volem una escola adequadaal context cultural; una integracióplena de l’alumnat immigrant; méscoordinació amb altres centres; recu-perar el nostre patrimoni cultural; uncurrículum que globalitze les àreesdel currículum; adaptar-nos als can-vis socials; una educació plena, viva ienriquidora; fomentar la convivènciademocràtica i el respecte a les dife-rencies individuals; promoure la soli-daritat i evitar la discriminació; acon-

seguir el màxim desenvolupamentde les capacitats de les persones… Sivolem aconseguir tot això, i més,hem de fer música. I en una societatque ha passat, en poc temps, d’en-senyar aquesta matèria només a leselits a fer-ho a tots els ciutadans, lamúsica hauria d’estar a l’abast detothom.

No podem tornar enrere i desfertot el que s’ha aconseguit. Als nousreptes socials de l’escola, com aral’acollida als immigrants, es pot res-pondre amb la musicoteràpia, és adir, la música per a socialitzar, rela-xar, integrar, fer entendre, etc. En elsúltims 20 anys, s’ha assolit, per pri-mera volta, l’escolarització del centper cent de l’alumnat, amb el tots elsproblemes socials que això compor-ta. Cada sistema necessita un tempsperquè cristal·litze i, sobretot, unsrecursos humans i tècnics que en lamajoria de casos no ens arriben.

La música ha sigut durant massatemps una activitat restringida a leselits‚ però ara tenim l’oportunitatd’estendre els seus beneficis a totala societat. Que ningú no ens furteara aquest tresor. Seria una pèrduaque lamentarien, sobretot, elsxiquets i les xiquetes que riuen,ballen i fan música a l’escola.

El valor educatiu de la música

FENT CAMÍ

J.O.

ARXIU

Sóc una mestra de Músicaindignada i farta per lasituació de l’EducacióMusical i, sobretot, pelfutur que l’espera si resno canvia.

22 / 191 / FEBRER 2006

ENXARXATS

FENT CAMÍ

Joan V. Pérez Albero

NATURA VALENCIANA

El bolet de tinta (Coprinus coma-tus) (cast. barbuda o matacandil)és un fong que se’l pot classificarcom a molt bon comestible, de fetés l’únic comestible del gènereCoprinus. Etimològicament laseua nomenclatura fa referènciaal seu habitat i aspecte: Coprinus,fem; comatus, cobert d’escates.

És un bolet que es passa ràpi-dament, ja que les làmines se liennegreixen a mesura quemaduren les espores. Això ésdegut a l’alt contingut de leslàmines en enzims que realitzenun fenomen d’autodigestiód’aquestes, que es tornen líquidesi de color negre en carregar-sed’espores. D’ací el nom de boletde tinta, ja que antigament s’util-itzaven les seues gotes com atinta per escriure amb ploma.

Com hem dit, és un excel·lentcomestible de jove, fins i tot cru,quan encara la carn i les làminessón blanques. Té un gust compa-rable al del xampinyó. És adequatper fregir, en canvi no és apte perdessecar, ja que es liqua moltràpidament. Un cop collit és acon-sellable de separar el peu delbarret fent una lleugera torsió peralentir així el procés de deli-qüescència del barret.

El bolet de tinta és una espècienitròfila que que es troba fàcil-ment en praderies, jardins,femers, vores dels camins,escombreries i altres llocs antro-pitzats. El seu aspecte és incon-fusible pel seu barret estret,allargat, cilíndric quan és jove ique es torna acampanat en madu-rar. Amb una mica de fantasiarecorda una persona envoltadaamb un gros jaquetó de pell blan-ca. El color del barret és blancgrisós amb nombroses escateslleugerament més obscures. Leslàmines són blanques al principi ipassen després a rosades inegres. Fructifica des de la pri-mavera fins a la tardor.

Aquest bolet es pot conrear;de fet apareix molt sovint en elsconreus de xampinyons (Agaricusbisporus), com a espècie com-petidora.

El bolet de tinta

ART

Fins al 19 de febrer es pot visitar,en la la Sala Municipal Coll Alas deGandia, l’exposició de 25 pinturesMestres & Mestes, original de l’ar-tista Ricard Huerta, professor del’Escola de Magisteri i director delDepartament de Didàctica del’Expressió Musical, Plàstica iCorporal de la Universitat deValència.

