28
Optimització de processos, innovació i enfocament global mulla’t per l’eficiència Revista interna del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya. Juliol 2010. Número 3 Parlem amb Antoni Giró, rector de la UPC l’fpc a Terrassa, la consolidació del canvi Estudiants d’aquí i d’allà: l’FPC vista pels alumnes

Emotiva't 3 - 2010

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Emotiva't 3 - 2010

Optimització de processos, innovació i enfocament global

mulla’t per l’eficiència

Re

vis

ta in

tern

a d

el C

ol·l

ec

tiu

de

la F

un

da

ció

Po

litè

cn

ica

de

Ca

talu

ny

a. J

ulio

l 20

10. N

úm

ero

3

Parlem amb Antoni Giró, rector de la UPC

l’fpc a Terrassa, la consolidació del canvi

Estudiants d’aquí i d’allà: l’FPC vista pels alumnes

Page 2: Emotiva't 3 - 2010

03 EditorialUn model eficient, per Joaquim Olivé, Director de l’FPC

04 Coses que passenL’actualitat de la Fundació

06 ComunitatDesenvolupament de Negoci - Línia de Solucions Individuals

12 De tu a tuAntoni Giró, rector de la UPC

18 Mirada exteriorAlumnes d’arreu del món

20 Entre nosaltresCanvis a la seu de l’FPC a Terrassa

24 La fitxaJordi Arnaiz, Departament de Serveis Generals

25 NaturalmentVacances urbanes

26 AltaveuAgenda d’oci a Barcelona i Terrassa

sumariEmotiva’t, la revista del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya

DireccióIgnasi del RíoCoordinació FPCErika LópezHan col·laboratAntoni Giró, Annarosa Cánovas-Pérez, Rosa Nualart, Iván Chica, Marta Martí, Jordi Arnaiz, Ignasi del Río, Karen Zenteno i Steven González

Disseny i realització: BPMO EdigrupGuitard 43, 1a planta 08014 Barcelona. Tel.: 93 363 78 40Fax: 93 410 84 15www.bpmoedigrup.com

Coordinació editorialToni PonceDirecció creativaPaula MastrángeloDirecció d’artRosa BaldrichMaquetacióBernat MajoralCoordinació lingüísticaRaúl PelegrínCoordinació de fotografiaCarlota PratsProduccióCristina Prats

4 6

Page 3: Emotiva't 3 - 2010

L’elaboració del Pla Estratègic 2010-2014, del qual us vam parlar a l’anterior número, va ser el fruit d’un treball de fons per definir aquells trets identificatius que ens donaven sentit com a equip. En identificar aquests trets, es van establir les missions i la visió de la Fundació, però també vam identificar els nostres valors. Tot individu o organització es regeix per una sèrie de valors fonamentals que defineixen la seva manera d’actuar i l’FPC en té els seus propis: sense l’ecoeficiència, la innovació, l’orientació al client i l’enfoca-ment global no seríem qui som ara, qui volem continuar sent com a organització.Aquests valors responen a un tarannà i a una manera de treballar en equip i fan possible traçar uns objectius. Parlem d’oferir valor al client, d’optimitzar processos, d’adaptació a les necessitats del mercat, de ser ecoeficients, etc., objectius que s’emmarquen dins el projecte del Pla Estratègic.

Amb els primers resultats de la implantació del Pla Estratègic i els canvis organitzacio-nals duts a terme els darrers temps, l’eficiència es consolida i deixa de ser una aspira-ció de futur per ser una realitat. Tots els que formem el col·lectiu de la Fundació hem demostrat que és possible i aquesta és la línia en la qual volem continuar: el treball en equip és el que impulsa I’FPC per aquest camí.

En aquest tercer número, amb què celebrem el primer any de vida de la revista, comp-tem amb les paraules d’Antoni Giró, reescollit recentment com a rector de la UPC, que ens encoratja a construir en equip un camí de futur per a la universitat i la nostra Fundació, entre altres interessants qüestions. També coneixerem a fons una part del Departament de Desenvolupament d’Activitat. Els nostres companys de Terrassa ens explicaran els nous avantatges organitzacionals i moltes més seccions que us acompa-nyaran aquest estiu.

Desitjo que passeu unes bones vacances!

Un model eficient

Joaquim Olivé Director de l’FPC

18

20 24

26

Page 4: Emotiva't 3 - 2010

CITM

Sis alumnes de segon curs del Grau oficial en Multimèdia del CITM van filmar un lipdub amb 350 treballadors de la UPC. Rebatejat amb el nom de LipdUPC, els treballadors van exercir d’actors, ballarins i cantants per un dia, fent un playback al ritme de Hot’n’Cold, de Katy Perry, per celebrar Sant Jordi. El vídeo, que a YouTube ja acumula més de 85.000 visites, està filmat amb un únic pla seqüència, una tècnica en què la càmera roda sense interrupcions, usant el tràveling i diferents grandàries de plans i angles de càmera, per seguir els personat-ges i recórrer un escenari.

‘Lipdub’ deLs aLumnes deL Grau muLtimèdia

Coses que passen04

L’acte, que va tenir lloc el passat 28 de gener, va servir de presentació d’aquest postgrau, desenvolupat de manera conjunta per la UPC School i la Direcció General de Promoció Econòmica de la Generalitat de Catalunya.

Henry Chesbrough Convidar a Compartir eL Coneixement

Henry Chesbrough, director executiu i professor del Center for Open Innovation de la Haas School of Business Develop-ment, va oferir la conferència Cap a un nou paradigma: open innovation al Tech Talent Center, emmarcada dintre de la jor-nada Open Innovation i models de trans-ferència a Catalunya, organitzada amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. “Ningú no té avui dia el monopoli del coneixement. Si volem innovar, hem de comptar amb col-laboradors externs, partners i empreses que ens aportin valor”, va afirmar Ches-brough a l’acte.

inauGuraCió deL i postGrau en estratèGia i Competitivitat reGionaL

Amb Antoni Giró i i Antoni Castells

L’acte inaugural de la primera edició del postgrau va comptar amb la ponèn-cia de Mario Pezzini, director de l’Àrea de Competitivitat Regional de l’OCDE, i la presència d’Antoni Giró, rector de la UPC, Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances, Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelo-na, i Joaquim Olivé, Director de l’FPC. Mario Pezzini, que va pronunciar la conferència inaugural, va exposar el seu punt de vista sobre les últimes tendències i bones pràctiques de la com-petitivitat a les regions. “La concentració de les àrees metropolitanes no és suficient per al creixement econòmic”, va afirmar.

D’esquerra a dreta: Antoni Fogué, Antoni Giró, Antoni Castells i Joaquim Olivé

D’esquerra a dreta: Xavier Pont, Henry Chesbrough

i Albert Castellanos a la UPC School

Page 5: Emotiva't 3 - 2010

El 22@Barcelona ha escollit el Tech Talent Center, seu de la UPC School of Professio-nal and Executive Development, per dur-hi a terme el 22@Update Breakfast del mes de juliol de 2010, una trobada per a l’intercanvi d’idees innovadores que se celebra cada mes al districte de la innovació de Barce-lona. L’esmorzar, celebrat el passat 15 de juliol, va permetre donar a conèixer in situ l’activitat i l’espai de la UPC School.Durant la jornada, el 22@Breakfast va reunir directius i professionals interessats en la jornada, anomenada Creació i gestió d’em-preses de base tecnològica: casos d’èxit. Els van donar la benvinguda Antoni Giró Roca, rector de la Universitat Politècnica de Cata-lunya, i Jordi William Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica i president de 22@Barcelona.

Tres experts innovadors van parlar a la conferència Creació i gestió d’empreses de base tecnològica: casos d’èxit, en el transcurs del 22@Update Breakfast del mes de juliol. Els assistents, convidats pel 22@Barcelona, van tenir l’ocasió de conèixer in situ l’activitat i l’espai de la UPC School.

