Alisa WeilersteinVioloncel

Dijous, 7 De maig De 2015. 20.30 h–Sala de Concerts

Alisa Weilerstein, violoncel

04

2’

8’

24’

II

Zoltán Kodály (1882-1967)Sonata per a violoncel, op. 8 Allegro maestoso ma appassionato Adagio (con grand’ espressione) Allegro molto vivace

32’

I

Benjamin Britten (1913-1976)Tema Sacher

Osvaldo Golijov (1960)Omaramor

Johann Sebastian Bach (1685-1750)Suite per a violoncel núm. 3, en Do major, BWV 1009 Prélude Allemande Courante Sarabande Bourrée I Bourrée II Gigue

mecenes d’Honor

Gràcies!

Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Dalkia Catalunya, S.A. — Eurofirms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Teatre Romea

amics Benefactors

Aena — Aenor — Almirall, S.A. — Armand Basi — Autoritat Portuària de Barcelona — Bagués-Masriera Joiers — Coca-Cola — Col·legi de Farmacèutics de Barcelona — Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports — Deloitte — Esteve — Fluidra, S.A. — Fundació Castell de Peralada — Hoteles Catalonia — La Fageda — Loteria de Catalunya — Memora — Metalquimia, S.A. — Quadis — Roca Junyent, S.L.P. — Saba Infraestructures, S.A. — Vueling

Col·laboradors

mecenes Protectors

Media Partners

Tots sou part del Palau

El violoncel va esdevenir solista a partir de començament del segle xx. Bernard Shaw deia, l’any 1890, que la sonoritat d’un violoncel sol li semblava com el soroll d’una abella brunzint dins un càntir. La qualitat de Pau Casals i el reconeixement de la importància de l’obra de Bach en determinaran l’autonomia. Kodály va escriure l’any 1915 la Sonata per a violoncel sol, un gènere en desús des de Bach (ca. 1723), i Max Reger el mateix any les tres Suites per a violoncel amb trets del barroc. En la seva virtuosa i moderna Sonata, Kodály utilitza –com Bach– l’scordatura i baixa les cordes de Do i Sol per tal de consolidar l’expressió en l’àmbit tonal elegit. La Sonata no va ser estrenada fins al 1918. Amb el temps, aquesta obra va ser una referència en mans del cellista János Starker, que la va gravar el 1947, i va ampliar-ne les exigències tècniques, tot convertint-se en una obra indispensable, amb incidència fins i tot en els mètodes d’ensenyament.

Uns trenta anys després, Rostropóvitx va demanar a Britten una peça per homenatjar el setantè aniversari de Paul Sacher. El músic britànic, ja malalt, va escriure el tema transformant en notes les lletres Sacher. A aquest encàrrec, seguiren onze variacions més, de mà de Conrad Beck, Luciano Berio, Pierre Boulez, Henri Dutilleux, Wolfgang Fortner, Alberto Ginastera, Cristobal Halffter, Hans Werner Henze, Heinz Holliger, Klaus Huber i Witold Lutoslawski. La peça de Britten, contràriament a les altres, és molt breu, i a més tonal, i en ella –potser l’última que va escriure– mostra una exquisida sensibilitat en l’organització de l’harmonia, acords i rítmica, en una perfecta concepció formal.

Com Kodály en la seva proximitat a la cançó popular, Osvaldo Golijov, nascut a La Plata (Argentina) el 1960, construeix el 1991 el seu Omaramor amb Mi Buenos Aires querido de Carlos Gardel in mente, una fantasia breu, molt exigent per a l’instrumentista, que finalment –després de transitar en un entramat d’acords– es fon en el lirisme original. La Suite núm. 3 de Bach forma part de la sèrie de sis; obres magistrals de les quals no hi ha original sinó còpia de mà d’Anna Magdalena. No sabem per a qui (encara que se cita un virtuós de l’època, F. C. Abel), ni per què van ser compostes, i sobre el quan es considera que correspon als temps en què el compositor era al servei del príncep Leopold de Köthen, al voltant del 1720. La mestria per a l’executant defineix el seu caràcter, no gens especulatiu. Una arquitectura que centra una línia melòdica amb arpegis i jocs de contrapunt que completen l’harmonia. La Tercera Suite està escrita en Do major i consta dels números habituals, amb un “Preludi” dialogat i dues “Bourrées” entre la “Sarabande” i la virtuosa “Gigue”.

Jorge de Persia, crític musical

Comentari

És “una jove violoncel·lista, les emocionants interpretacions de música tradicional i contemporània de la qual li han valgut un reconeixement internacional... Weilerstein combina la precisió tècnica amb una gran musicalitat”, tal com va assenyalar la Fundació MacArthur en guardonar la violoncel·lista americana amb la Beca MacArthur el 2011.