AllioliCom assenyala el mateix artista enel catàleg, la mostra “forma partd’un projecte més extens a partirdel qual reivindiquem la figura deles persones de qui aprenem. Elconcepte de mestre en aquest casés ampli, es refereix a aquells per-sonatges amb els qui compartimafinitats, i dels quals anem absor-bint coneixements, valors i conduc-tes. Es tracta de gent que travessales nostres vides aportant-nos con-sells savis i comportaments subtils.Mestres de qui aprenem, constant-ment, al llarg de les nostres vides. En la nostra llengua, la paraulamestres es pot aplicar a l’expressióentesa tant en masculí com enfemení. Serveix, sortosament, tantper a homes com per a dones, i pertant plana de forma ambivalent perdamunt del concepte de gènere. Ésen aquest sentit, de la doble ads-cripció, que hem optat per duplicarl’enunciat del títol. Amb això desve-lem també algunes de les caracte-rístiques de la sèrie: hi trobareuquadres de dues dimensions dife-rents, i a més, comprovareu que hihem inclòs tant homes com dones.Cada pintura descriu, amb el nom,amb lletres, un personatge. De fet,el títol de cada quadre és el queveureu escrit en la composició”.

Cal·ligrafia i tipografiaRicard Huerta explica que “cadacomposició de la sèrie Mestres &Mestres conjuga i combina dosmodels de textos: per una banda, hiha les lletres cal·ligràfiques queocupen el fons del quadre i, per l’al-tra, hi trobareu les majúscules tipo-gràfiques que escriuen i/o descriuenel nom del personatge homenatjat,adquirint així una importància capaçde generar un efecte de forma des-tacada enfront del fons del textcal·ligràfic (…) Hi ha una immensacàrrega afectiva desenvolupada encada quadre. La quantitat d’idees irememoracions que evoca cadanom hem volgut reconduir-la exclu-

sivament al concepte definit per lesformes del text compost per cadaparaula. Amb això, el nom assumeixde manera quasi unívoca el paperprioritari, i serà el contrast amb elfons del text escrit el que generaràla dualitat a la qual assistim. Tambéen l’elecció dels colors dominantshem optat per contrastar tonalitats igammes, polaritzant els encontres.Dual és el sentiment sobre el qualhem elaborat cada pintura, ja quedavant del respecte i l’admiració queens produeix cada homenatjat, aler-tem del desig que des de l’inici ensha acompanyat per tal d’eliminarqualsevol element superflu quehauria pogut originar la referència afiguracions, com ara retrats, silue-tes, paisatges vinculats, objectesrelacionats... Ben al contrari: expo-sem completament nu el nom, des-pullat, vigorós, amplificat per lesseues ressonàncies musicals. Elvolíem així, com a reflex de simateix, com a espill aclaridor, comuna ombra exacta del que desitjà-vem expressar. És el do sonor de lalletra, el seu llenguatge, la seuaperdurabilitat”. Entre els personat-ges homenatjats hi ha Ricard GiraltMiracle, Joan Fuster, Antoni Tàpies,Lluís Llach, Josep Renau, Pier PaoloPasolini, Henry Giroux, RolandBarthes, Joan Vinyoli, Maria MercèMarçal o Pierre Bourdieu.

El treball dels mestresAmb aquesta mostra, l’artista iexpert en didàctica de l’expressióplàstica ret un homenatge al treballcallat dels mestres: “Els grans can-vis no són els més espectaculars,sinó aquells que van transformantsubtilment els engranatges.Pensem que una de les grans apor-tacions a la nostra cultura és justa-ment el paper dels mestres, ara sí,els mestres d’escola, i els docentsde tots els nivells educatius. Alsmestres, als uns i als altres, dedi-quem el nostre treball, com a rede-finidors del panorama social i cultu-ral, des de la seua feina constant idiscreta”.

Ricard Huerta homenatja els mestres en l’exposicióde les seues pintures a Gandia

Amb la propera irrupció a les salesde cine comercials de la pel·lículaTirant lo Blanc, l’interés del granpúblic envers la figura de Tirantsofrirà un augment sensible. Tot ique la semblança entre la ficciócinematogràfica i la vidanovel·lesca dels personatges de latrama manuscrita serà llunyana,aquesta web ens aproxima a l’obrai l’autor duent a terme una edicióen línia amb la idea que “es vagiapropant el somni d’una BibliotecaUniversal accessible a tothom desde qualsevol lloc i en qualsevolmoment”. Per què no? JoanCortés.