Conferència al Tech Talent CentereL 22@ CeLebra a La upC sChooL eL breakfast de juLioL

tres casos d’èxitPer a la cita es van convidar tres experts i fundadors d’empreses de base tecno-lògica que es troben en diferents estadis de creixement. En primer lloc, Carlos Guzmán, productor de l’empresa Wake Studios, va realitzar una intervenció sota el títol Wake-Studios: creació d’una empresa especialitzada en videojocs. Per la seva part, Carlos Hernández, director general de l’empresa iContainers, va presentar la conferència Creixement futur = internaci-onalització; revolució global al transport online. El tercer convidat, Carlos Puente, professor de la UPC, cofundador de l’em-presa Fractus i autor de més de 30 patents a nivell internacional, va tractar El cas Fractus: creació i gestió d’una empresa de base tecnològica.

Josep Lluís de Gabriel, director i fundador de Bitlonia.com, ha explicat la seva experiència en el llibre Internet Marketing 2.0 en una pre-sentació a l’edifici Tech Talent Center el passat 26 d’abril dins el cicle Open Talent. De Gabriel definia el panorama que es viu al món del màr-queting des de la implantació d’Internet a la societat i el seu ús com a eina de comunicació

presentaCió deL LLibre ‘internet marketinG 2.0’

05Coses que passen

de les empreses: “Els consumidors han deixat de ser simples espectadors de la pel·lícula i s’han convertit en els grans protagonistes”. L’autor és també professor del postgrau en Màrqueting Estratègic i Operatiu de la UPC School, i va estar acompanyat per la directora del curs, Carolina Consolación, i Marc Roca, business consultant en MCR Consulting. Josep Lluís de Gabriel

Page 6: Emotiva't 3 - 2010

Oferta acadèmica al detall

Desenvolupament de Negoci - Línia de Solucions Individuals

El Departament de Desenvolupament de Negoci - Línia de Solucions Individuals s’encarrega de l’anàlisi de les necessitats del mercat i de la promoció, l’assessorament i la venda dels programes definits en el catàleg comercial de la UPC, tots ells enfocats a l’alumnat que no són empreses ni institucions.

Comunitat06

El primer pas per definir el catàleg de productes a la Fundació passa perquè cada àrea de promoció analitzi els pro-grames un a un, per exemple, a partir de l’històric d’alumnes, per veure quina és la seva viabilitat. En paral·lel, s’analitzen les noves tendències, seguint què estan rea-litzant altres centres, tant a nivell nacional com internacional, per veure si existeixen noves necessitats per part dels alumnes. Com explica Iván Chica, Responsable de la Línia de Solucions Individuals, “estem

Page 7: Emotiva't 3 - 2010

molt al dia de les notícies del sector i, amb tot això, podem valorar l’oferta actual i les possibles noves activitats

per incorporar en el catàleg”. D’aquesta manera, es transmeten les corresponents peticions al Departament d’Operacions

Comunitat 07

per DefINIr eL catàLeg, caDa àrea aNaLItza eLS SeuS programeS uN a uN

per veure si són viables i si és possible tirar endavant el programa en qüestió.No s’han de confondre les funcions de l’equip de Solucions Individuals amb el de Solucions Corporatives que, si bé està situat dins del mateix departament, presenta la gran diferència de realitzar una venda de caràcter més proactiu. “Ells s’encarreguen de fer un producte a mida amb una estratègia B2B, mentre que la nostra està clarament enfocada al client final i, per tant, és B2C”.

Page 8: Emotiva't 3 - 2010

Comunitat08

Però, quin és aquest client final al qual es dirigeixen les accions de promoció? Com explica el Responsable de la Línia de Solucions Individuals, “majoritàriament es tracta d’un perfil UPC, és a dir, tenim molts estudiants que ja vénen de la Uni-versitat Politècnica, tot i que cada vegada anem agafant més públic nou a partir de

programes de gestió”. Quant a la seva nacionalitat, i a pesar de reconèixer que la majoria són estudiants locals, Iván Chica assenyala també que “dels clients interna-cionals, bona part són d’Amèrica del Sud, mentre que d’europeus n’hi ha menys”.

caNaLS De promocIóEn paral·lel a la necessitat de saber en tot moment a quins perfils dirigir-se, també resulta fonamental conèixer els canals per aconseguir arribar a aquest públic objectiu. En paraules d’Iván Chica, “en els darrers dos anys hem anat introduint força millores per passar de l’offline a l’online i també de l’1.0 al 2.0”. I és que, afegeix, “entre el 80% i el 85% de la nostra feina de màrqueting la fem en línia perquè una gran part del nostre públic està molt connectat a la xarxa”.Per tant, l’estratègia se centra en acci-ons de màrqueting directe, tot persona-

litzant molt els missatges i enviant-los als clients potencials dins l’entorn en què es mouen. Sobre això, apunta Iván Chica, “si estan buscant feina, ens po-den trobar a l’Infojobs, així com també a xarxes socials com el Facebook”. Tot això sense oblidar la figura del web com “la nostra principal eina de venda, per

la qual cosa intentem actualitzar-la al màxim”, afegeix.Amb tot això, les dues principals pun-tes de treball del departament sempre han estat entre maig i juliol i d’octubre a desembre. No obstant això, reconeix, “és cert que aquests pics s’han anat apla-nant en bona mesura per la introducció de nous processos que ens permeten analitzar quasi constantment l’oferta”. Per tant, conclou, “podem dir que vivim en una punta de feina constant”.Sobre el dia a dia, comenta que l’equip treballa “de forma estreta, perquè tot plegat sigui el més dinàmic possible, ja que, en definitiva, som una agència de màrqueting sempre oberta a ajudar a la resta de depar-taments de la casa”. Unes funcions que, com afegeix, “impliquen molta planificació, tot i que en el nostre dia a dia sempre apa-reixen coses urgents per solucionar”.

“L’EqUIP trEbaLLa DE forma EStrEta, PErqUè tot PLEgat SIgUI EL méS DINàmIC PoSSIbLE, ja qUE, EN DEfINItIva, Som UNa agèNCIa DE màrqUEtINg SEmPrE obErta a ajUDar”, IváN ChICa

Cristian riCart

Olga DOmèneCh

marta garriga

sarai FOnt

marta sagristà

míriam CastrO

Page 9: Emotiva't 3 - 2010

09Comunitat

isabel De la Fuente

iVÁn ChiCa

Vanessa rODa

YOlanDa mOrenO

mòniCa Celma

refereNtS tecNoLògIcSA dia d’avui, les àrees més sol·licitades quant a formació passen per la gestió (en bona part com a complement de perfils bastant tècnics i amb carèn-cia d’eines de management i gestió d’equips), però també per les noves tec-nologies. “En general, Catalunya i Espa-nya són un referent en aquesta matèria i la seva aplicació, sobretot en temes d’energies renovables o medi ambient”. Partint d’aquesta base, aquest any es posarà en marxa un nou postgrau centrat en els vehicles híbrids. Aquesta serà només una de les incorporacions del nou catàleg que, com afegeix Iván Chica, “hem renovat quasi en un 30%”.

caS D’èxItEl fruit de tot aquest treball queda reflectit en projectes com la creació, fa dos anys, d’un nou postgrau organitzat conjuntament amb el CCCB i que, sota la denominació L’Espai Positiu, estava centrat en el disseny i la producció d’ex-posicions. “Era un públic tan específic que no sabíem com arribar-hi”, comen-ta Iván Chica, “així que molta gent es va haver d’implicar en el projecte per descobrir nous canals per aconseguir-ho”. Aquest gran esforç va finalitzar amb la consolidació del postgrau amb una segona edició: “Vam omplir les places amb molts més alumnes sense fer tanta acció comercial”.

iván Chica:• “He treballat a bastants empreses i

penso que és la primera vegada que m’hi sento totalment bé, tant per l’ambient, com pels projectes que em toca assumir”.

