TREBALL GRUPAL – FOTOGRAFIA

A. I’M DESEPERATE, GILLIAN WEARING

Informació extra sobre l’autor i la seva obra:

El primer trabajo importante de la artista británica fue un proyecto fotográfico al que denominó Signs that Say What You Want Them to Say and Not Signs that Say What Someone Else Wants You to Say 1992–3 (Letreros que dicen lo que quieres decir y no letreros que dicen lo que alguien más quieren que tú digas), conocido más brevemente como Signs (letreros). El concepto consistió en  acercarse a personas en la calle, invitarlas al proyecto de escribir algo en un papel y luego ser fotografiados. El resultado sorprendió a los ingleses, quienes encontraron a un policía pidiendo ayuda o a un impasible yuppie clamando su desesperación. Si bien a primera vista parece una interacción entre los sistemas de cifrado visuales y literarios (haciendo eco de algún modo a Barbara Kruger) en realidad se trata más bien del entrecruce de lo público y lo privado.

“En su obra, Gillian Wearing se ha enfocado repetidamente en las expresiones del ser de las personas en situaciones construidas. Se interesa por el comportamiento y perspectiva de la gente desde las más variadas avenidas de la existencia: desde los desarraigados a los pensionados o los niños en edad escolar. Este análisis tan cándido como circunspecto produce retratos que reflejan un

Imatge que forma part de la sèrie fotogràfica Signs that say what you want them to say and not Signs that say what someone else wants you to say (1992-3). L’artista va parar persones anònimes pel carrer per demanar si participarien en el projecte escrivint en un cartell com se senten en aquell moment.

Wearing pretén que les persones diguin realment com se senten, sense preocupar-se per l’entorn: ni comportaments socials acceptats, ni les aparences.

Fotografia l’interior de les persones.

A més a més, resulta un retrat objectiu per part de la fotògrafa.

Aspectes destacats a treballar:

TRENCAR AMB APARENCES / MOSTRAR INTERIOR DE LA PERSONA

TREBALL AMB PERSONES DESCONEGUDES

A classe es parla, precisament, de les aparences. Hi ha bastanta gent a qui no li quadra el missatge escrit amb l’aspecte de l’home (ben vestit, aparentment). Es mostren els estereotips que tenim.

També hi ha gent a qui li inquieta la discordança que veuen entre el missatge i el gest de l’home, el qual sembla que esbossi mig somriure.

frágil equilibrio entre la auto-conciencia y la imagen percibida, las esferas pública y privada, la veracidad y la proyección.”

Wearing se interesa en esa brecha entre la realidad y la ficción, el observador y el artista, lo notorio y lo íntimo.

“Su trabajo investiga los terrenos de la confesión personal, la fantasía privada y el trauma individual.”

(http://oscarenfotos.com/2013/04/14/gillian-wearing-viaje-al-fondo-de-la-identidad/) hi ha explicades més obres relacionades amb aquesta primera.

B.COPYSHOP (1999), THOMAS DEMAND

Informació extra sobre l’autor i la seva obra:

Simulacros de una realidad previamente representada. Y es que no es fácil definir la obra de este fotógrafo alemán, que toma como base fotografías aparecidas en prensa relacionadas con algún acontecimiento, y que luego reproduce a tamaño real en cartón o papel, escena de la que a continuación toma sus propias fotografías, en una suerte de juego de miradas fotográficas.

Espacios que vacía de la presencia humana y que ilumina con una luz que en alguna ocasión se ha comparado con las luces de un ascensor, lo que contribuye aún más a esa atmósfera irreal, extraña, enigmática en unos espacios atemporales y de esterilidad casi de quirófano.

Lugares que han visto asesinatos, antiguas salas en las que se fotografiaba a presos en el centro penitenciario de Gera en una sala equipada con Rayos X causante de numerosas muertes por leucemia, el Salón Oval del presidente norteamericano… Escenarios reales que se convierten en otra cosa, en lugares probablemente más inquietantes que el que dio origen a la fotografía primigenia.

