MÚSICACLÁSSICATEMPORADA

2017-2018

Compositors

FESTIVALTXAIKOVSKI

SimfònicaSant Cugat

Kalina Macuta, violíJosep Ferré, director

23 de novembre 2017 21h

Mozart 1756 - 1791

Beethoven 1770 - 1827

Rossini 1792 - 1868

Suppé 1819 - 1895

Strauss Jr 1825 - 1899

Strauss 1827 - 1870

Ponchielli 1834 - 1886

Txaikovski 1840 - 1893

Lamote 1872 - 1949

Toldrà 1895 - 1962

Rota 1911 - 1979

Benejam 1914 - 1968

Bernstein 1918 – 1990

Piazzolla 1921 - 1992

Oltra 1922 - 2015

Márquez 1950

Brotons 1959

Mercadante 1969

Cuacci 1973

Alcalde 1992Teatre-Auditori Sant Cugat

FESTIVAL TXAIKOVSKI

Simfònica Sant CugatKalina Macuta, violí solista

Josep Ferré, director

23 de novembre 2017 - 21h

#2

Concert per a violí i orquestra en Re major op. 35Allegro moderato

Canzonetta: AndanteAllegro vivacissimo

‘Capritx italià’ op. 45

Suite del ‘Llac dels cignes’Escena núm. 10, de l’acte II

Vals núm. 2 de l’acte IDansa dels cignes núm. 13 de l’acte II

Czardas: Dansa húngaresa núm. 20 de l’acte IIIEscena fi nal núm. 29 de l’acte IV

Piotr Ilitx Txaikovski

INTERMEDI

Kalina Macuta Josep Ferré

ELS MÚSICS

Primers Violins

Pere Bardagí Freixas (concertino)Oriol Capdevila MorroNausica Berni MartinAlejandro Correa RodríguezJoaquín Peláez AldanaPatrícia Badia LópezMarta Escoz i BalaguerCati Santos FulgencioEva Panyella CallaoJoan Bosch Daniel

Segons Violins

Laia Pujolasos Casadevall (cap)Beatriz Lizarte MartinSara Ruiz GuerreroBorja Peirón MartínElisenda Prats BrugueraMeritxell Nicolau TeixidóMorelba Eduardo MuñozEloi Ortells SegarraMeritxell Tiana Alsina

Violes

Albert Flores Freixanet (cap)Cristina Romaní QuintoLluis Martinez MartinezAlbert Serra i OllerVictor Mateo NebotSantiago Burgos i TarridaAlbert Madero Delgado

Violoncels

Julià Borràs i Querol (cap)Andrea Peiron MartinSara Guri CasallachsAlbert Martin FloresMarta Pons GarciaMabel Sánchez Gutiérrez

Contrabaixos

Artur Regada Matas (cap)Carles Rambla TióR.Trent Hellerstein

Flautes

Mayte Santos Pérez (cap)Paula Sirvent Raga

Oboès

Francesc Castillo Martínez (cap)Enric Tudela Pallerola

Clarinets

Toni Rocosa Girbau (cap)Josep Mira i Olcina

Fagots

Gabriel Sales Garcia (cap)Eric Willy Galobardes

Trompes

Marina Romo Vivancos (cap)Sebastià Rio SerracarabasaJorge Navarro RodríguezCatalina Maria Terrasa Garau

