View
22.295
Download
3
Category
Tags:
Preview:
Citation preview
La vicaria Marià Fortuny
Oli sobre fusta 60 x 94 cm
Marià Fortuny (1838-1874)
Monument de Reus
1867-1870 Estil: Realisme
MNAC. Barcelona
Anàlisi formalDescripció
arte.observatorio.info
Elements plàstics
Pinzellada lliure Gran riquesa de colorsPreciosisme Colors freds
Colors càlids (primer terme i part més gran)Llum: repartida uniformement
Composició
Disposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta.Acció principal (signatura del nuvi), lleugerament desplaçada a l’esquerra
Grup dels convidats,Molt il·luminat
Paret límitcostat dret
Caplímitcostatesquerra
No sesabendimen-sions
Hi trobem també una gran perspectiva, el punt de fuga de la qual seria la firma dels papers pel nuvi
Predominen les línies verticals per sobre les horitzontals
Diagonals que marquen la profunditatGran espai buit part inferior
Perspectivalinial
Reflexos dels metalls
Fusta dels banc
gastada per l’ús
Catifa vella i desarrelada Paper oblidat
Reixa de
separació
Llum
Quadre pot ser el martiri d’un Sant
Biblioteca
llibres
Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs. Sensació d’amplitud: fons darrere reixa i part esquerra sense tancar.
Pintura preciosistaGran interès pel detall
Detall de l’escena central
Dinamisme per l’actitud de diàleg i la gestualitat dels personatges. Quadre format per diverses escenes (grups) interrelacionades.
Nuvis i el seguici vestits a la moda del segle XVIII
Poble baix torero i “manola”, o maja, esperen el torn
Penitent que demana almoina per les ànimes del purgatoriConjunt de dues figures
en plena conversa
Mobiliari com a nexe d’unióCatifa groguenca com a separació dels 2 grups
El centre d’atenció és l’acte de la firma
Descripció dels grups
Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.
És important fer-nos una idea de les petites
dimensions del quadre, per valorar les quantitats
de detalls.
Cal observar els rostres de les figures, els seus
vestits i els objectes amb deteniment.
El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva.
Interpretació i estil (Models i influències)
La Vicaria representa la incorporació de la pintura espanyola als corrents francesos i europeus de moda durant el II Imperi. La pintura realista que buscava escenes relacionades amb la vida real, i que tenia a la burgesia com a principal client i protagonista de les obres, ja que li interessa reflectir-hi els seus actes, cerimònies i festes. Les preferències en l’elecció dels temes i vestits s'inclinen cap al segle XVIII. La crítica social estarà lluny de les obres de Fortuny, considerat també membre destacat de la pintura preciosista.
En La Vicaria es veu clara la influència de Goya, el qual copià, junt amb altres pintors com El Greco, Veázquez, Ribera... quan va visitar el Prado l’any 1866. De Goya va aprendre la seva sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de la taca aïllada. També va rebre grans influències dels clàssics renaixentistes i barrocs, sobre tot des de la seva estada a Roma.
Posteriorment molts artistes s’inspiraren en ell, són els anomenats fortunyistes.
Al començament dels anys 70 Marià Fortuny fou un dels pintors més famosos del moment, tenint un èxit aclaparador sobre tot a França. La presentació d’aquesta obra fou l’esdeveniment de l’any i els crítics i artistes l’ompliren d’elogis.
Apunt per a la primera versió de “La vicaria” 1867
La vicaria es va inicia l’hivern de 1867 quan Fortuny va haver de visitar un diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo.
Gènere costumista. La pintura de l’època s’allunyava de la grandiloqüència neoclàssica i romàntica i de l’abús dels grans formats. Es preferien els quadres de reduïdes dimensions i la tècnica detallista i pacient. El màxim representant d’això fou Meissonier, que imposà els “tableautins” (pintures petites).
El nou client dels artistes, la burgesia, preferia per les seves cases quadres petits i de gènere.
Jean-Louis Ernest Meissonier
Lagartijo en la capella (aquarel·la) 1867 Fortuny va utilitzar aquesta figura per a la realització de “La vicaria”
Primera versió de “La vicaria” 1867
Aquerel·la “La vicaria” 1867-1868
S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals diaris van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs.
Isabel (la núvia) la cunyada del pintor
Raimon (el nuvi) el germà d’Isabel
Nicolina (la "maja") la model romana
Arlequino (el torero) model habitual de Fortuny
Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra
Cecília esposa del pintor
Els models
Marià Fortuny
Autoretrat 1858
Retrat de Fortuny fet per Federico de Madrazo 1867
Neix a Reus el 1838 i mor a Roma el 1874Orfe de petit, el crià el seu avi, que afavorí la seva formació artística. Treballà amb un plater i miniaturista de reus, cosa que influirà en la seva posterior minuciositat pictòrica.
El 1852 es traslladà a Barcelona amb l’avi.
Estudi per a una crucifixió 1860
Ramon Berenguer III a la torre del castell de Fòs 1856-1857
Aconsegueix la plaça de pensionat de Pintura a Roma, creada per la Diputació de Barcelona, el 1858.
Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860, quan esclata la guerra amb el Marroc, Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en aquesta guerra.
La batalla de Tetuan. Oli sobre llenç 300 x 972 cm. 1862-1864
Cronista gràfic de la guerra hispano-marroquina
L’odalisca 1861
Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya. Àfrica fou un descobriment per a ell, els paisatges, les llums, els habitants...
Paisatges marroquí, estudis per a La batalla de Tetuan 1860
Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles.
A Roma es casà amb Cecília Madrazo, filla del pintor, Federico Madrazo. Poc després pintà La Vicaria.
Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques “casacón”.
L’elecció de la model 1873-1874
El col·leccionista d’estampes 1863-1865
El col·leccionista d’estampes 1866
Escenes de gènere
Vista de Granad
1870-72
Pati en l’Alhambra 1870-72
Jardí de la casa Fortuny 1870-72
Etapa granadina 1870-1872 S’hi instal·là des de 1868Un gran canvi - llum i color andalús -
Escenes orientalistes
Músic àrabs 1872
El venedor de tapissos (aquarel·la) 1870
El marroquí (aquarel·la) 1869
Platja de Portici
1874
Nu a la platja de Portici
1874
Senyora Agrasot
1874
Portici 1874 Impressionisme i japonessisme
Els fills del pintor en el saló japonès
1874
El 21 de novembre de 1874 tornà a Roma, on morí el 21 del mateix mes, amb només 36 anys. Malgrat morir tan jove se’l considera un autèntic geni que marcà tota una generació de pintors.
1871, Pati de l’Alhambra1873, El jardí
Recommended