Parlant a classe, sorgeixen diferents idees i sentiments, la majoria encaminats cap a:

- Sensació agobiant. Oficina deserta però pensem en la feina que es duu a terme allà: repetitiva, avorrida, gris, sistemàtica…

- Sensació de fredor. No hi ha rastre de vida. Tot impol·lut Hi ha quelcom que inquieta, que no acaba de quadrar.

- Hipòtesi: l’artista pretén transmetre els moments que s’han viscut en aquest lloc.

Demand recrea espais amb cartolines i després els fotografia. Per tant, no és un espai recreat però que existeix a la realitat.

Demand es centra en els anomenats “no espais”: espais contemporanis, universals i de pas (no habitats) que són cada cop més importants en el nostre dia a dia actual.

Aspectes destacats a treballar:

ESPAIS DE PAS (O CENTRAR EL TREBALL EN UNA ALTRE TIPOLOGIA D’ESPAIS QUE NO SIGUIN TÍPICS DE FOTOGRAFIAR).

RECREACIONS

JOC REALITAT/FICCIÓ O AMBIGUÏTAT “PARECE PERO NO

ES”

(http://lavidanoimitaalarte.blogspot.com.es/2011/02/thomas-demand-munich-1964.html)

Pàgina web oficial: http://www.thomasdemand.info/

Si fueran naturalezas estarían muertas. De hecho, una vez Demand hizo la maqueta de un follaje; vista de cerca la fotografía parecía emanar ese olor penetrante de las flores podridas en un jarrón. Porque si algo falta en sus fotografías, es algo como un signo de vida. Están los rastros de las personas, una taza de café, el paquete de cigarrillos, pero no mucho más, o lo que es peor: el problema no es la soledad de la escena (eso sería, en todo caso, lo de menos), el problema es el anonimato opresivo. No hay rastros de huellas digitales, no hay singularidades, no hay efectos del tiempo sobre las cosas, no hay aquella opacidad dada a los objetos por la suciedad del tacto, el desgaste, esa impregnación grasienta que dejan las manos sobre las superficies. En efecto, lo que hay es un lustre que de tan frío se vuelve asqueroso. Evoca algo entre la leve estetización de los diseños de posguerra de Dieter Rams y la ultra higiene de un consultorio de dentista.

(http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/radar/9-2544-2005-10-05.html)

C. CENTAURUS NEANDERTALENSIS (1987), JOAN FONTCUBERTA

Informació extra sobre l’autor i la seva obra:

Para Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), el único sincero que existe en esta vida es el que sabe cómo mentir. Las imágenes siempre mienten porque está en su naturaleza interpretar lo que muestran. Con esa máxima de fondo, el catalán ha desarrollado un peculiar estilo fotográfico presente en gran parte de su colección. (…)

En la primera sala, titulada «Fauna» (1987), el filósofo de la fotografía cuestiona la veracidad el discurso científico, que comúnmente se impone como una verdad absoluta al espectador. (…)

Fontcuberta explicó que eligió la fotografía como modo de expresión artística porque «a diferencia de lo que mucha gente piensa, no es una ventana abierta y transparente en el mundo». Para el artista, «cada vez que

Aquesta fotografia ens sorprèn, no acabem d’entendre què hi ha representat: és un efecte òptic, és un fotomuntatge?

Fontcuberta és el fotògraf contemporani més important de Catalunya. Té una obra molt peculiar on sempre posa en dubte el concepte de veracitat en la fotografia.

Tal i com es veu a la imatge, ho posa en dubte mitjançant fotocollages. La fotografia pertany a una sèrie d’animals imaginaris mitjançant la unió de més d’una fotografia.

Aspectes destacats a treballar:

REALITAT / FICCIÓ

O ELEMENT TÍPIC I TRANSGREDIR-LO

FOTOMUNTATGES

pulsamos el disparador de una cámara» creamos una mirada «influida por una cultura tecnocientífica del siglo XIX» que está «obsesionada con la verdad, la memoria, el archivo, la fragmentación».