Trompetes

Josep Juan i Pomes (cap)Ignasi Jimenez Alvarez

Trombons

Enric Mestre Gras (cap)David Calvet AmaroF. Javier Banegas López

Tuba

Juan Rodriguez Poveda

Percussió

Quim Solé EscobarEric Sánchez HurtadoGerard Filgueira Garcia

Arpa

Teresa Espuny Pujol

Piotr Ilitx Txaikovski | Kamsko 1840 - St. Petersburg 1893

La seva composició data de 1878, durant una temporada a Clarens, Suïssa, on Txaikovski es va retirar després del trauma que per a ell suposà el fracàs del seu matrimoni. Durant el seu sojorn suís rebé la visita d’un deixeble, el violinista Iosif Kotek. Arran de les converses que mantingueren Txaikovski començà a esbossar l’obra. Txaikovski es reconeixia, tal com manifestà en certa ocasió, “rus fins al moll de l’os” malgrat no integrar-se en el corrent nacionalista de la música russa i decantar-se més per una mena de cosmopolitisme occiden-tal esquitxat d’un cert eslavisme. Això ho trobem en aquest concert i en altres obres seves tot i que hi ha una composició, en aquest sentit, molt especial, ja que la música popular en què es basa o que evoca no és russa sinó italiana: el Caprici italià. Compost a Roma el 1880 durant els carnavals, esdevé un veritable homenatge de Txaikovski a un país que adorava. Confiava en l’efecte que l’obra tindria

Sobre les obres...

Txaikovski dominava l’escriptura per a orquestra i tenia un estil propi i inconfusible en aquest sentit, ja fos en la música purament simfònica, en el ballet o en les composicions con-certants. Entre aquestes darreres, una de les favorites del públic és el seu Concert per a violí i orquestra en Re major, una obra intensa, captivadora, d’un virtuosisme molt exigent per al solista i recorreguda de principi a fi per temes bellíssims.

Retrat de Piotr Ilitx Txaikovski - Nikolai Kutznetsov

‘gràcies als temes encisadors que he pogut reunir; alguns recollits en col·leccions, altres escoltats al carrer’. L’obra comença amb un toc de trompeta, sens dubte el que devia escoltar cada matí des de la seva habitació a l’Hotel Costanzi a prop d’una caserna. Les al·lu-sions al folklore italià les podem percebre des del principi, amb un característic ritme de siciliana al qual segueixen melodies populars i, més endavant, una veritable tarantel·la que ens recorda la vitalitat rossiniana. Tot plegat, ple d’aquella llum meridional que Txaikovski tant estimava. Als ballets de Txaikovski també és present, és clar, la dansa popu-lar. Mostra d’això són les danses del seu ballet El llac dels cignes (compost entre 1875 i 1876), on trobem czardes, diversos valsos, una colorista dansa espanyola, una altra xinesa, l’encisadora dansa dels petits signes, etcètera. Aquestes danses, més altres fragments del ballet, acostumen a formar part de La suite d’El llac dels cignes. La suite no va ser preparada pel compositor sinó pel seu editor Piotr Jurgenson després de la mort de Txaikovski. A partir d’aleshores han proliferat les suites de l’obra, sovint preparades per directors d’orquestra. La impressionant escena final del quart acte és un altre dels números imprescindibles, amb el tema bellíssim que ja sentim a l’escena del segon acte i que tampoc no pot faltar.

Escena del ‘Llac dels cignes’

PROPER CONCERT

CONCERT DE CAP D’ANY

Simfònica Sant CugatJosep Ferré, director

27 i 28 de desembre de 2018 - 21h

El concert de ‘Cap d’Any’ ha esdevingut un espectacle tradicional de les festes na-dalenques. Enguany l’Orquestra presenta un programa diferent, original i irrepetible. Obertures d’òpera i música de pel·lícules al costat de la música més característica de la família Strauss. Bona música i bon humor per gaudir en família d’aquestes festes tan asssenyalades.

No hi falteu!

PROGRAMAGioacchino Rossini: Obertura de ‘La gazza ladra’

Amilcare Ponchielli: Dansa de les hores de ‘La Gioconda’

Josef Strauss: ‘Música de les esferes’ op. 235

Eduard Toldrà: Sardana ‘Sol ixent’

Salvador Brotons: Nadales catalanes

Nino Rota: Música de pel·lícules: La StradaCasanova

Otto e mezzoil Padrino

Franz von Suppé: ‘Cavalleria lleugera’

Johann Strauss, Jr.: ‘Im Krapfenwaldl’ polca op. 336

Johann Strauss, Jr.: ‘Visca els hungaresos!’ polca

Johann Strauss, Jr.: ‘El bell Danubi Blau’

INTERMEDI

Nascuda a Olsztyn (Polònia), va estudiar sota la direcció de professors polonesos tan importants com Artur Milian o Magdalena Szczepanowska. El 2002 va finalitzar els seus estudis a l’Acadèmia de Música Fryderyk Chopin de Varsòvia amb Matrícula d’Honor.