• “Sempre és bo poder aixecar-me al matí i que no em faci mandra anar a treballar. De fet, treballo quasi les 24 hores del dia, el meu cap no para de pensar, perquè la feina que faig m’agrada molt”.

el que+

iván Chica:• “Una evidència és que tenim un

volum de feina molt gran, que no ens permet fer-ho sempre tot com ens agradaria”.

el que-

Page 10: Emotiva't 3 - 2010

Comunitat10

isabel De la Fuente Tècnica comercial

“Destaco sobretot el tracte directe i perso-nalitzat amb els nostres clients. Quant al meu equip, destacaria sobretot l’ajuda i el suport en les tasques del dia a dia”.

sarai FOntTècnica comercial

“M’agrada donar resposta a les persones que s’interes-

sen en la nostra oferta i el suport dels meus companys

en les tasques que desen-volupem al departament”.

Olga DOmèneChResponsable de Promoció (Àrea d’Arquitectura, Urbanisme i Edificació)

“El que més m’agrada és que hem d’estar alerta al que ens envolta, però a vegades el volum fa que l’espiral d’estrès creixi molt; mentre que pel que fa a l’equip destacaria el moment matiner en què per l’spark algú diu: ‘Fem un cafè?’”

mòniCa Celma Responsable de Promoció (àrees d’Enginyeria i Medi Ambient)

“Fa poc que m’he incorporat a l’equip de promoció, però, en general, amb el que més gaudeixo és amb la part creativa. De l’equip, el que més valoro és el suport, la col·laboració i l’ajuda que hi ha entre els companys”.

Cristian riCartTècnic comercial

“El que més valoro de la meva feina és la diversitat de tasques que arribem a desen-volupar, no és una feina gens rutinària. Pel que fa al meu equip, el que més m’agrada és l’edat de tots ells, perquè fa que el tracte sigui més proper i això beneficia el bon ambient”.

YOlanDa mOrenOEspecialista en Processos i Suport a la Venda

“De la meva feina m’agrada captar les necessitats del meu equip i fer millores en els processos, tot fent les modifica-cions pertinents, tant en el procés com en el disseny de pantalles o manuals. De l’equip, m’agrada que tingui moltes ganes de fer coses i millorar”.

Page 11: Emotiva't 3 - 2010

11Comunitat

iVÁn ChiCaResponsable de Solucions Individuals

Quina és la teva experiència a l’FPC?Vaig entrar el setembre de 2008, quan hi havia una estructura diferent i com a responsable de l’equip de promoció. Ja a finals de 2009 es va produir un canvi important i tota l’acció comercial es va col·locar sota el mateix paraigua: el de Desenvolupament de Negoci. A partir d’aquest canvi, vaig convertir-me en el Responsa-ble de la Línia de Solucions Individuals.

Parla’ns del teu equip...És un equip molt maco, amb una mitjana d’edat molt baixa, entre 28 i 30 anys aproximadament. Tots som bastant afins, ens fem molt i, en general, la gent està molt motivada i li agrada el que fa.

Com és el teu dia a dia?És molt variat perquè faig moltes coses diferents: des de projectes transversals que em demanen des de direcció, fins a temes més macro del departament, per exemple, planificar la feina, establir polítiques, gestio-nar els recursos que tenim, portar la relació amb altres departaments, etc. A banda, també una part de la meva feina passa per resoldre dubtes i motivar l’equip.

Explica’ns una anècdota del departament.Som un departament força divertit i, per exemple, des que vaig entrar sempre muntem alguna història pel sopar de Nadal. El primer any ens vam disfres-sar de raïm i el segon vam fer una revista del cor del nostre departament amb anècdotes sobre nosaltres. Ara ja estem pensant què farem aquest Nadal i tenim algunes idees...

Fora de l’oficina, com et definiries?Tant a nivell personal com a la feina sóc molt orga-nitzat i diria que excessivament meticulós, cosa que fa que sovint la gent se’n rigui. També m’agrada molt viatjar per conèixer noves cultures i els idiomes, així com l’esport i el Barça.

marta garrigaResponsable de Promoció

(àrees de TIC i Empresa)

“M’agrada tot el que faig, fins i tot treballar sota pressió, tot i

que sovint no tinc temps de fer les coses com m’agradaria. Els

meus companys són merave-llosos i es treballa molt a gust

a l’equip”.

Vanessa rODa Especialista en màrqueting i comunicació ‘online’

“De la meva tasca, la comunicació online, em quedo amb la transversa-litat: treballar amb webs ens obliga a participar ‘una mica’ de tots els projectes i activitats de la casa i pen-sar com podem projectar-los cada vegada amb millors resultats”.

marta sagristà Especialista en màrqueting i comunicació ‘online’

“La meva feina és heterogènia i em permet innovar i aprendre coses noves cada dia. A més, cada cop que algú em pregunta com val la feina, responc el mateix: ‘M’ho passo molt bé!’”.

míriam CastrO Tècnica comercial

“Valoro de la meva feina el tracte directe amb el client i poder donar resposta a les seves inquietuds i necessitats formatives. L’equip som un grup amb una gran diversitat de perfils professionals i on cadascú aporta la seva essència personal”.

Page 12: Emotiva't 3 - 2010

Al capdavant d’un projecte

Mirant al futur

Parlar amb Antoni Giró és parlar de present i de futur i d’un projecte de línies clares i ben traçades. En un moment on l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) ja no és un horitzó sinó quelcom concret, la UPC enfronta els nous reptes amb optimisme i amb una àmplia oferta d’estudis de qualitat.

Amb la perspectiva que aporten quatre anys, quina valoració fa del camí recorregut per la UPC en aquest temps?Els quatre anys d’aquest primer mandat han estat molt intensos, però molt posi-tius. Penso que hem fet un salt qualitatiu important en tots els àmbits. Han estat quatre anys dedicats, per exemple, a integrar els nostres estudis en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Des del punt de vista de la docèn-cia, hem aconseguit entrar amb normalitat a l’EEES, i no ha estat fàcil.

Què ha aportat a la universitat durant aquest temps perquè els votants l’hagin tornat a fer dipositari de la seva confiança?

DE TU A TU12

Quan em vaig presentar, ara fa qua-tre anys, volia posar a disposició de la UPC tota la meva experiència en gestió universitària, adquirida durant els meus anys com a director general d’Universitats a la Generalitat de Catalunya. Crec que això ha servit per aportar un visió àmplia i també per aconseguir redreçar els as-pectes econòmics de la nostra universitat. Estàvem en uns moments d’un dèficit anual acumulat creixent i hem aconseguit, amb l’esforç de totes les unitats bàsiques i de tota la comunitat, arribar a l’equilibri pressupostari. Això jo crec que ha estat molt rellevant, així com l’increment de l’activitat de recerca i dels fons captats a través del Pla UPC 21. Per posar un exemple, en ingressos procedents d’ac-tivitats de recerca, projectes europeus i convenis amb empreses, hem passat d’uns ingressos d’uns 35 milions d’euros a uns 70 milions l’any. Ara, aquests èxits estan condicionats per aquest moment de crisi que vivim. Ens toca gestionar aquest nou context, però sempre serà millor fer-ho tot partint de l’equilibri pressupostari que no pas del dèficit creixent.

Antoni Giró, rector de la UPC des del 2006, ha estat reelegit per exercir el càrrec durant quatre anys més, en el que serà el seu segon i darrer mandat. Amb ell conversem sobre el futur de la UPC.