(http://www.abc.es/cultura/arte/20140723/abci-fontcuberta-londres-201407221908.html)

Pàgina web oficial: http://www.fontcuberta.com/

D. “CADENA DE PRODUCCIÓ”, ANDREAS GURSKY

Informació extra sobre l’autor i la seva obra:

Se dice que la fotografía documental pretende registrar e informar acerca de las formas y las condiciones de vida. Adreas Gursky, fotógrafo alemán contemporáneo, parte de la tradición documental para retratar a la humanidad desde un enfoque diferente.

Las fotografías de Gursky buscan una representación de la era de la globalización y capitalismo, de la forma de vida en masa y de la manera de consumir y producir en el mundo contemporáneo. Es por eso que las perspectivas que elige el fotógrafo buscan encuadrar un campo amplio que capture la inmensidad del entorno en contraste con la pequeñez del humano.

Asimismo, la repetición juega un papel importante en su obra, muchas de sus fotografías se realizan al interior de fábricas, supermercados, complejos de edificios, bolsas de valores, y otros lugares en donde la repetición parece no tener fin.

Aspectes destacats a treballar:

CONSUMISME I CAPITALISME

O EL SISTEMA EN SÍ

PRODUIR I CONSUMIR

ÈTICA

O ARTIFICIALITAT

(ACCIÓ DE L’HOME)

ESPAIS DE MASSES

ORDRE / SIMETRIA (COM UN “CAOS ORDENAT”

És una imatge real d’una cadena de muntatge (sector alimentari). La composició és bonica però la temàtica dóna mal rotllo. Sentiments sorgits durant la classe:

Sembla un escorxador humà. Esclavitud Sentiment de culpabilitat

Andreas Gursky mostra a través de les seves obres el món globalitzat, occidental i capitalista. Societat contemporània: produir i consumir, una gran cadena que no s’atura.

La obra de Adreas Gursky muestra la visión personal del autor acerca del mundo actual y nos recuerda que somos parte de una sociedad en la que solamente formamos parte de un estructura, como abejas en un panal.

E. TECLA, AMSTERDAM, NETHERLANDS (1994) RINEKE DIJKSTRA

Informació extra sobre l’autor i la seva obra:

Rineke Dijkstra is a photographer and video artist. In her work she looks for specific characteristics of individuals in group contexts. The paradox between identity and uniformity. Her subjects are often people in a transitional state. Adolescents between childhood and adulthood. She manages to convey the vulnerable side of her subjects, caught at a decisive moment of transition in their lives.

Her work is almost like an antidote. We’re so overwhelmed by images, not only of celebrities but of people trying to posture as celebrities or self-market, that having representations where that is really not what it’s about—personally I find the images very attractive for that reason.

– Jennifer Blessing, senior photography curator at the Guggenheim Museum.

(http://lostinpublications.com/rineke-dijkstra/)

Sentiments que van sorgir a classe:

La imatge xoca a la majoria. No és la imatge que tenim al cap. Hi ha gent que exclama “no hauria de ser així”

Fredor. Sembla que la mare no està feliç El lloc on està presa la fotografia no acompanya

l’escena fotografiada

Rineke Dijkstra va fotografiar tres mares joves després d’haver donat a llum, sense donar cap mena de glamour a l’escena. Una mare va ser fotografiada una hora després del part, un altre fotografiada un dia després, i la tercera una setmana després (la foto que vam veure).

Dijkstra mostra dones amb els seus fills nounats, trenca amb l’estereotip i dóna una imatge més realista de què és aquest moment en la vida d’una dona.

La fotografia atorga la visió de la dona, la que pareix. No pas una visió de la maternitat des del punt de vista que sempre veiem (masculina).

Aspectes destacats a treballar:

VISIÓ REAL DE LA DONA

O TRENCAMENT ESTEREOTIP

MOSTRAR LA REALITAT (NO EDULCORADA)

Idees per al treball fotogràfic

1. TRENCAR AMB ELS ESTEREOTIPS

1.1 Rols de gènere

Fotografiar escenes sobre aquesta temàtica. A continuació, idees de format per fer-ho:

Ús de la natura com a “metàfora” del concepte de naturalitat envers les situacions que es plantegen a la fotografia. És a dir, l’espai natural seria el taló de fons (el complement) i el protagonisme seria l’escena retratada.

