‘L Arlechí NOTISJARE BERGAMÀSC

del dé de ‘ŋcő Lönedé ol 30 de Max del 2016

Societas Cremonensis “Arlechín batòčo, òrbo de ‘na gamba e zòto de un òčo!” A cűra del Sèrǧo Xigànt Viva Venésja www.teradesanmarc.altervista.org e viva An I teradesanmarch@lifegate.it San Marc! nőmer 2

1

Santį del dé

Santa Ǧovana d’Arc, vèrgen e màrtera

Iŋcő ‘la se festèǧa Santa Ǧovana d’Arc, la cèlebre pőta de Orleans cóme che isé ‘į títola cyaxe tőte i sò biǫgraféę. ‘L’è öna di figűre pjő famuxe a’ dela leteratűra, e mią dóma de chèla, cóme per èsempe del cínema. Defati la pőta de Orleans, ispirada de Crést e venerada cóme la patròna di francéx, àl’è stadįa ol sogèt d’ü’ film de Luc Besson de mią tat tép fa. ‘L’è nasida in Lorena indel an 1412 indöna famèą póvera fés di campaǧne francéx. Ǧovana ‘la stava in famèą insèma ai sò genitúr e ‘l’ja ötava indöna cyac manére almàŋc per gyadaǧnàs ol minimo indispensabel per manteǧnís in véta. Öna véta de dificoltà, fadighe e sacrefése che però ‘la furmè ol carater e la complesjú dela pícola campaǧnőla che’la g’avíč de renönsjà prèst ac a öna mínima edücasjú scolàstega. Vèrs l’età de trédex aǧn ‘į g’avíč prensépe chèį destrane fenòmeni ch‘į la compaǧnerà per tőta la sò véta e che indel sègyet ‘į la farà diventà ol simbol dela nasjú francéx.

Indi momèntį de solitűdine, in particolàr indela nòtį, la xúvena ‘la sentiva di vux e ‘la saviva mią ǧné ol perchè e ǧné de ‘ndóve ‘į veǧniva. Figűre invixibele che col parlà i se fè conòs de nòm: ‘l Arcangel Michél, Santa Caterina d’Alesandrja e ótre amò. Cyand la santa, tatispaventàda per chèsce fatį, ‘la ghe parlerà ai sò genitúr, ‘la ricaverà dóma di rimpròveri e amò de pjő, invítį a pregà perchè ‘la turnès a trovà la rexú e ‘l sentimènt. ‘La sarà öna sitq̈asjú defésela che‘la se ripeterà per tance aǧn infina a cyand a dersèt aǧn, in coįncidènsa con cyat che’l söcediva indela véta polítega del rèǧn, chèste vux ‘į la ‘nvida a das de fà per liberà la Franča di iŋgléx. Riferíd ai sò genitúr pò a’ chèst őltem epixòde, ol pader dela santa, stőf stöfènt de chèsce continÿi racóntį de fantaxmi, àl’la acűxa de ès mata e alura Ǧovana ‘la cuminsa a sofrí e stőfa a’ lé de ès mią considerarda, ‘la decíd de indà vja de ca. ‘La comènsa alura a indà girandoléta per i gròs paíx aturen a cöntà ső chèl che àl ghe vé sögeríd di vux, infina a cyand ü’ cyac nòbile àl se rènd mią cőnt che sèrtį fatį riferídį dela santa ‘į se verificava in punto. In sègyet a chèst ol governadúr dela provinsa àl’la fa compaǧnà del eréde del Rè de Franča. Indel parlà al pròsem Rè Carlo la santa ‘la mostrè de conòs ròbe stradelà de segréte che dóma ol cél àl pödiva igle palexade. Alura ‘l eréde àl se convènx che la pötèla ‘l’è inviada de Déǫ e àl ghe da in consèǧna ol sò exèrcet. In póc tép, Ǧovana, al comànd di trőpe francéx ‘la reűse isé a recoŋcyistà cyaxe töt ol teritòre in ma’ ai iŋgléx.

Isé ‘l eréde al tróno àl vé iŋcoronàd Rè de Franča a Reims ma gelúx dela popolarità de Ǧovana àl coŋclűd dòpo öna trégya coi ‘ŋgléx. Ǧovana, convenxida che ‘l armestése àl cancèle i sfórs e i vitòrje del sò exèrcet e ofendida fés de chèst at, ‘la turna a portà innàtį la gyèra coi póc soldàtį restàdį al sò fjaŋc. ‘La vé però cjapada indöna imboscada per fení indi ma’ del cónt del Lüsembúrg che’l’la conseǧnè ai ‘ŋgléx per ü’ riscàt dèǧn d’ü’ rè. Àl fő isé che i iŋgléx ‘į duvèč dimostrà che Ǧovana ‘l’éra öna stréą per pödí dichjarà Carlo VI ün üxürpadúr che’l éra deventàd rè in sègyet a ü’ complòt del djavol e d’öna erétega, apunto la Ǧovana.

‘L Arlechí Lönedé ol 30 de Max del 2016

2 Bèrghem de sura

I ǧődex del’Iŋcyixisjú dela céxa ‘į comensè alura a imbastí ‘l procès e a preparà ün intríg col acórde del vèscov de Beauvais. Ǧovana però ‘la refűda la natűra legítema del ǧürí e ‘la se apèla diretamènt al Papa ma con tőt chèst ‘la vé serada dét ïndöna prexú militàr per daga mią la posibilità de fà rivà a Róma la sò protèsta. Sóta procès, sènsa ǧnac ol confórt d’ü’ avocàd, Ǧovana ‘la tentè de stà ala bòta di acűxe col cöntà ső con cjarèsa la sò stòrja e i profeséę a lé fadįe di vux, ma tőt chèst àl servè a negót perchè la sentènsa finàl ‘l’éra stadįa xamò decixa in partènsa. ‘La vé sőbet condanada a mórt compàǧn d’öna stréa, čoè a ès brüxada viva söndü’ falò. Ma prima de ès condüxida indela pjasa del mercàt de Rouen confortada dóma dal crocefís che‘la dexmetè maį de fisà e de baxà, ‘la duvèč sübí tortűre e ümiljasjú. ‘La mörè isé brüxada viva; ‘la gh’iva apéna dexnőv aǧn. ‘L oribel söplése àl söcedè ol 30 de Max del 1431. I atį del procès ‘į fő metídį sóta revixjú indi aǧn segyèntį inturen al 1450, e indel 1456 ‘į porterà ala compléta asolüsjú del’impütada che’l’éra uramàį gulada in cél cóme màrtera. ‘La g’avíč isé prensépe öna cresènt venerasjú vèrs la coraǧuxa Ǧovana d’Arc, xúvena dela féde pűra e del genüí amúr per la ǧöstésja e per la verità portàd infina al sacrefése totàl.

Ǧovana d’Arc ‘l’è patròna dela Franča, de Rouen e de Orleans, e ‘l’è la protetura dela telegraféą e dela radjo.

Atÿalità sočàl

Emergènsa emigràntį

‘L Italja ‘l’è amò cjapada dét indön’ótra emergènsa emigràntį. Indel’őltema setimana, e ‘l par che la fasènda ‘la sięs destinanda a ‘ndà ‘nnàtį amò per tante ótre, ‘į è stadį socorídį tredexméla emigràntį indel canàl de Sicilja. Pörtròp à’s’g’à de cőntà a’ tance mórtį: cyatersènt, öna strage de póvera e iŋcošènta xét che’la vől indà vja del’Àfrica e di nasjú ‘n gyèra sènsa völí saví rexú di rixec e di condisjú del vjax e col düxí pagà pò a’ tance sóldį. Cèrt ‘l è a’ vira che ac a restà ‘n Àfrica al dé de ‘ŋcő àl vől dí fà öna véta de mixérja, de fadighe e de pura de fení masàdį a caöxa dela gyèra, e che ű’ ala fi ‘l acèta de cór ol rixec de fení negàd indel mar pőr de rivà in Eüròpa condöna speransa de viv in manéra decènt. Con tőt chèst à’s’pől mią però generalixà tőte i stòrje e i motivasjú de òǧne persuna che’la emigra e che di vólte ‘l’è costrenxida a fàl per öna cyistjú sočàl per ol fat che tőtį ‘į fa isé.

Crònaca locàl Iŋcő ol föneràl del cardinàl Capovilla

Àl sarà ol vèscov de Bèrghem Francèsc Beschi a selebrà ol föneràl del cardinàl Loris Capovilla mórt ǧovéde pasàd indela sò ca de Sóta ‘l Mut. La mèsa solèn ‘la se selebrerà près la céxa parochjàl del paíx ai 10.30 dela matina dòpo la procesjú. Ala fi di funsjú la bara ‘la veǧnerà sepelida al cimitére de Fontanèla indóve ol car monsiǧnúr àl poserà insèma a ön’ótra granda figűra reliǧuxa de spesúr ligada per tance aǧn ala badéą de Sant’Egidjo: Pader Turoldo, asibé mią bergamàsc ma de orígini forlane. ‘L őltem salűt a öna persuna cara e ‘l è sèmper ü’ momènt de granda comosjú e in chèst cax àl cjapa öna particolàr importansa pròpe in rexú dela figűra exemplàr e stòrega del cardinàl Capovilla. Ol sò camí ché söla tèra ‘l è terminàd con tance mèretį e grasje e àm sè sigűr che adès la sò ànima ‘l’è indi bras del Siǧnúr.

An I – Nőmer 2 ‘L Arlechí

Bèrghem de sóta 3

Evèntį San Martí ‘l và venxíd ol Paljo

Sóta ü’ siŋcyàl pjő feníd, jér, indel dopomexdé, la contrada San Martí ‘l’à venxíd l’őltema edisjú del Paljo de Leǧnà che’l comemorava chèst an ‘l aniversare di 840 aǧn dela Bataja de Leǧnà. ‘L’è stadįa öna gara che difisilmét ‘la se riva a vèd indi paliį indóve de sólet chèl che’l parte mèį e àl se tróva sőbet denàtį, àl vènx de sigűr. Chèsta vólta invése ol segónd coridúr àl è rivàd, dòpo du gir de tentatív, a süperà ol cavàl che’l condüxiva la gara prima del’őltema cűrva e a rivà al tragyàrd prim con mèx cavàl de distansa cóme à’s’pől vèd indela prima fotograféą. Ol segónd pòst ‘l è ‘ndàdį ala contrada Sant’Ambrőx che‘la sfjoràd la vitòrja ma sènsa demèret del fantí perchè a dispèt dela fraca, àl éra rivàd a tèǧn bòta ai atàc del fantí de SanMartí fina cyaxe ala fi. Söla distansa ‘l và però venxíd al cavàl de San Martí che söla carta ‘l éra pjő fórt de chèl de Sant’Ambrőx cóme defati ‘l è söcedíd.

Spòrt

Finàl de Champions League

La finàl de Champions League tra ‘l Real Madrid e ‘l Atletico Madrid, xögada sabad sira al stadjo Measa de Milà ‘l’è fenida ai rigúr. Séx a cyater ol rixültàt finàl per ol Real che, dòpo èsistàdį in vantàx indel prim tép condü’ gòl de Sergio Ramos, àl è stadį costrenxíd a ‘ndà ai tép söplementàr dòpo ol parèx del Atletico condü’ bèl gòl de Carrasco al 34’ del segónd tép. Col Atletico che’l pariva sircà de pjő la vitòrja che mią ol Real, i calci del rigúr ‘į và però decidíd la sfida. Con tőt chèst la partida ‘l’è stadįa viva e pjéna de emosjú con tante ocaxjú del gòl per tőte dò i scyadre e fò de sura ‘l’è stadįa öna competisjú sportíva fés coi xögadúr cyaxe sèmper corètį e leàį tra de lur.

Boletí del tép Amò nivoę e pjőva

La mapa del satèlite ‘la móstra cóme la masa de nivoę prexènt in del sènter del’Eüròpa ‘la sighéta a fà rivà

söl’Italja del Nord arja frèdįa e mią stàbela dei setúr nord-ocidentàį. I previxjú per la xornada de ‘ŋcő: la maŋcansa de condisjú stàbele söl’Italja del Nord ‘į porterà di temporàį

suvertőt söi areę alpine indi ure pjő cólde dela xornada. In sèrte località i fenòmeni ‘į pöderà ac ès de fórta intensità mèntre söl rèst dela Lombàrdja ’į se spèta di pjőve sparse ü’ tantí pjő insistènte söl arc alpí nord-orjentàl.

‘L Arlechí Lönedé ol 30 de Max del 2016

4 Bèrghem de sura

La tendènsa per martedé ‘l’è chèla d’ü’ progresív miǧluamét con nivoį sèmper pjő rar a’ se sènsa la prexènsa stàbela del sul, con cyac temporàį amò e con tempradűre pjötòst base per la médja del periǫdo. Vèntį insistèntį.

Bu ümúr Arlechí e ‘l campanél de San Marc

‘L otrér à savive pròpe mią cóxa fà e ‘la m’è veǧnida vòja de fà ü’ gir söl campanél de pjasa San Marc insèma a tőtį i türisti xamò in cuą denàtį ala biǧleteréą. Fórse à digherí che à só’ impó mat a mètem a fà la cuą, ma sènsa cyaxe pensaga ső à me só’ metíd in fónd ala fila. E isé à só’ rivàd a fà pasà la prima mex’ura e pò la prima ura, e pò amò la segónda ura cyand à vó comensàd a ighen pjéne i bale de stà lé cóme ü’ sterlőc che’l éra maį stadį a Venésja e ‘l se babava pò de fà la cuą. De lé impó, amò de fò del campanél e stőf stöfènt de rivà mią a ‘ndà dét, à g’ó domandàd a öna dòna del servése d’urden ch’l’éra denàtį a mé e che’l’éra gravja: «‘L’ a me scuxa sjóra, ma cyanto ghe maŋca aŋcóra?» E lé, condöna gòrga impó secada: «Tri mix, perchè?» E mé, sènsa ǧnac pensaga ső bé à g’ó respondíd: «Perchè alóra vago a farme un baǧno ale zàtare. Che’l vaga a remèŋgo el campanjèl de San Marco!»

In cüxina Fritada ruǧnuxa

Per cyater persune. Teí prima a fetine e pò a tochèį sènt (100) gram de salàm crűd o de codeghí vansàd. Indü’ baxjòt xbatí cyater őv con dò scüǧanade de latį e ű’ spiseg de sal. Üní ol salàm e mescí. Dí ‘l tèst indöna padèla a ű’ cüǧà de bötér e impó de őle. Xbasí xó la fjama, fí fò ol compòst e portí la fritada a cotűra sèmper a főg bas, per fà che ‘l salàm àl se mantèǧne mulxí e àl cjape mią ü’ savúr rans. Bu petét!