Page 13: Emotiva't 3 - 2010

DE TU A TU 13

Page 14: Emotiva't 3 - 2010

DE TU A TU14

Una característica que el defineix és el seu esperit innovador, tal com ho demostra el seu lideratge com a docent i investigador en diferents projectes. Com a rector de la UPC, és compatible aplicar una voluntat innovadora en les tasques directives pròpies del seu dia a dia? Jo diria que més que ser innovador he aprofitat el coneixement exacte de l’admi-nistració i de la gestió per optimitzar els recursos i saber com buscar i gestionar els fons dels diferents plans d’inversió. És evident que una cosa és la recerca i una altra la gestió, són ben diferents. Però sí que és cert que tenir experiència en l’àmbit de la recerca pot ajudar a ser creatiu en l’àmbit de la gestió. Tot i això, el que caracteritza realment la tasca de gestió, al final, és treballar, treballar i treballar! I l’equip que m’ha donat suport és un equip molt potent. I això és de gran importància, el rector no ho pot fer tot. La clau dels èxits està també en l’equip i en totes les persones que treballen diària-ment a la universitat.

Durant la seva carrera també ha compaginat les tasques docents i directives. Amb l’experiència acumulada com a rector, què hacanviat? Què ha de canviar?En aquests moments, i vinculat a la docència, és essencial el canvi de metodologia docent que hem d’aplicar. L’EEES no és només l’harmonització dels plans d’estudi, sinó també el fet de centrar l’aprenentatge més en les hores de treball de l’estudiantat que no pas en les hores del professorat. Això comporta que bona part dels materials de suport docent també s’han de transformar. Crec que és important aprofitar les possibi-litats de les plataformes informàtiques, com ara Atenea, per adequar nous materials i, alhora, fomentar al màxim el diàleg amb els estudiants. Tot això no s’improvisa, és una línia clara que els grups de recerca i els grups docents van incorporant i desenvolupant, des d’una perspectiva col·laboradora. En aquest context, un grup desenvolupa una tasca, un altre modifica les pràctiques de labo-ratori, un altre els equips de treball, l’altre els projectes de final de carrera, etc., i tot això, desat en xarxa, en obert, acaba

enriquint la docència que fem i configu-rant el canvi i consolidant-lo. No es pot pensar que hi haurà una gran transfor-mació d’avui per demà.

La implantació dels canvis que implica l’EEES està finalitzant durant el seu mandat. Com valora aquesta transició de model a la UPC?En aquest mandat el que hem fet és concretar com ha de ser l’EEES, però tot just l’any passat vam posar en marxa els graus, ja que dels màsters ja teníem una oferta àmplia en marxa. Però serà aquest any, a l’octubre, quan es complementi l’oferta de la UPC de manera definitiva dins del marc de l’EEES. Per tant, ara es-tem introduint, curs a curs, les metodolo-

Page 15: Emotiva't 3 - 2010

“Estem valoritzant decididament la recerca. Hem enfortit el Centre de Transferència i Tecnologia, que ajuda a generar nous projectes de recerca. Hem creat l’Oficina de Patents per donar suport al nostre personal a l’hora de fer una patent. Disposem del programa Innova per proporcionar l’assessorament necessari per crear una empresa. Hem creat el Parc UPC per poder ubicar aquestes empreses. I, recentment, hem posat en marxa el Centre d’Innovació Tecnològica de la UPC, per facilitar la canalització de les demandes de recerca per part de les empreses”.

Comptes ClArs

CAdenA de vAloritzACió del Coneixement i lA reCerCA

l’A

pu

nt

Antoni Giró va iniciar la tasca de rector amb una previsió de dèficit que ascen-dia als 21 milions d’euros i, finalment, aquell primer any van tancar l’exercici amb 13,5 milions d’euros en negatiu. L’any següent, el dèficit disminuïa a 3,5 milions d’euros, i el següent a 0,5 milions. Aquest any passat el resultat s’hagués situat en 2 milions d’euros de superàvit (si la Generalitat de Cata-lunya hagués complert amb el pla de finançament previst).

lA upC obertA Al món

Per al curs 2010-2011, la UPC imparteix una seixantena de màsters universitaris, dels quals 20 s’imparteixen en anglès per facilitar, així, l’arribada d’estudiantat internacional.

DE TU A TU 15

gies. El seguiment i la consolidació es farà en els propers quatre anys. Resumint: han estat quatre anys d’adaptació i els quatre que vindran seran de consolidació. Aques-ta és la tasca que ens toca liderar ara.

Aquest canvi ha d’anar acompanyat també d’unes millores en inversions i suport que es preveu que es materialitzin amb la recent designació com a Campus d’Excel·lència Internacional (CEI), però, és suficient per assolir els objectius previstos?Desgraciadament, ha succeït que el nostre èxit en aquesta convocatòria ha coincidit amb la retallada que ha hagut de fer la Generalitat del seu pla d’inversions com a conseqüència de la crisi. Els crè-dits concedits pel CEI passaran a suplir aquesta manca d’inversió i ens perme-tran no notar tant la retallada d’aquestes

inversions. Tanmateix, el salt endavant que prevèiem per al projecte del Cam-pus d’Excel·lència quedarà relativament frenat. Una part dels fons procedents del CEI els hem destinat a millorar i adaptar aules per a la nova metodologia d’ense-nyament que preveu l’EEES, especialment a espais del Campus Nord. Enguany, en la nova convocatòria de reforçament dels Campus d’Excel·lència Internacional, hem tornat a demanar recursos per al projecte, de manera que espero que el projecte, pel qual vam aconseguir el reconeixe-ment conjuntament amb la Universitat de Barcelona en la zona universitària que envolta la Diagonal, es vagi consolidant.

Un dels principals actius de la candidatura pel CEI ha estat el projecte del Barcelona Knowledge Campus (BKC), què ens en pot explicar?El BKC va ser l’etiqueta que vam utilitzar per presentar a la convocatòria de Campus d’Excel·lència Internacional el projecte de la Universitat de Barcelona (UB) i la UPC. A part de la qüestió econò-mica que ja he esmentat, el vessant més

“A l’oCtUbre serà qUAn es ComPlementi l’ofertA de lA UPC de mAnerA definitivA dins del mArC de l’eees”

Page 16: Emotiva't 3 - 2010

DE TU A TU16

positiu de la convocatòria dels CEI ha estat el fet d’incrementar les relacions i el diàleg amb la UB. El CEI és, sobretot, per la seva configuració, un campus geogràfic al voltant de la Diagonal. Ens ha servit per dialogar i posar en comú actuacions con-juntes entre les dues universitats de cara al futur, per compartir projectes i nous serveis per a l’estudiantat, per millorar la senyalització de la zona, i especialment l’entorn extern del Campus de la Diago-nal. La zona, pel seu aspecte extern, no reflectia la producció científica que es duu a terme dins dels edificis. Un campus de màxima producció científica també ha de projectar externament una imatge d’excel·lència.

La formació permanent és una de les apostes amb més empenta. Com valora el seu paper a la universitat? La formació permanent anirà prenent cada vegada més importància. Dins de l’EEES, l’estructura cíclica ha comportat que hi hagi molts més graus i màsters universitaris, la qual cosa es tradueix en el fet que l’estudiantat cada vegada tindrà una formació més diversificada. Tot i això, durant la carrera professional, caldrà actualitzar permanentment els coneixe-ments. La formació per a tota la vida ja no existeix, en el món on vivim els conei-xements queden obsolets ràpidament,

Antoni Giró (Reus, 1949) és rector de la UPC des de l’any 2006 i ho serà durant quatre anys més. És llicenciat i doctor en Ciències Físiques a la UB i ha estat professor de la Universitat Rovira i Virgili (1971-77), de la Uni-versitat de Barcelona (1978-82) i de la UPC, des del 1983, en qualitat de

catedràtic d’universitat de l’àrea de Física Aplicada. Va ser director general de Recerca, vicepresident de la CIRIT i director general d’Universitats del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalu-nya durant 7 anys.

