Text: Margarita Torrentwww.mercatperesan.comMarc Rotger Coll

Fotografies:Marc Rotger Coll

Disseny gràfic i editorial:Marc Rotger Coll

Impressió:

‘Tota la col•lecció va dedicada al jovent de les Illes Balears que viatja a Catalunya per a estudiar. També va per a les families que tant es preocupen de que els seus fills i filles es nutreixin bé.’

IntroduccióIntroduccióAquest llibre pretén ser una introducció a la cuina de cada dia per a aquells que tenen poca experiència culinària, poc temps, molta gana i pocs diners, però als quals els agrada menjar bé. I per ‘menjar bé’ s’entén menjar variat, saludable i no gaire precuinat, és a dir, el que coneixem com a menjar casolà.

Per a menjar bé, bo i barat, cal cuinar. Però això no vol dir que us passeu el dia davant dels fogons. Quan tingueu una mica de pràctica, en mitja hora podreu preparar una gran varietat de plats relativament elaborats.

Com interpretar el llibre?Gairebé ningú no comença a cuinar fins que se’n va de casa i, quan ho fa, gairebé sempre comparteix casa o pis amb altra gent. Com que cada grup té la seva organització pel que fa al menjar (cadascú fa el seu, per torns...) us proposo receptes d’una ració, només cal multiplicar per tants com sigueu.

Tot el que hi ha a la pagina esquerre de cada recepta és el necessari per dur-la a terme.

El temps de cuinat són bastant exactes, no obstant, el preu per plat pot variar. Només es té en compte la quantitat que s’utilitza, per exemple, si s’utilitza mitja albergínia només es té en compte la meitat del seu preu, ja que l’altre mitja no queda inservible.Disposeu d’un indicador de brutícia (utensilis utilitzats) a la part inferior de la pagina esquerre de cada recepta. Sempre es mira d’embrutar el mínim, perquè com a estudiants, fa mandra posar-se a netejar massa.

Informació

general

Una mica d’història…El pebrot és originari de Mèxic, Bolívia i Perú. Va arribar a Espanya el 1493, després del primer viatge de Cristòfol Colom a Amèrica.

Índígenes americans els anomenaven xili, però els espanyols i els portuguesos els van anomenar pebrots del Brasil.

A partir del segle XVI es van començar a conrear a Espanya i d’aquí van passar a Itàlia i des d’Itàlia van arribar a França. Els portuguesos es van encarregar de fer-los arribar per tota Europa i a la resta del món. Però les varietats més grans i carnoses dolçes o poc picants, que consumim a l’actualitat, van començar a cultivar-se a partir del segle XX.

Informació general

Informació nutricional...Vitamines: C (moltíssima, més que els cítrics), E, A, B1, B2, B3, B6.

Minerals: Fòsfor, magnesi, potassi i calci.

Altres: Àcid fòlic, carotens, capsantina, beta carotens.

Què m’aporta menjar pebre? 1. Afavorir la formació de col•lagen, ossos i dents

2. Afavorir el creixement de: cabell, ungles, mucoses i per la visió

3. Reforça en la baixada de defenses.

4. Ajuda a la creació de glòbuls vermells i blancs.

5. Transmissió i generació de l’impuls nerviós i muscular.

6. Antioxidants aliats contra el càncer (degut a la vitamina E).

7. Poder analgèsic, per artritis i reuma.

8. Ajuda a cremar greixos (les varietats picants).

El pebrot té molta aigua, fibra i gairebé no té greixos, per la qual cosa es pot prendre en dietes d’aprimament.

Informació

general

Tipus de pebreHi ha moltes classes de pebrots: verds, grocs i vermells. Els verds són més suaus i els vermells tenen el sabor més marcat. Els més utilitzats:Pebrot Morrón, Pebrot picant (grup que agrupa els pebrots del piquillo, els del Padró, els bitxos i els de Gernika), Choriceros, Nyores, Pebrot dolç italià...

Es classifiquen per la seva forma i mida:

1. Forma Quadrada: Pebrot Meravella de Califòrnia, Pebrot Sitaki, Pebrot Salsa.

2. Forma Allargada o rectangular (més consumits diariament):

Pebrot de Reus, Pebrot de Lamu.Els bitxos pertanyen als allargats, n’hi ha verds, grocs i vermells. Aquests últims són la varietat més picant. Dels vermells, s’obté el pebre de Caiena.

Escollir un pebre...Al comprar-los hem de tenir en compte, que han de ser carnosos, durs, amb la pell brillant i llisa, sense taques. Els podem mantenir fins a 15 dies a la nevera, en una bossa de plàstic amb forats.Un cop cuinats es poden congelar.

No s’apren a ser un súper cuiner amb un dia. Aquest apartat esta pensat perquè d’aquestes quatre receptes, tu en treguis moltissimes més.

És només una petita mostra per a enriquir la teva inspiració. Recorda que s’ha de menjar saludable, però també variat.

PS. No abusis dels fregits.

Aplicacions

Aplicacions

TrampóTemps: 12 minuts

Preu/Plat: 3€

Es una ensalada molt fresqueta per quan fa calor.També se’l hi poden afegir ous durs, fruits secs (nous, per exemple), gambes...Pot servir com a entrant per carn, peix, com a dinar o com a sopar.

També es pot posar a sobre d’una base de pizza, per exemple, i ficar-ho al forn. S’aconsegueix una coca de trampó boníssima. Ha de ser gruixuda ja que això es molt consistent i sinó no es podrà menjar còmodament.

Tapar amb film transparent i ficar-ho a la nevera. Límit de temps de consumició aproximat de 3 dies.

Aplicacions

Trampó

Com es prepara?1. Hem de tallar el pebrot en fragments petits.

S’acostumen a tallar per la meitat, fer tires i trossejar les tires.

2. Piquem la ceba.

3. Pelem els tomàquets, i els tallem seguns el gust de cadascú.

4. Descongelem amb el microones els bastons de cranc i els trossejem.

5. Ho mesclem tot a dins una font més o menys gran i hi afegim les olives.

6. Trempar-ho amb oli, sal i, opcionalment, s’hi pot afegir vinagre al gust.

Arròs amb pebrotTemps: 15 minuts

Preu/Plat: 2/3€

Aplicacions

Arròs am

b pebrot

Es pot acompanyar d’un ou fregit o una ensalada.

Tapar amb film transparent i ficar-ho a la nevera. Límit de temps de consumició aproximat de 2 dies.

Com es prepara?Si tenim els pebrots en conserva no té cap tipus de complicació:

1. Posem aigua a bullir.

2. Opcionalment hi podem tirar una pastilla de sopa de peix.

3. Quan bulli hi tirem l’arròs i l’anem remenant fins que passin 10 minuts.

4. El colem i el passem sota l’aigua

5. El posem al plat i hi afegim el pebrot.

6. Afegim la tonyina i escalfem (quedarà un bon dinar si ho sofregim tot amb all i julivert a foc lent, acompanyat amb salsa de tomàquet).

MarraníaTemps: 15 minuts

Preu/Plat: 4€

Aplicacions

Marranía

S’hi podrien afegir trossos de sobrassada o altres verdures i carns.Es podria acompanyar amb salsa de tomàquet, maonesa, allioli...

A causa de la mala conservació de la patata fregida el millor es el consum immediat. De totes maneres po-dríem guardar-ho algunes hores tapat i en un lloc tancat (el forn o el microones, per exemple).

Com es prepara?1. Tallem les patates a cubs o a pals (segons el

gust de cadascú).

2. Tallar els pebrots i l’albergínia al gust.

3. Netejar-ho tot dins una font amb aigua i colar.

4. Escalfar una paella amb dos centímetres d’oli (d’oliva preferentment) i tirar-hi els tres alls (se’ls ha de tallar perquè no explotin amb la calor).

5. Fregir-ho tot ben daurat.

Pebrots farcitsTemps: 30 minuts

Preu/Plat: 3/4€

Hi podríem afegir bastons de cranc, olives, tonyina i/o pernil. També podríem acompanyar-ho amb salsa Gau-cha, per exemple. Es ven preparada a qualsevol supermercat.Es un acompanyant perfecte per a qualsevol plat de carn o peix.

Ja que porta ou es millor el consum immediat, però s’arribaria a conservar a la nevera a fins un recipient tancat uns 2 dies com a màxim.

Aplicacions

Com es prepara?1. Posem el forn a escalfar.

2. Agafem el pebrot vermell i el tallem per la part superior el més amunt possible i el buidem.

3. Sofregim el saltejat de verdures amb oli d’oliva i algunes espècies si en tenim. Ens van com a anell al dit l’all i julivert.

4. Agafem l’ou i el batem.

5. Un cop sofregides les verdures les mesclem ambel formatge i ho posem a dins el pebrot vermell.

6. Tirem l’ou batut per sobre el farcit del pebre i tapem aquest amb paper de plata perquè tot quedi tou i suat.

7. Ho fiquem al forn a 180º (sobre un paper de plata) i anem mirant fins que el pebre sigui tou. Ho comprovem clavant-hi un escuradents, passaran aproximadament uns 20’.

