Click here to load reader

Fotografia Digital - Introducció

  • View
    52

  • Download
    2

Embed Size (px)

Text of Fotografia Digital - Introducció

Fotogafia Digital

Fotografia DigitalEscola Municipal dArts i OficisCurs 2017

Professora: Ingrid MoragasE-mail: [email protected]

1

Funcionament del cursLalumne ha de portar la cmera i el manual dinstruccions en totes les sessions.

El manual ha de ser estudiat per lalumne per tal de saber de qu es parla.

Durant les classes es donar un temari que haur de ser aplicat en els exercicis, no obligatoris per si recomanats per el bon seguiment I aprenentatge del curs.

Cada alumne haur de tenir un compte Flickr, on haur de penjar les fotografies a un lbum amb el titol corresponent.

Durant els primers 30min de la classe es far la correcci dels exercicis de la setmana anterior.

Es realitzaran varies sortides a lexterior, normalment en cap de setmana.

Objectius del cursBLOC 1: Dominant la cmera

Conixer els principis de la fotografia.

Aprendre qu s i com funciona la cmera.

Formats dimatge: RAW, JPG i TIFF.

Saber utilitzar la composici i lenquadrament de la imatge.

Plans.

Enfocament i profunditat dimatge.

Saber utilitzar el mode manual i semiautomtic.

Controlar la llum i les condicions atmosferiques durant la presa.

Com obtenir fotografies nitides en situacions de poca llum.

Conixer accessoris tils per la nostra cmera.

Saber quin objectiu s idoni per la fotografia que volem realitzar.

BLOC 2: Fotografia dinterior i destudi

Principis de la fotografia destudi.

Elements necessaris per un estudi.

Control de la llum, les sombres i els reflexes.

Com planificar una bona sessi fotogrfica.

Diferents elements a fotografiar i les caracteristiques.

Anlisi de la situaci i com resoldre-la.

Identificar problemtiques i saber qu afectar a lhora de fotografiar.

Els exercicis seran realitzats a lescola.

BLOC 3: Retoc digital

Conixer els programes a utilitzar: Photoshop, Lightroom, CameraRaw, programari online i altres.

Exportaci a difrents formats segons les necessitats.

Reencaix de les fotografies.

Solucionar temes dexposici, contrast, temperatura de color i altres.

Saber identificar quin s el motiu pel que la fotografia no t fora i com solucionar-ho.

HDR

Aplicacions dimatge per mbils: Instagram, Snapseed, Fotograf, etc.

Exercicis planificats que es duran a terme a les classes.

Exercicis realitzats pels alumnes amb les seves propies fotografies.

Introducci

La fotografiaFotografia = foto (llum) + grafos (escriptura)

"La fotografia s una eina per tractar amb coses que tothom coneix per que ning posa atenci. Les meves fotografies es proposen representar alguna cosa que vosts no veuen.Emmet Gowin

"El ms important no s la cmera, sin l'ull.Ernst Hass

"Si les teves fotografies no sn prou bones s perqu no ests prou a prop.Robert Capa

1 - El ms important a lhora de fer una fotografia s obervar! Busqueu en les escenes quotidianes per mireu des dun punt de vista diferent.2 - No us obsessioneis amb tenir l'ltima camara del mercat. Aprofiteu la que teniu i treballeu per treure-li el major partit i mostrar tot el que porteu dins.3 - No tingueu por. Apropeu-vos i proveu des de diferents distncies i punts d'enfocament, les vostres fotografies ho agrairan.7

Principis de la cmera fotogrfica

Histria1521 Primera publicaci sobre la cmera fosca de Cesare Cesariano.

1558Gerolamo Cardano suggereix una important millora, una lent en l'obertura de la cmera.

1600Fins a aquest moment la cmera era una habitaci i es transforma en un instrument porttil de fusta.

1777Carl Wilhelm Scheele i el sus Jean Senebier van anunciar que les sals actuaven amb l'acci de la llum.

Artistes coneguts com Canaletto o Ingres utilitzaven la cmera obscura, per a assolir treballs gaireb perfectes.

1805L'angls Thomas Wedgwood va fer descobriments en els procediments per a capturar imatges i va assolir fer-les permanents.

1816 El cientfic francs Nicphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogrfiques amb 8 hores d'exposici.

1839 Louis Daguerre va fer pblic el seu procs per a l'obtenci de fotografies basat en la plata denominat daguerreotip1, que redua els temps necessaris d'exposici.

1 Placa de coure, coberta amb una solluci de plata, exposada a la llum durant uns 30 minuts. Quan la imatge desitjada ja havia quedat estampada, la placa era sumergida en un dissolvent i la imatge anava apareixent gradualment, fins a quedar fixada en paper.

William Fox Talbot va desenvolupar un mtode basat en un paper cobert amb clorur de plata que produa una imatge en negatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgs.

1861La primera fotografia en color va ser obtinguda pel fsic James Clerk Maxwell.