Antoni Giró roCA

més en uns camps que en d’altres, i això ho hem de tenir ben present. Per això, la nostra oferta per a la formació permanent també l’adaptem a la semipresencialitat o a horaris que permetin compaginar l’estu-di i la feina a totes aquelles persones que ja estan en el mercat laboral.

Tot recordant el darrer discurs d’inauguració del curs 2009-2010, vostè va esmentar “la nova UPC del segle XXI”. Ens pot explicar com és i quins trets s’endevinen ja d’aquesta UPC del futur?L’any passat vam iniciar una reflexió del projecte UPC 2020, que tractava d’ima-ginar com havia de ser la UPC d’aquí a 10 anys. El debat que es va fer el tenim present per enfocar quin tipus d’uni-

versitat volem, quin tipus d’estructura i gestió ens cal perquè aquesta universitat que ens imaginem sigui una realitat. Ja tenim encetades, paral·lelament, dife-rents línies d’acció: d’una banda, hi ha un Pla d’Internacionalització en marxa, de l’altra, el Pla de Sostenibilitat 2015.

També disposem de la configuració de l’EEES i estem veient que en un entorn globalitzat la tendència és que, per a la formació de grau, els estudiants esco-lliran les universitats que tinguin a prop. No així per a la formació en l’àmbit del màster, que exigirà més mobilitat, sobre-tot d’aquí una dècada. Per això, hem de posar la UPC a l’abast dels estudiants d’aquí i també dels de fora, que puguin decidir venir a la UPC a rebre la seva formació per al futur.

Què pensa de la trajectòria actual de l’FPC?Durant aquests quatre anys hem fet una aposta molt important quant a l’FPC. S’ha traslladat la seu de l’edifici Vèrtex al Campus Nord, al 22@, tot reconfigurant les activitats de la Fundació i fent una seu d’acord amb la nova filosofia d’obrir el nostre centre-escola a la formació per-manent. Una seu, però, amb el planteja-ment que l’FPC també realitza activitats en tots els campus de la universitat. A la Fundació, volem preparar programes de màster propis però que s’adeqüin a l’EEES i que acadèmicament tinguin l’estructura que els permeti el reconeixe-ment com a estudis universitaris oficials. I quan parlo de formació permanent no només em refereixo a l’oferta que nosal-tres podem fer, sinó també a la demanda que rebem, tant per part dels professio-

“lA formACió Per A totA lA vidA jA no existeix, en el món on vivim els Coneixements qUeden obsolets ràPidAment”

Page 17: Emotiva't 3 - 2010

DE TU A TU 17

nals que estan treballant com per les empreses que fan plans de formació per als seus treballadors i requereixen els nostres serveis.

Per finalitzar, què ens pot dir del CITM?L’EEES ens ha permès que el grau en Multimèdia i el grau en Fotografia i Crea-ció Digital que imparteix el CITM, que no estava en el registre de títols oficials de l’Estat, s’hagin pogut adequar i trans-formar en un títol oficial. Com que no hi ha finançament públic per a aques-tes titulacions, hem creat un consorci amb l’Ajuntament de Terrassa per tal de gestionar-les adequadament i així poder continuar impartint la docència que realit-zàvem al mateix preu, però ara ja no com a títol propi, sinó com a oficial. Estem contents perquè creiem que hem enfortit un projecte educatiu que ja funcionava i que esperem que encara tindrà més èxit en el futur.

Page 18: Emotiva't 3 - 2010

mirada exterior18

Experiència positiva

L’FPC, punt de trobada

L’expansió internacional de la Funda-ció Politècnica de Catalunya té un dels seus mercats clau a Amèrica Llatina. De fet, són molts els alumnes que en els darrers cursos han optat per viatjar fins a Barcelona per ampliar la seva formació i obrir així nous horitzons a la seva carrera professional. Un d’ells és Steven González, que va arribar de Colòmbia l’any 2003 amb l’objectiu d’especialitzar-se en el tema d’estruc-tures i fer un màster. La decisió de venir a Barcelona es va basar en un primer moment en el fet que, en aquell temps, només es podia cursar aquesta espe-cialitat a Alemanya i Catalunya. Com explica: “L’idioma i també el clima em van fer optar per formar-me a Barcelona i a la UPC”.

Per la seva banda, la Karen va deixar fa dos anys la seva Bolívia natal per aconse-guir incorporar-se a nous àmbits dins del món laboral mitjançant la formació.

Obrir hOritzOnsTant l’Steven com la Karen han trobat a la UPC una bona manera d’obrir horitzons. En el primer cas, el Màster en Estructures Arquitectòniques va permetre a l’Steven “obrir els ulls sobre com es treballava a Espanya i conèixer també les normatives europees, cosa que resulta molt important per al nostre dia a dia laboral”. A més, as-senyala: “L’arquitectura a Espanya supo-sa la possibilitat d’ampliar coneixements també d’enginyeria i aprendre a realitzar càlculs, mentre que a Colòmbia els arqui-tectes no tenim potestat per fer-los”.

El caràcter internacional de l’FPC s’ha anat consolidant durant els darrers anys amb l’arribada a Barcelona d’estudiants procedents de diferents punts del món. L’Steven i la Karen són només dos exemples d’estudiants que ja s’han deixat seduir per la Ciutat Comtal.

Steven GonzáLezArquitecte especialista en la part tècnica i estructura33 anysNascut a Santa Fe de Bogotà (Colòmbia)

Page 19: Emotiva't 3 - 2010

mirada exterior 19

De cara als propers anys, tant la Karen com l’Steven tenen clar que volen continuar ampliant la seva formació:Karen: “Em plantejo fer un màster en finances i tractar de buscar una empresa on pugui desenvolupar tots els coneixements adquirits perquè penso que la pràctica fa sempre al mestre”.Steven: “Tinc la intenció de fer el doctorat en Rehabili-tació d’Edificis, ja que resulta necessari anar-te actualit-zant quant a normatives, nous materials, etc.”.

el futur

A partir d’aquí, al maig va finalitzar també dins de l’FPC un postgrau en simulació visual i ha participat durant aquest temps d’unes jornades tècniques d’instal·lacions a edificis de les quals destaca, en la matei-xa línia: “Van resultar molt interessants per-què els industrials van presentar els seus productes i em va permetre conèixer què s’està utilitzant”. Actualment, treballa com a professional independent coassociat

amb d’altres professionals d’origen francès en un petit despatx a Barcelona.Per la seva banda, Karen Zenteno ha cursat un màster part time en Gestió i Organització d’Empreses i actualment està treballant en una multinacional del sector de l’electrònica.La seva experiència a la UPC és en tots dos casos molt positiva. La Karen destaca sobretot alguns dels seus professors i

els coneixements adquirits per part d’ells. En la mateixa línia, l’Steven comenta: “La frescor dels professors més joves, que han compartit amb nosaltres els seus projec-tes, i el suport dels més experimentats han estat molt importants”.

barcElOna, ciutat dE rEfErènciaLa ciutat de Barcelona suposa un atractiu afegit a l’hora que molts estudiants estran-gers optin per la UPC per ampliar la seva formació. Un bon exemple n’és l’Steven, qui destaca: “Per als arquitectes és una veritable meca i estic enamorat de la ciu-tat”. De fet, afegeix: “Vaig venir només per estudiar i al final m’he quedat, estic casat i tinc un fill”.En el cas de la Karen, va ser la seva ger-mana qui la va animar per venir a estudiar a Barcelona. “Sortir del teu país per viure en un altre sempre amplia la ment i et permet madurar professionalment i també perso-nalment”, comenta. La seva experiència ha estat mot positiva i de la ciutat destaca la possibilitat de “conèixer una nova cultura i indrets que fins i tot desconeix la gent que viu aquí des de fa temps”.

la sEva ExpEriència és En tOts dOs casOs mOlt pOsitiva: dEstaquEn Els prOfEssOrs, Els cOnEixEmEnts...