Tirant lo Blanc

http://www.fut.es/bdt/tirant/

No hi ha dubte que la bicicleta demuntanya és una forma més deconéixer i estimar el nostre mediambient. En aquesta web trobareutot l’indispensable per a planificaruna eixida pel Montcabrer, laSerrella, Aitana i la ruta delsPlans. Hi podrem consultar granquantitat d’informació pràcticasobre les diferents rutes per mitjàdel seu recull de dades, caracterís-tiques del recorregut, mapes exac-tes i el perfil orogràfic. La dificultatcomença damunt la bici. J.C.

Penya el Cocodrilo.Radikal Btt Alcoihttp://kona2.alc.upv.es/btt/

Després d’obrir-nos la gana amb lapàgina anterior, no podem acabarla selecció sense un suggerimentgastronòmic amb el paladar de laterra. Ací se’ns proposa un assorti-ment de plats agrupats en cacera,carns, arrossos, sopes, guisats,verdures, pastes, peix, ous, begu-des i postres. Ja sabeu, no hi hatemps més ben aprofitat que el quepasses entre els bafs de la cuina.Humanal costum és fruir en varie-tat, com diria un clàssic. J.C.

Cuina valencianahttp://www.uv.es/baldovi/cuina/

Des d’aquesta web se’ns convida aoblidar durant uns instants elssorolls estridents i l’existènciaaccelerada de la gran ciutat perendinsar-nos en un passeig plaentper una exhuberància vegetal benestructurada. En ressaltarem ladensitat de l’oferta cultural i cientí-fica i l’esforç per a atraure lesnoves generacions de ciutadans iciutadanes amb activitats divulgati-ves. D’altra banda, l’oferta educati-va és molt sòlida i, per als centreseducatius, representa un recursinestimable. Davall l’empedrat,continua estant la platja. J.C.

Jardí Botànic de laUniversitat de Valènciahttp://www.jardibotanic.org/

Ja a la vendaa les seus del Sindicat

VIURE L HORTAUNA PROPOSTA DID CTICA

Moviment de Renovació Pedagògica - Escolad’Estiu del País Valencià Gonçal Anaya

FEBRER 2006 / 191 / 23

Dirigit sobretot a les persones quevolen ser mestres, la seua lecturainteressarà a tots els ensenyantsque desitgen reflexionar sobre elseu ofici. Els autors, guanyadors en1992 del Premi Rosa Sensat dePedagogia, hi passen revista amolts aspectes d’una professióapassionant i complexa des de l’ex-periència i el compromís amb l’ac-ció educativa i el marc social on esdesenvolupa.

Què és la qualitat? De quina quali-tat parlem? Com es mesura? En larecerca de respostes provisionals,els autors van més enllà del con-cepte de qualitat i recorren al decreació de sentit. Des de la pers-pectiva pedagògica de LorisMalaguzzi, s’estableixen relacionsentre la primera infància i elsimportants canvis socials, polítics iculturals del nostre temps.Destaca l’atenció dedicada a l’ex-periència italiana de Reggio Emilia.També s’aborden altres treballs aEstocolm i Canadà.

Más allá de la calidad en educación infantilG. Dahlberg, P. Moss, A. Pence Graó. Barcelona 2005. 323 pàgs.

Carta a los nuevos maestrosJaume Cela, Juli PalouPaidós. Barcelona 2005. 172 pàgs.

Enfront del tecnocratisme i delburocratisme pedagògics, aquestvolum de la Biblioteca Paulo Freire,senzill i accessible, convida a lacreativitat i a la reconstrucció enclau contemporània de la llavord’alliberament que la vida de PauloFreire va mostrar amb el seu testi-moniatge. Altres títols destacablesen la mateixa col·lecció, editatsrecentment, són: Pedagogia del’esperança, Cartes a GuineaBissau, ambdós de Paulo Freire; iFormar i formar-se en la creaciósocial, de diverses autores.

Llegint Paulo Freire. Vida i obraMoacir GadottiCrec/Denes. Xàtiva 2005. 151 pàgs.

En el 50è aniversari de la seuapublicació, l’edició hi ha incorporattextos inèdits, només presents enla traducció castellana. Fuster famirades breus als diferentsmoments de la història de l’art,amb el propòsit d’entendre lesrelacions entre les tendències de lapintura occidental i la realitat. I totaixò farcit amb pensaments filosò-fics i observacions sobre els hàbitssocials i les religions.