Artista en exclusiva de Decca Classics, el seu primer disc amb els concerts d’Elgar i Elliott Carter amb Daniel Barenboim i l’Staatskapelle de Berlín fou nominat Disc de l’Any 2013 per la revista «BBC Music». Solo, una antologia de música per a violoncel del segle xx, va sortir al mercat l’octubre de 1914: l’obra central de l’àlbum, la Sonata per a violoncel sol de Kodály, va impressionar el «New York Times» per la seva “sorprenent interpretació”.

Alisa Weilerstein destaca pel seu virtuosisme natural, la intensitat del seu estil i l’espontaneïtat i la sensibilitat en les interpretacions. L’any 2010 fou invitada per Daniel Barenboim i la Filharmònica de Berlín a tocar el Concert d’Elgar en el Concert Europeu anual de l’orquestra que tingué lloc al Sheldonian Theatre d’Oxford. Weilerstein ha treballat amb les orquestres més importants d’Europa i els Etats Units, amb directors com Pablo Heras-Casado, Gustavo Dudamel, Sir Mark Elder, Christoph Eschenbach, Paavo Järvi, Zubin Mehta, Matthias Pintscher, Iuri Temirkanov, Juraj Valcuha, Semyon Bychkov i Jaap van Zweden. A més, ha participat en importants festivals, com a solista, en recital i en música de cambra.

La temporada 2014-15 col·labora amb la Filharmònica de Nova York i les orquestres de Toronto, Chicago, Cleveland i Filadèlfia als EUA, i amb la Philharmonia Orchestra, Orquestra de París, Filharmònica Txeca i Hallé Orchestra a Europa. A més, actuarà, entre d’altres, amb la Konzerthausorchester de Berlín, Tonhalle de Zuric, Filharmònica de Luxemburg, Filharmònica dels Països Baixos, Orquestra de l’Ulster i l’European Union Youth Orchestra, i oferirà recitals per Europa i Amèrica del Nord amb Inon Barnatan.

Defensora convençuda de la nova música, ha treballat amb Osvaldo Golijov i ha estrenat obres de Lera Auerbach i Joseph Hallman. També va estrenar Reflections on Narcissus de Matthias Pintscher sota la direcció del compositor durant la inauguració de la Biennal de la Filharmònica de Nova York. I cal destacar una col·laboració habitual amb l’Orquesta Sinfónica Simón Bolívar de Veneçuela i el programa educatiu d’El Sistema.

Alisa Weilerstein –que ha estat guardonada amb el Premi E. Segal del Lincoln Center (2008) i amb el Premi Leonard Bernstein (2006)– és llicenciada pel Cleveland Institute of Music i la Universitat de Columbia. Diagnosticada de diabetis tipus 1 als 9 anys, actualment és defensora de la Fundació per a la Investigació de la Diabetis Juvenil.

Alisa Weilerstein, violoncel

Biografia

Palau de la Música CatalanaC/ Palau de la Música, 4-608003 Barcelona93 295 72 00

Troba’ns a:

Palau 100 Sala de ConcertsDimeCRes, 13.05.15 – 20.30 h

Palau 100 PianoSala de Concerts

Palau 100Sala de Concerts

Palau 100 Sala de Concerts

DimeCRes, 27.05.15 – 20.30 h

DimaRTs, 19.05.15 – 20.30 h

DiLLuNs, 01.06.15 – 20.30 h

Propers concerts de Palau 100:

Murray Perahia, piano

J. S. Bach: Suite francesa núm. 6, en Mi majorF. J. Haydn: Sonata en La bemoll major, Hob. XVI:46i Variacions en Fa menor, Hob. XVII:6L. van Beethoven: Sonata núm. 14, “Clar de lluna”C. Franck: Preludi, coral i fugaF. Chopin: Scherzo núm. 1, en Si menor, op. 20

Preus: 12, 15, 25, 50 i 80 euros

Jan Lisiecki, piano

J. S. Bach-F. Busoni: Chorale Prelude, “Wachet Auf, Ruft Uns Die Stimme”, BWV 6645 i Chorale Prelude, “Ich Ruf Zu Dir, Herr Jesu Christ”, BWV 639J. S. Bach: Partita núm. 2, en Do menor, BWV 826I. J. Paderewski: Tres Humoresques de concert i NocturneF. Mendelssohn: Rondo Capriccioso, op. 14F. Chopin: 12 Estudis, op. 10 (integral)

Preus: 12, 15, 25, 50 i 80 euros

René JacobsDon Giovanni de Mozart

Freiburger BarockorchesterCor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Josep Vila i Casañas, director)René Jacobs, director

W. A. Mozart: Don Giovanni, KV 527

Preus: 12, 15, 25, 50 i 80 euros

Orquestra Barroca Casa da Música

Andreas Staier, clavecí i direcció

G. Ph. Telemann: Suite en Mi menor (Tafelmusik)J. S. Bach: Concert per a clavecí en La major, BWV 1055J. S. Bach: Triple Concert, BWV 1044G. Ph. Telemann: Concert per a dues flautes, en Mi menor, TWV 52:e1

Preus: 12, 15, 25 i 30 euros