Karen MaribeL zenteno Especialista en gestió i organització d’empreses31 anysProcedent de Bolívia

Page 20: Emotiva't 3 - 2010

entre nosaltres20

Fem equip, fem Fundació, fem upc

Canvis a Terrassa

Des del desembre de l’any passat s’estan introduint una sèrie de canvis a la seu de l’FPC a Terrassa. L’objectiu és millorar la integració i la coordinació de la feina que fa la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) a Barcelona i a Terrassa.

Page 21: Emotiva't 3 - 2010

Actualitzar i millorar la gestió de recursos esdevé una prioritat per optimitzar el fun-cionament intern de l’FPC i per continuar oferint una formació d’alta qualitat.Ignasi del Río, Director de l’Àrea d’Eco-nomia i Serveis de l’FPC, explica com “un cop estructurada la nova seu de Barcelona, el Tech Talent Center, al barri 22@, ens preguntem com coordinar la gestió amb la seu de Terrassa. Sobre l’organització que ja existia, decidim

aplicar economies d’escala, tot aprofitant l’estructura central de Barcelona i traslla-dant-la a Terrassa”. L’objectiu és arribar a centralitzar la gestió en l’àmbit de l’organització i dels recur-sos, per guanyar en eficiència i facilitar la feina que es realitza en tots dos llocs, tot seguint un mateix model de funcionament. Ignasi del Río afegeix que “centralitzar la gestió de l’FPC voldrà dir agilitzar els processos per a un millor funcionament.

Comença el procés de centralització d’alguns serveis. Es comença per la Comercialització.

Tot el personal de Terrassa que tenia activitats relacionades s’integra a l’Àrea d’Economia i Serveis i es comencen a ges-tionar conjuntament aquestes activitats, independentment de si es treballa físicament des de Barcelona o Terrassa.

S’integra tota l’activi-tat relacionada amb l’Àrea de Programes de Formació i es ges-tionen amb un mateix patró de direcció.d

esem

br

e 2

00

9

Feb

rer

20

10

ma

ig 2

010

entre nosaltres 21

Cronologia de Canvis realitzats

Page 22: Emotiva't 3 - 2010

Traslladarem les coses bones que s’estan fent a Barcelona cap a Terrassa i a la inversa, i d’aquesta manera farem que els dos centres funcionin seguint un mateix patró, tots sota el paraigües de l’FPC”. El plantejament és passar a un model on la gestió de les activitats que es fan a Terras-sa i a Barcelona sigui similar, tot posant les eines adients per al correcte desenvolu-pament de les activitats formatives: temes de recursos humans, temes de sistemes, de serveis generals, etc., i eines per a la comercialització d’aquestes activitats for-matives. Tot sota uns criteris de direcció únics, unes estratègies comunes i uns processos alineats.

Un eqUip, dUes seUsS’implementaran a Terrassa solucions d’èxit ja aplicades a Barcelona. En conèi-xer el know-how, s’aniran introduint pau-latinament els canvis que corresponguin. Tant a Barcelona, amb la UPC School, com a Terrassa, amb el CITM, es pretén que els espais tinguin els recursos neces-saris per desenvolupar les activitats en condicions òptimes i, alhora, donar una imatge d’excel·lència, tecnologia i innova-ció. En el cas de Terrassa, l’objectiu és fer

entre nosaltres22

les necessitats de formació i, en segon, perquè es preveu que hi haurà un creixement d’alumnes, ja que durant els darrers anys el projecte s’està enfortint i consolidant. “És necessari fer una anàlisi rigorosa quant a l’espai i les instal·lacions, i determinar quin pot ser el punt de màxim rendiment. L’espai és finit, per tant, saber quin volum d’estudiants podem acollir és important”. Per això, pensar en els recur-sos que es tenen (tecnologia, laboratoris, etc.) i adequar-los al volum màxim que aquella instal·lació pot absorbir és una de les prioritats. Gestionar els recursos en funció de l’ocupació i sobretot facilitar aquesta gestió. Tendir cap a un model estandarditzat, on totes les aules esti-guin preparades per fer qualsevol tipus d’assignatures o activitats, equipades per cobrir les necessitats en cada situació. Tot això facilitarà la gestió quant a orga-nització, moviments i calendaris.

Departament de Serveis Generals

Departament de Sistemes d’Informació

Departament d’Operacions

un upgrade, una millora en molts àmbits, pel que fa a formes de treballar, a tecno-logia, a solucions i a eines. Crear valor i que “l’usuari entengui que la formació que oferim és de qualitat, que les instal·lacions

són adequades, etc. Tot aquest planteja-ment s’està consolidant a Terrassa i ara és el moment de Terrassa, una versió 2.0 per entendre’ns”, explica Ignasi del Río.

AdeqUACió d’espAis i reCUrsosPel que fa a les instal·lacions, es pre-tenen fer millores, en primer lloc, per oferir la tecnologia suficient per cobrir

L’oBjeCTiu és Fer un ‘uPgraDe’, una miLLora en moLTs àmBiTs: Formes De TreBaLLar, TeCnoLogia, soLuCions, eines...

Page 23: Emotiva't 3 - 2010

entre nosaltres 23

en l’àmbit inFormàtiCEn l’actualitat, els alumnes a Terrassa entren al sistema infor-màtic amb un usuari genèric i es vol actualitzar l’estructura de servidors perquè puguin entrar amb un loggin i password propis, tot permetent així a l’usuari tenir un espai personal i privat dins del sistema. Això també aporta més seguretat i és més fàcil monitoritzar a través d’un sistema central.

seguretatIntroduir un nou sistema de vigilància amb càmeres, que per-meti monitoritzar en temps real, a través de web, des d’on es vulgui, Terrassa o Barcelona, tot augmentant els punts de vigilància.

la gestió d’aules es Farà a través d’un sistema inFormàtiC En el qual es planifiquen les activitats i es generen unes re-serves informàtiques. Així queden definits els usos d’aquella aula cada dia i hora durant el curs. Més endavant, a cada aula hi haurà una pantalla on s’especificarà quina classe toca en aquell horari. I si hi ha algun canvi, el sistema farà automàticament els canvis necessaris per quadrar els espais i ho notificarà a través de la pantalla. D’aquesta manera es facilita la gestió dels recursos d’aula i permet fer-ho de forma centralitzada i a distància.

millora del pàrquingNo cal monoterització del sistema, ja que en entrar el cotxe llegeix la matrícula i si estàs registrat, et deixa passar. Tot automàtic.

introduir una reCepCió a l’ediFiCi i millorar l’espai de treball

Situar algú a l’entrada, per facilitar tot el tema d’informació, atenció personalitzada i fins i tot per seguretat i imatge.

Més endavant, es redissenyarà la zona administrativa que hi ha a l’entrada.