Composició amb doble pla: per una banda, l’estereotip (exemple: conte princesa) i, per altra banda, la realitat (exemple: parella no acaba junta)

Mostrar les escenes com si es tractés d’una línia de vida, és a dir, amb ordre cronològic (imatges de infant, jove, adult, vell)

“El que hauria de ser” (estereotip) representar-ho artificialment i que això intenti ocultar la realitat. (per exemple: una imatge en un cementiri amb algú somrient i un altre persona reprimint aquesta conducta donant-li una careta trista)

Una foto “típica” amb un objecte que, segons l’estereotip, sobti (exemple: vibrador) Col·laboració persones (anònimes o no): digues una situació en que els rols de gènere/patriarcat

t’afecti. Exemple: noia a una tenda de roba davant dels pantalons de talles minúscules. A la noia li surt una etiqueta del braç (com si fos un producte) amb informació, o una frase...

Fotografiar reacciones de persones de diferents generacions davant d’un mateix objecte. Per exemple: reacció d’un nen, d’una nena, d’un adolescent, jove adult i vell/a amb una barbie

Un mateix fenomen vist des de perspectives o punts de vista diferents segons el gènere (seria com un experiment, per veure si sorgeixen estereotips o no)

1.2 Llocs / Objectes

Fer quelcom que no es fa en aquest lloc. Per exemple: cuinar en un aeroport Objectes que, aparentment, no quadren en el context on els posem.

2. CAPITALISME

Com afecta el capitalisme a la natura o Objecte en un espai no natural (per exemple: una rentadora en un riu en mig de la muntanya)

Consumisme o Roba. Per exemple: fotografiar a persones amb la llista del que han comprat

3. INTERIOR DE LES PERSONES

Secrets / Arrepentiments / Somnis no complerts / Canvis físics que voldries o Idea per a “Canvis físics que voldries”: enganxar retalls de revista damunt del que vols

canviar amb la imatge del que t’agradaria tenir.

TRIEM EL TEMA DEFINITIU:

Trencar estereotips Repressió social per comportaments dels individus

Idees per a fotografies:

Cementiri – Persona somrient i un secundari li dóna una careta trista Esglèsia - Casament homosexual i un convidat posa a un dels homes tetes i vagina Sexe – De nit, al llit, un de la parella dorm mentre l’altre es masturba Infants

o Infant dalt d’un arbre i un secundari posa un llit elàstic

o Nen pintant-se les ungles

Cos dona:o Dona a la platja - Aixelles peludes i algú dóna una cuxilla

o Ballarines de ballet

Educacióo Universitat – Tots nois i una sola noia que dóna perruques als nois

o La mateixa idea però al revés en un taller mecànic

o Escola – Infants a la natura (bosc) que és l’escola i un cartell que posi “parc” intentant tapar el

cartell de “escola”o Escola – Infant explicant davant de companys i professor

o Escola – Uniforme: sortida d’escola, tots els nens amb uniforme menys un

o Educació secundària representada més semblant a EI (exemple: fent teatre i un cartell amb un

examen tipu test) Tribu urbana amb algú que desentoni Vida a la natura

o Acampada lliure / foc de camp...

Platja – Tots nus i un amb banyador Adult jugant amb joguines Àrab vestida sense vel i algú tapant-la Dona arreglada amb motxilla o xiruques Botellón i una persona amb 1L d’aigua Tattoo / Piercing prejudici per accedir a feines de cara al públic (secretari, mestre, metgessa...)

PEL PROPER DIVENDRES:

1. Acabar pluja d’idees (portar pensades, si es pot, de casa)2. Centrar-nos ja en seleccionar idees3. Portar ordinador (!)

REFLEXIÓ TUTORIA AMB LA PROFE

Risc: Imatge pamfletària / Justificar el trencament d’estereotip amb un altre estereotip Posa en dubte que hagin de ser de fàcil lectura. És a dir, han de xocar però també fer aturar a l’espectador per pensar.

Ajuda ens proposa que agafem 1 exemple i el posem en pràctica, provem de fotografiar-lo.