Edició acurada amb una seleccióde paraules i fotografies que fanuna mirada calidoscòpica a l’edu-cació. Les paraules escrites (acàrrec del mestre i expresident dela Federació d’MRP de Catalunya,Joan Doménech) formen partd’una realitat observada des dediferents punts de vista: educaciói instrucció, plaer i esforç, espon-taneïtat i planificació… Les fotos(de Joan Guerrero, fotògraf com-promés de densa trajectòria)obrin finestres, complementen lesreflexions i multipliquen les mira-des.

El descrèdit de la realitatJoan FusterBromera. Alzira 2005. 255 pàgs.

Mirades a l’educació que volemJoan Doménech, Joan GuerreroGraó. Barcelona 2005. 249 pàgs.

Videojocs, música, pel·lícules, xousd’impacte… Gitlin hi mostra comels mitjans de comunicació esdediquen a alimentar l’exalçamentdels famosos, la por paranoica i l’i-ronia despiadada. L’autor hi denun-cia el flux continu d’imatges i sonsfabricats i el fet que s’hagen con-vertit en un dels trets principalsque defineixen la nostra civilització,una culminació perversa de l’espe-rança per la llibertat.

Enfermos de informaciónTodd GitlinPaidós. Barcelona 2005. 310 pàgs

El volum reuneix reflexions sobrela situació complexa de la figura del’educador especialista en museusd’art. S’hi incorporen aportacionsdes de l’antropologia, la sociologia,la filosofia, la crítica d’art o l’edu-cació artística. Aquesta “miradainquieta” pretén ser un referentconcebut des de la universitat pera la formació de professionals eneducació artística vinculats alsmuseus.

La mirada inquieta

Ricard Huerta, Romà de la CallePUV. València 2005. 249 pàgs.

Cal no inventar res de nou, sinórecollir els trets de les millorspràctiques experimentades: calrecolzar-se en les millors tradi-cions pedagògiques per a afrontarels reptes d’un món on la profundi-tat i la qualitat de la formacióconstitueixen la mesura del sentit ide l’abast real de la societat de lainformació. I per a encarar-ho, diul’autor, les institucions escolars noestan soles: “No vulguem, doncs,que funcionen com si ho estiguereni que tot es plegue als seus plante-jaments.”

La educación que aún es posibleJ. Gimeno SacristánMorata. Madrid 2005. 183 pàgs.

Ferran Pastor

ESCRIT AHIR

Abans d’escriure aquesta ressenya,he repassat l’entrada d’Emili Beüten la Gran Enciclopedia de laComunidad Valenciana. El seu currí-culum és formidable, i no hi ha capempresa valencianista de certa sol-vència on no deixés empremta. Noens ha de sorprendre saber que,juntament amb Lambert A. Castellói Baylach, mamprengués la confec-ció d’aquesta cartilla en valenciàque el Centre d’ActuacióValencianista va publicar el 1933.Pel que fa al context de l’aparició dela cartilla, cal dir que en aquellsmoments l’edició de textos escolarsen valencià havia aconseguit un certavanç: la Gramàtica Valenciana(1918), un catecisme editat perl’Associació Protectora del’Ensenyança Valenciana (1922), laHistòria del Regne de València(1926), algunes comptades edicionsde contes i la cartilla que ací pre-sentem completaven l’esquifit catà-leg. Reproduïm ara unes línies de laintroducció del llibre que comentem:“A l’escriure este llibre ho fem con-vençuts de l’urgent necessitat deque els infants valencians tinguenon poder aprendre les primeres lle-tres en la seua pròpia llengua, i noes vegen com fins ara en la vergon-ya de no saber llegir lo que estàescrit en l´idioma que ells parlenper tot arreu”. Val a dir que la República no vaaportar un canvi significatiu al pro-cés, amb excepció dels manuals deCarles Salvador i alguns textos dedivulgació de l’editorial L’Estel. Defet, per als valencianistes, va seruna gran decepció que la Repúblicano implantés el valencià ni com aassignatura. Caldrà esperar altriomf del Front Popular perquè,amb el debat estatutari, tornen aplantejar-se seriosament l’oficialitati l’ensenyament de la llengua. Res aveure amb l’ambiciós procés decatalanització escolar i política queexperimentava el Principat enaquells anys.

‘Primer llibre per ainfants’ (1933)

ESCRITS

ESCRIT AVUI

24 / 191 / FEBRER 2006

L’ÚLTIMA

És més que suficient donar una ullada als diarisde cada dia, escoltar qualsevol noticiari o simple-ment fer una passejada pels nostres carrers, perconstatar que vivim en una societat molt violenta.En efecte, les guerres, el saqueig organitzat delsrecursos dels països pobres, el malbaratamentdels recursos naturals, la pobresa extrema enmigde l’opulència són solament algunes de les mani-festacions més paleses.