1888 Kodak va treure al mercat una cmera que utilitzava rodets de 100 fotos circulars i, sobretot, a causa de la industrialitzaci del procs d'impressi de pellcula fotogrfica.

1907La primera pellcula fotogrfica en color arrib al mercat.

1950Nous procediments industrials permeten incrementar enormement la velocitat i la sensibilitat a la llum de les pellcules en color i en blanc i negre.

1969Considerat l'inici de la carrera digital. Willard Boyle i George Smith dissenyen l'estructura bsica del primer CCD (sistema per a l'emmagatzematge d'informaci) utilitzat un any ms tard, pels laboratoris Bell com sistema per a capturar imatges al construir la primera cmera de vdeo.

1981 Surt al mercat la primera cmera digital, la Sony Mavica, amb CCD i una resoluci de 100x100 pxels.

1990 Apareix la primera versi d'Adobe Photoshop.

1997 Es crea la tecnologia CMOS, un sensor de pxels, que revolucionaria la creaci digital d'imatges.

Cmara foscaConsisteix en una caixa tancada i opaca amb un petit forat per on entra la llum, la qual projecta dins de la caixa una imatge invertida de lescena situada davant della.

Al segle XV s'usava com a instrument auxiliar per al dibuix. La imatge, projectada sobre paper o un altre suport, podia servir de pauta per dibuixar sobre ella.

Explicaci cmara fosca: http://youtu.be/rMrWwY0ulTU 13

Al segle XVI es construeixen cmeres porttils amb un objectiu de major dimetre dotat de lents, de manera que la imatge guanyava en definici i lluminositat.

Artistes dels segles XVI i XVII, com Johannes Vermeer i uns altres van usar cmeres fosques per ajudar-se en l'elaboraci dels seus esbossos i pintures.

Esbossos obtinguts mitjanant una cmera fosca.Model de cmara fosca del segle XVIII.

Cmara estenopeicaQuan es van descobrir els materials fotosensibles, la cmera fosca es va convertir en cmera estenopeica.

Bsicament s una cmara fosca dotada amb paper fotogrfic.

s necessari que no entri llum i que tingui una lmina de material opac davant, que funciona com a obturador, per tal de controlar el temps dexposici.

MATERIALS FOTOSENSIBLES: aquell suport que cont una capa o un conjunt de capes sensible a la llum que reaccionen que reaccionen quan entren en contacte amb ella formant una imatge latent.

OBTURADOR: s el dispositiu que controla el temps durant el qual arriba la llum al material fotosensible15

Video-resum de lhistria de la fotografia

http://www.youtube.com/watch?v=BcNdQ6e4vEw

La cmeraObjectiu: dirigeix els raigs de llum cap a un sensor digital en l'altre extrem.

Sensor digital: capta limatge.

Diafragma: una obertura variable que limita la mida del raig de llum que penetra (obertura de diafragma).

Obturador: controla el temps que el sensor est exposat a la llum (temps d'exposici) . Disparador: un bot per triar el moment de l'exposici.

Objectiu: El subjecte o l'escena s enquadrada i enfocada utilitzant..Diafragma: En l'objectiu Obturador: Entre l'objectiu i el sensor, Visor: pot ser X o a travs d'una pantalla incorporada a la cmera digital .17

Fotmetre mesura la llum projectada a travs de l'objectiu perqu la cmera pugui calcular l'exposici correcta.

Visor: per observar i compondre lescena.

Targeta de memria: La imatge recollida pel sensor s processada i s'emmagatzema.

Bateria: lalimentaci per lelectrnica durant tot el procs.

Objectiu: El subjecte o l'escena s enquadrada i enfocada utilitzant..Diafragma: En l'objectiu Obturador: Entre l'objectiu i el sensor, Visor: pot ser X o a travs d'una pantalla incorporada a la cmera digital .19

Tipus de cmeres

Les cmeres es poden classificar en funci de moltes coses:

Analgic o digital: Suport en qu s'emmagatzemen les imatges (pellicula o sensor)

Compactes, bridge, DSLR, mig format: Mida del sensor o pellcula

Manuals o automtiques: Grau d'automatisme

Les digitals es diferencien principalment per la seva mida, la mida del sensor i per les seves funcionalitats.

Nosaltres ens centrarem noms en les digitals21

CompactesSn les ms esteses per la seva facilitat de maneig.

Sn petites i per tant la grandria del seu sensor tamb ho s.

La creativitat s una mica limitada.

No es poden adequar els parametres manualment, noms hi ha certs modes predeterminats.

S'enquadra utilitzant la pantalla.

L's que se li dna s daficionat.

El preu normalment s bastant assequible.

1 Sn ideals per viatjar o portar a qualsevol lloc perqu caben en una butxaca.2 s el desavantatge principal.3 Tot i que cada vegada permeten ms ajustos amb aquest tipus de cmeres 4 Encara que algunes porten un visor, aquest sol ser ms aviat simblic22

Intermitges o bridge Augment en la nitidesa i qualitat de les fotos, aix com en la possibilitat d'obtenir ampliacions ms grans se