En definitiva, fer les coses amb la finalitat última que l’usuari estigui satisfet i amb la convicció que la formació que rep s’escau amb el que està pagant, en tots els àmbits. Això, que ja era així, ara amb el nou model es pretén que s’enforteixi i consolidi.

de

Ca

ra

al

Futu

r

Està previst introduir diferents novetats a la seu de Terrassa.

eva garCía aponteDepartament de Sistemes d’Informació“Ens ha aportat la possibilitat de poder dur a terme projectes de més envergadura, ja que ara disposem de molts més recursos per a la millora del nostre servei”.

andreu garCía sánChezDepartament de Serveis Generals“El nou canvi ens permet participar d’una manera directa en la forma de treballar que se segueix a Barcelona i et sents part del mateix equip. Quant al treball diari, en alguns aspec-tes segueix sent el mateix, però organitzat de manera que podem oferir un millor servei als nostres clients externs (alumnes i professors). També tenim noves funcions a les quals ens estem adaptant i unes eines informàtiques que ens permeten gestionar millor el nostre treball, així com nous equipaments que millo-ren la docència”.

meritxell samper vidalDepartament de Sistemes d’Informació“Personalment m’ha afectat, ja que ha estat, i és, un canvi important a tots els nivells, però és qüestió de temps poder-ho assimilar i extreure’n totes les coses bones que su-posa. El que més he notat en la millora en el dia dia laboral fa referència a la comunicació interna i gestió d’incidències, i a les eines com l’emotiva, l’spark, els mòbils, els telè-fons a les aules, etc. Ens faciliten la comu-nicació entre departaments i ens permeten realitzar el treball més eficaçment”.

manolo garCía gordilloDepartament de Serveis Generals“Encara és aviat per poder donar una opinió clara del canvi en el meu àmbit de feina. Crec que a partir del pròxim curs, en comen-çar de zero, notaré els resultats de l’opti-mització del servei respecte a les meves responsabilitats. De moment, com en tot el que implica canvis, m’han sorgit dubtes que han estat resolts en poc temps”.

Com t’ha afectat el canvi? Com ha millorat el teu dia a dia laboral?

Page 24: Emotiva't 3 - 2010

in vic viris ilicum addum, Cat, C. Hil hos, nonsid am catum inum inc vit.Iviris publintem dem inatio et a ve, ve, P. Bem in te noctusp icones cupio, stre nos publi pat.

Esmorzars amb El DirEctor GEnEralVividi, caveroris firiciena, que caede-natquo Cati, mei sentimm oenti, us in atur aritabenam hiliu commores mum, omnius estrius es inte cone inatquo hicis. Nihilnes? quidiena, se tum pero ad mortil hiliciam tusqua nihille ssilium,Lut ceri, nonsuntus int. Piessim ovidem ade et ve, quit, constiam pere iam acchuco nstiam num iam. Ficae tum mis. Gra Si conve-reo, non vatquidet ete con dem, Cupplin dem moraestrae nos convesi deris. Dam ductabi ta movente bermaximus egitur urnihilicaes vid averes nistiam abi caecepe stilina, furi ignat. Valerit. mentius conestili-ca moenici ssuperae, nos ad re nocus am et imura omnosus, omnes hacere, et? in dem consuppl. erendiusquo intervit, nonir uroximius ipio intes scri poresteatus, com-pons adhuis. Satatus at noculis bonihil inpraela inclum. confiribut ina pri pulicere, senarem abefece stilin sed clatum, quo inate, supioreis. Huidit? Hil hem in adhus capesse rnictui tarbendiis, que compotis. Actusque quitalario te adducere inte teat cri silii popopub licaute atisque aciocte rficaequam oc, condessena, sendic ocre, o C. Satque fecerivis.Bi stilicae, que fac tem tumusci praec te, temus, tes fuium patquodiem deffred addum, simihilius.Untemum temodi pulost L. Sp. Aximis cla rei pervict eritio, antili, cus, straci por aucondam inc rei perte mium imilica uda-

meni catella bemenatus horum alestric terio, vium huitiferum vehena, quem tere, ermiu .que adhuidius ortient ebatus, quam notiquam nimum achus, sum tentiac ipsendam ium remurei teraedi emoltorum essentius et? Solus An sis senatrid furnum sta terions videpse nontrat iamentiocum sendam publicae esimusatis bonfecta, tartusquem aucotanum. Verfirionu mena, mentus reniu simis. Patia? P. eo taricon fecerfi ciorente con Itabulvis, tam hora Sena, untea modius, contess ediusperfit.

DiGuEs la tEva!Bus commorunte ina re norum sus viri interdii pra prissid ponscioni furo, vid sente idela tum P. Mare factam estra ina, fessenatri sum patiliquem publique

tiferdi catimus ve, convocupies rehenda ceribus erum publinculis ponsuli ustribus, stodiemus halicatus mensulut L. Pimus, con vivagiteste conlocultum publica; es re que nium iu mantum ret? Evivive ssilibun-te fatque atilius hebus anu iam iliae nos locum tata et publis veres C. Od Catantra, me potimure te moltori suscit.Et rescii iam iam novendit, octurbit postracit L. Mediist empoendi, senscionlos sil tus ipsedicieme pubitiam ne consuli, etra inati, sture elibus se vilis; num huis dum escreto C. Habus.Hos etilnena, Cat, nem dinpraribus is? Quam. Go pro et; hiceres imilica.

Etruntemus inat. Ratu se, ne nin adductabus et vagit, vem terfex ma, silibusque nem nessenti, quam ho-cus? Siderum conscem dii inat. Vervides cone aurbis et; henis et? Terfert entiem inatus in vic viris ilicum

intr

an

et

rev

ista

Etruntemus inat. Ratu se, ne nin adductabus et vagit, vem terfex ma, silibusque nem nessenti, quam hocus? Siderum conscem dii inat. Vervides cone aurbis et; he-nis et? Terfert entiem inatus in vic viris ilicum addum,

La manca de comunicació entre eLs trebaLLadors afavoreix eLs maLentesos i eLs rumors

La fitxa24

Jordi arnaiz, Departament de serveis Generals

Edat: 30 anys (visc a Gavà)Fora de la feina em tro-baràs… en un cafè amb amicsuna pel·licula i un llibre: The Goonies és un clàssic, tot i que veig molt cinema en els desplaçaments cap a la feina; Guerra Mundial Z ex-plica la vida dels supervivents des-prés d’una epidèmia de zombis...aquestes vacances… aniré a Gènova, on viu la meva germana, i des d’allà farem petites escapades

Serveis Generals és un departament molt actiu, ens explica el Jordi Arnaiz: “Assignem les aules seguint l’horari, la planificació del curs, les necessitats tècniques de l’assignatura, el nombre d’estudiants, etc. I fem una mica de tot, portem tota la gestió de l’edifici”. Aquest estudiant de grau superior en telecomunicacions treballa amb tots els departaments i proporciona el que els professors necessiten, “sovint ens confonen amb el Departament de Sistemes d’Informació!”. A banda de peticions extraordinàries i encàrrecs d’última hora, treballen amb força previsió: “Ara estem fent la planificació per al proper curs, és una de les tasques més interessants de la nostra feina, però també la més feixuga, com jugar al Tetris però col·locant els cursos! Però aquí les fitxes creixen, disminueixen, canvien de forma…”. Treballa amb nosaltres des de principis de 2006, però no és el primer contacte amb l’FPC, ja que va estudiar-hi un Màster en Videojocs perquè li agrada molt la il·lustració digital i el disseny 3D: “Sóc un fan d’aquest món i abans ja havia començat a fer coses amb el Photoshop”, ens revela.

Jordi arnaiz“Fer la planificació de les aules és com jugar al Tetris!”

Page 25: Emotiva't 3 - 2010

El ioga ens condueix a trobar l’es-tabilitat tant mental com emocional mitjançant la respiració, les postu-res (asanas) i la meditació. És una tècnica que fa canviar la manera de veure els problemes i ens ajuda a afrontar-los. El hatha ioga és el més difós arreu ‘H

atH

a io

ga

NatURaLMENt 25

Qui no s’ha trobat mai (o es trobarà) en aquesta situació? agost, sol/a a la ciutat i sense vacances. creus que és motiu per avorrir-se? ni de bon tros; de fet, es poden fer moltes coses a la ciutat o sense haver de desplaçar-se gaire lluny i amb un pressupost mínim. Pren-ne nota!

vacances urbanes

Un estiu com no t’imagines!

al tEu abastDescansa o aprofita el temps, tu esculls què fer a l’estiu. Si optes per donar un enfocament pràctic al temps lliure a casa, s’ha de fer un plantejament per escollir les activitats que no s’han pogut fer durant l’any i que cal o es volen fer: estudiar un nou idioma (o reforçar-lo), fer un curset en línia, posar-se al dia amb la lectura de llibres, endreçar la casa o fer neteja de trastos vells… També hi ha centres cívics, biblioteques i tallers que ofereixen acti-vitats i cursets a mida de les nostres ne-cessitats, com aprendre a ballar, a cuinar plats japonesos o a millorar els nostres coneixements informàtics, entre d’altres.

si t’avorrEixEs, mou-tE!Si, ben al contrari, en comptes de fer coses pràctiques vols descansar, tens molt al teu abast. Els parcs, els carrers mig buits o la platja són llocs de relax o de trànsit: traça rutes segons els teus inte-ressos (arquitectònics, culturals, històrics, sortir a comprar…) i dóna-li corda al teu cor al mateix temps. A banda del típic oci a la ciutat (cinema, restaurants, compres, museus, teatre),

prova de sortir de la rutina urbana: agafa’t uns dies i gaudeix de la natura des d’una caseta rural, fent acampada al Mont-seny, de ruta pels Pirineus, fent esports

d’aventura, una partida de paintball, un parc d’atraccions, etc. Són activitats al teu abast i que no suposen una gran despesa.

crEativitatSigues creatiu: reuneix els teus amics i fes un curtmetratge, una festa temàtica a casa, una gimcana amb premi al final… Si vols desenvolupar el teu talent en solitari, pots fer peces d’artesania, intentar cuinar un plat diferent cada dia o dedicar-te a la fotografia creativa. Per rematar aquest entretingut estiu, fes un bloc de les teves vacances: escriu cada dia el que has fet, les teves reflexions, penja-hi fotos i vídeos. En acabar, comprovaràs que no ho has passat pas malament!

activitats a la ciutatwww.bcn.catwww.terrassa.net

turisme rural i naturawww.ruralcatalunya.comwww.senderisme.comwww20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals

mou-te!www.zonapaintball.com/catalunyawww.portaventura.eswww.yetiemotions.com

sigues creatiuwww.blogger.comwww.jouscout.com/tallers

enll

os

d’in

ter

èsFEs un bloc DE lEs tEvEs vacancEs: Escriu El quE has FEt, pEnja-hi Fotos...

Page 26: Emotiva't 3 - 2010

ALTAVEU26

Exposició‘Amb lA probAbilitAt de ser vist’

Konrad Fischer (Düsseldorf, 1939-1996) va exercir una gran influència en l’art conceptual de les dècades dels 60 i els 70. Ara el Centre d’Estudis i Docu-mentació MACbA arrodoneix el retrat de la seva complexa personalitat, que va exercir una influència decisiva en l’evolució de l’art conceptual d’aquells anys.

+ info:

+ info:

On: Museu d’Art Contemporani de barcelona, MACbAQuan: fins al 12 d’octubre de 2010Preu: entrada a exposició temporal, 6 €; o reduïda, 4,50 €Web: www.macba.cat

On: Palau Sant JordiQuan: 30 d’octubre de 2010, a les 21 hPreu: de 35 a 60 €Web: www.livenation.es i www.servicaixa.com

On: Palau Sant JordiQuan: 29 de setembre de 2010, 21 hPreu: entrades a partir de 52 €Web: www.miguelbose.com

Després de quasi tres anys de Papitour, Miguel bosé torna als escenaris per presentar el seu darrer treball, Cardio. Acompanyat d’un equip de ballarins i 8 músics.

A banda de les noves cançons, l’artista també interpretarà temes tan emblemàtics com Bambú, Nada Particular, Morena Mía, Sevi-lla o Bandido.

miguel bosé, girA ‘CArdio’

+ info:

Agenda barcelona

El quart treball del crooner canadenc dóna nom a la seva gira i l’artista el descriu com “el disc definitiu sobre la inevitable muntanya russa que suposen les relacions de parella”.

Teatre‘lA doble vidA d’en John’

En John Smith (Joan Pera), casat i amb una filla, seria un home corrent si no fos perquè... també està casat amb una altra dona amb la qual també té un fill en una altra ciutat. Ningú no podia preveure que els seus fills es farien amics per In-ternet. Ara ha d’evitar que descobreixin la veritat.

barcelona acollirà l’espectacle esportiu de l’any a Europa, en què 1.500 atletes de diferents paï-sos s’esforçaran per batre els rècords continen-tals i mundials. La mascota del campionat, barni, rebrà els esportistes de proves com els 10.000 metres, el disc, el martell, el salt d’alçada...

EsportsXX CAmpionAt europeu d’Atletisme

+ info:On: Estadi Olímpic Lluís Companys i més llocs Quan: del 26 de juliol a l’1 d’agost de 2010Preu: entrades des de 10 ,.Web: www.bcn2010.org

© b

arce

lona

201

0

© Live Nation

© RLM

+ info:On: Teatre Condal, avinguda del Paral·lel, 91Preu: 23 € (a diari), 29 € (cap de setmana) Web: www.teatrecondal.cat

ConcertsmiChAel bublé i el ‘CrAzy love tour’

Page 27: Emotiva't 3 - 2010

Concertel bArrio

El cantautor espanyol de flamenc fusionat amb rock andalús, conegut com “el hombre del sombrero”, presenta el seu darrer disc, Duermevela, sota la influència d’artistes com Triana, Medina Azahara, Alameda, Manolo Caracol i Paco de Lucía.

27ALTAVEU

Despulla’t! Un diàleg entre el vestit i el cos és una reflexió sobre el diàleg que s’esta-bleix entre el cos i la indumentària i com aquesta pot arribar a transformar la nostra forma biològica fins al punt de modelar-la.

Ara és possible gaudir dels millors intèrprets i dels grups simfònics de més renom al cinema i sense moure’s de la ciutat. Organitzat per l’Ajuntament de Terrassa, en aquesta ocasió es realitzarà una retransmissió en directe i via satèl-lit des de Salzburg, Àustria.

Exposició‘FotògrAFs de lA nAturAlesA’

Exposició ‘despullA’t’

ÒperatemporAdA d’òperA del CinemA CAtAlunyA

Aquesta exposició consta d’una selecció de les millors fotografies participants del més important i prestigiós concurs internacional de fotografia de la naturalesa organitzat pel Museu d’Història Natural (The british Museum) i la bbC.

Agenda terrassa

On: Centre Cultural Caixa Terrassa, sales 3 i 4, rambla d’Egara, 340Quan: del 23 de setembre al 14 de novembrePreu: entrada gratuïtaWeb: www.fundacioct.es

+ info:On: Centre de Documentació i Museu TèxtilQuan: fins al 31 de desembre de 2011Entrada: individual adult, 3 €; reduït, 1,5 €Web: www.cdmt.es

On: Cinema Catalunya, carrer de Sant Pere, 9Quan: 26 de juliol de 2010, 20.30 h Preu: 12 € (anticipada) i 15 € (el mateix dia)Web: www.terrassa.cat

+ info:

+ info:Quan: divendres, 30 de juliol de 2010, 21.30 hOn: Zona Esportiva Municipal Can JofresaPreu: 30 € anticipada i 35 € a taquillaWeb: www.cantautorelbarrio.com

+ info:

© Fundació Caixa Terrassa

Humor

El Petit Cabaret obre les seves portes els dissabtes a talents de l’humor que expliquen les seves aventures quotidianes en forma de monòleg. L’espai, a més de ser un referent de la nit terrassenca, acull concerts de nous músics i grups independents.

‘Fiebre del monólogo en sábAdo noChe’

On: El Petit Cabaret del Comanou, carrer del Pare Llaurador, 17Quan: dissabtes, 23 h, a partir de setembrePreu: gratuïtWeb: www.comanou.com

+ info:

© C

oman

ou

© Ediciones Senador

Page 28: Emotiva't 3 - 2010