Pebrots farcits

Trucs i consells

Sempre va bé el saber algun truc que ens faciliti la feina.

A l’hora de cuinar i netejar no és una excepció, per tant, aquí podràs aprendre com fer-ho tot d’una manera raonada i ràpida.

També aprendràs els trucs de conservació que tenen els aliments, ja que és important no haver de tirar menjar i menys quan ets estudiant.

Trucs i consells

Trucs i consellsPer netejarLes olles cremadesSi el fons d’una olla se’t crema, posala sobre el foc amb una mica d’aigua i de detergent i deixa-la coure a foc lent fins que les restes de menjar es desprenguin del fons.

Un altre truc per fer desaparèixer el cremat en una cassola en bullir aigua i lleixiu dins aquesta durant uns minuts fins que queda tot desprès.

Els cremadors de la cuinaPer a netejar el greix ressec dels cremadors és molt útil esprémer una llimona i diluir-la en aigua calenta. Amb ajuda d’un fregall ho aconseguiràs deixar perfecte.

Un altre truc per netejar a fons els cremadors o fogons consisteix en encendre’ls i esperar que estiguin calents. Després es treuen amb cura de no cremar-se, s’aboca unes gotes de vinagre en ells i es netegen amb un fregall d’alumini.

Sal per al fornPer a netejar el forn de la cuina és hi tirem sal quan encara està calent. S’espera que es refredi i després es treuen els residus amb una esponja.

PaellesSi amb l’ús les paelles han perdut la seva capa antiadherent, la solució és posar un grapat de sal i després col·locar-la sobre el foc. S’ha de donar voltes a la sal fins que adquireixi un color marró. Després, es retira amb un tovalló.

Trucs i consells

Per conservarCarn i peixSi congeles filets o peix, fes-ho per racions. Així podràs treure el que necessitis. Quan ho facis, treu l’aire, així es descongelarà abans.

VerduresQuan tinguis tomàquets madurs, perquè no s’arribin a posar dolents, penja’ls al congelador. Es descongelen sota l’aixeta i la pell es desprèn sola.

La millor manera per conservar les carxofes es posar-les diversos dies en un got amb aigua, com si fossin flors.

El paPer aprofitar el pa dur, s’embolica amb un drap humit i es deixa a la nevera un dia. Uns minuts al forn, abans de la seva consumició.

OliPerquè l’oli et duri més temps net, quan fregeixis aliments arrebossats afegeix dues closques d’ou.

Apèndix

Rebost, nevera i compraPer cuinar cal disposar d’uns minims ingredients. Us convé tenir al rebost una sèrie d’aliments si no voleu haver d’anar a comprar cada dos per tres. Si us organitzeu bé, en tindreu prou amb una compra mensual o bimensual de productes perdurables (reserves) i una compra setmanal o quinzenal de menjar fresc i congelat. Sempre convé esta previst dels següents aliments (n’hi ha que convé tenir per fer esmorzars i berenars: embotits, cafè...) però que no calen per cuinar i els deixo al gust de cadascú.

Reserves de llarga durada:Sal, sucre, oli, vinagre, llet, mantega, farina, pa rallat, pasta, llegum en conserva al natural, tomàquet en conserva al natural i/o fregit en conserva. Sardi-nes i/o tonyina en conserva d’oli. Patates, cebes i alls. Herbes seques i condiments d’ús freqüent (orenga, romaní, farigola, llorer, julivert, pebre vermell, pebre blanc o negre...).

Menjar fresc:Enciam, pebrot i tomàquets (madurs i d’amanir). Pastanagues (degut a que són molt barates i es conserven molt) i verdura del temps. Fruita del temps (les taronges i les pomes es conserven molt i n’hi ha tot l’any). Ous, iogurts, formatge ratllat, bacó i/o botifarra, carn i/o peix.

Menjar congelat:La quantitat de menjar que podeu tenir congelat depèn de la mida del congelador. És molt pràctic disposar d’un petit estoc i esta bé disposar de verdures, carn, peix...

Qualsevol aliment, un cop descongelat, no l’heu de tornar a congelar.

Apèndix

Si voleu menjar bé, bo i barat, cal cuinar. I per aprendre a cuinar només cal trencar el gel.Aquest llibre u s hi a judarà: una i ntroducció a l a cuina de cada dia per a aquells que ténen poca experiència culinària, poc temps, molta gana i pocs diners, però als qui els agrada menjar bé. I per menjar bé s’entén menjar variat, saludable i no gaire precuinat. Allò que coneixem com menjar casolà, adaptat a l’estil de vida actual que exigeix una cuina ràpida, flexible i poc complicada.