Però en les societats eufemísticament anome-nades avançades, les classes dominants hanintentat fer un ús molt selectiu d’aquesta violència,relacionant-la amb unes causes alienes a lamateixa configuració de la societat que, de vega-des, es veuria assetjada per perills exteriors, cosaque justificaria l’existència d’un fort aparell repres-siu destinat, en darrera instància, a la defensa delsseus interessos particulars. Tot aixó és ben sabut i

no cal estendre’s més. No obstant això, quedavendues grans institucions al marge d’aquesta situa-ció de violència: la família i el món del treball.

Pel que fa a la presentació de la família, laimatge de l’oasi de pau emmascara sovint uninfern per als seus membres més febles: dones,infants i persones grans. La visibilitat d’aquestproblema ha fet que la societat prenga mesures:llei contra la violència de genere, llei de dependèn-cia i d’altres disposicions que, amb més o menysfortuna, tracten de posar remei a aquest flagell.Caldrà, doncs, estar vigilant sobre tot això.

Què passa al món del treballAquest és un escenari exclusivament productiu pera les classes posseïdores, però, alhora, també esconfigura com una zona de conflictes d’interessosclassistes per al moviment obrer . No cal aprofun-

dir en aquesta disjuntiva perquè, com a sindicat, ésprecisament la perspectiva dels treballadors i lestreballadores la que ens dóna sentit. Peró si calreflexionar més sobre la violència en el món deltreball, tant d’aquella que s’expressa de formamés visible i dramàtica, per exemple els quatremorts diaris en accidents laborals, els contractesporqueria, els acomiadaments massius..., sinótambé sobre aquelles formes de violència méssubtils, peró no menys agressives. Ritmes de tre-ball inhumans, condicions físiques inadequades detemperatura, soroll, llum..., poc o gens de controlsobre la feina, excessiva responsabilitat, compe-tència extrema entre la mateixa gent treballadora,agressions a mestres, entre companys, gran diver-sitat i complexitat entre l’alumnat i les seues famí-lies....

Els STEs organitzen unes jornades sobre laviolència en els centres de treball

Desvelar la violència

3 de març

1. Viure la violència. Taller Erika i Cinthia Trejo.2. La mediació, com a eina de tre-ball. Flor Hoyos. Isabel Viana.3. Grups de risc i violència. Doménec Ortolà. Rubén Belandía.4. La violència en la societat. Jaime Pastor Verdú.

4 de març

5. La violència en el treball.La Violència física.José Luís González Meseguer.La Violència Psicològica. FranciscoFuertesL’assetjament sexual en el treball.Rubén Belandía.6. ¿Existeix violència organitzacio-nal? José Mª Avilés. José Luís González. 7. Una conseqüència especialmentnefasta: el bourn-out . Joana Fornes Vives.8. Violència de gènere: la morbilitatdiferencial. Carme Valls.9. Per una convivència democràtica iun treball saludable: Educació. La violència escolar.José Mª Avilés. Angels Martínez.Justícia i Administració Pública. Concreció sectorial de la problemàti-ca i de les alternatives.Vicente Cervantes. Encarna García.Josep Bomboí.Sanitat. Concreció sectorial de laproblemàtica i de les alternatives.Rosa Pérez. Joana Fornés.Indústria, Comerç i Serveis. La participació dels treballadors i lestreballadores en la implantació de laprevenció per a la millora de les rela-cions laborals en les empreses.Vicente Higón Ballester.

5 de març

10. La responsabilitat del’Administració i de l’empresariatrespecte a la violència laboral. JoséLaguarda Rodrigo.11. Per una convivència democràticai un treball saludable: conclusions. Debat per sectors.Posada en comú general i conclu-sions.

Més informació i inscripcions: seusdel sindicat iwww.intersindical.org/jornada

Visibilitzar tota la violència, més o menys amagada, intentar entendre les causes que la provoquen, disminuir-neles conseqüencies i eliminar-ne les causes són algunes de les motivacions que han dut la IntersindicalValenciana, juntament amb la Confederació d’STE, a organitzar unes jornades sobre La violència en els centresdel treball. Les jornades se celebraran a la ciutat de València els dies 3, 4 i 5 de març. La voluntat d’aconseguirunes relacions de treball més justes, i precisament per aixó més saludables, s’ho mereix.

JORDI BOLUDA