Durant els seus estudis va ser becada per rebre masterclasses d’eminents violinis-tes com Igor Ozim, Valerij Klimov o Pierre Amoyal. També ha participat en master- classes impartides per Thomas Brandis, Olivier Charlier, Victoria Neaga...

Ha estat premiada en importants concur-sos internacionals: Concurs per a Violí Sol Tadeusz Wronski (menció especial), Con-curs de Música de Cambra de Lodz formant part del Quintet amb piano ‘Tutte le Strade’ (1r premi), Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona; en la modalitat Duo-Sonates amb la pianista Agnieszka Kaczmarek (Diploma d’Honor) el 1999 i amb Daniel Blanch (Medalla per Unanimitat) el 2004.

Ha realitzat amb èxit nombrosos concerts en importants sales europees: Societat de la Música i la Filharmonia Nacional de Varsòvia, la Sala de Ball del Palau de Lancut o la Casa ‘Atma’ de Szymanowski a Zakopane. A l’octubre de 2005 va realitzar el seu debut com a solista al Palau de la Música de Barcelona, al costat de l’Orquestra de Cambra d’Andorra i sota la direc-ció de Miquel Ortega.

El 2002 va treballar com a 3r concertino a l’Orquestra Simfònica d’Aalborg (Dinamarca). Actualment és part integrant de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu a Barcelona.

http://danielblanch.com/duet.htm

Nascut a Nulles (Tarragona). Realitzà els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va obtenir els premis d’honor de flauta travessera i de piano. Al ma-teix Conservatori, estudià direcció coral i ins-trumental amb els mestres Enric Ribó i Antoni Ros-Marbà. Posteriorment ha fet cursets de perfeccionament amb Michel Corboz, Pierre Cao, Lazlo Heltay, Rosalyn Tureck, Monique Dechaussées i Thierry Fischer.

Ha actuat a diferents llocs de l’Estat, així com al Teatre Parnasse de París, a la Televisió Belga i a la Setmana Catalana a Berlín. Cal esmen-tar l’actuació que va dirigir al Teatre Beaulieu de Lausanne (Suïssa), on es va estrenar la seva obertura per a cobla Homenatge a Pau Casals.

Ha col·laborat amb el Gran Teatre del Liceu com a director de cors a les següents òperes: Maria Stuarda de Donizetti, Turandot de Puccini, Parsifal i Lohengrin de Wagner i, de Donizeti, Lucia di Lammer-moor.Ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès en diferents produccions dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat ha dirigit les òperes La Clemenza di Tito i il Re Pastor de Mozart al Palau de la Música; Rita de Donizetti, Le Villi de Puccini i El Giravolt de Maig de Toldrà, Carmen de Bizet, Cavalleria Rusticana de Mascagni.

A més d’òpera, ha dirigit una gran diversitat de partitures, entre les quals l’oratori El Pessebre de Pau Casals, la 9a Simfonia de Beethoven, Concerts per a piano i orquestra de Mozart, Beethoven, Rachmaninoff, Grieg, Txaikovski, Chopin i Gershwin, els ballets, el Llac dels cignes de Txaikovski amb la companyia d’Ángel Corella i Petrushka de Stravinski.

A l’apartat de compositors catalans, ha dirigit i estrenat obres de: J. A. Amargós, P. Bardagí, M. Blancafort, S. Brotons, J. Carbonell, P. Casals, A. Cohí Grau, E. Eckart, V. Garcia Acin, J. Garreta, A. Guinovart, R. Lamote de Grignon, D. Bozzo i M. Migó...

www.josepferre.cat

Violí Director

Kalina Macuta Josep Ferré

Patrocinadors: